dcsimg

Déntol ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.

Morfologia

  • Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
  • Cos ovalat i comprimit lateralment.
  • Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.
  • Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.
  • Manca de molars.
  • Les mandíbules són bastant fortes.
  • Llavis grossos i molsuts.
  • Els ulls són petits i amb l'iris groc.
  • Té una sola aleta dorsal.
  • Les pectorals són llargues i grosses.
  • L'anal és curta i té tres espines.
  • Les pèlviques tenen una espina bastant forta.
  • La caudal, escotada, és bastant potent, cosa que li proporciona una natació molt ràpida.
  • Els joves tenen el dors verd blavós, els costats platejats amb taques blaves i el ventre blanc.
  • Els adults tenen el dors gris amb tonalitats rosades.
  • Les aletes són rosades.
  • Els mascles grossos posseeixen un gep frontal.
  • En morir adquireix un to rosaci.

Reproducció

Es reprodueix entre la primavera i l'estiu quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus. La posta i els ous són pelàgics. Els alevins formen bancs molt nombrosos.

Alimentació

És molt voraç i agressiu, s'alimenta de peix blau, mol·luscs i cefalòpodes.

Hàbitat

 src=
Reproducció d'un déntol al Museu de la Mediterrània.

Bé que algunes vegades és un peix litoral de fons rocallosos i praderies entre els 10 i 200 m, els exemplars més grossos són típics dels fons sorrencs superiors als 25 m.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l'Atlàntic (des d'Anglaterra fins al Senegal). També ha estat observat a la Mar Negra.

Costums

  • És un nedador dinàmic d'aigües lliures i pot formar petits bancs (sobretot els joves) o viure aïllat.
  • És difícil d'observar, ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.
  • S'apropa a la costa durant la primavera, i durant la tardor s'allunya, cercant les capes d'aigua calenta.

Pesca

  • És una de les espècies de peixos més preuades. Se'n capturen unes 2.000 tones a l'any al Mediterrani.
  • Es pesca amb fluixa, tremalls, arts d'arrossegament i palangres. Segons la legislació espanyola, la mida de captura ha d'ésser superior als 25 cm de llargada.
  • És una de les preses més difícils i apreciades a la pesca submarina, es captura fent esperes (amagats darrere pedres esperant que s'atraqui mogut per la curiositat) a grans fondàries (20-35 m). Tot d'una que nota la presència del pescador fuig amb gran rapidesa.
  • S'ha introduït a les piscifactories[1] i, als Països Catalans, és força apreciat per la seua carn.

Espècies semblants

Referències

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 174-175.

Bibliografia

  • Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Méditerranée, ed. Ulmer, 2002.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Déntol Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Déntol: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA