La musaranya aquàtica mediterrània (Neomys anomalus) és una espècie present a Europa i Turquia.
S'assembla molt a la musaranya aquàtica pirinenca, però és de mida una mica més petita i té les extremitats posteriors i la cua relativament més curtes. També té una quilla de pèls sota la cua, que no la ressegueix de dalt a baix, sinó solament la punta, i una altra al marge extern dels peus, però poc patent. La seua saliva és neurotòxica pels petits vertebrats.
La coloració és grisa fosca o negra pel dors i blanca tenyida de gris per la part ventral, amb una línia de demarcació molt nítida entre totes dues.
Dimensions corporals: cap + cos (7 - 8,8 cm) i cua (4,7 - 6,4 cm).
Pes: 8,7 - 16 g.
Vores de rius i rierols. Pot freqüentar indrets més allunyats de l'aigua que la musaranya aquàtica pirinenca, com, per exemple, els boscos mixtos.
De costums semiaquàtics, però menys dependent de l'aigua que la seva congènere, com aquesta s'unta el pèl amb greix per impermeabilitzar-lo.
És una espècie nocturna que presenta dos màxims d'activitat, un al vespre i l'altre a l'alba.
En la musaranya aquàtica pirinenca, la quilla de pèls de sota la cua la ressegueix de dalt a baix i la del marge extern dels peus és més patent.
Die Sumpfspitzmaus (Neomys anomalus) ist ein Säugetier aus der Familie der Spitzmäuse. Sie besiedelt die Ufer naturnaher Gewässer sowie Sümpfe in Mittel- und Südeuropa.
Die Kopf-Rumpf-Länge beträgt 65–86 mm und die Schwanzlänge 40–56 mm. Die Tiere wiegen 6–16 g, selten bis zu 18,5 g. Das Fell ist auf der Oberseite schieferschwarz, die Unterseite ist grau bis weiß. Die Art zeigt weniger starke Anpassungen an das Leben im Wasser als die ähnliche Wasserspitzmaus, ein Borstensaum an Schwanz und Hinterfüßen ist nur angedeutet.
Das räumlich stark zersplitterte (disjunkte) Verbreitungsgebiet der Art umfasst Mittel- und Südeuropa sowie Kleinasien. In West-Ost-Richtung reicht das Areal von Portugal bis zum Don. Die Art fehlt weitgehend im Norden und Westen Europas, die nordwestliche Grenze des relativ geschlossenen Verbreitungsgebietes verläuft von Mittel-Frankreich über Südost-Belgien, Westfalen, Thüringen und Sachsen bis in den Norden Tschechiens und der Slowakei. Nördlich davon gibt es isolierte Vorkommen im Nordwesten Frankreichs sowie im Nordwesten und im Osten Polens, nach Süden reicht die Verbreitung bis in den äußersten Süden Italiens und in das zentrale Griechenland.
Die Sumpfspitzmaus besiedelt die eutrophe Ufervegetation an Stillgewässern, langsam fließenden Bächen und Flüssen sowie Sümpfe vom Flachland bis in 1850 m Höhe. Die Habitatnutzung ist offenbar wesentlich durch die Konkurrenz mit der Wasserspitzmaus beeinflusst. Dort, wo die Wasserspitzmaus fehlt, lebt die Sumpfspitzmaus stärker aquatil und nimmt auch an Größe zu.
Die Ernährung besteht vor allem aus Wasserinsekten und deren Larven, Weberknechten und Regenwürmern, bei Nahrungsmangel jagt die Art auch in Bereichen abseits von Gewässern. Die Fortpflanzung findet vermutlich von April bis Oktober statt. Ein Weibchen hat maximal drei Würfe im Jahr, die jeweils 3 bis 13 Junge umfassen. Die Jungtiere wiegen bei der Geburt 0,5–0,6 g, die Augen öffnen sich nach 21 bis 22 Tagen und die Säugezeit beträgt etwa 30 Tage.
Die Sumpfspitzmaus wird in Deutschland aufgrund ihrer engen Bindung an naturnahe Gewässer und der Gefährdung dieser Lebensräume durch Gewässerverbauung in der Roten Liste als „stark gefährdet“ (Kategorie 2) geführt. Neuere Untersuchungen haben jedoch zumindest regional zu einer positiveren Einschätzung der Gefährdung geführt, so wurde die Art in Bayern im Jahr 2003 nur noch als „gefährdet“ (Kategorie 3) eingestuft.[1] In Deutschland ist die Sumpfspitzmaus als eine Verantwortungsart innerhalb der Nationalen Strategie zur biologischen Vielfalt der Bundesregierung eingestuft.[2] Der Weltbestand gilt laut IUCN als ungefährdet.
Die Sumpfspitzmaus (Neomys anomalus) ist ein Säugetier aus der Familie der Spitzmäuse. Sie besiedelt die Ufer naturnaher Gewässer sowie Sümpfe in Mittel- und Südeuropa.
The Iberian water shrew (Neomys anomalus) is a species of mammal in the insectivore family Soricidae.[1][2]
The Iberian water shrew is found in France, Portugal, and Spain.[1]
Neomys anomalus was previously used in a broader sense for the Mediterranean water shrew, which had two subspecies: Neomys anomalus anomalus in the Iberian peninsula and Neomys anomalus millerii with a wide distribution from western Europe to southwest Asia.[3] Following a phylogenetic analysis, the two subspecies were recognised as distinct species, Neomys anomalus for the Iberian species and Neomys milleri for the more widely distributed species.[1][2] The most recent conservation assessment of broadly defined species for the The IUCN Red List of Threatened Species gave a conservation status of Least Concern,[3] but the Iberian water shrew has not been assessed separately.
It feeds mainly on amphibians and small fish, but also take insects and worms. Because of its small size and thus higher surface area to volume ratio, it loses body heat more quickly and must eat two or three times its body mass each day.
The Iberian water shrew (Neomys anomalus) is a species of mammal in the insectivore family Soricidae.
El musgaño de Cabrera (Neomys anomalus) es una especie de mamífero soricomorfo de la familia Soricidae.
El musgaño de Cabrera es de pequeño tamaño, de 6 a 9 cm de tronco, y de 4 a 6 cm de cola, con un peso total de entre 7,5 a 16 g. El color varía, pero el vientre siempre es claro, casi blancuzco, y la cola es bicolor. Las orejas están ocultas totalmente en el pelaje, el hocico es grueso y los dientes de color granate.
La orla de cerdas natatorias en los pies traseros está menos desarrollada que en otras especies de musgaño (como por ejemplo el musgaño patiblanco, Neomys fodiens), por ser N. anomalus especie menos ligada al agua.
Se halla en toda Europa y occidente de Asia, pero es menos abundante que el patiblanco. N. anomalus falta en el norte de Europa y en las Islas Británicas.
Habita en aguas limpias y sin contaminar, y en arquetas de manantiales. En las montañas vive en pastos húmedos, en zonas pantanosas, laderas y prados húmedos; incluso se le halla a veces en los edificios. Es un buen indicador de la pureza de ríos y arroyos.
Nada y bucea muy bien, es activo las 24 horas, su metabolismo es parecido al de los ratones. Cava galerías en las orillas, gregario, el nido es una bola grande y compacta de hierba, raíces y musgo, dentro de una cavidad. La piel aterciopelada no se empapa al bucear (inclusiones de aire).
Es territorial en época de celo, que dura desde abril a septiembre, con frecuentes luchas, donde los animales chillan, fuerte y perceptiblemente, tienen 2-3 camadas al año, de 4 a 8 crías, por camada, desnudas y ciegas, pueden vivir 1 o 2 años.
Se alimentan de insectos y otros pequeños invertebrados, caracoles acuáticos, pequeños peces y ranas, suelen devorar sus presas, localizadas por el olfato, en tierra, raras veces en el agua.
El musgaño de Cabrera (Neomys anomalus) es una especie de mamífero soricomorfo de la familia Soricidae.
Neomys anomalus Neomys generoko animalia da. Lehen Insectivora edo Soricomorpha deitzen zen taldearen barruan daude. Gaur egun Lipotyphla deitzen den taldearen barruko Soricinae azpifamilia eta Soricidae familian sailkatuta dago.
Neomys anomalus Neomys generoko animalia da. Lehen Insectivora edo Soricomorpha deitzen zen taldearen barruan daude. Gaur egun Lipotyphla deitzen den taldearen barruko Soricinae azpifamilia eta Soricidae familian sailkatuta dago.
