Peripatus is 'n interessante diergenus wat 'n skakel vorm tussen wurms en insekte. Omtrent 20 spesies is bekend, wat voorkom in Suid-Afrika, Australië, Nieu-Seeland, Suid-Amerika en in die Wes-Indiese Eilande.[1]
Hulle het 'n lang liggaam soos dié van 'n wurm of ruspe, maar die segmente of partisies is nie uitwendig sigbaar nie. Inwendig is hulle egter duidelik onderskeibaar. Daar is geen onderverdeling tussen borsstuk en agterlyf nie. Die kop dra voelers en kake. Die liggaam is toegerus met kort gelede pote (14 tot 24 pare), soos 'n duisendpootagtige. Soos die myriapode word hulle onder klippe en in verrotte hout aangetref, en voed op insekte endiesmeer. Hul inwendige struktuur is noemenswaardig. Hulle beskik oor een paar lusvormige buise in elke segment van die liggaam, soos dié van wurms, en benewens oor asemhalingsbuise soos dié van insekte en myriapode.[1]
Strukturele kenmerke van twee verskillende subkoninkryke van diere word aldus in Peripatus verenig. Dit is 'n soort ongespesialiseerde oorbruggingsvorm tussen wurms en myriapode, en die myriapode sluit aan by die basale insekte. Peripatus is besonder interessant vir dierkundiges as 'n oorlewende van 'n baie antieke dierefamilie en as 'n skakel tussen die wurms en geleedpotiges.[1]
Peripatus is 'n interessante diergenus wat 'n skakel vorm tussen wurms en insekte. Omtrent 20 spesies is bekend, wat voorkom in Suid-Afrika, Australië, Nieu-Seeland, Suid-Amerika en in die Wes-Indiese Eilande.
Peripatus és un gènere d'onicòfors (Onycophora), un fílum d'animals invertebrats poc coneguts, d'entre 1,4 i 15 cm, semblants a erugues o a milpeus, amb nombroses potes robustes, aspecte vellutat i de color variat. El fílum comprèn dues famílies, els peripàtids (Peripatidae), a la qual pertany el gènere Peripatus, i els peripatòpsids (Peripatopsidae), a la qual pertany el gènere Peripatoides. Sovint el nom peripatus s'utilitza per referir-se als onicòfors en general. Algunes de les característiques del grup recorden els anèl·lids i d'altres els artròpodes, raó per la qual la seva classificació va ser motiu de controvèrsia fins que finalment es van situar dins un fílum independent, els onicòfors. Se'ls anomena fòssils vivents perquè han romàs gairebé sense canvis durant aproximadament 540 milions d'anys, des de la seva aparició al Cambrià.
El seu nom està relacionat amb el terme peripatos, o ensenyar mentre es camina sense presses. Quan aquest invertebrat va ser descobert es va considerar inicialment un mol·lusc (del grup dels llimacs) però com que aquest grup no té potes, el nom fa referència a la presència d'aquesta "anomalia" que els permetia caminar en comptes de desplaçar-se reptant.[1]
Com la resta d'onicòfors, els animals del gènere Peripatus tenen hàbits nocturns i solen viure en ambients humits, entre la fullaraca del sotabosc, on cacen els petits animals de què s'alimenten. No ponen ous sinó que pareixen cries vives. Peripatus actualment té una distribució que inclou principalment l'hemisferi sud: Antilles, Mèxic, Amèrica Central, nord de Sud Amèrica, oest de l'Àfrica equatorial i sud-est d'Àsia.[2]
El cos de Peripatus és cobert per una cutícula quitinoide prima i permeable que muden periòdicament i que no mostra segmentació externa però sí una estriació anul·lar amb files de papil·les que són les responsables de l'aspecte vellutat. L'estriació no es correspon amb la segmentació interna real del cos, que és semblant a la dels anèl·lids, amb nefridis de funció excretora a cada segment. Tenen entre 14 i 43 segments, cadascun amb un parell de potes, robustes i carnoses i acabades en ungles, que reben el nom de lobòpodes. Respiren per tràquees, de manera similar als artròpodes.[3]
El cap, ben diferenciat, presenta un parell d'ulls simples, un parell d'antenes i la boca, en posició ventral. Al costat de la boca hi ha un parell de tentacles pels quals poden expulsar una substància mucosa que utilitzen per capturar les preses o per defensar-se.
Si bé la presència de la cutícula quitinosa i altres característiques (tràquees i ungles a l'extrem de les potes) els acosta als artròpodes, altres característiques no corresponen en absolut a aquest grup d'invertebrats, per exemple la presència d'un esquelet hidroestàtic similar al dels anèl·lids. Els onicòfors es desplacen gràcies a l'acció conjunta d'un cos ple de fluid envoltat per tres capes musculars contínues sota el tegument.
