El sarandí o sarandí blancu (Phyllanthus sellowianus) ye un parrotal hidrófilu de la familia de les filantacees. Puede algamar 2-3 m (raramente 7 m), d'altor; glabro.
Tien cañes cimeres fines, flexibles, fueyes llanceolaes, caducifolies, alternes, de 2-5 cm x 0,7 cm; flores diminutes, unisexuales, apétalas, 5-6 sépalos elípticos. Floria a fines de primavera; fructifica pel branu. Frutu cápsula parduzu, de 3 mm de diámetru.
Xuntu con Cephalanthus glabratus (Spreng.) K.Schum. el sarandí coloráu, la decocción del tochu usar en tomes contra la diabetes. Y comercialícense xuntos col sarandí blancu (Phyllantus sellowianus).[2]
El sarandí blancu en Candelaria (provincia de Misiones) tien valor históricu pos foi llugar de descansu y meditación del Gral. Dr. Manuel Belgrano enantes de cruciar el ríu Paraná aldu al Paraguái cola so espedición Llibertadora d'avientu de 1810. Asina esi exemplar foi declaráu monumentu Históricu Nacional (Oderiz, M., 1999).
Phyllanthus sellowianus describióse por (Klotzsch) Müll.Arg. y espublizóse en Linnaea 32: 37. 1863.[1]
El sarandí o sarandí blancu (Phyllanthus sellowianus) ye un parrotal hidrófilu de la familia de les filantacees. Puede algamar 2-3 m (raramente 7 m), d'altor; glabro.