Communication has not been reported for this species. However, other viverrids are known to make some vocalizations. They also communicate through scent cues. Tactile communication is typically important between mates as well as between a mother and her young.
Communication Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
As is the case for may small, raindforest animals, the major threat to P. pardicolor is loss of habitat through clear-cut logging and conversion of forests to agriculture. However, because of its beautiful fur, hunting also threatens its survival.
US Federal List: endangered
CITES: appendix i
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
There is no reported negative effect of these animals on humans.
These animals are not thought to have any real economic impact on humans. Unlike other viverrids, spotted linsangs lack perineal glands so are not exploited for civet.
Predators have not been reported for this species.
Prionodon pardicolor is a long, thin, cat-like, arboreal carnivore. It is 38 to 41 cm long from the tip of the nose to the base of the tail. The tail is 33 to 35 cm long. There are no reported differences in size between males and females. The head resembles that of a fox, but has a longer muzzle. The large, dark eyes see well at night. Hearing is acute and the pointy ears are highly mobile. The soft, dense fur feels like velvet and is cryptically colored with spots arranged in longitudinal rows. Individuals vary in coat color from orange-buff to pale brown. The long and fluffy tail is banded with eight to ten dark rings. The large, well padded feet are covered with short hair and have retractile claws. The front paws have claw sheaths, but the hind feet have protective lobes of skin. The complete covering of the legs by hair helps to distinguish linsangs from other members of the family Viverridae. In addition, these animals lack a perineal gland, and the second upper molars are missing.
Average mass: 595 g.
Range length: 38 to 41 cm.
Sexual Dimorphism: sexes alike
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
A captive P. linsang lived for 10 years and 8 months. No data are available for P. pardicolor.
Spotted linsangs occupy dense tropical forests. They have also been seen in areas with drier conditions.
Range elevation: 200 (high) m.
Habitat Regions: tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: forest ; rainforest
Spotted linsangs are arboreal predators of insects and small vertebrates. As such, they probably impact the populations of these animals.
Spotted linsangs feed mainly on rodents, but also eat birds, insects, small reptiles, frogs, eggs, and carrion. In addition to meat, these viverrids are known to eat fruit.
Animal Foods: birds; mammals; amphibians; eggs; carrion ; insects
Plant Foods: fruit
Primary Diet: carnivore (Eats terrestrial vertebrates)
Prionodon pardicolor is native to most of mainland Southeast Asia, from India (Assam) to Vietnam, but has disappeared from much of its former range. It is no longer found in Sikkim and Thailand.
Biogeographic Regions: oriental (Native )
The mating system of these animals has not been reported.
Spotted linsangs have one breeding season in February and a second in August. Individual females can produce one or two litters per year. Although no details are available on the reproductive cycle of P. pardicolor, the estrus cycle for banded linsangs (P. linsang), a related species, is 11 days. Litters of two are common. Newborn weight for P. linsang is 40 g. The young are hidden in tree or root hollows lined with dried vegetation, where they may stay until weaning. It is unknown if their mother teaches the young to hunt.
Further details on the reproduction of this species are not available. It is unknown when animals are weaned, when they disperse, at what age they reach sexual maturity, and at what age they first breed.
Breeding interval: Spotted linsangs are able to breed twice annually
Breeding season: February and August
Range number of offspring: 1 to 2.
Average number of offspring: 2.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization ; viviparous
Like most carnivores, the young of this species are born helpless. A mother hides her young in tree or root hollows lined with dried vegetation, where they may stay until weaning. It is not known whether the mother teaches the young to hunt.
In addition to seeing that her offspring are in a safe location, the mother provides the young with milk. It is not known whether or not the male provides parental care in this species.
Parental Investment: no parental involvement; altricial ; pre-fertilization (Protecting: Female); pre-hatching/birth (Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-independence (Provisioning: Female, Protecting: Female)
Al linsang brizh (Prionodon pardicolor) a zo ur bronneg hag a vev e gevred Azia.
Tiriad al linsang brizh Al linsang brizh (Prionodon pardicolor) a zo ur bronneg hag a vev e gevred Azia.
El linsang tacat (Prionodon pardicolor) és una de les dues espècies de linsang del gènere Prionodon inclòs a la família dels vivèrrids.
És un animal amb aspecte de gat. Té una longitud d'entre 38 i 41 centímetres des de la punta del nas fins a la base (el naixement) de la cua. La seva cua mesura entre 33 i 35 centímetres de longitud, i el seu pes és inferior a 35 unces (aproximadament 1 quilogram). No s'han informat diferències de mida entre mascles i femelles. El cap recorda el d'una guineu, però amb el musell més llarg. Els seus ulls grossos i foscos li permeten tenir una bona visió de nit. Té una oïda molt fina amb unes orelles amb molta mobilitat. El seu pelatge suau i dens recorda el vellut, i està marcat amb taques disposades en files longitudinals. El color dels individus varia de l'ataronjat al marró clar.
