Vicia bithynica (l'epítet específic bithynica es refereix al nom antic de Turquia) és una espècie de veça. La seva distribució és latemediterrània des de l'est de Turquia fins a la Gran Bretanya, incloent els Països Catalans.[1]
Es distingeix de les altres veces per tenir les flors amb l'estendard violeta i les ales i la carena blanques. És una herbàcia anual més o menys pubescent, enfiladissa de 10 a 50 cm de llargada amb els folíols mucronats. El seu llegum fa de 2,5-4 x 0,7-1 cm, pilós. d'un bru groguenc; 4-6 granes globuloses. Floreix entre abril i juny.
Llocs herbosos, conreus en terrenys principalment silicis però també en els calcaris. Principalment a les contrades mediterrànies de clima marítim ;ascendeix excepcionalment fins als 1000 m d'altitud en l'estatge montà.
Vicia bithynica (l'epítet específic bithynica es refereix al nom antic de Turquia) és una espècie de veça. La seva distribució és latemediterrània des de l'est de Turquia fins a la Gran Bretanya, incloent els Països Catalans.
Vicia bithynica[1] known as Bithynian vetch, is a species of flowering plant in the bean family Fabaceae. It was described by Carl Linnaeus, initially as Lathyrus bithynicus (as a type of pea) but later moved to the genus Vicia (vetches).[2] The specific name is derived from Bithynia, an ancient kingdom situated on the north coast of Anatolia, in modern day Turkey.
An annual with climbing stems, scrambling or climbing to about 60 cm tall. The leaves are arranged alternately along the stem, are up to about 9 cm long, have 2–3 pairs of leaflets, and end in branched tendrils. The petioles are 2 cm long with a large, ovate, dentate stipule at the base. The flowers are arranged in pairs (although sometimes solitary) on long (5 cm) peduncles branching from the leaf axils. The petals are purple and white, 2 cm long, and have 10 stamens and 1 style. The fruit is a hairy pod or legume up to 5 cm long with 4 to 8 seeds.[1] It has 14 chromosomes.[1][3]
Vicia bithynica is not cultivated for human or livestock consumption. The seeds contain high levels of vicine,[4] which causes favism amongst susceptible individuals.[5]
The habitat of V. bithynica is often described as ‘woodland and scrub’ but Bennett & Maxted[6] examined many herbarium specimens for habitat data and concluded that it was most common in calcareous grassland, while others[7] describe it as a weed of agricultural fields. In Greece, it is a native therophyte of dry scrub (phrygana) and grassland.[8]
In Britain, at the northern extremity of its range, it is considered to be a plant of coastal undercliffs, the backs of beaches, bare ground, hedges and old railway lines.[9]
Vicia bithynica is widespread around the Mediterranean and in Europe as far north as Scandinavia, and there are isolated populations in the Azores, United States, Australia and New Zealand.[10]
It is common in Turkey and considered to be native there,[3] as it is in Malta,[11] becoming rarer further north. In Britain it is classified as Vulnerable[12] and is declining in abundance,[13] although it is protected in several sites of special scientific interest such as Sheppey Cliffs and Foreshore and Swanscombe Peninsula.[14]
Vicia bithynica known as Bithynian vetch, is a species of flowering plant in the bean family Fabaceae. It was described by Carl Linnaeus, initially as Lathyrus bithynicus (as a type of pea) but later moved to the genus Vicia (vetches). The specific name is derived from Bithynia, an ancient kingdom situated on the north coast of Anatolia, in modern day Turkey.
Vicia bithynica es una especie de la familia de las fabáceas.
Vicia bithynica es una hierba anual, trepadora, pelosa, con pelos de 0,3-1 mm, erectos, tuberculados. Tallos hasta de 50 cm, erectos o ascendentes, tetrágonos. Hojas 16-45 mm,pecioladas, con 1-3 pares de folíolos, terminadas en zarcillo simple o ramificado; estípulas 10-15 x 3-9 mm, elípticas o lanceoladas, agudas, semihastadas, inciso-dentadas, sin nectario; folíolos 14-46(56) x (2,5)4-12(18) mm, elípticos, estrechamente lanceolados o lineares, obtuso-mucronados o subagudo-apiculados. Inflorescencias pedunculadas, con 1-2 flores; pedúnculo 0,4-7 cm; pedicelos de 3-6 mm. Cáliz 8-11 mm, actinomorfo o ligeramente zigomorfo, campanulado, con base casi simétrica y boca casi recta, hirsuto; tubo 3,5-4 mm, con 20 nervios; lóbulos 4,5-7 mm, iguales o poco desiguales, tan largos o más largosque el tubo, estrechamente triangulares, subulados. Pétalos en general purpúreoso violáceos; estandarte 14-20 x 8-10,5 mm, obovado-espatulado, emarginado,con la lámina más larga que la uña, no patente; alas 12,5-17 x 4-5,5 mm,con la lámina más larga que la uña, blanquecinas o amarillentas; quilla 8,5-11,5x 3,5-4,5 mm, recta, obtusa, con la lámina más corta que la uña. Androceo con tubo estaminal oblicuo en el extremo; anteras c. 0,4 mm, oblongas. Ovario pubescente;estilo deprimido, con pelosidad subapical que forma un mechón en lacara carinal. Fruto 35-45 x 7-11 mm, oblongo, comprimido, sentado, marcadamente contraído entre las semillas, glabro, hírtulo o con márgenes densamente ciliolados, con pelos tuberculados, con 5-7 semillas. Semillas de 4 mm, subcúbicaso esferoidales, ± comprimidas, lisas o débilmente foveoladas, de color pardoobscuro; hilo de 1,8 mm, elíptico, 1/7-1/6 del contorno de la semilla.[1]
Se encuentra en los bordes de caminos y herbazales húmedos; a una altitud de 0-850 metros desde S y W de Europa hasta la península de Crimea, Transcaucasia, Asia Menor, Siria, el Norte de África y Azores. Diseminada por las regiones costeras del N, E y W de la península ibérica, así como en Baleares, más rara en el interior.