Neomys anomalus, appelé Musaraigne de Miller ou Crossope de Miller[1] (Neomys anomalus) est une musaraigne aquatique dont l'aire de répartition s'étend du sud à l'est de l'Europe. En français, elle est nommée en hommage au zoologiste américain Gerrit Smith Miller, Jr (1869-1956).
Un peu moins grosse que la musaraigne d'eau, c'est une espèce moins inféodée aux milieux aquatiques.
Sa répartition est plus sporadique que l'autre musaraigne aquatique d'Europe. Elle se rencontre en France dans tous les massifs montagneux jusqu'à 2000 m d'altitude.
Selon certains auteurs, cette espèce serait une relique pré-glaciaire liée aux milieux humides plutôt qu'à la présence d'eau libre. Bien que favorisée par les cours d'eau, la musaraigne de Miller paraît plus liée que la musaraigne aquatique aux marais et aux prés humides. Toutefois les deux espèces peuvent vivre aux mêmes endroits et s'y nourrir des mêmes proies. En cas de compétition, la Musaraigne de Miller a un pourcentage plus élevé de proies terrestres, comme les lombrics, dans sa nourriture.
Les mesures effectuées sur des centaines de mandibules de Crossopes provenant de Lorraine ont permis de déceler avec certitude la présence de la Musaraigne de Miller dans des localités des collines sous-vosgiennes.
Neomys anomalus, appelé Musaraigne de Miller ou Crossope de Miller (Neomys anomalus) est une musaraigne aquatique dont l'aire de répartition s'étend du sud à l'est de l'Europe. En français, elle est nommée en hommage au zoologiste américain Gerrit Smith Miller, Jr (1869-1956).
Un peu moins grosse que la musaraigne d'eau, c'est une espèce moins inféodée aux milieux aquatiques.
Sa répartition est plus sporadique que l'autre musaraigne aquatique d'Europe. Elle se rencontre en France dans tous les massifs montagneux jusqu'à 2000 m d'altitude.
Selon certains auteurs, cette espèce serait une relique pré-glaciaire liée aux milieux humides plutôt qu'à la présence d'eau libre. Bien que favorisée par les cours d'eau, la musaraigne de Miller paraît plus liée que la musaraigne aquatique aux marais et aux prés humides. Toutefois les deux espèces peuvent vivre aux mêmes endroits et s'y nourrir des mêmes proies. En cas de compétition, la Musaraigne de Miller a un pourcentage plus élevé de proies terrestres, comme les lombrics, dans sa nourriture.
Les mesures effectuées sur des centaines de mandibules de Crossopes provenant de Lorraine ont permis de déceler avec certitude la présence de la Musaraigne de Miller dans des localités des collines sous-vosgiennes.
O muraño de Cabrera ou murgaño de Cabrera[Cómpre referencia] (Neomys anomalus) é unha especie de mamífero soricomorfo da familia Soricidae.
O murgaño de Cabrera é de pequeno tamaño, de 6 a 9 cm de tronco, e de 4 a 6 cm de cola, cun peso total de entre 7,5 a 16 g. A cor varía, o bandullo sempre é claro, case branco, e a cola é bicolor. As orellas están ocultas totalmente no pelame, o fociño é groso e os dentes de cor granate.
A orla das cerdas natatorias nos pés traseiros, está menos desenvolvida cá noutras especies de murgaño (Neomys fodiens), por estar menos ligado á auga.
Áchase en toda Europa e occidente de Asia, mais é menos abondoso có patibranco, faltando na Europa do norte e Inglaterra.
Habita en augas limpas e non contaminadas e fendas de mananciais. Nas montañas vive en pastos húmidos, en zonas pantanosas, ladeiras e prados húmidos; mesmo se lle acha ás veces nos edificios. É un bo indicador da pureza de ríos e regatos.
Nada e mergulla moi ben, é activo as 24 horas, o seu metabolismo é semellante ao dos ratos. Escarva galerías nas beiras, é gregario, o seu niño é unha bóla grande e compacta de herba, raíces e musgo, dentro dunha cavidade. A súa pel de veludo non se molla ao mergullar (inclusións de aire).
É territorial na época de celo, que dura dende abril a setembro, con frecuentes loitas, onde os animais berran, forte e perceptiblemente, teñen 2-3 camadas ao ano, de 4 a 8 crías, por camada, espidas e cegas, poden vivir 1 ou 2 anos.