La cua llarga i esponjosa està envoltada per entre 8 i 10 anells foscos. Els seus peus grans i dotats de coixinets, estan coberts de pèl curt i tenen urpes retràctils. Les potes davanteres tenen beines a les urpes, mentre les potes del darrere tenen lòbuls de protecció de la pell. Les potes completament peludes, permeten distingir als linsangs d'altres membres de la família. A més, aquests animals no tenen una glàndula perineal, i les segones molars superiors són absentes.[1][2]
Viu a gran part del sud-est del continent asiàtic, des de l'Índia al Vietnam, encara que ha desaparegut a gran part dels seus hàbitats naturals. Ja no se'l pot trobar ni a Sikkim ni a Tailàndia.[1] Els linsangs tacats viuen principalment a les selves tropicals denses, encara que han estat vists en altres zones amb condicions menys humides.[3]
Són animals nocturns que dormen de dia a nius en forats als arbres o sota les arrels, els quals estan folrats amb fulles seques i branques. Es creu que no són animals socials. A causa del seu caràcter tímid i solitari, es coneix poc del seu comportament a la natura.[1][4][3] Els linsangs tacats són principalment depredadors arboris. Les seves urpes llargues i esmolades, juntament amb els seus cossos prims, els permeten de córrer per les branques dels arbres. Tot i ser principalment arboris, també passen temps caçant a terra. S'alimenten principalment de rosegadors, però també mengen ocells, insectes, petits rèptils, granotes, ous i carronya. A més d'alimentar-se de carn, se sap que també mengen fruits.[1][4]
No hi ha documentació del sistema d'aparellament d'aquests animals. Tot i això, se sap que els linsangs tacats tenen una temporada de reproducció al febrer i una segona a l'agost. Les femelles poden tenir una o dues ventrades per any. Malgrat no disposar de detalls del seu cicle reproductiu, el cicle estral del linsang ratllat, el seu congènere i parent més proper, és d'11 dies. Les ventrades solen ser generalment de dues cries, les quals tenen un pes al voltant dels 40 grams en el moment del seu naixement. Els cadells viuen amagats en forats als troncs o les arrels dels arbres fins que són deslletats. Es desconeix si la mare ensenya a les cries a caçar.[1][2][3] No es coneixen més detalls de la reproducció d'aquesta espècie. Es desconeix quan els cadells són deslletats, quan se separen dels progenitors, i a quina edat assoleixen la maduresa sexual i s'aparellen per primer cop. Tampoc no se sap si els mascles d'aquesta espècie intervenen en la cria.
No hi ha reports sobre la comunicació entre individus d'aquesta espècie. No obstant això, se sap que altres vivèrrids emeten certes vocalitzacions, que es comuniquen per mitjà d'aromes, i que la comunicació tàctil és especialment important entre individus, així com entre la mare i les seves cries.[2]
Com en el cas d'altres petits animals dels boscos, la seva principal amenaça és la pèrdua d'hàbitat a causa de la tala d'arbres i la conversió de boscos en camps de cultiu. A més, a causa del seu apreciat pelatge, la caça d'aquests animals també representa una amenaça per a la supervivència de l'espècie.[1][3]
El linsang tacat (Prionodon pardicolor) és una de les dues espècies de linsang del gènere Prionodon inclòs a la família dels vivèrrids.
Linsang skvrnitý (Prionodon pardicolor) je šelma z čeledi asijští linsangové (Prinodontidae) a rodu linsang (Priodon). Druh popsal Brian Houghton Hodgson roku 1842. Jedná se o nejbližší žijící příbuzné kočkovitých. Jsou známy dva poddruhy této šelmy.
Linsang skvrnitý se vyskytuje v Indočíně, konkrétně v Indii, Číně, Nepálu, Laosu, Myanmaru, Vietnamu aj. Jeho populace zásadním způsobem neubývá a dle IUCN je málo dotčeným druhem.[2]
Linsang měří na délku 38 až 41 cm, na ocas připadá dalších cca 34 cm.[3] Na výšku dosahuje 13–14 cm. Hmotnost se pohybuje okolo 600 gramů.[3] Samice a samci jsou stejně velcí. Tělo je černě pruhované, zakončené dlouhým ocasem s černými kruhovitými pruhy. Kožešina je hustá a jemná, což je důvod, proč jsou tyto šelmy lidmi loveny. Mají dobrý zrak a jejich oči jim umožňují vidět i ve tmě. Na tlapkách mají ostré drápy.
Kvůli plíživému pohybu po větvích je možná záměna s některými hady, například s krajtami.
Linsangové jsou predátoři, kteří značnou část života tráví ve stromoví. Pohybu po zemi se však nevyhýbají. Jsou to noční tvorové, přes den spí v dutinách stromů nebo v úkrytech pod kořeny. Loví hlodavce, hmyz, ptáky a jiné menší obratlovce. Požírají též mršiny, vajíčka a ovoce.[3]
Rozmnožování probíhá v únoru a srpnu. Mláďata se rodí jedno až dvě, po narození váží asi 40 g.[3]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Spotted linsang na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu linsang skvrnitý ve Wikimedia Commons
Linsang skvrnitý (Prionodon pardicolor) je šelma z čeledi asijští linsangové (Prinodontidae) a rodu linsang (Priodon). Druh popsal Brian Houghton Hodgson roku 1842. Jedná se o nejbližší žijící příbuzné kočkovitých. Jsou známy dva poddruhy této šelmy.
