El nabiu vermell (Vaccinium vitis-idaea) és un arbust perenne de la família de les ericàcies. El fruit és comestible i la seva recol·lecció a la natura és habitual als països on és comú. És una espècie pròpia dels boscos septentrionals d'Euràsia i Amèrica del Nord.
El nabiu roig és una típica espècie de distribució boreoalpina. Viu a les zones septentrionals d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, arribant fins a llocs de clima subàrtic. A les parts més meridionals es va fent cada vegada més escassa i es refugia a les zones muntanyoses, dels Alps o els Pirineus, on es coneix en comptades poblacions. Les més properes són a l'Arieja, a tocar de la frontera septentrional d'Andorra,[1] i al Conflent, a la Catalunya Nord. Molt rara a Catalunya, només n'existeix una citació actual i comprovada, en un bosc de les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, on es va trobar l'octubre de 2008.[2] Amb anterioritat havia estat citada el 1952 al cim del Montardo, més amunt de 2800 m,[3] en una altitud on aquesta espècie no sembla que hi pogués viure gaire bé. Una altra citació, més antiga encara, la situava el 1879 a prop de Setcases,[4] però cap estudi posterior ha pogut confirmar aquesta dada.
A Catalunya s'ha trobat en boscos de pi negre amb sotabosc d'abarset i nabiu comú. En general prefereix indrets ombrívols (prefereix ambients forestals) i amb un cert nivell d'humitat constant, per això pot viure en sòls entollats i torbosos. És una espècie acidòfila. Pot suportar sòls pobres en nutrients però no sòls de caràcter bàsic. És molt resistent al fred i als països nòrdics suporta temperatures de fins −40 °C, en canvi el seu creixement se'n ressent quan viu en llocs amb estius més calorosos.
Petit arbust, de 10 a 40 cm d'alt, amb un aspecte que recorda a la boixerola. Les fulles són ovals, més endurides que en el nabiu comú, revolutes al marge i persistents tot l'any. El revers, més pàl·lid que l'anvers, té uns pics glandulars de color negre molt característics. La planta s'escampa per sota terra amb rizomes. Les flors són blanques, amb forma de campana i creixen agrupades en un raïm. El fruit madur és una baia de color vermell fosc i sabor àcid.
S'assembla també a altres parents del gènere Vaccinium, els anomenats en anglès “cranberries” (Vaccinium oxycoccus, V. microcarpum i V. Macrocarpon), però aquests no han estat trobats mai als Pirineus.
El nabiu roig és un fruit del bosc molt conegut i recol·lectat a molts països del nord i el centre d'Europa, com ara Alemanya, Àustria, Bielorússia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, República Txeca, Rússia, Suècia o Ucraïna. Els fruits són força àcids i convé deixar-los madurar amb escreix. Normalment es consumeixen en forma de melmelada, compota o xarop. Aquests productes es poden trobar normalment als supermercats d'aquests països.
El nabiu roig conté elevades dosis de vitamina C, vitamina A (betacarotè), vitamina B (B1, B2, B3), i també minerals com el potassi, calci, magnesi i fòsfor. També contenen altres substàncies no essencials per a l'organisme però igualment útils per a la salud, conegudes genèricament com a fitoquímics, i que han estat reconegudes per al tractament de les infeccions del tracte urinari.
El nabiu vermell (Vaccinium vitis-idaea) és un arbust perenne de la família de les ericàcies. El fruit és comestible i la seva recol·lecció a la natura és habitual als països on és comú. És una espècie pròpia dels boscos septentrionals d'Euràsia i Amèrica del Nord.
