Iva annua és una planta herbàcia anual d'Amèrica del Nord que pertany a la família de les asteràcies. És natiu al nord-est de Mèxic (Tamaulipas) i al centre i sud dels Estats Units, principalment a les Grans Planes i la vall del Mississipí fins al nord de Dakota del Nord. Hi ha algunes poblacions a l'est dels Estats Units, però aquestes semblen representar introduccions.[2]
Iva annua és una herba anual de fins a 150 cm d'altura. La planta produeix molts petits caps de flor en una estreta àrea, allargats, la punta de la matriu semblants, cada cap amb 11-17 flòsculs del disc, però sense flors ligulades.[3]
Iva annua va ser conreat pels nadius americans fa més de 4.000 anys al centre i est dels Estats Units i específicament els pobles indígenes de la cultura Kansas City Hopewell, a l'actual Missouri i Illinois, per les seves llavors comestibles. Les parts comestibles contenen un 32 per cent de proteïna i un 45 per cent d'oli.
No obstant això, igual que el seu parent, l'ambrosia, col lector d'oli de males herbes, posseeix moltes qualitats desagradables que inclouen en ser un potencial al·lergen greu i una desagradable olor. Probablement per aquesta raó va ser abandonat per les alternatives més agradables (com el blat de moro) que estaven disponibles, i per quan els europeus van arribar a Amèrica, havien desaparegut molt com a cultiu.[4]
Iva annua és una planta herbàcia anual d'Amèrica del Nord que pertany a la família de les asteràcies. És natiu al nord-est de Mèxic (Tamaulipas) i al centre i sud dels Estats Units, principalment a les Grans Planes i la vall del Mississipí fins al nord de Dakota del Nord. Hi ha algunes poblacions a l'est dels Estats Units, però aquestes semblen representar introduccions.
Iva annua és una herba anual de fins a 150 cm d'altura. La planta produeix molts petits caps de flor en una estreta àrea, allargats, la punta de la matriu semblants, cada cap amb 11-17 flòsculs del disc, però sense flors ligulades.
Iva annua, the annual marsh elder[2] or sumpweed, is a North American herbaceous annual plant in the family Asteraceae that was historically cultivated by Native Americans for its edible seed.
Iva annua is an annual herb up to 150 cm (5 feet) tall. The plant produces many small flower heads in a narrow, elongated, spike-like array, each head with 11–17 disc florets but no ray florets.[3]
It is native to northeastern Mexico (Tamaulipas) and to the central and southern United States, primarily the Great Plains and Mississippi Valley as far north as North Dakota. There are some populations in the eastern US, but these appear to represent introductions.[4]
Iva annua was cultivated for its edible seed by Native Americans around 4,000 years ago[5] in the central and eastern United States as part of the Eastern Agricultural Complex. It was especially important to the indigenous peoples of the Kansas City Hopewell culture in present-day Missouri and Illinois. The edible parts contain 32 percent protein and 45 percent oil.
However, like its relative ragweed, sumpweed possesses many objectionable qualities which include being a severe potential allergen and possessing a disagreeable odor. Probably for these reasons it was abandoned after more pleasant alternatives (such as maize) were available and, by the time Europeans arrived in the Americas, had long disappeared as a crop.[6]
Iva annua, the annual marsh elder or sumpweed, is a North American herbaceous annual plant in the family Asteraceae that was historically cultivated by Native Americans for its edible seed.
Iiva (Iva annua) on Pohjois-Amerikassa laajalti luonnonvaraisena kasvava, asterikasvien heimoon kuuluva ruohovartinen kasvi. Manteren itäosissa sen muunnosta Iva annua var. macrocarpa on aikoinaan myös yleisesti viljelty.
Arkeologisten todisteiden mukaan iiva on kurpitsan, auringonkukan ja savikan ohella Pohjois-Amerikan itäosien vanhimpia viljelyskasveja. Sitä alettiin viljellä syötävien siemenensä vuoksi jo ennen vuotta 1500 eaa.[1]
Iivan siemenet ovat hyvin ravitsevia, sillä niissä on 32 prosenttia proteiinia, huomattavasti enemmän kuin esimerkiksi vehnä tai maississa, ja myös noin 45 prosenttia öljyä.[1]
Viljelyskasvina iivalla oli kuitenkin myös useita huonoja puolia. Se aiheuttaa herkästi siitepölyallergiaa, ja se voi myös käsiteltäessä ärsyttää ihoa. Kasvilla on myös voimakas, monien mielestä vastenmielinen haju. Jared Diamondin mukaan nämä syyt vaikuttivatkin ratkaisevasti siihen, että iivaa lakattiin viljelemästä pian sen jälkeen, kun eräät Meksikosta peräisin olevat viljelyskasvit, erityisesti maissi ja pavut, olivat tulleet alueella tunnetuiksi ja maissista oli viimeisetään ajanlaskumme 900-luvulla kehittynyt alueen lyhyisiin kesiin sopeutuneita lajikkeita. Kun ensimmäiset eurooppalaiset 1500-luvulla saapuivat Pohjois-Amerikan itäosiin, oli iivan viljelystä jo kokonaan luovuttu.[1]
Iiva (Iva annua) on Pohjois-Amerikassa laajalti luonnonvaraisena kasvava, asterikasvien heimoon kuuluva ruohovartinen kasvi. Manteren itäosissa sen muunnosta Iva annua var. macrocarpa on aikoinaan myös yleisesti viljelty.
