dcsimg

Lonicera pyrenaica ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de cireretes de pastor, lligabosc, matagallina, ribes bordes o xuclamel pirinenc.[1]

Descripció

 src=
Vista de la planta

És un arbust caducifoli, dret, amb aproximadament 1 metre d'alçada, glabre i amb les branques de color blanquinós i fràgils.

Les fulles són oposades, d'uns 2-4 cm, lanceolades, glabres i amb un pecíol molt curt.[2]

La floració té lloc entre els mesos de maig i octubre. Les seves flors són abundoses, de 12-20 mm, acampanades, de color blanc amb tons rosats i surten de 2 en 2. Tenen la corol·la en forma de campana, oberta en 5 puntes i amb 5 estams soldats a la corol·la.

Els fruits són baies, que surten de 2 en 2, de color roig ataronjat, de 5 mm, lliures o poc soldats a la base.[3]

Distribució i hàbitat

Es pot trobar en muntanyes de la conca mediterrània occidental, meitat oriental de la península Ibèrica i les Balears on s'ha descrit la subespècie majoricensis (Gand) Browicz, que difereix pel fet de presentar fulles i flors de mida més grossa.[4]

L'epítet específic pyrenaica, al·ludeix aa la seva localització als Pirineus.

Habita en esquerdes i replans de roques calcàries a una altitud entre els 600 i els 2.400 metres. Rarament es pot trobar entre els 2.400 i els 2800 metres.[5][6]

Sinònims

  • Xylosteon pyrenaicum (L.) Dum. Cours.
  • Caprifolium pyrenaicum (L.) Lam.
  • Chamaecerasus pyrenaicus (L.) Billiard
  • Euchylia pyrenaica (L.) Dulac
  • Lonicera majoricensis Gand.

Referències

  1. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 10 gener 2016].
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 212-213. ISBN 84-7306-407-0.
  3. Guerrero Campo, J. Ecoguía del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Zaragoza:JGC, 2007. ISBN 978-84-611-7713-4.
  4. Galán Cela, P.; Gamarra Gamarra R., García Viñas J.I.. Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid:Jaguar, 2003. ISBN 84-95537-50-8.
  5. Maza, M.; Cartagena F., Navarro L. M.. Guía de flores del Pirineo. Benasque:Barrabés, 2008. ISBN 978-84-95744-59-3.
  6. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 10 gener 2016].

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lonicera pyrenaica Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Lonicera pyrenaica: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de cireretes de pastor, lligabosc, matagallina, ribes bordes o xuclamel pirinenc.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Lonicera pyrenaica ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Lonicera pyrenaica, commonly known as Pyrenean honeysuckle, is a species of honeysuckle native to the eastern Pyrenees and the Balearic Islands. It is widely cultivated as a garden plant.[1]

References

  1. ^ "Lonicera pyrenaica". RHS. Retrieved 21 May 2019.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Lonicera pyrenaica: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Lonicera pyrenaica, commonly known as Pyrenean honeysuckle, is a species of honeysuckle native to the eastern Pyrenees and the Balearic Islands. It is widely cultivated as a garden plant.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Lonicera pyrenaica ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

Lonicera pyrenaica es un arbusto de la familia de las caprifoliáceas.

 src=
Vista de la planta

Caracteres

Arbusto caducifolio, lampiño, de ramas grises y frágiles. Hojas de color verde apagado, ovales, enteras, opuestas, puntiagudas. Flores abundantes, de 12-20 mm, acampanadas, con los 5 lóbulos semejantes, de color blanco con tonalidades rosadas, en parejas, sujetas por pedúnculos menores, iguales o más largos que las flores. Corola con 5 lóbulos más cortos que el tubo. Estambres y estilo incluidos en el tubo corolino. Bayas de color rojo anaranjado, de 5 mm, libres o muy escasamente soldadas en la base.[1]

Hábitat

Grietas y repisas en roquedos calizos.[2]

Distribución

Se distribuye por los principales sistemas montañosos del Mediterráneo occidental. En España, vive en la mitad oriental y en Baleares

Observaciones

Las bayas de Lonicera pyrenaica los frutos son unas bayas de color anaranjado, brillantes y algo translúcidas, como en casi todas las especies de la familia. Y como todas ellas, consideradas venenosas para el hombre, que son tóxicas. Se ha descrito en Baleares la subsp. majoricensis (Gand) Browicz, que difiere por presentar hojas y flores de mayor tamaño.[3]

Taxonomía

Lonicera pyrenaica fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 174. 1753.[4]

Citología

Número de cromosomas de Lonicera pyrenaica (Fam. Caprifoliaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=18[5]

Etimología

Lonicer: nombre genérico otorgado en honor de Adam Lonitzer (1528-1586), un médico y botánico alemán, notable por su revisada versión de 1557 del herbario del famoso Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[6]

pyrenaica: epíteto geográfico que alude a su localización en los Pirineos.

Sinonimia
  • Xylosteon pyrenaicum (L.) Dum. Cours.
  • Caprifolium pyrenaicum (L.) Lam.
  • Chamaecerasus pyrenaicus (L.) Billiard
  • Euchylia pyrenaica (L.) Dulac
  • Lonicera majoricensis Gand.[7]

Nombre común

  • Castellano: madreselva, madreselva del Pirineo, mariselva.[7]

Referencias

  1. Guerrero Campo, J. (2007). Ecoguía del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Zaragoza:JGC. ISBN 978-84-611-7713-4.
  2. Maza, M.; Cartagena F., Navarro L. M. (2008). Guía de flores del Pirineo. Benasque:Barrabés. ISBN 978-84-95744-59-3. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  3. Galán Cela, P.; Gamarra Gamarra R., García Viñas J.I. (2003). Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid:Jaguar. ISBN 84-95537-50-8. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  4. «Lonicera pyrenaica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 22 de octubre de 2013.
  5. IOPB. Chromosome number reports. LXXIX. Cardona, M. A. & J. Contandriopoulos (1983) Taxon 32(2): 323-324
  6. En Nombres Botánicos
  7. a b «Lonicera pyrenaica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 22 de octubre de 2013.

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Lonicera pyrenaica: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

Lonicera pyrenaica es un arbusto de la familia de las caprifoliáceas.

 src= Vista de la planta
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Lonicera pyrenaica ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Lonicera pyrenaica, le camérisier des Pyrénées Écouter ou chèvrefeuille des Pyrénées est un chèvrefeuille endémique des Pyrénées et des montagnes du nord de l'Espagne[1].

C'est un arbrisseau de 50 à 100 cm de haut fleurissant de mai à juillet[2].

Notes et références

  1. Marcel Saule, La grande flore illustrée des Pyrénées, Toulouse/Tarbes, Éditions Milan - Randonnées Pyrénéennes, 1991, 765 p. (ISBN 2-86726-739-0 et 2 905521 47 3)
  2. Philippe Mayoux, Fleurs des Pyrénées : faciles à reconnaître, 65420 IBOS, Rando Editions, janvier 2004, 64 p. (ISBN 2-84182-214-1), p. 42-43

Voir aussi

Article connexe

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Lonicera pyrenaica: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Lonicera pyrenaica, le camérisier des Pyrénées Écouter ou chèvrefeuille des Pyrénées est un chèvrefeuille endémique des Pyrénées et des montagnes du nord de l'Espagne.

C'est un arbrisseau de 50 à 100 cm de haut fleurissant de mai à juillet.

 src=

Inflorescence

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Spansktry ( ruotsi )

tarjonnut wikipedia SV

Spansktry (Lonicera pyrenaicum) är en art i familjen kaprifolväxter från Pyrenéerna, nordöstra Spanien och Balearerna. Den växer på kalkstensklippor och blommar i maj-juni. Arten kan odlas som trädgårdsväxt i södra Sverige och klarar -15°C.

Bildar en kvistig bladfällande buske till 100 cm hög. Blommorna blir 12–20 mm långa. Frukten är ett rött bär. Bären är giftiga och ger kräkningar, ansiktsrodnad, överdriven törst och vidgade pupiller[1].

Två varieteter erkänns:

  • subsp. pyrenaicum - har blommor som blir 12–15 mm långa.
  • subsp. majoricensis - har större blommor, till 20 mm långa.

Synonymer

subsp. pyrenaicum

  • Xylosteon pyrenaicum (L.) Dum.Cours., 1811
  • Euchylia pyrenaica (L.) Dulac, 1867
  • Caprifolium pyrenaicum (L.) Lam., 1779

subsp. majoricensis (Gand.) Browicz

  • Lonicera pyrenaica var. majoricensis (Gand.) J.J.Pericás & J.A.Rosselló
  • Lonicera majoricensis Gand.

Referenser

  1. ^ Wigander, Millan (1976). Farliga växter. Stockholm: Almqvist & Wiksell Förlag. sid. 58-59, 89. ISBN 91-20-04445-3
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia författare och redaktörer
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia SV

Spansktry: Brief Summary ( ruotsi )

tarjonnut wikipedia SV

Spansktry (Lonicera pyrenaicum) är en art i familjen kaprifolväxter från Pyrenéerna, nordöstra Spanien och Balearerna. Den växer på kalkstensklippor och blommar i maj-juni. Arten kan odlas som trädgårdsväxt i södra Sverige och klarar -15°C.

Bildar en kvistig bladfällande buske till 100 cm hög. Blommorna blir 12–20 mm långa. Frukten är ett rött bär. Bären är giftiga och ger kräkningar, ansiktsrodnad, överdriven törst och vidgade pupiller.

Två varieteter erkänns:

subsp. pyrenaicum - har blommor som blir 12–15 mm långa. subsp. majoricensis - har större blommor, till 20 mm långa.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia författare och redaktörer
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia SV