Aliméntanse de insectos e outros pequenos invertebrados, caracois acuáticos, pequenos peixes e ras, adoitan devorar as súas presas, localizadas polo cheiro, en terra, raras veces na auga.
O muraño de Cabrera ou murgaño de Cabrera[Cómpre referencia] (Neomys anomalus) é unha especie de mamífero soricomorfo da familia Soricidae.
Il toporagno d'acqua mediterraneo o di Miller (Neomys anomalus Cabrera, 1907) è un mammifero insettivoro della famiglia dei Soricidi.
Con cinque sottospecie (di cui solo Neomys anomalus anomalus e Neomys anomalus soricoides sembrano realmente accreditabili come sottospecie distinte) la specie è diffusa in gran parte dell'Europa, dal Portogallo alla Polonia, oltre che in Asia Minore ed Iran settentrionale, spingendosi ad est fino a Voronesh, in Russia. In Italia, la sottospecie milleri pare diffusa in gran parte della zona peninsulare, fatta eccezione per la penisola salentina.
Colonizza le aree umide, in particolar modo sulle sponde ricche di vegetazione dei piccoli corsi d'acqua: nelle zone dove il suo areale si sovrappone a quello di Neomys fodiens, pare assumere abitudini di vita più terricole, anche se in generale è a prescindere meno legato all'acqua rispetto al congenere, potendolo osservare anche nelle torbiere o sui prati umidi.
Il corpo è lungo 6–9 cm, cui si sommano 4,5-6,7 cm di coda: il peso varia fra i 7,5-16,5 g. Anche in questo caso, pare che nelle aree dove la specie non deve competere con N. fodiens (ad esempio in Italia meridionale) gli esemplari raggiungano dimensioni maggiori[3].
Il dorso è prevalentemente grigio scuro, mentre il ventre è di colore bianco-grigiastro, così come la gola e la mandibola. Le zampe sono rosate ed in particolare le posteriori sono larghe ed appiattite, mentre il muso è nerastro e ricoperto da lunghe vibrisse. La coda, glabra, nerastra ed in proporzione più corta rispetto a quella di Neomys fodiens, ha sezione rotonda ed in genere viene portata sempre parallelamente al terreno.
L'animale manca quasi del tutto dei bordi di setole sulle zampe posteriori e sulla parte inferiore della coda, il che ne tradisce le abitudini di vita non troppo strettamente acquatiche. Le punte dei denti sono di colore bruno-rossiccio.
Questi animali hanno abitudini principalmente solitarie: sono inoltre catadromi, ossia alternano periodi di riposo e di attività durante l'intero arco delle 24 ore. Il toporagno acquatico mediterraneo è in grado di nuotare molto bene e si immerge con facilità, anche se spesso si muove sul terreno ed addirittura lo si trova in ambienti del tutto privi di fonti d'acqua permanenti.
L'animale sfrutta le sue abilità natatorie per procacciarsi il cibo, costituito principalmente da piccoli pesciolini, granchi e vermi: sul terreno, si nutre prevalentemente di invertebrati, ma all'occorrenza caccia attivamente anche le rane.
La stagione riproduttiva va da aprile a settembre; in questi periodi il maschio bracca la femmina in estro per accoppiarsi, per poi allontanarsi dopo l'accoppiamento.
La femmina, dopo una gestazione di circa tre mesi, dà alla luce dai quattro agli otto cuccioli, che sono in grado di vedere solo a partire dalla seconda settimana e mezza d'età e vengono svezzati attorno al mese di vita. La femmina è in grado di dare alla luce da 2 a 3 nidiate all'anno.
La speranza di vita di questi animali, in cattività, è di circa 2 anni.
Il toporagno d'acqua mediterraneo o di Miller (Neomys anomalus Cabrera, 1907) è un mammifero insettivoro della famiglia dei Soricidi.
De Millers waterspitsmuis (Neomys anomalus) (ook wel moeraswaterspitsmuis of moerasspitsmuis genoemd) is een zoogdier uit de familie der spitsmuizen (Soricidae).
Millers waterspitsmuis heeft een bleke buik, die duidelijk is gescheiden van zijn zwarte bovenzijde. De stijve borstelharen op de staart en de achterpoten zijn minder ontwikkeld. Ook is het speeksel van Millers waterspitsmuis minder giftig. De soort is kleiner dan de gewone waterspitsmuis. De kop-romplengte is 64-88 mm, de staartlengte 42-67 mm, en het gewicht is 7,5-16,5 gram.
