Les esponges o porífers (Porifera ) són un embrancament d'animals simples i primitius ja coneguts des de temps remots. Aristòtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests éssers, dels quals va fer interessants observacions. L'acceptació del clade Epitheliozoa comportaria que aquest tàxon és parafilètic, car els eumetazous en descendeixen.
Les esponges eren ja utilitzades pels grecs, que en les tèbies aigües de l'arxipèlag hel·lènic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en què van arribar a ser molt hàbils. No sols les utilitzaven en la higiene personal, sinó també per a folrar per dins els cascos de bronze i pesants armadures de guerra.
La classificació d'aquest grup dins del món animal o vegetal va constituir un veritable problema per als científics, ja que en trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals. Fins ben entrat el segle XVIII, l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com a escuma de mar solidificada, després com nius de certs animals marins o com a plantes.
Va ser l'anglès John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges són, de fet, membres del regne animal. Ellis va observar els moviments de retracció i expansió dels porus del cos de l'esponja, així com els corrents d'aigua que els travessen el cos.
No obstant això, a les esponges, els manquen algunes característiques dels animals típics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera, es podrien considerar equivalents a colònies de cèl·lules on cadascuna continua alimentant-se per si mateixa.
Les esponges presenten cambres interiors revestides de coanòcits, cèl·lules que contenen un llarg flagel i un collar. Aquestes cèl·lules fagociten les partícules alimentàries de l'aigua que flueix a través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels.
Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar necessiten que els corrents portin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura, com els flagells o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure també en aigües quietes, amb l'única condició que contingui substàncies nutritives.
El bombament de la colònia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves partícules en suspensió, travessa el cos de l'esponja pels milers de porus que presenten, i arriba a les cèl·lules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt en l'aigua i, a més a més, capturen l'aliment. Després, l'aigua és llançada una altra vegada cap a fora per l'òscul, i arrossega els materials de desfeta i diòxid de carboni produïts per l'esponja.
Les esponges presenten dos tipus de reproducció: sexual i asexual.
Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cèl·lules per difusió. Les substàncies residuals són expulsades lliurement, a través de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada òscul.
El moviment dels flagels dels coanòcits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'òscul.
Les partícules orgàniques que hi ha en suspensió en l'aigua són atrapades i digerides pels coanòcits i les cèl·lules fagocitàries que recobreixen els canals de les esponges. Les substàncies resultants d'aquesta digestió poden passar al mesènquima i alimentar altres cèl·lules.
└─o Metazoa
├─o │ ├─o Epitheliozoa │ │ ├─o Homoscleromorpha │ │ ├─? Chancelloriida (extint) │ │ │ │ │ └─o Eumetazoa │ │ │ └─o Calcarea o Calcispongia │ ├─o Heteractinida (extint) │ ├─o Thalamida (extint) │ └─o │ ├─o Calcinea │ └─o Calcaronea └─o Silicea ├─o Hexactinellida │ ├─o Protospongioidea (extint) │ └─o │ ├─o Dictyospongioidea (extint) │ ├─o Dierespongioidea (extint) │ └─o │ ├─o Hemidiscosa (extint) │ ├─o Amphidiscosida │ └─o Hexasterophora └─o ├─o Archaeocyatha (extint) │ ├─o Anthocyathea (extint) │ ├─o Monocyathea (extint) │ └─o Archaeocyathea (extint) └─o Demospongiae ├─? Lithistida ├─? │ ├─o Keratosa │ └─o Myxospongiae └─o ├─o Haplosclerida └─o ├─o Spongillina └─o ├─o Tetractinellida └─o altres tàxons └─o Poecilosclerida i Hadromerida
Les esponges o porífers (Porifera ) són un embrancament d'animals simples i primitius ja coneguts des de temps remots. Aristòtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests éssers, dels quals va fer interessants observacions. L'acceptació del clade Epitheliozoa comportaria que aquest tàxon és parafilètic, car els eumetazous en descendeixen.
