Myodocopa G. O. Sars 1866

Myodocopa és una de les dues subclasses dels ostràcodes juntament amb els Podocopa. Es caracteritzen per tenir una cuirassa pobrament calcificada i 8-9 articles en l'exopodi de la segona antena (Kornicker, 1993). La part ventral de la cuirassa no és còncava i les valves no se sobreposen massa (Horne, 2002).

Malgrat la pobra calcificació de la cuirassa, se'n coneixen alguns fòssils. (En contrast, es coneixen milers d'espècies fòssils dels Podocopa.) Són d'especial interès aquells en què també es conserven parts internes del cos, i no sols la cuirassa. Produeixen molta informació sobre els parents evolutius del taxó i fins i tot entre els espècimens encara vius en l'actualitat. S'han trobat dos fòssils de gran interès en alguns dipòsits del Silurià datats fa 425 milions d'anys, que tenen parts del cos internes ben preservades (Siveter et al. 2003, Siveter et al. 2007).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miodòcop

• Joel W. Martin & George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea (PDF). Natural History Museum of Los Angeles County, 2001, p. 132 pp.
• Horne, D. J., A. C. Cohen, & K. Martens. 2002. Taxonomy, morphhology and biology of Quaternary and living Ostracoda. AGV Geophysical Monograph Series. The Ostracoda: Applications in Quaternary Research. 131: 5–36.
• Kornicker, L. S. 1993. Antarctic and Subantarctic Myodocopina (Ostracoda). Koeltz Scientific Books,, Koenigstein, Germany; Champaign, Ill.
• Siveter, David J., Sutton, M., Briggs, D.E.G. & Siveter, Derek J. 2003. An ostracode crustacean with soft parts from the Lower Silurian. Science, 302, 1747-1751.
• Siveter, David J., Siveter, Derek J., Sutton, M.D. and Briggs, D.E.G. 2007 Brood care in a Silurian ostracod. Proceedings of the Royal Society, London B 274, 465-469.