L'herba d'eruga (Scorpiurus muricatus) és una espècie de la família de les lleguminoses oriünda del sud d'Europa.
Teròfit herbàcia anual, pubescent o glabrescent, multicaula i prostrada. Fulles simples (poc característiques de les lleguminoses), lanceolato-espatulades, atenuades al pecíol. Limbe acutiúscul amb flors grogues de 5-10 mm, agrupades (de 2 a 5 flors, rarament 1) en inflorescències umbel·liformes, axil·lar i llargament pedunculades. El peduncle és notablement més llarg que la fulla acompanyant. El calze està format per 5 dents, on les que formen el calze són més llargues que les del tub. Floreix de març a juny.[2] El fruit és un llegum amb 6-8 costelles longitudinals molt acusades i recobertes d'agullons, disposats tan densament que sovint fan difícil veure les costelles. Aquest és caragolat en una espiral irregular i tridimensional.
Apareix en prats assolellats i secs.
Originalment circummediterrània, inclòs l'Orient Mitjà, i estesa fins a Europa central i l'Àfrica oriental (Etiòpia).[3]
Al País Valencià es troba a tot el litoral des del nord de Castelló fins al territori diànic. A Catalunya per tot el litoral, penetrant per la Garrotxa, la Selva, Bages, etc. I a les terres cultivades apareix accidentalment al Segrià (0-900 m). I a totes les Illes.[4]
L'extracte de les parts verds tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els teixits de les plantes.[5] A més a més, és usada principalment com a planta de jardí com a cobertura vegetal, com a planta farratgera i els seus llegums es consumeixen crus en amanida a Argentina.
L'herba d'eruga (Scorpiurus muricatus) és una espècie de la família de les lleguminoses oriünda del sud d'Europa.
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Ffacbysen arw sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Scorpiurus muricatus a'r enw Saesneg yw Caterpillar plant.[1]
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Ffacbysen arw sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Scorpiurus muricatus a'r enw Saesneg yw Caterpillar plant.
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Štírovka měkkoostenná (Scorpiurus muricatus) je nízká, poléhavá, žlutě kvetoucí, planě rostoucí rostlina. Je jediný druh malého rodu štírovka, který v české přírodě vyrůstá.
Druh pochází z oblastí okolo Středozemního moře, ze severní Afriky a z jihozápadní Asie. Dostává se i do severněji položených evropských zemí kde vyrůstá již méně často, zavlečen byl i na americký a australský kontinent. V České republice, kam je tento neofyt také příležitostně zavlékán, se objevuje jen ojediněle.
Tato teplomilná rostlina je na kvalitu půdy nenáročná, roste na suchých i vlhkých místech, na plném slunci i v polostínu. Obvykle se vyskytuje po okrajích polí, cest a železničních tratích, na úhorech, rumištích, náspech i v suché stepní krajině, většinou na dobře odvodněných místech. Vyskytuje se do nadmořské výšky až 1200 m.
Jednoletá bylina s mnoha poléhavými a na koncích mírně vystoupavými lodyhami dlouhými 5 až 60 cm. Lysé nebo pouze jemně chlupaté lodyhy jsou porostlé vztyčenými kopinatými listy dlouhými do 10 a širokými do 2 cm. Celistvé listy mají palisty srostlé s dlouhými řapíky a jejich čepele jsou celokrajné se třemi až pěti žilkami.
Z úžlabí listů vyrůstají vzpřímeně dlouhé stopky okoličnatých květenství tvořených třemi až pěti oboupohlavnými květy. Stopky se postupně prodlužují a v době kvetení jsou květy výše než listy. Květy mají drobný, pětizubý, zvonkovitý kalich a 0,5 až 1 cm dlouhou, žlutou, pětičetnou motýlokvětou korunu s pavézou, křídly a člunkem. V koruně je deset dvoubratrých tyčinek s prašníky a přisedlý semeník nesoucí zahnutou čnělku s hlavičkovitou bliznou. Květy rozkvétají od konce jara po celé léto a jsou opylovány hmyzem.