Der Fleckenlinsang (Prionodon pardicolor) ist eine in Südostasien lebende Raubtierart aus der Familie der Linsangs (Prionodontidae).
Fleckenlinsangs sind langgestreckte, langhalsige Tiere. Die Grundfärbung ihres kurzen, weichen Fells ist hellgrau bis rötlich braun, der Bauch ist hellgrau oder hellgelb. Entlang des Rückens verlaufen fünf Reihen streifenförmig angeordneter, dunkler Punkte, am Nacken befinden sich zwei dunkle Längsstreifen. Die Flanken sowie die Außenseite der Oberarme und Oberschenkel sind gepunktet. Der dicht behaarte Schwanz weist sieben bis neun dunkle Ringe auf, er ist etwas kürzer als der Rumpf. Die Schnauze ist zugespitzt, die Ohren sind abgerundet. Das Gebiss ist an das Zerschneiden von Fleisch angepasst und katzenähnlich, die hinteren Molaren sind rückgebildet. Die Füße haben jeweils fünf Zehen, die einziehbare Krallen tragen. Fleckenlinsangs erreichen eine Kopfrumpflänge von 31 bis 45 Zentimetern, der Schwanz misst 30 bis 40 Zentimeter. Das Gewicht beträgt 550 bis 1220 Gramm, wobei die Männchen doppelt so schwer wie die Weibchen werden.
Das Verbreitungsgebiet der Fleckenlinsangs erstreckt sich von Nepal und dem nordöstlichen Indien über das südliche China bis nach Vietnam, Laos und Kambodscha sowie in den Norden Thailands. Ihr Lebensraum sind in erster Linie Regenwälder, sie kommen aber auch in Bambuswäldern, Galeriewäldern und teilweise im angrenzenden Grasland vor. Sie sind bis in 2700 Meter Seehöhe anzutreffen.
Fleckenlinsangs sind überwiegend nachtaktiv. Sie können ausgezeichnet klettern und halten sich häufig auf den Bäumen auf. Sie schlafen auch dort, kommen aber bei der Nahrungssuche immer wieder auf den Boden. Vermutlich leben sie einzelgängerisch. Das Revier wird mit Urin und Kot markiert, auch reiben sie ihre Schultern, Nacken und Flanken an Gegenständen, um ihre Duftspuren zu hinterlassen.
Sie sind Fleischfresser. Ihre Nahrung besteht aus Nagetieren, Fröschen, Schlangen und kleinen Vögeln, Berichten zufolge fressen sie auch Aas. Fleckenlinsangs töten kleinere Beutetiere mit einem Biss in den Nacken, größere, indem sie auf sie springen, sie neben sich zu Boden drücken und dann zu Tode beißen.
Ein- oder zweimal im Jahr bringt das Weibchen zwischen Februar und August meist zwei Jungtiere zu sich. Diese werden in einer Baumhöhle großgezogen.
Aufgrund ihrer scheuen, nachtaktiven Lebensweise gibt es wenige Sichtungen von Fleckenlinsangs und Angaben zum Gefährdungsgrad sind dementsprechend schwierig. Hauptgefahr stellt die Zerstörung ihres Lebensraums durch Waldrodungen dar, früher wurden sie auch wegen ihres Fells gejagt, heute sind sie in großen Teilen ihres Verbreitungsgebietes geschützt. Bis vor kurzem hielt man die Art für selten, mit Kamerafallen gelangen aber zahlreiche Beobachtungen, die zeigen, dass die Art gebietsweise recht häufig vorkommt. Die IUCN listet den Fleckenlinsang als „nicht gefährdet“ (least concern).
Der Fleckenlinsang (Prionodon pardicolor) ist eine in Südostasien lebende Raubtierart aus der Familie der Linsangs (Prionodontidae).
Lingsang tutul (Prionodon pardicolor) ya iku lingsang kang ana ing Asia Kidul-wétan. Kéwan iki sumebar amba sanajan cacahé mung sethithik lan arang kacathet, lan kalebu Ora Nyamari dening IUCN.[2]
Lungsang tutul saèmper karo lingsang lorèk, kanthi awak kang dawa, awak langsing, lan buntut dawa. Ulesé soklat kluwus.[3] Boboté udakara 1 lb (0.45 kg) lan dawané saka 14–15 in (360–380 mm), lan buntut 12–13 in (300–330 mm). Déné dhuwuré watara 5–5.5 in (130–140 mm).[4]
Sebaran lingsang tutul kalebu ana ing wétan Nepal, Sikkim, Assam lan Bengali ing India, Bhutan, Myanmar sisih lor, Thailand sisih lor, Laos, Vietnam sisih lor, lan kulon Sichuan, Yunnan Guizhou lan kidul-kulon Guangxi ing Cina sisih kidul. Ing laladan kang amba kuwi, lingsang tutul arang ditemokaké lan pinuju langka. Lingsang tutul arang ditemokaké ing lor Bengal.[5]
Lingsang tutul kalebu kéwan nokturnal lan urip dhéwékan. Susuhé ana ing bolongan wit, kanggo ngaso lan sèlèh anak. Lingsang tutul bebedhag ing lemah lan sadhuwuré wit-witan lan mangan tikus, kodhok lan ula. Lingsang tutul uga mangan bathang.
Lingsang tutul (Prionodon pardicolor) ya iku lingsang kang ana ing Asia Kidul-wétan. Kéwan iki sumebar amba sanajan cacahé mung sethithik lan arang kacathet, lan kalebu Ora Nyamari dening IUCN.
सिलु बिरालो नेपालमा पाइने एक प्रकारको जनावर हो ।
सिलु बिरालो नेपालमा पाइने एक प्रकारको जनावर हो ।
புள்ளி லிசாங் புனுகுப் பூனை என்பது ஒரு புனுகுப் பூனை ஆகும். இது தென்கிழக்கு ஆசியா முழுக்கக் காணப்படுகிறது.என்றாலும் இதன் எண்ணிக்கை குறைந்துவருகிறது. இதனால் பன்னாட்டு இயற்கைப் பாதுகாப்புச் சங்கம் இதை தீவாய்ப்பு கவலை குறைந்த இனம் என்று அறிவித்துள்ளது.[2]
இவற்றிற்கு மங்கிய நிறமும், அதில் கரும்புள்ளிகளும் கொண்டு இருக்கும். இந்த புள்ளிகள் உடல் முழுவதும் நீளப்பாங்காக வரிசையாக அமைந்திருக்கும். மேலும் நீள்வடிவ, மெல்லிய உடலும் குறுகிய கால்களும், நீள் கழுத்து கூர்மையான தலை, நீண்ட வால் கொண்டிருக்கும். வாலில் எட்டு முதல் பத்துவரை கருவளையங்கள் கொண்டிருக்கும். இவை நன்கு மரமேறவும், திறமையாக வேட்டையாடவும் வல்லது. இவை 0.45 கிலோ எடைகொண்டவை. இவை 14–15 அங்குளம் (36–38 செமீ) நீளம் கொண்டவை வால் நீளம் 12–13 அங்குளம் (30–33 செமீ). உயரம் 5–5.5 அங்குளம் (13–14 செமீ) கொண்டது.
இவை நேபாளம், சிக்கிம், அசாம், வங்காளம், பூட்டான் , வடகிழக்கு மியான்மார் , வடக்கு தாய்லாந்து, லாவோஸ் , வடக்கு வியட்நாம், மேற்கு சிச்சுவான் , யுன்னான், தென்மேற்கு குவாங்ஸி, தெற்கு சீனா போன்ற இடங்களில் காணப்படுகிறது.[3] இவை அரிதாக வடக்கு வங்காளத்தில் காணப்படுகின்றன.
இது பூச்சிகள், சிறிய விலங்குகள், பல்லிகள், பறவைகள், சிறிய பாலூட்டிகள் ஆகியவற்றை உணவாக கொள்கிறது.
புள்ளி லிசாங் புனுகுப் பூனை என்பது ஒரு புனுகுப் பூனை ஆகும். இது தென்கிழக்கு ஆசியா முழுக்கக் காணப்படுகிறது.என்றாலும் இதன் எண்ணிக்கை குறைந்துவருகிறது. இதனால் பன்னாட்டு இயற்கைப் பாதுகாப்புச் சங்கம் இதை தீவாய்ப்பு கவலை குறைந்த இனம் என்று அறிவித்துள்ளது.
The spotted linsang (Prionodon pardicolor) is a linsang, a tree-dwelling carnivorous mammal, native to much of Southeast Asia. It is widely, though usually sparsely, recorded, and listed as Least Concern on the IUCN Red List.[2]
The spotted linsang resembles the banded linsang in its long, slender body, short limbs, elongated neck and head, and long tail. The ground colour ranges from dusky brown to light buff. Two long stripes extend from behind the ears to the shoulders or beyond, and two shorter stripes run along the neck. Three to four longitudinal rows of spots adorn the back, their size decreasing towards the belly. The fore legs are spotted to the paw, the hind legs to the hock. The cylindrical tail has eight or nine broad dark rings, separated by narrow white rings. The feet have five digits, and the area between the pads is covered with hair. The claws are retractile, claw sheaths are present on the fore paws, but the hind-paws have protective lobes of skin.[3] It weighs about 0.45 kg (1 lb) and measures in length about 360–380 mm (14–15 in) with a 30–33 cm (12–13 in) long tail. Its height is about 13–14 cm (5–5.5 in), the girth of its chest 14.6 cm (5.75 in), and length of head to the occiput about 7.6 cm (3 in).[4]
The range of the spotted linsang includes eastern Nepal, Sikkim, Assam and Bengal in India, Bhutan, northeastern Myanmar, northern Thailand, Laos, northern Vietnam, and western Sichuan, Yunnan Guizhou and southwestern Guangxi in southern China. It is uncommon to rare throughout this range.[3] It is rarely observed in northern Bengal.[5] It primarily inhabits evergreen forests and shrubland. A large portion of this habitat is not protected, and this may cause the spotted linsang to be threatened with extinction due to habitat loss.[6] In Nam Et-Phou Louey National Biodiversity Conservation Area, it was observed in secondary vegetation dominated by banana stands in 2017.[7]
The spotted linsang is nocturnal, solitary, and at least partly arboreal.[8] It uses hollows in trees as resting and denning sites.[4] It hunts on the ground and in trees and feeds on rodents, frogs and snakes. It has also been observed feeding on carcass.[3]
The Asiatic linsangs (Prionodon) are not, as was traditionally thought, members of the Viverridae (which does include the African linsangs), and may instead be the closest living relatives of the family Felidae. They have been placed in their own family, the Prionodontidae.[9]
The spotted linsang (Prionodon pardicolor) is a linsang, a tree-dwelling carnivorous mammal, native to much of Southeast Asia. It is widely, though usually sparsely, recorded, and listed as Least Concern on the IUCN Red List.