Peripatus s'alimenta amb preses, principalment petits insectes, que captura activament tot utilitzant una substància mucosa i enganxosa que projecta a distància a partir del parell de tentacles orals. Aquest fluid s'endureix en contacte amb l'aire i immobilitza la presa. Llavors Peripatus, amb la seva mandíbula, fa un orifici a l'exoesquelet de la seva presa, injecta dins el seu cos enzims digestius i succiona el contingut predigerit, de manera similar a com fan les aranyes.
Algunes espècies tenen fecundació interna i el mascle diposita l'espermatòfor dins l'orifici genital de la femella. El més habitual, però, és que mascle dipositi un espermatòfor sobre el cos de la femella, aparentment a l'atzar, ja que el pot dipositar fins i tot a les potes. Llavors alguns glòbuls blancs de la sang de la femella es dirigeixen cap al punt sobre el qual està l'espermatòfor i trenquen la cutícula, de manera que l'esperma entra dins la sang de la femella i d'alguna manera es dirigeix cap a l'ovari, on fecunda els òvuls.[4]
Algunes espècies d'onicòfors ponen ous, però en el cas dels peripàtids els embrions es desenvolupen dins l'úter de la mare i s'alimenten de les secrecions uterines que aquesta produeix i que absorbeixen a través d'una mena de placenta.[5]
En alguns casos, per exemple en P. acacioi, la mare pot estar gestant dues generacions d'embrions, ja que la durada de l'embaràs és superior al cicle de reproducció.[6]
A més, Peripatus acacioi, sinònim de Macroperipatus acacioi, Marcus and Marcus, 1955
Peripatus és un gènere d'onicòfors (Onycophora), un fílum d'animals invertebrats poc coneguts, d'entre 1,4 i 15 cm, semblants a erugues o a milpeus, amb nombroses potes robustes, aspecte vellutat i de color variat. El fílum comprèn dues famílies, els peripàtids (Peripatidae), a la qual pertany el gènere Peripatus, i els peripatòpsids (Peripatopsidae), a la qual pertany el gènere Peripatoides. Sovint el nom peripatus s'utilitza per referir-se als onicòfors en general. Algunes de les característiques del grup recorden els anèl·lids i d'altres els artròpodes, raó per la qual la seva classificació va ser motiu de controvèrsia fins que finalment es van situar dins un fílum independent, els onicòfors. Se'ls anomena fòssils vivents perquè han romàs gairebé sense canvis durant aproximadament 540 milions d'anys, des de la seva aparició al Cambrià.
El seu nom està relacionat amb el terme peripatos, o ensenyar mentre es camina sense presses. Quan aquest invertebrat va ser descobert es va considerar inicialment un mol·lusc (del grup dels llimacs) però com que aquest grup no té potes, el nom fa referència a la presència d'aquesta "anomalia" que els permetia caminar en comptes de desplaçar-se reptant.
Com la resta d'onicòfors, els animals del gènere Peripatus tenen hàbits nocturns i solen viure en ambients humits, entre la fullaraca del sotabosc, on cacen els petits animals de què s'alimenten. No ponen ous sinó que pareixen cries vives. Peripatus actualment té una distribució que inclou principalment l'hemisferi sud: Antilles, Mèxic, Amèrica Central, nord de Sud Amèrica, oest de l'Àfrica equatorial i sud-est d'Àsia.
Peripatus /pəˈrɪpətəs/ is a genus of velvet worms in the Peripatidae family.[1] The name "peripatus" (unitalicised and uncapitalised) is also used to refer to the Onychophora as a whole, although this group comprises many other genera besides Peripatus. The genus Peripatus is found in Central America, the Caribbean and northern South America.[1] Velvet worms in this genus can have as few as 24 or 25 pairs of legs (in P. antiguensis or P. dominicae, respectively)[2][3] or as many as 36 leg pairs (in P. evelinae).[4] This genus is viviparous, with mothers supplying nourishment to their embryos through a placenta.[5]
The genus contains the following species:[6][1]
Peripatus antiguensis Bouvier, 1899 and Peripatus bavaysi Bouvier, 1899 are considered nomina dubia by Oliveira et al. 2012.
{{cite journal}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link) Peripatus /pəˈrɪpətəs/ is a genus of velvet worms in the Peripatidae family. The name "peripatus" (unitalicised and uncapitalised) is also used to refer to the Onychophora as a whole, although this group comprises many other genera besides Peripatus. The genus Peripatus is found in Central America, the Caribbean and northern South America. Velvet worms in this genus can have as few as 24 or 25 pairs of legs (in P. antiguensis or P. dominicae, respectively) or as many as 36 leg pairs (in P. evelinae). This genus is viviparous, with mothers supplying nourishment to their embryos through a placenta.
Peripatus es un género de onicóforos, considerado un fósil viviente ya que existe desde hace 570 millones de años.[cita requerida]
Peripatus es un carnívoro nocturno. Caza a sus presas, la mayoría insectos, expulsando por sus mandíbulas un líquido pegajoso que se endurece al contacto con el aire. La presa, al llegarle el líquido, queda atrapada e inmovilizada. Una vez capturada, Peripatus le inyecta enzimas que la digieren, a través de unas mandíbulas que poseen su propio exoesqueleto. Cuando ya ha terminado de comer su presa, recicla el pegamento utilizado, comiéndoselo.
Da a luz crías vivas, que nacen de un color blanco y que son capaces de valerse por sí mismas desde el momento de nacer[cita requerida].
Peripatus je rod životinja iz koljena Onychophora, koja je istaknuta svojim nezavisnim parom nogu, što je karakteristika za koju mnogi entomolozi vjeruju da je evolucionarni spoj člankonožaca i kolutićavca. Peripatus je iz jedne grupe životinja grupno zvane Baršunasti kolutićavci. Kažu da je živi fosil jer se nije mijenjao približno 570 milijuna godina. Peripatus je noćni mesojed. Hrani se tako da zarobi plijen (uglavnom manje kukce) u bijelu, ljepljivu tekućinu koju izbacuje iz dva ticala na glavi. Tekućina očvršćuje na dodiru s zrakom i plijen postaje imobiliziran. Peripatus tada progrize rupu u plijenovom egzoskeletu sa svojim mandibulama (koje se kreću nezavisno jedna na drugu), ubaci probavljive enzime u plijen i počne isisavati plijenove iznutrice.
Peripatus je rod životinja iz koljena Onychophora, koja je istaknuta svojim nezavisnim parom nogu, što je karakteristika za koju mnogi entomolozi vjeruju da je evolucionarni spoj člankonožaca i kolutićavca. Peripatus je iz jedne grupe životinja grupno zvane Baršunasti kolutićavci. Kažu da je živi fosil jer se nije mijenjao približno 570 milijuna godina. Peripatus je noćni mesojed. Hrani se tako da zarobi plijen (uglavnom manje kukce) u bijelu, ljepljivu tekućinu koju izbacuje iz dva ticala na glavi. Tekućina očvršćuje na dodiru s zrakom i plijen postaje imobiliziran. Peripatus tada progrize rupu u plijenovom egzoskeletu sa svojim mandibulama (koje se kreću nezavisno jedna na drugu), ubaci probavljive enzime u plijen i počne isisavati plijenove iznutrice.
Peripatus (nomen a Guilding anno 1826 statutum) est genus onychophororum, invertebratum quod vivas parit progenies, contra ova genita. Habetur fossile vivum quia se circa 570 000 000 annorum non commutat. Peripatus est in sparsis orbis terrarum regionibus endemicus, Australia, Africa, Asia, Nova Zelandia, Costa Rica, Brasilia,[1][2] et aliis civitatibus comprehensis, sed non in Europa et Antarctica.
Peripatus est carnivorum nocturnum.
Vide "Peripatidae" apud Vicispecies. 
Haec stipula ad zoologiam spectat. Amplifica, si potes! Peripatus (nomen a Guilding anno 1826 statutum) est genus onychophororum, invertebratum quod vivas parit progenies, contra ova genita. Habetur fossile vivum quia se circa 570 000 000 annorum non commutat. Peripatus est in sparsis orbis terrarum regionibus endemicus, Australia, Africa, Asia, Nova Zelandia, Costa Rica, Brasilia, et aliis civitatibus comprehensis, sed non in Europa et Antarctica.
Peripatus est carnivorum nocturnum.
Peripatus is een geslacht van de fluweelwormen (Onychophora), dat tot de levende fossielen wordt gerekend omdat het al ongeveer 570 miljoen jaar ongewijzigd is gebleven. Peripatus komt in verschillende landen voor, waaronder Nieuw-Zeeland, Costa Rica,[2] maar niet in Europa of Antarctica.
Peripatus is een nachtelijk roofdier. Het komt aan voedsel door zijn prooi (meestal kleine insecten) in een witte, plakkerige vloeistof te vangen die hij vanuit twee sprieten bij zijn hoofd afschiet. Bij blootstelling aan de lucht hardt de vloeistof uit en zit de prooi vast. Daarna kauwt de Peripatus met zijn onafhankelijk van elkaar bewegende kaken een gat in het uitwendige skelet van zijn prooi. Hierdoor spuit hij spijsverteringsenzymen naar binnen, waarna hij de verteerde inhoud van de prooi opslorpt.
De volgende soorten zijn bij het geslacht ingedeeld:
Peripatus is een geslacht van de fluweelwormen (Onychophora), dat tot de levende fossielen wordt gerekend omdat het al ongeveer 570 miljoen jaar ongewijzigd is gebleven. Peripatus komt in verschillende landen voor, waaronder Nieuw-Zeeland, Costa Rica, maar niet in Europa of Antarctica.
Peripatus is een nachtelijk roofdier. Het komt aan voedsel door zijn prooi (meestal kleine insecten) in een witte, plakkerige vloeistof te vangen die hij vanuit twee sprieten bij zijn hoofd afschiet. Bij blootstelling aan de lucht hardt de vloeistof uit en zit de prooi vast. Daarna kauwt de Peripatus met zijn onafhankelijk van elkaar bewegende kaken een gat in het uitwendige skelet van zijn prooi. Hierdoor spuit hij spijsverteringsenzymen naar binnen, waarna hij de verteerde inhoud van de prooi opslorpt.
см. текст
Перипа́тус[1][~ 1] (лат. Peripatus) — род онихофор из семейства Peripatidae. Нередко упоминаются как «живые ископаемые», так как не претерпели значительных изменений на протяжении около 570 миллионов лет. Обитают во влажных и тёплых местах тропической Америки[2][3].
Впервые описаны и названы в 1826 году священником-натуралистом Лэнсдауном Гилдингом (англ. Lansdown Guilding), изучавшим природу острова Сент-Винсент (при этом он причислил данный вид к моллюскам). Как оказалось впоследствии, описанный Гилдингом вид стал одним из первых известных науке представителей отдельного типа онихофор. Название виду было дано в честь аллеи (peripatos) в садах Ликея Аристотеля[4].
Как и остальные онихофоры, внешне перипатус напоминает голую гусеницу размерами до 15 сантиметров[2][5]. Внешняя сегментация тела отсутствует; конечности не сегментированы, однако имеют коготки, схожие с таковыми у членистоногих. Тело покрыто тонкой кутикулой, обладающей микроскопическими выростами, придающими перипатусу характерный «бархатный» вид. Внутри тело обладает сегментацией, похожей на сегментацию у кольчатых червей (с сегментарно расположенными нефридиями). Дыхание осуществляется через трахеи. На голове имеются антенны.
Раздельнополы, живородящи. Ведут в основном ночной образ жизни. Питаются мелкими насекомыми, на которых охотятся, выпрыскивая клейкую жидкость, которая затвердевает на воздухе. После этого перипатус прогрызает отверстие в экзоскелете жертвы, впрыскивает в него пищеварительные ферменты и через некоторое время высасывает переваренные внутренности добычи.
Перипа́тус (лат. Peripatus) — род онихофор из семейства Peripatidae. Нередко упоминаются как «живые ископаемые», так как не претерпели значительных изменений на протяжении около 570 миллионов лет. Обитают во влажных и тёплых местах тропической Америки.
Впервые описаны и названы в 1826 году священником-натуралистом Лэнсдауном Гилдингом (англ. Lansdown Guilding), изучавшим природу острова Сент-Винсент (при этом он причислил данный вид к моллюскам). Как оказалось впоследствии, описанный Гилдингом вид стал одним из первых известных науке представителей отдельного типа онихофор. Название виду было дано в честь аллеи (peripatos) в садах Ликея Аристотеля.
櫛蠶（Peripatus）亦可稱天鵝絨蟲、黏液蟲等。陸生，外形像毛毛蟲，足多且成對，頭部有鬚，體表有環但不分節，兼具節肢動物與環節動物的部分特徵，是有爪動物門的代表性生物。昆蟲學家認為櫛蠶是環節動物與節肢動物演進之間的連結。
櫛蠶是夜行性的獵食動物。它會從頭部兩側的觸鬚噴出白色液體裹住獵物－通常是其他小昆蟲；液體一接觸空氣就會硬化，使得獵物無法掙脫；接著在以下顎在獵物的外骨骼上開洞，注入消化酵素；最後吸食已半消化的獵物糜液。
櫛蠶（Peripatus）亦可稱天鵝絨蟲、黏液蟲等。陸生，外形像毛毛蟲，足多且成對，頭部有鬚，體表有環但不分節，兼具節肢動物與環節動物的部分特徵，是有爪動物門的代表性生物。昆蟲學家認為櫛蠶是環節動物與節肢動物演進之間的連結。