Hij lijkt veel op de verwante waterspitsmuis (Neomys fodiens). De Millers waterspitsmuis is minder aan het water gebonden als de gewone waterspitsmuis. Daardoor is hij minder aangepast aan het leven in het water als de gewone waterspitsmuis. Hij eet voornamelijk insecten, slakken en wormen.
Millers waterspitsmuis komt voor in vochtig grasland nabij water en moerasgebied. In het westen van zijn leefgebied komt hij alleen in berggebieden voor, meer naar het oosten komt hij ook in lagere gebieden voor. De soort komt voor in Portugal, Spanje, Frankrijk (Centraal Massief) en de Alpen, en in Oost-Europa van de Balkan tot de Krim. Waarschijnlijk komt hij ook voor in Klein-Azië en Iran. Hij graaft zelden zijn eigen holen.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Millers waterspitsmuis (Neomys anomalus) (ook wel moeraswaterspitsmuis of moerasspitsmuis genoemd) is een zoogdier uit de familie der spitsmuizen (Soricidae).
Multimedia w Wikimedia Commons Rzęsorek mniejszy[3][4] (Neomys anomalus) – gatunek ssaka z rodziny ryjówkowatych[5].
Występuje w Europie i Azji Zachodniej. W Polsce występuje na Podkarpaciu, w Pieninach, Sudetach oraz w Puszczy Białowieskiej i na Pojezierzu Pomorskim.
Ubarwienie grzbietu ciemne, spodnia część ciała biała, na nogach i ogonie szczeciniaste włosy. U samic występuje pięć par sutków. Jego ślina zawiera jad. Żyje nad wodami, samotnie. Żywi się wodnymi ślimakami, mięczakami, owadami i drobnymi kręgowcami. Aktywny w dzień i w nocy.
Rzęsorek mniejszy w Polsce znajduje się pod ochroną[6]. Jako gatunek rzadki został umieszczony w Polskiej czerwonej księdze zwierząt ze statusem LC – najmniejszej troski[7].
Rzęsorek mniejszy (Neomys anomalus) – gatunek ssaka z rodziny ryjówkowatych.
O musaranho-de-água (Neomys anomalus) é uma espécie de musaranho pertencente à família Soricidae e ao género Neomys.
O musaranho-de-água apresenta a coloração negra na sua pelagem dorsal, característica essa que permite a sua fácil distinção dos outros musaranhos da fauna portuguesa. A coloração da pelagem no ventre é branca (Hutterer, 2005). A cauda é longa com comprimento entre 54 e os 63 milímetros e é bicolor, sendo castanho escura no dorso e branca na parte ventral, terminando como um pincel. Tem um peso médio de 10 gramas e um comprimento cabeça-corpo entre 68 e 88 milímetros (Hamid, 2007). Os indivíduos desta espécie apresentam maior dimensão corporal no limite Sul da sua distribuição geográfica e fora da área de competição com a sua congénere Neomys fodiens (Spitzenberg, 1999).
O musaranho-de-água é uma espécie euroasiática, ocorrendo desde a Península Ibérica até à Ásia Menor, situando-se o seu limite setentrional na costa do Mar Báltico (Spitzenberger, 1999). Em Portugal, a espécie ocorre no Norte e Centro do país, particularmente nas zonas montanhosas. Esta espécie já foi capturada no Parque Natural de Montesinho, no Parque Nacional da Peneda-Gerês e no Parque Natural da Serra da Estrela (Cabral et al., 2005). O musaranho-de-água ocorre desde o nível do mar até aos 1.850 metros de altitude (Spitzenberger, 1999). Estudos recentes, indicam a presença do musaranho-de-água na Lituânia (Balciauskas e Balciauskiené, 2012).
O musaranho-de-água habita nas proximidades de cursos de água limpa, margens de rios com vegetação e pântanos, tendo sido esporadicamente detectado a alguma distância da água, em zonas com elevado grau de humidade (Hutterer et al., 2008). Esta espécie varia a sua preferência de habitats dentro e fora da área de simpatria com Neomys fodiens (Spitzenberg, 1999). Fora da área de competição com Neomys fodiens, o musaranho-de-água torna-se mais aquático e habita preferencialmente os pequenos cursos de água, charcos e as zonas ripícolas associadas (Tapisso, 2014). Dentro da sua área de competição, a espécie torna-se mais vulnerável e evita procurar alimentos dentro de água (Rychlik, 1997).