El linsang manchado (Prionodon pardicolor) es una especie de mamífero carnívoro de la familia Prionodontidae, que habita en los bosques del centro del Himalaya y sudeste de Asia.[2][3]
Es un animal, largo, esbelto, similar a un gato y de hábitos arbóreos. Tiene de 38-41 cm de largo de la nariz a la base de la cola. La cola tiene de 33-35 cm de larga. Pesa alrededor de un kilogramo. La cabeza se asemeja a la de un zorro, pero con el hocico más largo. Tiene ojos grandes y oscuros ideales para la visión nocturna. La audición es aguda y la punta de la orejas es móvil. El pelaje es denso y está salpicado con manchas distribuidas en filas longitudinales. El color varía de naranja a marrón pálido. La larga y velluda cola está surcada por ocho a diez anillos oscuros. Posee garras retráctiles en las extremidades.[4]
La temporada de reproducción es en febrero y en agosto. Cada hembra puede concebir de una a dos crías por año. Se cree que el ciclo reproductivo es de 11 días. Generalmente pare una cría y los recién nacidos pesan 40 g. Los cachorros permanecen ocultos en agujeros de los árboles donde permanecen hasta el destete.[4]
El linsang manchado es un depredador arborícola. Sus garras largas y afiladas, y su cuerpo largo y delgado le ayuda a desplazarse entre las ramas de los árboles. A pesar de ser principalmente arbóreos, también pasa parte del tiempo cazando en el suelo. Tiene hábitos nocturnos y duermen durante el día en guaridas en troncos y raíces de árboles. Los nidos están protegidos con hojas secas y ramas.[4] Se alimentan principalmente de roedores, pájaros, insectos, reptiles pequeños, ranas, huevos y carroña. Adicionalmente se sabe que comen frutas.[4]
El linsang manchado (Prionodon pardicolor) es una especie de mamífero carnívoro de la familia Prionodontidae, que habita en los bosques del centro del Himalaya y sudeste de Asia.
Prionodon pardicolor Prionodon generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Prionodontinae azpifamilia eta Prionodontidae familian sailkatuta dago.
Prionodon pardicolor Prionodon generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Prionodontinae azpifamilia eta Prionodontidae familian sailkatuta dago.
Le Linsang tacheté[1] (Prionodon pardicolor) est une civette de la famille des Prionodontidae.
Il possède un corps allongé d'un pelage orange ou crème, tacheté de noir. Il vit dans les forêts tropicales et subtropicales entre 150 et 2000 m d’altitude dans l'est de l'Himalaya. IL est très discret, de nature solitaire et vit dans les arbres. Il se nourrit de petits oiseaux, de mammifères, d'insectes ou de cadavres. La femelle a deux portées par an, une en février et une autre en août. La gestation dure entre 60 et 70 jours pour 2 à 4 petits[2].
Le Linsang tacheté (Prionodon pardicolor) est une civette de la famille des Prionodontidae.
Il possède un corps allongé d'un pelage orange ou crème, tacheté de noir. Il vit dans les forêts tropicales et subtropicales entre 150 et 2000 m d’altitude dans l'est de l'Himalaya. IL est très discret, de nature solitaire et vit dans les arbres. Il se nourrit de petits oiseaux, de mammifères, d'insectes ou de cadavres. La femelle a deux portées par an, une en février et une autre en août. La gestation dure entre 60 et 70 jours pour 2 à 4 petits.
Il linsango macchiato (Prionodon pardicolor Hodgson, 1842), è un carnivoro della famiglia dei Viverridi diffuso nell'Asia sud-orientale.[1][2]
Carnivoro di medie dimensioni con la lunghezza della testa e del corpo tra 350 e 370 mm, la lunghezza della coda tra 310 e 340 mm, la lunghezza del piede tra 60 e 70 mm, la lunghezza delle orecchie tra 30 e 35 mm e un peso fino a 600 g.[3]
Il corpo è snello con gli arti relativamente corti. Il collo è molto lungo. la pelliccia è corta, fine e densa, il colore generale varia dal brunastro sul dorso e bruno-olivastro chiaro sui fianchi a completamente ocra-arancione. Sono presenti due strisce longitudinali nere che si estendono dalla fronte indietro fino alle spalle. Due file di macchie scure corrono lungo il dorso parallelamente alla spina dorsale, fino a fondersi in un'unica striscia in prossimità della coda. Ogni fianco ha tre o quattro file di macchie. La coda è lunga, quasi quanto la testa ed il corpo, con otto-dieci anelli scuri mentre la punta è biancastra. Le unghie sono completamente retrattili, l'andatura è digitigrada. È privo delle caratteristiche ghiandole odorifere perianali.
