dcsimg

Garsa de mar eurasiàtica ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar.
 src=
Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam.

La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia

  • És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca.
  • Fa 40-45 cm.
  • Té un bec llarg, vermell ataronjat, que és un bon exemple d'adaptació, perquè l'utilitza per a desenganxar pagellides, crustacis i altre bestioles de les roques, així com per desenterrar-les, en el cas que es trobi en estuaris fangosos o en platges.

Subespècies

Segons la classificació de HBC Alive 1917, aquesta espècie està formada per 4 subespècies:

  • H. o. ostralegus Linnaeus, 1758, d'Islàndia, i des d'Escandinàvia fins Europa Meridional.
  • H. o. longipes Buturlin, 1910, des d'Ucraïna i Turquia fins Rússia central, Sibèria occidental, Kazakhstan i Xina occidental.
  • H. o. osculans Swinhoe, 1871. De la Península de Kamtxatka. Corea i Xina nord-oriental.
  • H. o. finschi Martens, 1897. De les costes de Nova Zelanda.

Altres autors consideren l'última una espècie de ple dret: Haematopus finschi.

Distribució geogràfica

Habita les costes de tots els continents, excepte els polars.

Reproducció

Als Països Catalans, només nidifica al Delta de l'Ebre, a l'Estany de Salses i a la costa valenciana, i de manera molt localitzada. També ho fa a la Camarga.

L'època de cria comprèn des de la darreria de febrer fins al mes d'agost. A les costes rocalloses, amb platges, fan una depressió al sòl i la folren amb pedretes, etc. La femella, a l'abril, hi pon 2-3 ous, que més que ous semblen pedres, gràcies al color perfectament mimètic que tenen. El covament, en el qual hi prenen part tots dos pares, s'allarga fins a 27 dies, al terme dels quals caldrà esperar 4 setmanes abans que els polls no volin. Les parelles nidifiquen en solitari, sense unir-se a altres colònies properes.[1]

Costums

Durant les migracions i a l'hivern, la presència de la garsa de mar es fa una mica més habitual. És gregària: se'n poden veure grans bandades al llarg del litoral.[2]

Referències

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 105. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 46-47. ISBN 843150434X.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Garsa de mar eurasiàtica: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar.  src= Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam.

La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA