Exact forms of communication in long-eared jerboas are not known. However, many species within the family Dipodidae participate in dust bathing. Dust bathing is often a way to use chemical communication. Their keen hearing suggests they may use sounds or vibrations to communicate.
Long-eared jerboas eat flying insects, using sound to locate insects and capture them by performing fast leaps into the air.
Communication Channels: acoustic ; chemical
Other Communication Modes: scent marks
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
The major threat to long-eared jerboas, according to IUCN, is ongoing human disturbance. The IUCN states that the population has undergone an observed or probable reduction of at least eighty percent over the last ten years due to either a decline in area of occupancy, extent of occurrence, and/or quality of their habitat.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
State of Michigan List: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Little owls (Athene noctua) are predators of some species in the family Dipodidae in central Asia. Most species in this family take advantage of their excellent hearing to avoid predation by nocturnal predators. Jerboas are also cryptically colored.
Known Predators:
Anti-predator Adaptations: cryptic
Long-eared jerboa tail length is 150 to 162 mm, body length is from 70 to 90 mm. The tail is covered with short hairs that are similar in color to the rest of the body except for the terminal tuft, which is white and black. Upper parts are reddish yellow to a light russet color. The belly is white. The hind foot is 40 to 46 mm in length, with five digits. The two lateral digits are shorter than the three central ones. The central metatarsals are fused for a small distance. The feet are covered with tufts of bristly hairs. Long-eared jerboas have ears that are 1/3 longer than their heads. The incisors are thin and white. A small premolar can be found on each side of the upper jaw. Females have eight mammae.
Range length: 70 to 90 mm.
Other Physical Features: endothermic ; heterothermic ; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: sexes alike
The longevity of long-eared jerboas is not known. However, average longevity of jerboas is 2 to 3 years.
Specimens of long-eared jerboas have been collected in sandy valleys that are covered with low growing bushes. Their range includes the Mengxin and Aerjin Mountain regions, which are arid and classified as desert or semi desert. Their range also extends into the Qing-Zang Plateau region, a cold, high elevation desert area. Plant diversity is low in these areas, Haloxylon ammodendron is a low-growing shrub that has been documented at some capture sites.
Habitat Regions: temperate ; terrestrial
Terrestrial Biomes: desert or dune
Long-eared jerboas are found in the Palearctic region. They occur from southernmost Mongolia into the Takla-Makan Desert, Mengxin, Aerijin Mountain, and Qing-Zang Plateau regions of north western China.
Biogeographic Regions: palearctic (Native )
Long-eared jerboas are insectivorous. They often eat flying insects by using sound to locate them and then capturing them by performing fast leaps into the air.
Animal Foods: insects
Primary Diet: carnivore (Insectivore )
Long-eared jerboas are insectivorous, impacting insect populations within their range.
Commensal/Parasitic Species:
Long-eared jerboas are important members of their native ecosystems.
Helicobacter species were found in the feces of long-eared jerboas, suggesting they could carry and transmit this disease.
Negative Impacts: injures humans (carries human disease)
Mating systems for long-eared jerboas are not known. However, mating systems of closely related species in the family Dipodidae suggest that they may be polygynous.
For some closely related jerboa species mating usually happens a short time after awaking from winter hibernation. A female will breed twice during the summer season and raise between 2 to 6 young. Gestation time is between 25 and 35 days.
Breeding interval: Breeding can occur twice each season.
Breeding season: Breeding begins shortly after awaking from hibernation.
Range number of offspring: 2 to 6.
Range gestation period: 25 to 35 days.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Little is known about parental investment in long-eared jerboas. Like most mammals, females nurse and care for their young at least until they are weaned.
Parental Investment: pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Female)
El jerbo d'oreyes llargues (Euchoreutes naso) ye un pequeñu royedor nocherniegu de la familia de los dipódidos y únicu miembru del xéneru Euchoreutes.[2] Alcuéntrase en Mongolia y China, nos desiertos de Gobi y Taklamakán.
El so cuerpu pequeño y abombao, mide apenes ente 7 y 9 cm de llargu. Caracterizar pola so cola delgada y bien llarga, qu'algama 18 a 25 cm de llargor, les sos pates delantreres bien curties y posteriores bien llargues, afeches pa dar saltos nel sable y, peles sos oreyes "de coneyu", grandes con al respective de la so cabeza triangular. El so pelo ye castañu a buxu nel envés y a lo llargo de la cola, sacante na parte terminal d'esta, onde presenta un penachu d'aniellos blancu, negru y blancu que paez sirvi-y de timón al saltar. La pelame del so banduyu ye de color blancu.
Conozse pocu de la vida de la especie, anque se sabe que mientres el día permanez en llurigues escavaes nel sable y na nueche sale de los túneles a alimentase. Foi incluyíu ente les 10 especies investigaes en 2007 pola Sociedá Zoolóxica de Londres nel programa EDGE of existence, sobre especies d'evolución estremada globalmente amenaciaes, pa estudiar l'impactu humanu nel so hábitat. En 2007 foi sopelexáu per primer vegada un videu que lu amuesa y que sirvió na campaña pa protexer la especie. Los medios de comunicación de Rusia llamar shushpanchik.
El jerbo d'oreyes llargues (Euchoreutes naso) ye un pequeñu royedor nocherniegu de la familia de los dipódidos y únicu miembru del xéneru Euchoreutes. Alcuéntrase en Mongolia y China, nos desiertos de Gobi y Taklamakán.
El jerbu d'orelles llargues (Euchoreutes naso) és un petit rosegador nocturn de la família dels dipòdids que es troba a Mongòlia i la Xina, en els deserts de Gobi i Takla Makan.
El seu cos petit i bombat, mesura tot just entre 7 i 9 cm de llarg. Es caracteritza per la seva cua prima i molt llarga, que arriba a 18–25 cm de longitud, potes davanteres molt curtes i posteriors molt llargues, adaptades per a donar salts de cangur en la sorra i, per les seves orelles de conill, grans pel que fa al seu cap triangular. El seu pèl és castany a grisenc al dors i al llarg de la cua, excepte a la part terminal d'aquesta, on presenta un plomell d'anells blanc/negre/blanc que sembla servir-li de timó en saltar. El pelatge del ventre és de color blanc.
Es coneix poca cosa de la vida de l'espècie, encara que se sap que durant el dia roman en caus excavats a la sorra i de nit surt dels túnels a alimentar-se. Fou inclòs entre les 10 espècies investigades en 2007 per la Societat Zoològica de Londres en el programa EDGE of Existence, sobre espècies d'evolució diferenciada globalment amenaçades, per a estudiar l'impacte humà en el seu hàbitat. En 2007 fou divulgat per primera vegada un vídeo que el mostra i ha servit en la campanya per a protegir l'espècie.
El jerbu d'orelles llargues (Euchoreutes naso) és un petit rosegador nocturn de la família dels dipòdids que es troba a Mongòlia i la Xina, en els deserts de Gobi i Takla Makan.
El seu cos petit i bombat, mesura tot just entre 7 i 9 cm de llarg. Es caracteritza per la seva cua prima i molt llarga, que arriba a 18–25 cm de longitud, potes davanteres molt curtes i posteriors molt llargues, adaptades per a donar salts de cangur en la sorra i, per les seves orelles de conill, grans pel que fa al seu cap triangular. El seu pèl és castany a grisenc al dors i al llarg de la cua, excepte a la part terminal d'aquesta, on presenta un plomell d'anells blanc/negre/blanc que sembla servir-li de timó en saltar. El pelatge del ventre és de color blanc.
Es coneix poca cosa de la vida de l'espècie, encara que se sap que durant el dia roman en caus excavats a la sorra i de nit surt dels túnels a alimentar-se. Fou inclòs entre les 10 espècies investigades en 2007 per la Societat Zoològica de Londres en el programa EDGE of Existence, sobre espècies d'evolució diferenciada globalment amenaçades, per a estudiar l'impacte humà en el seu hàbitat. En 2007 fou divulgat per primera vegada un vídeo que el mostra i ha servit en la campanya per a protegir l'espècie.
Die Riesenohr-Springmaus (Euchoreutes naso) ist eine in Ostasien lebende Nagetierart aus der Familie der Springmäuse (Dipodidae).
Riesenohr-Springmäuse erreichen eine Kopfrumpflänge von 7 bis 9 Zentimeter, wozu noch ein 15 bis 16 Zentimeter langer Schwanz kommt. Ihr Fell ist an der Oberseite gelblich oder rosa gefärbt, die Unterseite ist weiß. Der lange Schwanz ist auf seiner ganzen Länge mit kurzen Haaren bedeckt, lediglich an der Spitze befindet sich eine schwarz-weiße Quaste. Wie die meisten Springmäuse sind sie durch die verlängerten Hinterbeine charakterisiert, die ihnen eine hüpfende Fortbewegung ermöglichen. Zwischen den Zehen befinden sich kleine Borsten, die ein Einsinken im Sand verhindern. Namensgebendes Merkmal sind die riesenhaft vergrößerten Ohren – die größten aller Springmäuse – die um ein Drittel länger sind als der Kopf. Solch vergrößerte Ohren finden sich oft bei wüstenbewohnenden Tieren, diese dienen meist der Kühlung.
Das Verbreitungsgebiet dieser Springmäuse umfasst die südliche Mongolei und das chinesische Xinjiang, wo sie unter anderem in der Taklamakan-Wüste und in verschiedenen Bergländern im Norden dieser Provinz vorkommen. Ihr Lebensraum sind Wüsten und Halbwüsten, oft mit Sand bedeckt; sie sind manchmal auch in Steppen- und Bergregionen zu finden.
Über die Lebensweise dieser Tiere ist sehr wenig bekannt. Man vermutet, dass sie wie andere Springmäuse vorwiegend nachtaktiv sind und sich tagsüber in selbstgegrabene Tunnel und Baue unter der Erde zurückziehen. Manche Springmäuse halten auch einen Winterschlaf, ob das auch für die Riesenohr-Springmaus zutrifft, ist nicht bekannt.
Die Nahrung dieser Tiere dürfte teils aus Insekten bestehen, wobei sie auch fliegende Tiere durch schnelle, hohe Sprünge erbeuten können. Teilweise dürften sie auch Pflanzenteile zu sich nehmen.
Über ihre Fortpflanzung ist nichts bekannt.
Wegen menschlicher Störungen in ihrem Lebensraum stufte die IUCN die Art 1996 als stark gefährdet (endangered) ein. 2008 wurde sie in einer Neubewertung aufgrund der weiten Verbreitung und großen Population als ungefährdet (least concern) eingestuft.
Die Riesenohr-Springmaus (Euchoreutes naso) ist eine in Ostasien lebende Nagetierart aus der Familie der Springmäuse (Dipodidae).
The long-eared jerboa (Euchoreutes naso)[2] is a nocturnal mouse-like rodent with a long tail, long hind legs for jumping, and exceptionally large ears. It is distinct enough that authorities consider it to be the only member of both its genus, Euchoreutes, and subfamily, Euchoreutinae.
Long-eared jerboas are found in the Palearctic ecozone. The specific palearctic ecozone areas they are found in are southernmost Mongolia to the Takla-Makan Desert, Mengxin, Aerijin Mountain, and Qing-Zang Plateau regions of north western China.[3] Long-eared jerboas in most cases are nocturnal,[3] The long-eared jerboa's fur according to the book 100 animals to see before they die "is reddish yellow to pale russet with white underparts."[4] Very little is known about the species.
The long-eared jerboa's head and body length measures 70 mm (2.8 in) to 90 mm (3.5 in) while its tail is double this size, between 150 mm (5.9 in) and 162 mm (6.4 in).[3] Like its disproportionately long tail, its hind feet are also large, helping it to jump high, measuring between 40 mm (1.6 in) and 46 mm (1.8 in).[3] It weighs 24 g (0.85 oz) to 38 g (1.3 oz).[4] Long-eared jerboas usually eat insects.[3] They use sound to locate and capture them by performing fast leaps into the air.[3] According to animal diversity web "The two lateral digits are shorter than the three central ones. The central metatarsals are fused for a small distance. The feet are covered with tufts of bristly hairs. Long-eared jerboas have ears that are 1/3 longer than their heads. The incisors are thin and white. A small premolar can be found on each side of the upper jaw. Females have eight mammae."[3] Their fur is light reddish/brown with a white underside. Their tails are covered in fine hairs the same color as their body and have a black and white tuft on the end.
The long-eared jerboa was identified as one of the top-10 "focal species" in 2007 by the Evolutionarily Distinct and Globally Endangered (EDGE) project.[5]
In 2007 Zoological Society of London EDGE of Existence Programme sent a researcher to study human impact on its environment. The study returned with video footage that has been noted as the "first time" the creature has been "recorded on camera".[6] This has helped to start a campaign to protect them.[7]
9. www.theanimalfiles.com
The long-eared jerboa (Euchoreutes naso) is a nocturnal mouse-like rodent with a long tail, long hind legs for jumping, and exceptionally large ears. It is distinct enough that authorities consider it to be the only member of both its genus, Euchoreutes, and subfamily, Euchoreutinae.
Long-eared jerboas are found in the Palearctic ecozone. The specific palearctic ecozone areas they are found in are southernmost Mongolia to the Takla-Makan Desert, Mengxin, Aerijin Mountain, and Qing-Zang Plateau regions of north western China. Long-eared jerboas in most cases are nocturnal, The long-eared jerboa's fur according to the book 100 animals to see before they die "is reddish yellow to pale russet with white underparts." Very little is known about the species.
La longorela saltomuso (Euchoreutes naso) estas ronĝulo el familio de saltomusedoj (Dipodidae).
Longorela saltomuso atingi korpolongon de 7-9 cm, al kio devas aldoni 15-16 centimetrojn de longa vosto. Ties felo estas kolorita je la supro flavece aŭ rozkolore, je la subo blanke. La longa vosto estas kovrita sur ĝia tuta longo kun mallongaj haroj, nur ĉe la pinto estas nigra-blanka kvasto. Kiel plimulton de la saltomusoj, ilin karakterizas longaj malantaŭaj kruroj, ebligante saltetan moviĝon. Inter la piedfingroj estas malgrandaj viloj, kiuj malhelpas ĝin enprofundiĝi en la sablon. Nom-donita trajto estas la grandaj oreloj - la plej granda el ĉiuj saltomusoj - estas je trione pli longa ol la kapo. Tiaj grandaj oreloj ofte karakterizas deserto-vivantajn bestojn, ĉi kiuj tio servas por malvarmigo.
La teritorio de tiu saltomuso etendiĝas sur suda Mongolio kaj la ĉina Ŝinĝjango, kie interalie en la Taklamakan-dezerto kaj en diversaj montaj areoj en nordo de tiu provinco. Ilia vivejo estas dezertoj kaj duon-dezertoj, ofte kovrita per sablo; Ili kelkfoje ankaŭ vivas en stepaj kaj montaj regionoj.
Oni scias tre malmulte pri kutimoj de ĉi tiu besto. Oni supozas, ke ili plejparte - kiel aliaj saltomusoj – nokte aktivaj kaj dumtage retiriĝas en mem-fositajn tunelojn kaj nestotruojn sub la tero. Iuj saltomusoj vintrodormas, ĉu tio validas ankaŭ por la longa-orela saltomuso, tio ne estas nekonata.
La nutrado de tiuj bestoj probable konsistas parte el insektoj, kiujn ili povas kapti eĉ per rapidaj, altaj saltoj. Iuj el ili estas ankaŭ verŝajna manĝas partojn de la plantoj.
Pri lia reprodukto nenio estas konata.
Pro la homa ĝenado en ties habitato, IUCN en 1996 klasifikis la specion kiel endanĝerigitan. En 2008, ĝi estis en re-pritakso klasifikita al „nekritika” pro la vasta divastiĝo kaj granda populacio.
El jerbo de orejas largas (Euchoreutes naso) es un pequeño roedor nocturno de la familia de los dipódidos y único miembro del género Euchoreutes.[2] Se encuentra en Mongolia y China, en los desiertos de Gobi y Taklamakán.
Su cuerpo pequeño y abombado, mide apenas entre 7 y 9 cm de largo. Se caracteriza por su cola delgada y muy larga, que alcanza 18 a 25 cm de longitud, sus patas delanteras muy cortas y posteriores muy largas, adaptadas para dar saltos en la arena y, por sus orejas "de conejo", grandes con respecto a su cabeza triangular. Su pelo es de un color marrón grisáceo en el dorso y a lo largo de la cola, excepto en la parte terminal de esta, donde presenta un penacho de anillos blanco, negro y blanco que parece servirle de timón al saltar. El pelaje de su vientre es de color blanco.
Se conoce poco de la vida de la especie, aunque se sabe que durante el día permanece en madrigueras excavadas en la arena y en la noche sale de los túneles a alimentarse. Fue incluido entre las 10 especies investigadas en 2007 por la Sociedad Zoológica de Londres en el programa EDGE of existence, sobre especies de evolución diferenciada globalmente amenazadas, para estudiar el impacto humano en su hábitat. En 2007 fue divulgado por primera vez un vídeo que lo muestra y que ha servido en la campaña para proteger la especie. Los medios de comunicación de Rusia lo llaman shushpanchik.
El jerbo de orejas largas (Euchoreutes naso) es un pequeño roedor nocturno de la familia de los dipódidos y único miembro del género Euchoreutes. Se encuentra en Mongolia y China, en los desiertos de Gobi y Taklamakán.
Euchoreutes naso Euchoreutes generoko animalia da. Karraskarien barruko Euchoreutinae azpifamilia eta Dipodidae familian sailkatuta dago.
Euchoreutes naso Euchoreutes generoko animalia da. Karraskarien barruko Euchoreutinae azpifamilia eta Dipodidae familian sailkatuta dago.
Euchoreutes naso
Le Gerboise à longues oreilles (Euchoreutes naso) est une petite gerboise, vivant en Asie centrale,dans les régions paléarctiques de Chine et de Mongolie, du désert de Gobi et qui était auparavant menacée de disparition. C'est la seule espèce du genre Euchoreutes qui est monotypique, lui-même étant le seul genre de la sous-famille des Euchoreutinae. Cette sous-famille de rongeurs sauteurs de la famille des Dipodidés a été créée zoologiste américain d'origine allemande Marcus Ward Lyon (1875-1942) en 1901.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (3 juil. 2012)[1], NCBI (3 juil. 2012)[2] et ITIS (3 juil. 2012)[3] :
En 1996 l'espèce est classée « en danger » par l'UICN (Union internationale pour la conservation de la nature).
En 2006 une pièce a été éditée, Wildlife Protection, en faveur de la faune du désert de Gobi et représentant Euchoreutes naso.
Le 10 décembre 2007, un film a été diffusé montrant pour la première fois des images animées de ce rongeur, "Mickey Mouse du désert", "mignon et comique", selon Jonathan Baillie de la Zoological Society of London (ZSL), membre de la société savante qui a diffusé ces images inédites.
En 2008 l'espèce est classée « en préoccupation mineure » par l'UICN.
Euchoreutes naso
Le Gerboise à longues oreilles (Euchoreutes naso) est une petite gerboise, vivant en Asie centrale,dans les régions paléarctiques de Chine et de Mongolie, du désert de Gobi et qui était auparavant menacée de disparition. C'est la seule espèce du genre Euchoreutes qui est monotypique, lui-même étant le seul genre de la sous-famille des Euchoreutinae. Cette sous-famille de rongeurs sauteurs de la famille des Dipodidés a été créée zoologiste américain d'origine allemande Marcus Ward Lyon (1875-1942) en 1901.
Dugouha jerboa (Euchoreutes naso), maleni pustinjski sisavac koji živi u Mongoliji u pustinji Gobi, a poznata je po ogromnim ušima i skakutanju poput klokana. Skakutanje mu omogućavaju dlake na nožicama.
Za sada je još malo poznato o njoj pošto je sičušna noćna životinjica. Hrani se kukcima a preko dana živi u podzemnim hodnicima[1].
Dugouha jerboa pripada u glodavce i porodici Dipodidae. Staništa su mu, vjeruje se, ugrožena, te joj prijeti izumiranje.
Dugouha jerboa (Euchoreutes naso), maleni pustinjski sisavac koji živi u Mongoliji u pustinji Gobi, a poznata je po ogromnim ušima i skakutanju poput klokana. Skakutanje mu omogućavaju dlake na nožicama.
Za sada je još malo poznato o njoj pošto je sičušna noćna životinjica. Hrani se kukcima a preko dana živi u podzemnim hodnicima.
Dugouha jerboa pripada u glodavce i porodici Dipodidae. Staništa su mu, vjeruje se, ugrožena, te joj prijeti izumiranje.
Il gerboa dalle lunghe orecchie (Euchoreutes naso Sclater, 1891) è un roditore della famiglia dei Dipodidi, unica specie del genere Euchoreutes (Sclater, 1891), diffuso in Cina e Mongolia.[1][2]
Il termine generico deriva dalla combinazione del prefisso ευ-, vero, e dalla parola greca -χορευτής, danzatore, con evidente allusione allo stile di vita di questo piccolo roditore. L'epiteto specifico fa invece riferimento alla parte anatomica del muso nonostante sia una delle più caratteristiche meno evidenti dell'animale.
Roditore di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 80 e 95 mm, la lunghezza della coda tra 144 e 185 mm, la lunghezza del piede tra 41 e 49 mm, la lunghezza delle orecchie tra 37 e 47 mm e un peso fino a 38 g.[3]
Il cranio presenta un rostro lungo e sottile, le bolle timpaniche enormi e le arcate zigomatiche sottili e dirette verso il basso. Gli incisivi superiori sono bianchi e stretti, il premolare superiore è ridotto e di forma circolare.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 1 0 1 1 0 1 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 18 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;Le parti dorsali variano dal giallo-rossastro al rossiccio chiaro con la base dei peli grigia, mentre i fianchi e le parti ventrali sono bianche. La testa è allungata, il muso è sottile, gli occhi sono relativamente piccoli. Le vibrisse sono lunghe. Le orecchie sono notevolmente grandi, lunghe poco meno della metà del corpo e sono strette. Le zampe anteriori sono corte, quelle posteriori sono allungate, con i tre metatarsi centrali parzialmente fusi e terminano con cinque dita, delle quali le due più esterne sono attaccate più indietro e sono ridotte. Sulla loro superficie ventrale sono presenti dei ciuffi di setole. La coda è molto più lunga della testa e del corpo, è ricoperta di piccoli peli biancastri e termina con un ciuffo di lunghi peli bianchi, con una banda centrale nera. Le femmine hanno quattro paia di mammelle.
È una specie terricola e notturna, adattata ad un andamento saltatorio.
Si nutre principalmente di parti vegetali e talvolta di insetti e lucertole.
Si riproduce agli inizi della primavera. Le femmine danno alla luce 2-6 piccoli alla volta.
Questa specie è diffusa nell'Asia centrale dallo Xinjiang occidentale attraverso la Cina centro-settentrionale fino alla Mongolia meridionale.
Vive nelle regioni desertiche, solitamente in colline sabbiose ai margini di oasi o in vallate con vegetazione sparsa.
Sono state riconosciute 3 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa e la presenza in diverse aree protette, classifica E.naso come specie a rischio minimo (LC).[1]
Il gerboa dalle lunghe orecchie (Euchoreutes naso Sclater, 1891) è un roditore della famiglia dei Dipodidi, unica specie del genere Euchoreutes (Sclater, 1891), diffuso in Cina e Mongolia.
Ilgaausis šoklys (lot. Euchoreutes naso, angl. Long-eared Jerboa, vok. Riesenohr-Springmaus) – šoklinių (Dipodidae) šeimos gyvūnas, vienintelis savo genties atstovas. Paplitęs Mongolijoje ir Kinijoje, Gobio dykumoje ir Altajuje.
Kūno ilgis 7-9 cm, turi labai ilgą, 15-16 cm ilgio uodegą. Kailis rusvai gelsvas. Ausys didelės. Juda šokinėdamas lyg kengūra. Gyvena žemėje išraustuose urveliuose.
Apie ilgaausį šoklį mokslininkai ilgą laiką neturėjo beveik jokios informacijos. Tik 2007 m. šį gyvūną pirmą kartą pavyko nufilmuoti[1].
Ilgaausis šoklys (lot. Euchoreutes naso, angl. Long-eared Jerboa, vok. Riesenohr-Springmaus) – šoklinių (Dipodidae) šeimos gyvūnas, vienintelis savo genties atstovas. Paplitęs Mongolijoje ir Kinijoje, Gobio dykumoje ir Altajuje.
Kūno ilgis 7-9 cm, turi labai ilgą, 15-16 cm ilgio uodegą. Kailis rusvai gelsvas. Ausys didelės. Juda šokinėdamas lyg kengūra. Gyvena žemėje išraustuose urveliuose.
Apie ilgaausį šoklį mokslininkai ilgą laiką neturėjo beveik jokios informacijos. Tik 2007 m. šį gyvūną pirmą kartą pavyko nufilmuoti.
De grootoorspringmuis (Euchoreutes naso) behoort tot de familie van de jerboa's. De soort is de enige uit het geslacht Euchoreutes en uit de onderfamilie Euchoreutinae. Het lichaam is zo'n 7 tot 9 centimeter lang, de staart meet nog eens zo'n 15 tot 16 centimeter. Hij komt voor in Noord-China en Mongolië, onder andere in de Gobi en Taklamakan-woestijnen en de Altaj. Het diertje is niet schuw, en kwetsbaar voor verwilderde huiskatten.
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Skocznik długouchy[3] (Euchoreutes naso) – gatunek ssaka z rzędu gryzoni. Jedyny przedstawiciel rodzaju skoczek (Euchoreutes) i jedyny przedstawiciel podrodziny skoczniki (Euchoreutinae Lyon, 1901)[3], występuje na terenie Azji[4]: w Chinach i w Mongolii[2].
Skocznik długouchy (Euchoreutes naso) – gatunek ssaka z rzędu gryzoni. Jedyny przedstawiciel rodzaju skoczek (Euchoreutes) i jedyny przedstawiciel podrodziny skoczniki (Euchoreutinae Lyon, 1901), występuje na terenie Azji: w Chinach i w Mongolii.
O jerboa-de-orelha-longa (Euchoreutes naso) é um animal parecido com um rato e é um dos mamíferos mais raros do mundo. Encontra-se actualmente em perigo de extinção. Vive nos desertos da Mongólia e da China.
Tem patas de canguru e é um dos animais com as orelhas maiores em relação ao corpo. As suas patas têm quatro dedos. O jerboa-de-orelha-longa é um animal de hábitos noturnos; passa o dia em túneis subterrâneos e à noite sai para se alimentar. A sua alimentação é feita à base de insetos.
O jerboa-de-orelha-longa (Euchoreutes naso) é um animal parecido com um rato e é um dos mamíferos mais raros do mundo. Encontra-se actualmente em perigo de extinção. Vive nos desertos da Mongólia e da China.
Tem patas de canguru e é um dos animais com as orelhas maiores em relação ao corpo. As suas patas têm quatro dedos. O jerboa-de-orelha-longa é um animal de hábitos noturnos; passa o dia em túneis subterrâneos e à noite sai para se alimentar. A sua alimentação é feita à base de insetos.
Långörad springråtta (Euchoreutes naso) är en gnagare i familjen springråttor som förekommer i Asien. Arten är ensam i släktet Euchoreutes.[2]
Individerna når en kroppslängd (huvud och bål) mellan 7 och 9 cm. Därtill kommer en 15 till 16 cm lång svans.[3] Hannar väger mellan 24 och 38 gram. Honor är något mindre och lättare.[1] Pälsen är på ovansidan gulaktig till rosa och på buken vit. Den långa svansen är huvudsakligen täckt med korta hår och avslutas med en svartvit tofs.[3] Liksom de flesta andra springråttor har arten förlängda bakben som ger bra skuttförmåga. Mellan tårna förekommer borstlika hår som hindrar fötterna från att sjunka ner i sanden. Artens namn syftar på de stora 4,0 till 4,5 cm långa öronen som är en tredjedel längre än övriga huvudet.[1]
Utbredningsområdet sträcker sig över södra Mongoliet och de kinesiska provinserna Xinjiang, Gansu, Qinghai, Nei Mongol och Ningxia. Där lever arten till exempel i Taklamakanöknen och i torra bergstrakter. Habitatet utgörs främst av öknar och halvöknar samt av torra stäpper och klippiga regioner.[1]
Den långörade springråttans levnadssätt är otillräckligt utrett. Den är liksom andra springråttor aktiv på natten och gräver antagligen underjordiska bon. Födan utgörs huvudsakligen av insekter och i viss mån av växtdelar och ödlor.[1]
Parningen sker under våren. Kullarna omfattar upp till sex ungar.[1]
Långörad springråtta förekommer i några naturskyddsområden. IUCN ser inga större hot mot arten och listar den som livskraftig (LC).[1]
Långörad springråtta (Euchoreutes naso) är en gnagare i familjen springråttor som förekommer i Asien. Arten är ensam i släktet Euchoreutes.
Uzun kulaklı araptavşanı (Euchoreutes naso), Dipodidae familyasından bir kemirgen türüdür. Gece ortaya çıkar. Diğer araptavşanlarında olduğu gibi uzun bir kuyruğu ve iri arka ayakları vardır. Ama diğerlerinin aksine çok uzun kulakları vardır. İşte bu fark yüzünden ayrı bir takımda sınıflandırılmaktadır. Bu tür hakkında fazla bir şey bilinmemektedir. Çin'in kuzeyi ve Moğolistan'ın güneyindeki çöllerde yaşarlar. En çok Moğolistan'ın güneyindeki koruma alanlarında bulundukları tahmin ediliyor.
Kemiriciler ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Chuột nhảy jerboa tai dài, Chuột nhảy Gobi hay Chuột nhảy sa mạc tai dài, danh pháp Euchoreutes naso, là một loài động vật có vú trong họ Dipodidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Sclater mô tả năm 1890.[2]
Ngoài chuột jerboa tai dài còn có chuột jerboa tai ngắn (Short-eared Jerboa).
Chuột jerboa là loài gặm nhấm nhỏ, nhảy giống như chuột với đuôi và chân đều dài. Long-eared jerboa có thể được phân biệt với Chuột jerboa khác bởi kích thước tai to lớn của chúng, tai chúng dài khoảng 1/3 lớn hơn so với đầu của chúng. Chuột jerboa khác chủ yếu sống về đêm, hầu như ban ngày chúng đều ở trong hang dưới lòng đất, và chúng tự đào hang của mình. Rất ít thông tin về loài này. Hệ sinh thái của loài này rất ít được biết đến.