È una specie arboricola, solitaria e notturna ed è abbastanza rara all'interno del suo areale. Passa gran parte del giorno all'interno di alberi cavi e scende a terra solo per procurarsi il cibo.
Si nutre principalmente di piccoli animali come rane, lucertole, roditori, uova d'uccello, insetti e bacche.
La stagione riproduttiva va da febbraio ad agosto. La media dei piccoli nati per ogni parto è 2-4.
Questa specie è diffusa nel Subcontinente indiano, in Indocina e in Cina.
Vive nelle foreste pluviali sempreverdi a foglia larga, le foreste subtropicali di sempreverdi e quelle monsoniche fino a 2.700 metri di altitudine. È stata occasionalmente osservata cacciare ai margini delle foreste ed in habitat degradati.
State riconosciute due sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto Areale, classifica P.pardicolor come specie a rischio minimo (LC).[1]
Il linsango macchiato (Prionodon pardicolor Hodgson, 1842), è un carnivoro della famiglia dei Viverridi diffuso nell'Asia sud-orientale.
De gevlekte linsang, ook wel Aziatische linsang (Prionodon pardicolor) is een civetkatachtig roofdier uit de orde Carnivora.
Het lichaam is klein, spichtig en lenig, de lange en stevige staart wordt gebruikt om het evenwicht te bewaren. De kleur is geel tot geelbruin en over het hele lijf is een zwart vlekkenpatroon aanwezig dat per lichaamsdeel enigszins verschilt; de vlekken op de rug zijn luipaardachtig en rond, de staart is gebandeerd. Hierdoor lijkt de gevlekte linsang vanuit de verte enigszins op een python. Mannetjes zijn ongeveer twee keer zo groot als de vrouwtjes.
Ze eten kleine dieren zoals kikkers, slangen, ratten en muizen, soms ook wel aas. Linsangs zijn nachtdieren, dat houdt in dat ze ’s nachts actief zijn. Bij het jagen in het donker kunnen ze de grote ogen en oren goed gebruiken.
Er worden meestal 2 of 3 jongen geboren, wat vaak in februari of augustus gebeurt.
De soort komt voor in bergachtige, bosrijke habitats in Azië in de landen Borneo, zuidelijk China, Java, Laos, Maleisië, Myanmar, Nepal, Sumatra, Thailand en Vietnam.
Bronnen, noten en/of referentiesDe gevlekte linsang, ook wel Aziatische linsang (Prionodon pardicolor) is een civetkatachtig roofdier uit de orde Carnivora.
Flekklinsang (Prionodon pardicolor) er et sivettlignende lite rovpattedyr som tilhører linsangene. , der den er en av kun to kjente arter.
Flekklinsangen blir omkring 38-41 cm lang og har i tillegg en hale på cirka 33-35 cm. Vekten er i snitt 595 gram. Den har lys gul pels med mørke flekker på forkroppen og striper på halsen. Halen har 8–9 mørke ringer, avbrutt av lysere ringer. Arten er nattaktiv og altetende. Den jakter gjerne øgler, fugler, småpattedyr og insekter.
Flekklinsangen er utbredt i skogsområder fra India (Assam) til Vietnam, spesielt i det sentrale og østre Himalaya. Den er mest vanlig i elevasjoner på 150-2700 moh, men den har blitt registrert i høyder på opp mot 4000 m.
Arten finnes i: Bhutan, Kambodsja, Kina, India, Laos, Myanmar, Nepal, Thailand og Vietnam.[1]
Flekklinsang (Prionodon pardicolor) er et sivettlignende lite rovpattedyr som tilhører linsangene. , der den er en av kun to kjente arter.
Linzang cętkowany (Prionodon pardicolor) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny wiwerowatych, występującego w Azji Południowo-Wschodniej. Linzang posiada bardzo dobrze rozwinięte zmysły wzroku i słuchu, pozwalające na polowanie w ciemnościach, występuje dymorfizm płciowy: samica jest dwa razy mniejsza od samca. Ssak ten prowadzi nocny tryb życia, jest samotnikiem, żyje głównie na drzewach. Głównym pożywieniem są gryzonie, płazy, gady, padlina. Dwa razy w roku, w lutym i w sierpniu samica rodzi 2 - 3 młode.
Linzang cętkowany (Prionodon pardicolor) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny wiwerowatych, występującego w Azji Południowo-Wschodniej. Linzang posiada bardzo dobrze rozwinięte zmysły wzroku i słuchu, pozwalające na polowanie w ciemnościach, występuje dymorfizm płciowy: samica jest dwa razy mniejsza od samca. Ssak ten prowadzi nocny tryb życia, jest samotnikiem, żyje głównie na drzewach. Głównym pożywieniem są gryzonie, płazy, gady, padlina. Dwa razy w roku, w lutym i w sierpniu samica rodzi 2 - 3 młode.