Plodem je nepukavý, 2 až 5 cm dlouhý, nepravidelně spirálovitě stočený lusk porostlý měkkými ostny.
Rostliny štírovky měkkoostenné obsahují hodně fytoalexinů, látek které jsou součástí obranného sytému rostlin. Potlačují mj. růst plísní rodu Fusarium, které produkují lidem škodící myxotoxiny.
Čerstvé byliny jsou sice výživné a dobře jsou přijímány přežvýkavci, vědomě se však za tímto účelem nepěstují. Místy se vysévají do okrasných zahrad nebo skalek jako půdokryvné rostliny. Jejich listy i plody jsou po uvaření jedlé, stočené plody se pak podobají housence a zdobí se jimi zeleninové saláty. V některých zemích proto mívá tato rostlina, pro vzhled plodů, jméno „pichlavá housenka“.[1][2][3][4][5]
Štírovka měkkoostenná (Scorpiurus muricatus) je nízká, poléhavá, žlutě kvetoucí, planě rostoucí rostlina. Je jediný druh malého rodu štírovka, který v české přírodě vyrůstá.
Der Stachelige Skorpionsschwanz (Scorpiurus muricatus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Skorpionsschwanz (Scorpiurus) in der Unterfamilie Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie Hülsenfrüchtler (Fabaceae).[1]
Der Stachelige Skorpionsschwanz ist eine einjährige krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 5 bis 60 Zentimetern erreicht. Der niederliegende bis aufsteigende Stängel ist mehr oder weniger anliegend behaart.[2]
Die Laubblätter sind wechselständig angeordnet. Die einfache Blattspreite ist spatelförmig, lang in den Spreingrund verschmälert und besitzt drei bis fünf parallele Blattnerven.[2]
Die Blütezeit ist März bis Juni.[2] Auf einem auf einem 4,5 bis 18 Zentimeter langen Blütenstandsschaft befindet sich ein Blütenstand mit nur ein bis fünf Blüten.[3]
Die zwittrige Blüte ist zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die gelbe Krone weist die typische Form einer Schmetterlingsblüte auf und ist 5 bis 12 Millimeter lang.[2]
Die charakteristische Hülsenfrucht ist unregelmäßig spiralig eingerollt und trägt auf den äußeren Rippen zahlreiche Höcker und Stacheln. Die Samen sind halbmondförmig.[2]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 28.[4]
Der Stachelige Skorpionsschwanz kommt vom Mittelmeerraum bis Äthiopien, Eritrea, der Arabischen Halbinsel und Vorderasien bis zum Iran vor.[1] Er besiedelt Kulturland, Brachland und Ruderalflächen.[2] Er kommt auf der Iberischen Halbinsel in Höhenlagen von 0 bis 1200 Metern vor.[3]
Die Erstveröffentlichung von Scorpiurus muricatus erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, Band 2, S. 745. Synonyme für Scorpiurus muricatus L. sind: Scorpiurus echinatus Lam., Scorpiurus sulcatus L.[1]
Der Stachelige Skorpionsschwanz (Scorpiurus muricatus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Skorpionsschwanz (Scorpiurus) in der Unterfamilie Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie Hülsenfrüchtler (Fabaceae).
Tagrit (Isem usnan: Scorpiurus muricatus) d talmest n yemɣi seg twacult n fabaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Tagrit (Isem usnan: Scorpiurus muricatus) d talmest n yemɣi seg twacult n fabaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Scorpiurus muricatus, the caterpillar-plant[1] or prickly scorpion's-tail,[2] is an annual leguminous plant native to southern Europe and Greater Syria with tiny pea-like flowers and simple leaves uncharacteristic of a legume. Its contorted, pubescent pods give rise to its common name "prickly caterpillar". Extracts of the species have been found to have allelopathic effects on microbes of the genus Fusarium due to the high concentration of phytoalexins in the plants' tissues.[3]
This is mainly a garden plant used as a groundcover. Its densely haired pods may be added to salads for interest, and its leaves used as a salad herb in some Mediterranean countries.
Scorpiurus muricatus, the caterpillar-plant or prickly scorpion's-tail, is an annual leguminous plant native to southern Europe and Greater Syria with tiny pea-like flowers and simple leaves uncharacteristic of a legume. Its contorted, pubescent pods give rise to its common name "prickly caterpillar". Extracts of the species have been found to have allelopathic effects on microbes of the genus Fusarium due to the high concentration of phytoalexins in the plants' tissues.
This is mainly a garden plant used as a groundcover. Its densely haired pods may be added to salads for interest, and its leaves used as a salad herb in some Mediterranean countries.
Scorpiurus muricatus, conmúnmente llamado granillo de oveja, entre otros nombres vernáculos, es una especie de planta herbácea del género Scorpiurus de la familia Fabáceae.
Es una planta herbácea de hasta 60 cm de alto, con tallos generalmente glabros y erectos o decumbentes. Las hojas, estipuladas, pecioladas y algo pubescentes son, característica inhabitual en la familia, enteras y de forma elíptica. Las inflorescencias, axilares y con un pedúnculo de 5-15 cm, están conformadas por 1-5 flores pediceladas; tienen el cáliz, algo peludo, bilabiado, el superior bífido y el inferior trífido, mientras la corola, papilionácea, es de color amarillo con líneas rojas divergentes en el estandarte. El fruto es una legumbre indehiscente, enrollada en una o varias espiras concéntricas, con costillas longitudinales ventrales cubiertas de tubérculos o de excrecencias puntiagudas. Contiene 5-9 semillas lineares, arqueadas en sus extremos, amarillentas o negruzcas.[1]
Originalmente circum-mediterránea, incluido Oriente Medio; extendida hasta Europa central y África oriental (Etiopía).[2]
El extracto de materia verde posee efectos alelopáticos en microbios del género Fusarium debido a la alta concentración de fitoalexinas en los tejidos.[3]
Es una planta de jardín usada como cobertura del suelo. Sus densamente pilosas legumbres pueden agregarse a ensaladas, pero es raramente usada así.
La especie fue creada por Carlos Linneo y publicada en Species Plantarum, vol. 2, p. 745, 1753.
Número de cromosomas: 2n=28.[1]
Scorpiurus muricatus, conmúnmente llamado granillo de oveja, entre otros nombres vernáculos, es una especie de planta herbácea del género Scorpiurus de la familia Fabáceae.
Scorpiurus muricatus est une espèce de plantes annuelles de la famille des Fabaceae (Légumineuses), de la sous-famille des Faboideae. Originaire d'Europe du Sud, elle a de minuscules fleurs jaunes ressemblant à celle du pois. Ses feuilles sont simples non caractéristiques des Légumineuses. Ses gousses pubères très contorsionnées lui donnent son nom commun de Chenillette sillonnée[1]. On lui trouve des pouvoirs allélopathiques pour ses effets sur des champignons du genre Fusarium, en raison de la forte concentration de phytoalexines dans les tissus de cette plante[2].
C’est une plante principalement utilisée dans les jardins comme couvre-sol. Ses gousses aux poils denses peuvent être ajoutées à des salades, mais on la consomme rarement.
Selon Tropicos (5 juillet 2013)[3] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
Scorpiurus muricatus est une espèce de plantes annuelles de la famille des Fabaceae (Légumineuses), de la sous-famille des Faboideae. Originaire d'Europe du Sud, elle a de minuscules fleurs jaunes ressemblant à celle du pois. Ses feuilles sont simples non caractéristiques des Légumineuses. Ses gousses pubères très contorsionnées lui donnent son nom commun de Chenillette sillonnée. On lui trouve des pouvoirs allélopathiques pour ses effets sur des champignons du genre Fusarium, en raison de la forte concentration de phytoalexines dans les tissus de cette plante.
C’est une plante principalement utilisée dans les jardins comme couvre-sol. Ses gousses aux poils denses peuvent être ajoutées à des salades, mais on la consomme rarement.
Vlasnatodlakavi crveni mač (štipavac šiljasti, mač crljeni, šćipavac, lat. Scorpiurus muricatus), jednogodišnja dvosupnica iz porodice mahunarki. jedna je od tri priznate vrste u rodu crveni mač ili štipavac. Rasprostranjena je u južnoj Europi, na sredozemlju (uključujući i Hrvatsku[1]) i jugozapadnoj Aziji.
Raste po suhim mjestima, makiji, kamenjarima obraslim travom i zapuštenim zemljištima.
Naraste do 30cm. visine, uzdignute je ili polegnute dlakave stabljike, duguljastih listova, dvospolnih cvjetova sa pet žutih latica, a plod je mahuna duga 2 do 4 centimetra. Mahune su joj jestive i sirove i termički obrađene, ali su bezukusne.[2]
Cvijet, Provincija Alicante
Scorpiurus sulcatus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 745. 1753.
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental e no Arquipélago da Madeira.
Em termos de naturalidade é nativa das duas regiões atrás indicadas.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Scorpiurus sulcatus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 745. 1753.
Це однорічна трав'яниста рослина. Голі або злегка опушені стебла до 60 см. Листя 65–120(160) мм. Суцвіття з 1–5 квітів на стеблах до 2 разів довші, ніж листя, голі. Віночок 8–12 мм, жовтий. Плоди 2,5–3,5 мм шириною. Насіння 1,6–2,1 х 4,2 до 4,8 мм, жовтувате або чорнувате.
Країни поширення: Африка: Алжир; Єгипет; Лівія; Марокко; Туніс; Ефіопія. Західна Азія: Кіпр; Іран [пд.]; Ірак; Ізраїль; Йорданія; Ліван; Сирія; Туреччина. Європа: Україна — Крим; Албанія; Болгарія; Колишня Югославія; Греція [вкл. Крит]; Італія [вкл. Сардинія, Сицилія]; Франція [пд. і Корсика]; Португалія; Гібралтар; Іспанія [вкл. Балеарські острови].
Росте на луках, узбіччях доріг і полях; 0–1200 м. Квіти та фрукти з березня по червень.
В Україні зростає на сухих відкритих схилах — на південному макросхилі Кримських гір, рідко (від Сімеїзу до Алупки)[3].
Scorpiurus muricatus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Scorpiurus muricatus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.
Scorpiurus muricatus L., 1753
Скорпионница колючая, или Личинник колючковатый[2] (лат. Scorpiurus muricatus) — растение; вид рода Скорпионница (Scorpiurus) семейства Бобовые (Fabaceae).
Голые или слегка опушённые стебли до 60 см.
Листья 65—120 (160) мм.
Соцветия из одного — пяти цветков на стеблях в два раза длиннее, чем листья, голые. Венчик 8—12 мм, жёлтый.
Плоды шириной 2,5—3,5 мм. Семена 1,6—2,1 х 4,2 до 4,8 мм, желтоватые или черноватые.
Вид распространён в странах Африки: Алжир, Египет, Ливия, Марокко, Тунис, Эфиопия, в Западной Азии: Кипр, Иран (юг), Ирак, Израиль, Иордания, Ливан, Сирия, Турция, в Европе: Крым, Албания, Болгария, страны бывшей Югославии, Греция (включая Крит), Италия (включая Сардинию, Сицилию), Франция (юг и Корсика), Португалия, Гибралтар, Испания (включая Балеарские острова).
Растёт на лугах, обочинах дорог и на полях на высоте до 1200 м над уровнем моря. Цветёт и плодоносит с марта по июнь.
Скорпионница колючая, или Личинник колючковатый (лат. Scorpiurus muricatus) — растение; вид рода Скорпионница (Scorpiurus) семейства Бобовые (Fabaceae).