Hầu hết các chuột jerboa chủ yếu ăn thực vật: rễ cây, hạt giống và cây mọng nước, tuy nhiên, chế độ ăn uống của chuột jerboa bao gồm côn trùng là chủ yếu.
Động vật gặm nhấm nhỏ này được phát hiện vào năm 1925 bởi Glover Morrill Allen. Các nhà khoa học đã nghiên cứu môi trường sống của loài này vào đầu những năm 1980, tìm thấy trung bình là 0,5 con/1 hecta. Môi trường sinh sống chủ yếu phân bố từ phía tây Tân Cương (tây bắc Trung Quốc), sa mạc Gobi thuộc khu vực miền Bắc Trung Quốc đến cực nam Mông Cổ, như ở lưu vực sông đầy cát trắng và gồm cây có bụi rậm. Loài này được cho là đang giảm dần nguyên nhân là do con người làm xáo trộn môi trường sống của chúng.
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Chuột nhảy jerboa tai dài, Chuột nhảy Gobi hay Chuột nhảy sa mạc tai dài, danh pháp Euchoreutes naso, là một loài động vật có vú trong họ Dipodidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Sclater mô tả năm 1890.
Длинноухий тушканчик[1] (лат. Euchoreutes naso) — грызун семейства Тушканчиковых, ведущий ночной образ жизни, с длинным хвостом, длинными задними ногами для передвижения прыжками и исключительно большими ушами. Обитает в пустынях Монголии и Китая. Основной пищей являются насекомые.
Впервые заснят в естественной среде обитания экспедицией, организованной Зоологическим обществом Лондона в рамках программы «EDGE» в пустыне Гоби.
На сегодняшний день информации о данном виде немного по нескольким причинам:
Грызун имеет статус «находящийся в опасном состоянии» (Endangered) и занесён в «Красный список» Всемирного союза охраны природы (IUCN). По мнению исследователей, основную угрозу представляет влияние человека на его естественную среду обитания.
Длинноухий тушканчик (лат. Euchoreutes naso) — грызун семейства Тушканчиковых, ведущий ночной образ жизни, с длинным хвостом, длинными задними ногами для передвижения прыжками и исключительно большими ушами. Обитает в пустынях Монголии и Китая. Основной пищей являются насекомые.
Впервые заснят в естественной среде обитания экспедицией, организованной Зоологическим обществом Лондона в рамках программы «EDGE» в пустыне Гоби.
На сегодняшний день информации о данном виде немного по нескольким причинам:
количество особей (предположительно) очень мало; их тяжело обнаружить, поскольку они живут в норах и выходят на поверхность в ночное время; условия для исследования в местах их естественного обитания неблагоприятные.Грызун имеет статус «находящийся в опасном состоянии» (Endangered) и занесён в «Красный список» Всемирного союза охраны природы (IUCN). По мнению исследователей, основную угрозу представляет влияние человека на его естественную среду обитания.
長耳跳鼠（學名：Euchoreutes naso）是跳鼠科長耳跳鼠屬唯一的種，其耳特別大，因此被稱爲長耳跳鼠，是一種典型的適應跳躍活動的嚙齒類動物。
长耳跳鼠大多喜欢在夜间活动，而白天则会待在地下的洞穴里。 由于居住环境遭到严重的破坏，近年来长耳跳鼠的生存受到了极大的挑战，目前长耳跳鼠已经被世界自然保护联盟列为濒危物种之一。
長耳跳鼠（學名：Euchoreutes naso）是跳鼠科長耳跳鼠屬唯一的種，其耳特別大，因此被稱爲長耳跳鼠，是一種典型的適應跳躍活動的嚙齒類動物。
长耳跳鼠大多喜欢在夜间活动，而白天则会待在地下的洞穴里。 由于居住环境遭到严重的破坏，近年来长耳跳鼠的生存受到了极大的挑战，目前长耳跳鼠已经被世界自然保护联盟列为濒危物种之一。
큰귀뛰는쥐 또는 큰귀저보아(Euchoreutes naso)는 뛰는쥐과에 속하는 설치류이다.[2] 야행성 동물로 긴꼬리과 도약이 가능한 긴 뒷다리 그리고 특히 큰 귀를 가진 설치류이다. 큰귀뛰는쥐아과(Euchoreutinae)와 큰귀뛰는쥐속(Euchoreutes)의 유일종으로 간주될 정도로 독특하다. 구북구 생물지리구에서 발견된다.[3]