Prionodon pardicolor[2][3][4][5][6] är en däggdjursart som beskrevs av Hodgson 1842. Prionodon pardicolor ingår i släktet linsanger och familjen viverrider.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Det svenska trivialnamnet fläckig linsang förekommer för arten.[9]
Individerna blir 38 till 41 cm långa (huvud och bål), har en 33 till 35 cm lång svans och väger cirka 600 g. Pälsens grundfärg varierar mellan blek orange och ljusbrun. På pälsen förekommer många mörka punkter eller fläckar som bildar mer eller mindre tydliga rader. Arten har en yvig svans med åtta till tio mörka ringar. Huvudet kännetecknas av ganska stora ögon och öron som är lite spetsiga vid toppen. Prionodon pardicolor saknar liksom den andra arten i samma släkte analkörtlar. Dessutom har den bara en molar i varje sida av överkäken.[10]
Djuret förekommer i sydöstra Asien från Nepal och Kina (provinserna Sichuan och Hunan) i norr till Thailand, Kambodja och Vietnam i söder. Arten vistas i olika sorters skogar i låglandet och i upp till 2700 meter höga bergstrakter. Den hittas ibland i gräsmarker.[1]
Prionodon pardicolor jagar huvudsakligen små fåglar. Den äter även gnagare, groddjur, ormar och as. Individerna klättrar huvudsakligen i växtligheten men kommer ibland ner till marken. Honor kan para sig under våren och hösten och de har vanligen två ungar per kull.[1] För övrigt antas vara fortplantningssättet lika som hos Prionodon linsang.[10]
Arten är främst aktiv under natten. På dagen vilar den i trädens håligheter eller under trädrötter. Boet fodras med kvistar och torrt löv.[10]
Arten delas in i följande underarter:[7]
Wikimedia Commons har media som rör Prionodon pardicolor.
Wikispecies har information om Prionodon pardicolor.
Prionodon pardicolor är en däggdjursart som beskrevs av Hodgson 1842. Prionodon pardicolor ingår i släktet linsanger och familjen viverrider. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Det svenska trivialnamnet fläckig linsang förekommer för arten.
Морфометрія. Довжина голови й тіла: 310–450 мм, довжина хвоста: 313–340 мм, вага: 600 гр.
Опис. Забарвлення від білуватого до світло-коричневого до оранжево-буро-жовтого з багатьма нерівномірно розподіленими чорними плямами на спині і з боків тіла. З обох боків шиї розміщені чорні лінії. Хвіст довгий і пухнастий із чорними й буро-жовтими смугами (зазвичай їх 8–9). Шерсть м'яка та щільна. Великі, темні очі добре бачать у нічний час. Слух гострий і гострі вуха дуже рухливі. Великі ступні з подушечками вкриті короткою шерстю і мають втяжні кігті.
Зареєстрований в таких країнах: Камбоджа, Південний Китай, Індія, Лаос, М'янма, Непал, Таїланд, В'єтнам. Більшість записів походять з гірського та пагорбового лісу, принаймні до 2000 м над рівнем моря, але також трапляється у вторинному лісі[2].
У значній мірі нічний і деревний, але також полює перебувати на землі. Вважається, що полює переважно на дрібних ссавців та птахів, але, ймовірно, їсть членистоногих та інших тварин.
Як і більшість м'ясоїдних, молодь цього виду народжується безпорадною. Мати ховає потомство в дереві або кореневих пустотах, де вони можуть залишатися до закінчення годування. Не відомо, чи вчить мати молодь полювати.
Втрата і деградація середовища проживання були оцінені як загрози для цього виду, хоча наслідки цих загроз на популяції невідомі. Цей вид був зареєстрований в деяких охоронних районах.[3]
Cầy gấm hay cầy sao, cầy báo[2] (Prionodon pardicolor) là loài cầy sống trong các khu rừng ở miền trung và đông Himalaya. Đây là loài thú hoạt động trên mặt đất, vóc khá thấp, cơ thể mảnh mai, đầu nhọn và tứ chi nhỏ. Cầy gấm ăn côn trùng, động vật gặm nhấm, thằn lằn, chim và thú nhỏ.
Cầy gấm có dáng nhỏ, trọng lượng dao động từ khoảng 0,5 đến 6 kg. Chúng có thân và đuôi dài, cụ thể chiều dài đầu - thân từ 35 đến 60 cm và đuôi là từ 30 đến 50 cm.[3][4] Chúng có bộ lông màu vàng đất, có nhiều đốm đen hình bầu dục lớn nhỏ xen nhau từ cổ đến gốc đuôi và đùi cùng với đó là 4 sọc dọc từ cổ đến bả vai. Đuôi của chúng có 9 khoang đen xen với 9 khoang vàng nhạt. Phần bụng và họng sáng hơn phần lưng. Ở loài cầy gấm, cả con đực và con cái đều có tuyến xạ.[5] Đặc biệt, khác với các loài khác trong họ Cầy, cầy gấm chỉ có một răng hàm ở hàm trên.[4]
Loài cầy gấm được tìm thấy ở miền đông Nepal, vùng Sikkim, Assam và Bengal của Ấn Độ, Bhutan, đông bắc Myanmar, bắc Thái Lan, Lào, bắc Việt Nam, tỉnh Tứ Xuyên, Vân Nam, Quý Châu và ở tây nam khu tự trị Quảng Tây ở miền nam Trung Quốc.