Vicia bithynica fue descrita por (L.) L. y publicado en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1166. 1759.[2]
Número de cromosomas de Vicia bithynica (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos: 2n=14[3]
Vicia: nombre genérico que deriva del griego bíkion, bíkos, latinizado vicia, vicium = la veza o arveja (Vicia sativa L., principalmente).[4]
bithynica: epíteto geográfico que alude a su localización en Bithynia.
Vicia bithynica, la vesce de Bithynie, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Europe et du bassin méditerranéen. Ce sont des plantes herbacées annuelles, à port dressé ou grimpant, à fleurs de type papilionacé, pouvant atteindre 60 cm de haut
Vicia bithynica est une plante herbacée annuelle, à port grimpant. Les tiges peu pileuses ou subglabres, pouvant atteindre 50 à 60 cm de long, sont dressées ou ascendantes, anguleuses à section carrée. Les feuilles, pétiolées, de 16 à 45 mm de long, sont composées paripennées, avec 1 à 3 paires de folioles oblongues-elliptiques à étroitement lancéolées ou linéaires, de 1 à 7 cm de long sur 3 à 22 mm de large. Elles sont terminées par une vrille simple ou ramifiée et présentent des stipules de 10 à 15 mm de long, semi-sagittées ou lancéolées, incisées-dentées avec 6 dents ou plus, sans nectaire[2],[3]. L'inflorescence axillaire, portée par un pédoncule de 0,4 à 7 cm de long, compte 1 à 3 fleurs portées par un pédicelle de 3 à 6 mm de long. Le calice, pileux, de 8 à 11 mm de long, est actinomorphe ou légèrement zygomorphe, en forme de cloche, à base presque symétrique. Il forme un tube de 3,5 à 4 mm de long et présente des lobes triangulaires, de 4,5 à 7 mm de long, presque égaux, plus longs que le tube. La corolle papilionacée, généralement bicolore, se compose d'un étendard obovale spatulé, en général de couleur pourpre violacé, de 14 à 20 mm de long, des ailes blanchâtres ou jaunâtres, de 12,5 à 17 mm de long, et une carène blanchâtre droite et obtuse. L'androcée forme un tube oblique à la fin, avec des anthères oblongues d'environ 0,4 mm de long. L'ovaire est pubescent, avec un style déprimé[2],[3].
Le fruit est une gousse étroitement oblongue, comprimée, bubescente, ciliée sur les bords, nettement resserrée entre les graines, de 35 à 45 mm de long sur 7 à 11 mm de large, contenant 2 à 7 graines. Celles-ci, lisses, de couleur brun foncé et de 4 mm de diamètre, sont de forme sphéroïdale subcubique, plus ou moins comprimées. Elle présentent un hile de 1,8 mm de long[2],[3].
L'aire de répartition originelle de Vicia bithynica s'étend dans l'Ancien Monde de l'Europe occidentale au sous-continent indien. On la trouve notamment en Europe méridionale, du Portugal à la Grèce et à la Bulgarie et la Crimée, en Europe occidentale (France, Grande-Bretagne), En Afrique du Nord (Maghreb) et en Macaronésie (Açores), en Asie de l'Ouest (Turquie, Liban, Syrie, Chypre), dans la région du Caucase, ainsi qu'au Pakistan et dans l'ouest de l'Himalaya (Inde : Jammu-et-Cachemire et Himachal Pradesh)[4],[5].
En France, cette espèce, à répartition méditerranéo-atlantique présente surtout dans les régions littorales, s'étend vers la Bretagne. Une station importante a été signalée depuis 2007 dans le Morbihan[6]. L'espèce a été introduite en Belgique, dans l'ancienne Tchécoslovaquie, en Jordanie et en Israël[4].
Vicia bithynica se rencontre dans les champs, les friches, les pâturages, les haies, jusqu'à 1000 mètres d'altitude[7].
Selon The Plant List (9 août 2019)[1] :
Vicia bithynica, la vesce de Bithynie, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Europe et du bassin méditerranéen. Ce sont des plantes herbacées annuelles, à port dressé ou grimpant, à fleurs de type papilionacé, pouvant atteindre 60 cm de haut
Vicia bithynica là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (L.) L. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Vicia bithynica là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (L.) L. miêu tả khoa học đầu tiên.