La jonça o junça, de nom científic Aphyllanthes monspeliensis, pertany a la família de les asparagàcies i és l'única espècie del gènere monotípic Aphyllanthes. Es tracta d'una herba perenne, un hemicriptòfit[1] de 10 a 60 cm d'alt, amb les fulles reduïdes a beines de 3 a 8 cm. Les tiges fan la fotosíntesi i són d'un verd grisenc amb aspecte de jonc. Floreix de març a agost amb flors blaves o molt rarament blanques, i fa un fruit en càpsula. També es coneix amb el nom popular de pa de cucut.
La seva distribució mundial és al nord-oest del Mediterrani des d'Occitània fins a la península Ibèrica i punts del nord d'Àfrica.[2] És comuna als Països Catalans, però manca a les Balears.[1]
Es pot trobar en pinars i garrigues amb romaní i timonedes.[1] Constitueix un tipus de pastura seca fins als 1.500 metres d'altitud. És rara als llocs més àrids i inexistent a la plana dels voltants de València o al litoral i prelitoral del Llobregat al Ter.
.jpg)