A principal ameaça do musaranho-de-água é a perda do seu habitat. Esta espécie é afectada por alterações da geomorfologia dos cursos de água, da estrutura do leito e das margens e do regime hidrológico, consequências da extracção de água, da agricultura, da construção de estradas e de outras actividades humanas (Palomo e Gisbert 2002; Cabral et al., 2005). A má qualidade da água também constitui uma ameaça para esta espécie, devido à constante poluição pelo lançamento de produtos químicos agrícolas, efluentes industriais e esgotos (Cabral et al., 2005; Hutterer, 2008). A utilização de pesticidas também pode ser um problema em algumas zonas da sua distribuição (Palomo e Gisbert 2002; Huterrer, 2008).
O musaranho-de-água está classificado como Pouco Preocupante (LC) pela IUCN pois apesar de a população não estar quantificada, apresenta uma ampla distribuição geográfica (Hutterer et al., 2008). A espécie encontra-se listada no Apêndice III da Convenção de Berna, ocorrendo em várias áreas protegidas da sua distribuição geográfica. Recomenda-se a realização de estudos de bio-ecologia e distribuição que permitam avaliar qual a situação da espécie em Portugal, já que o musaranho-de-água é vulnerável a perda de habitat aquáticos (Cabral et al., 2005; Hutterer, 2008).
O musaranho-de-água (Neomys anomalus) é uma espécie de musaranho pertencente à família Soricidae e ao género Neomys.
Dulovnica menšia[2][3] (Neomys anomalus) je menší hmyzožravec z čeľade piskorovité. Obýva Európu a Malú Áziu. Výskyt na Slovensku bol doložený na 66,3 % územia.[2]
Zo 429 mapovacích kvadrátov DFS sa celkovo vyskytla v 286 (66,3 % rozlohy Slovenska, do roku 1964 len v 59, 13,7 %) v nadmorských výškach 100 (Klin nad Bodrogom) – 1 550 m n. m. (Zelené pleso v Belianskych Tatrách).[2]
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Dulovnica menšia
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Dulovnica menšia
Tento článok týkajúci sa živočíchov je zatiaľ „výhonok“. Pomôž Wikipédii tým, že ho doplníš a rozšíriš. Dulovnica menšia (Neomys anomalus) je menší hmyzožravec z čeľade piskorovité. Obýva Európu a Malú Áziu. Výskyt na Slovensku bol doložený na 66,3 % územia.
Močvirska rovka (znanstveno ime Neomys anomalus) ki je razširjena tudi v Sloveniji.
Odrasle živali dsežejo dolžino do 7,6 cm in lahko tehtajo do 13 g, hranijo pa se z malimi dvoživkami, ribicami ter žuželkami in črvi.
Wikimedijina zbirka ponuja več predstavnostnega gradiva o temi: Močvirska rovkaMočvirska rovka (znanstveno ime Neomys anomalus) ki je razširjena tudi v Sloveniji.
Sumpnäbbmus (Neomys anomalus) är ett däggdjur i familjen näbbmöss. Den förekommer i Central- och Sydeuropa vid vattenansamlingar och i träskmarker.
Kroppens längd ligger mellan 65 och 86 millimeter och därtill kommer en 40 till 56 millimeter lång svans. Vikten ligger mellan 6 och 16 gram, sällan upp till 18 gram. Pälsen är på ovansidan svart till mörkgrå och på undersidan ljusgrå till vit. Arten är mindre bra anpassade till livet i vatten jämförd med vattennäbbmusen, borstlika hår vid svansen och fötterna finns bara rudimentär.[2]
Artens populationer är ojämnt fördelade över Central- och Sydeuropa samt Anatolien. Den förekommer från Portugal i väst till Donfloden i öst. Utbredningsområdets norra gräns ligger i centrala Frankrike, södra Tyskland, Tjeckien, Slovakien, södra Polen och Vitryssland. Isolerade populationer finns i nordvästra Frankrike och norra Polen. Söderut förekommer arten till södra Italien och Grekland.[1]
Habitatet utgörs av strandlinjer längs sjöar, dammar och långsamt flyttande vattendrag. Den vistas även i träskmarker upp till 1850 meter över havet.[2] Populationen är ofta beroende av vattennäbbmusens förekomst. Där vattennäbbmusen saknas jagar sumpnäbbmusen oftare i vattnet och individerna blir större.
Födan utgörs främst av insekter och deras larver som lever i vattnet, den äter även lockespindlar och daggmaskar samt fisk- och grodyngel.[2] Parningstiden ligger antagligen mellan april och oktober. Honor har upp till tre kullar per år och föder 3 till 13 ungar per kull. Ungdjuren väger vid födelsen 0,5 till 0, 6 gram och är blinda. De öppnar ögonen efter cirka 22 dagar och dias ungefär en månad.
Sumpnäbbmusens naturliga fiender utgörs bland annat av vesslan, kattugglan och tornugglan.[2]
Arten hotas främst av habitatförlust när våtmarker omvandlas till jordbruksmark. Sumpnäbbmus drabbas även av pesticider som används för jordbruket. På grund av det stora utbredningsområde klassas hela beståndet av IUCN som livskraftig (least concern).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Sumpnäbbmus.
Sumpnäbbmus (Neomys anomalus) är ett däggdjur i familjen näbbmöss. Den förekommer i Central- och Sydeuropa vid vattenansamlingar och i träskmarker.
Bataklık sivri faresi (Neomys anomalus), sivri faregiller (Soricidae) familyasından burnu kirpi gibi uzun bir böcekçil memeli türü.
Boyları yaklaşık 7 cm, ağırlıkları 8–15 cm'dir. Vücudun alt kısmı açık gümüş gri ya da bazen siyahtır. Suya bağımlı olmamakla birlikte, bataklık, rutubetli çayır gibi ortamlarda bulunurlar. Kışın evlere de girebilirler. Avrupa ve Asya'da birbirlerinden ayrı bölgelerde, Türkiye'de Trakya, Karadeniz Bölgesi ve Ege bölgelerinde bulunurlar.
Bataklık sivri faresi (Neomys anomalus), sivri faregiller (Soricidae) familyasından burnu kirpi gibi uzun bir böcekçil memeli türü.
Boyları yaklaşık 7 cm, ağırlıkları 8–15 cm'dir. Vücudun alt kısmı açık gümüş gri ya da bazen siyahtır. Suya bağımlı olmamakla birlikte, bataklık, rutubetli çayır gibi ortamlarda bulunurlar. Kışın evlere de girebilirler. Avrupa ve Asya'da birbirlerinden ayrı bölgelerde, Türkiye'de Trakya, Karadeniz Bölgesi ve Ege bölgelerinde bulunurlar.
Рясоніжка мала — один з 3-х видів роду, один з 2-х видів роду у фауні України.
Реліктовий вид. Ареал включає гірські області Європи з помірним кліматом, а також зону широколистяних лісів: від Португалії на заході до південно-західних областей європейської частини Росії на сході, на південь сягає північних регіонів Малої Азії, на північ — північного сходу Польщі.
На території України вид відомий в Карпатах та суміжних з Карпатами областях, поширений в лісовій та лісостеповій зонах Правобережжя, в плавнях Дніпра та Дунаю, в Кримських горах. Спорадично реєструється на Лівобережжі в лісостеповій зоні, на схід до Сумщини і Харківщини.
Найтиповіші місцезнаходження — береги малих річок і струмків, гірські потічки або прилеглі до них біотопи, які густо заросли трав'янистою рослинністю, деревами та кущами.
Рясоніжка мала має характерне двоколірне забарвлення хутра — сріблясто-чорне на спині та світле на черевці. Довжина тіла — 6-9 см, хвоста — 4-6 cм. Відрізняється від кутори великої меншими загальними розмірами, меншим розвитком кіля на нижньому боці хвоста та менш розвиненими плавальними оторочками на лапах.
Рясоніжка — коловодний звір. Вона добре плаває, пірнає, збираючи поживу, ходить по дну. За стерно куторі править хвіст з виразним кілем з довгих щетинок.
Живиться навколоводною мезофауною (черви, молюски, ракоподібні, комахи, водні личинки комах) та дрібними хребетними (мальки риб). Статевої зрілості досягає на першому році життя. У приплоді 2-5 малят.
Занесена до Червоної книги України. Природоохоронний статус — рідкісний.