Thức ăn của cầy gấm bao gồm chuột, rắn, ếch nhái, chim nhỏ và côn trùng. Cầy gấm leo trèo rất giỏi, chúng sống chủ yếu ở rừng thứ sinh có nhiều dây leo. Cầy gấm là loài hoạt động về đêm, hoạt động chủ yếu ở các cây thấp cách mặt đất từ 1 đến 1,5 mét và đôi khi chúng cũng xuống mặt đất. Chúng có cuộc sống đơn độc và thầm lặng, chỉ khi đến mùa động dục và nuôi con thì mới sống thành nhóm. Mùa động dục của cầy đốm là từ tháng 2 đến tháng 8. Chúng đẻ con trong các hốc cây và mỗi lứa đẻ hai con.[4][5]
Cầy gấm hay cầy sao, cầy báo (Prionodon pardicolor) là loài cầy sống trong các khu rừng ở miền trung và đông Himalaya. Đây là loài thú hoạt động trên mặt đất, vóc khá thấp, cơ thể mảnh mai, đầu nhọn và tứ chi nhỏ. Cầy gấm ăn côn trùng, động vật gặm nhấm, thằn lằn, chim và thú nhỏ.
Пятнистый линзанг[1], или пятнистый линсанг[2] (лат. Prionodon pardicolor) — вид млекопитающих семейства Prionodontidae.
Пятнистый линзанг родом из Центральных и Восточных Гималаев. Он имеет короткое стройное тело светлой окраски с острой головой и небольшими конечностями. Он поджидает свою добычу, затаившись лёжа на животе. Из-за тонкого тела его часто принимают за змею. Питается насекомыми, ящерицами, птицами и мелкими млекопитающими. Весит менее 1 кг.
Пятнистый линзанг, или пятнистый линсанг (лат. Prionodon pardicolor) — вид млекопитающих семейства Prionodontidae.
Пятнистый линзанг родом из Центральных и Восточных Гималаев. Он имеет короткое стройное тело светлой окраски с острой головой и небольшими конечностями. Он поджидает свою добычу, затаившись лёжа на животе. Из-за тонкого тела его часто принимают за змею. Питается насекомыми, ящерицами, птицами и мелкими млекопитающими. Весит менее 1 кг.
斑林狸（Prionodon pardicolor），又名斑靈狸或東方簑貓，是生活在喜瑪拉雅山中部及東部的麝貓。牠們身體短小，呈淺色，頭部尖長，四肢細小。由於牠們會咬著獵物的腹部來拖行獵物，故有時被誤會為蟒蛇或其他大型的有毒蛇。牠們主要吃昆蟲、鳥類及細小的哺乳動物。
分布于锡金、不丹、印度、尼泊尔以及中国大陆的贵州、广东、云南、四川、广西（西南部）等地，多见于海拔2000米以下的阔叶林林缘灌丛以及亚热带稀树灌丛或高草丛附近。该物种的模式产地在尼泊尔。[3]
斑林狸身体细长，四肢短小，尾巴很长。体表的颜色范围从深褐色到淡黄色。两个长条纹从耳朵后方一直延伸超越肩膀，和两个短条纹沿着颈部。前腿的爪和后腿的跗关节都有斑点。圆柱尾有八或九个大的黑圈，有狭窄的白色环隔开。长有五个脚指头,爪能缩回前爪的爪鞘[4]。 斑林狸重约0.45kg,长约36–38厘米(不含尾)，尾则长达30–33厘米。它的高度约为13–14厘米，其胸围14.6厘米，头部长约7.6厘米。[4]
斑林狸（Prionodon pardicolor），又名斑靈狸或東方簑貓，是生活在喜瑪拉雅山中部及東部的麝貓。牠們身體短小，呈淺色，頭部尖長，四肢細小。由於牠們會咬著獵物的腹部來拖行獵物，故有時被誤會為蟒蛇或其他大型的有毒蛇。牠們主要吃昆蟲、鳥類及細小的哺乳動物。
分布于锡金、不丹、印度、尼泊尔以及中国大陆的贵州、广东、云南、四川、广西（西南部）等地，多见于海拔2000米以下的阔叶林林缘灌丛以及亚热带稀树灌丛或高草丛附近。该物种的模式产地在尼泊尔。
점박이린상(Prionodon pardicolor)은 동남아시아 전역 대부분에서 발견되는 아시아린상의 일종이다. 널리 분포하지만 보통 드물게 발견되기 때문에 국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 관심대상종(LC, Least Concern Species)으로 지정 분류하고 있다.[2]
점박이린상은 줄무늬린상을 닮아서 가늘고 긴 날씬한 몸과 짧은 다리 그리고 가늘고 긴 목과 머리, 긴 꼬리를 갖고 있다. 바탕색은 암갈색부터 연한 담황색을 띤다. 두 줄의 줄무늬가 귀 뒤부터 어깨 또는 그 너머로 이어지며, 더 짧은 두 줄의 줄무늬가 목을 따라 나 있다. 서너줄의 반점이 길이 방향으로 등 쪽에 분포해 있으며, 크기는 배 쪽으로 갈수록 작아진다. 앞다리는 발까지 반점이 있으며, 뒷다리는 무릎까지만 있다.
점박이린상(Prionodon pardicolor)은 동남아시아 전역 대부분에서 발견되는 아시아린상의 일종이다. 널리 분포하지만 보통 드물게 발견되기 때문에 국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 관심대상종(LC, Least Concern Species)으로 지정 분류하고 있다.