Arkeologisten todisteiden mukaan iiva on kurpitsan, auringonkukan ja savikan ohella Pohjois-Amerikan itäosien vanhimpia viljelyskasveja. Sitä alettiin viljellä syötävien siemenensä vuoksi jo ennen vuotta 1500 eaa.
Iivan siemenet ovat hyvin ravitsevia, sillä niissä on 32 prosenttia proteiinia, huomattavasti enemmän kuin esimerkiksi vehnä tai maississa, ja myös noin 45 prosenttia öljyä.
Viljelyskasvina iivalla oli kuitenkin myös useita huonoja puolia. Se aiheuttaa herkästi siitepölyallergiaa, ja se voi myös käsiteltäessä ärsyttää ihoa. Kasvilla on myös voimakas, monien mielestä vastenmielinen haju. Jared Diamondin mukaan nämä syyt vaikuttivatkin ratkaisevasti siihen, että iivaa lakattiin viljelemästä pian sen jälkeen, kun eräät Meksikosta peräisin olevat viljelyskasvit, erityisesti maissi ja pavut, olivat tulleet alueella tunnetuiksi ja maissista oli viimeisetään ajanlaskumme 900-luvulla kehittynyt alueen lyhyisiin kesiin sopeutuneita lajikkeita. Kun ensimmäiset eurooppalaiset 1500-luvulla saapuivat Pohjois-Amerikan itäosiin, oli iivan viljelystä jo kokonaan luovuttu.
Iva annua est une plante annuelle herbacée de la famille des Asteraceae. Elle est originaire de la zone comprise entre le Tamaulipas dans le nord-est du Mexique, le centre et le sud des Etats-Unis, principalement les Grandes Plaines et la vallée du Mississippi jusqu'au Dakota du Nord. Quelques populations sont présentes à l'est des Etats-Unis mais elles y ont probablement été introduites[1]. La plante mesure 150 cm de haut et produit petites fleurs étroites et allongées[2].
Iva annua a été cultivée par les Nord-Amérindiens il y a plus de 4000 ans[3] dans le centre et le sud des Etats-Unis, particulièrement par les peuples de la culture Hopewell qui vivaient sur le territoire des actuels Missouri et Illinois. Ceux-ci en consommaient en effet les graines riches en huile et en protéines.
Cependant la culture de cette plante recèle plusieurs inconvénients, notamment une odeur désagréable et le fait d'être allergène. Ce sont sans doute ces raisons qui firent que sa culture fut abandonnée à la suite de l'introduction de plantes plus adaptées à l'agriculture telle que le maïs. Lorsque les Européens découvrirent l'Amérique, elle n'était plus cultivée depuis des siècles[4].
Iva annua est une plante annuelle herbacée de la famille des Asteraceae. Elle est originaire de la zone comprise entre le Tamaulipas dans le nord-est du Mexique, le centre et le sud des Etats-Unis, principalement les Grandes Plaines et la vallée du Mississippi jusqu'au Dakota du Nord. Quelques populations sont présentes à l'est des Etats-Unis mais elles y ont probablement été introduites. La plante mesure 150 cm de haut et produit petites fleurs étroites et allongées.
Iva annua (binomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est species Asteracearum olim propter grana edulia in partibus orientalibus Americae septentrionalis culta. Pars esse censetur complexus agrarii orientalis. Zea mays in eandem regionem recentius introducta, Iva annua haud iam colitur.
Iva annua (binomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est species Asteracearum olim propter grana edulia in partibus orientalibus Americae septentrionalis culta. Pars esse censetur complexus agrarii orientalis. Zea mays in eandem regionem recentius introducta, Iva annua haud iam colitur.
Iva annua là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Iva annua là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.