La lleterola roja o lleterola sastre (Lactarius volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà) és, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat.
Té un capell que pot assolir el 15 cm de diàmetre, és una mica vellutat i de color marró ataronjat. Presenta les làmines molt juntes, que primer són de color crema i després es tornen fosques.
El peu és massís, dur, del mateix color que el barret. Si li rasquem el peu o el capell secreta un líquid dolç i blanc com la llet que deixa taques terroses.
Té una carn espessa, blanquinosa, que s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'un sabor dolç, amb una olor característica que recorda l'arengada.
Si les pluges han estat favorables, el trobarem des de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana, roures, alzines, rarament a les pinedes.
És comestible però té poc valor culinari. Tot i així, la millor preparació culinària és a la brasa o al forn acompanyant carns.
La lleterola roja o lleterola sastre (Lactarius volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà) és, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat.