Neomys anomalus là một loài động vật có vú trong họ Soricidae, bộ Soricomorpha. Loài này được Cabrera mô tả năm 1907.[1]
Phương tiện liên quan tới Neomys anomalus tại Wikimedia Commons
Bài viết liên quan đến họ Chuột chù này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Neomys anomalus là một loài động vật có vú trong họ Soricidae, bộ Soricomorpha. Loài này được Cabrera mô tả năm 1907.
Малая кутора[1] (Neomys anomalus) — вид млекопитающих рода куторы, самая мелкая из кутор: длина её тела 7,3—8 см, вес 10,0—13,0 г. Менее других видов связана с водными местообитаниями, поэтому плавательные оторочки на её ступнях развиты слабо, а киль отчётливо заметен только на задней трети хвоста. Обитает в самых разных биотопах — от равнин до высокогорий, предпочитая буковые и буково-ясеневые леса, растущие по берегам ручьёв и небольших речек. На болотах встречается редко. Употребляет в пищу личинок веснянок, подёнок, стрекоз, а также личинок и имаго жуков, дождевых червей, сенокосцев, пауков. Размножается с апреля по август; в помёте 5—13 детёнышей.
Водится малая кутора в южной части Западной и Центральной Европы, на севере доходя до Среднего Рейна и Беловежской пущи, на востоке — до Воронежской и Орловской областей. Вид распространённый, но везде немногочисленный.
Малая кутора (Neomys anomalus) — вид млекопитающих рода куторы, самая мелкая из кутор: длина её тела 7,3—8 см, вес 10,0—13,0 г. Менее других видов связана с водными местообитаниями, поэтому плавательные оторочки на её ступнях развиты слабо, а киль отчётливо заметен только на задней трети хвоста. Обитает в самых разных биотопах — от равнин до высокогорий, предпочитая буковые и буково-ясеневые леса, растущие по берегам ручьёв и небольших речек. На болотах встречается редко. Употребляет в пищу личинок веснянок, подёнок, стрекоз, а также личинок и имаго жуков, дождевых червей, сенокосцев, пауков. Размножается с апреля по август; в помёте 5—13 детёнышей.
Водится малая кутора в южной части Западной и Центральной Европы, на севере доходя до Среднего Рейна и Беловежской пущи, на востоке — до Воронежской и Орловской областей. Вид распространённый, но везде немногочисленный.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : トガリネズミ目 Soricomorpha 科 : トガリネズミ科 Soricidae 属 : ミズトガリネズミ属 Neomys 種 : スペインミズトガリネズミ N. anomalus 学名 Neomys anomalus
スペインミズトガリネズミ(学名Neomys anomalus、英名Mediterranean Water Shrew)は、トガリネズミ科の哺乳類の一種である。
アルバニア、オーストリア、ベルギー、ボスニア・ヘルツェゴビナ、ブルガリア、クロアチア、チェコ共和国、フランス、ドイツ、ギリシア、ハンガリー、イラン、イタリア、リヒテンシュタイン、マケドニア、ポーランド、ポルトガル、ルーマニア、セルビア・モンテネグロ、スロバキア、スロベニア、スペイン、スイス、トルコ、ウクライナで見られる。
主に両生類や小さな魚を食べるが、昆虫やミミズも食べる。体が小さくて体積に比べて表面積が大きいため、体からの熱の放散が大きく、1日当たりに体重の2倍から3倍もの食糧を食べる必要がある。
![[icon]](http://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%95%E3%82%A1%E3%82%A4%E3%83%AB:Wiki_letter_w_cropped.svg){kind=small}
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。
지중해갯첨서(Neomys anomalus) 또는 밀러갯첨서는 땃쥐과에 속하는 포유류의 일종이다.[2]
알바니아, 오스트리아, 벨기에, 보스니아 헤르체고비나, 불가리아, 크로아티아, 체코, 프랑스, 독일, 그리스, 헝가리, 이란, 이탈리아, 리히텐슈타인, 리투아니아, 마케도니아, 폴란드, 포르투갈, 루마니아, 세르비아 몬테네그로, 슬로바키아, 슬로베니아, 스페인, 스위스, 터키, 우크라이나에서 발견된다.
양서류와 작은 물고기를 먹이로 먹지만, 곤충이나 벌레도 잡아먹는다. 작은 몸 크기에 비해 체표면적 비율이 높기 때문에 체온을 빨리 잃어버리며, 이때문에 매일 자기 몸의 두세배의 먹이를 먹어야한다.
