dcsimg
Image of <i>Dugesia improvisa</i>
Unresolved name

Turbellaria

Turbel·laris ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits. Es coneixen unes 4.500 espècies, que mesuren entre 1 mm i 600 mm de longitud. La majoria presenten el cos aplanat i amb formes similars a costelles o fulles. Tenint en compte que els manca sistema respiratori i circulatori es pot dir que depenen de la difusió pel transport intern. Tanmateix, moltes de les formes més petites són rodones en secció. La majoria de turbel·laris són depredadors, i tots viuen a l'aigua o a ambients terrestres humits. La majoria de formes es reprodueixen sexualment amb poques excepcions que són hermafrodites simultànies.

Els acelomorfs i el gènere Xenoturbella en un principi es van incloure dins el grup dels turbel·laris, però ja no es consideren platihelmints. Tots els platihelmints exclusivament paràsits formen un grup monofilètic, els neodermats, i s'està d'acord amb què descendeixen d'un petit subgrup dins els platihelmints de vida lliure. És per això que els turbel·laris s'han definit tradicionalment com a un grup parafilètic.

Les classificacions tradicionals divideixen els platihelmints en quatre grups: els turbel·laris i els platihelmints de vida exclusivament paràsita trematodes, monogenis i cestodes.[1]

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turbel·laris Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hinde, R.T.,. «The Platyhelminthes». A: Anderson, D.T.,. Invertebrate Zoology. Oxford University Press, 2001, p. 58–80. ISBN 0195513681.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Turbel·laris: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits. Es coneixen unes 4.500 espècies, que mesuren entre 1 mm i 600 mm de longitud. La majoria presenten el cos aplanat i amb formes similars a costelles o fulles. Tenint en compte que els manca sistema respiratori i circulatori es pot dir que depenen de la difusió pel transport intern. Tanmateix, moltes de les formes més petites són rodones en secció. La majoria de turbel·laris són depredadors, i tots viuen a l'aigua o a ambients terrestres humits. La majoria de formes es reprodueixen sexualment amb poques excepcions que són hermafrodites simultànies.

Els acelomorfs i el gènere Xenoturbella en un principi es van incloure dins el grup dels turbel·laris, però ja no es consideren platihelmints. Tots els platihelmints exclusivament paràsits formen un grup monofilètic, els neodermats, i s'està d'acord amb què descendeixen d'un petit subgrup dins els platihelmints de vida lliure. És per això que els turbel·laris s'han definit tradicionalment com a un grup parafilètic.

Les classificacions tradicionals divideixen els platihelmints en quatre grups: els turbel·laris i els platihelmints de vida exclusivament paràsita trematodes, monogenis i cestodes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA