dcsimg

Associations ( englanti )

tarjonnut BioImages, the virtual fieldguide, UK
Foodplant / saprobe
fruitbody of Entoloma euchroum is saprobic on dead, decayed wood of Rhamnus alaternus
Other: minor host/prey

In Great Britain and/or Ireland:
Foodplant / sap sucker
Psylla alaterni sucks sap of Rhamnus alaternus

lisenssi
cc-by-nc-sa-3.0
tekijänoikeus
BioImages
projekti
BioImages

Distribution ( kastilia )

tarjonnut IABIN
Chile Central
lisenssi
cc-by-nc-sa-3.0
tekijänoikeus
Universidad de Santiago de Chile
tekijä
Pablo Gutierrez
kumppanisivusto
IABIN

Rhamnus alaternus ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST
 src=
Rhamnus alaternus.
 src=
Ilustración.
 src=
Vista de la planta.
 src=
Vista de la planta.

Rhamnus alaternus conocíu popularmente como aladierna,[1] aladierno[2] o alaterno, ye un pequeñu árbol perenne y dioicu de la familia de les Ramnacees característicu del monte baxu de la rexón del Mediterraneu.

Descripción

Ye un matu pequeñu, un parrotal o un árbol qu'algama de 2 a 8 metros d'altor. Puede ser un árbol bien robustu de fueyes relativamente grandes pero davezu la so xamasca ye pocu mestu. El so porte, el so aspeutu ya inclusive el tamañu de les bagues dependen de la cantidá d'agua de la que dispon y de si ta asitiáu al sol o a la solombra. Caltiense verde tol añu. Corteza abuxada que nes cañes nueves puede presentar tonos acolorataos.

Les fueyes tán asitiaes en disposición alterna y son más o menos coriacees y lampiñas. Les fueyes son variables en tamañu, de 2-6 cm, y variables en color (verde claru amarellentáu a verde escuru brillante) y variables en forma: de llanceolaes a ovalaes, agudes o romes, enteres o dentaes que pueden ser paecíes a les de les carrasques. Tien flores golioses de cuatro pétalos, diminutes, que florien en marzu. Flores pequeñes y verdoses, arrexuntaes en curtios recímanos trupos. Los frutos son unes bayes negres de 4-6 mm, que permanecen coloraes dalgún tiempu, enantes de maurecer. fructifica en branu. Ye de les primeres especies en maurecer que son consumíes polos páxaros y en xunetu yá pueden trate en forma de matu o árbol con abondoses bagues minúscules que tambiún son recoyíes poles formigues. Cada baga tien de 2 a 4 granes escures, davezu 3, daqué más pequeñes qu'un granu de miyu.

Ye propiu de los montes, maquis y carbes de la rexón mediterránea. Son bien resistentes a la seca.Crez en tou tipu de terrenes, caliares o xilizos. Aguanta bien los suelos cascayosos ya inclusive puede vivir nos resquiebros de les roques.

Propiedaes

Los sos frutos tienen propiedaes melecinales y pueden utilizase con precuru como laxante.

Propiedaes

Indicaciones: Utilízase como purgante, laxante, astrinxente.[3]

Taxonomía

Rhamnus alaternus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 193–194, nel añu 1753.[4]

Etimoloxía

Rhamnus: nome xenéricu que deriva d'un antiguu nome griegu pal espín cerval.[5]

alaternus: epítetu que significa "nome en llatín pa un inciertu parrotal".[6]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=24[7]

Subespecies

Tien tres subespecies:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri
Sinonimia
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[8]
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[9]

Nome común

  • Castellanu: carrasquín, aladierna, aladierno, aladirna, alaterno, alibierno, alidierno, alitierno, árbol de la medicina, bayón, biondo, carrasquilla, carrasquillas, cascaborra, chaparro bruco, chaparro mestu, coscollina, coscollino, coscujina, durillo, enllecto, ernesto, espín, granadillo, laderna, ladierna, ladierna andaluza y portuguesa, ladierno, llinterna, madierno, mestu, nevadiellu, palu de Bañón, palu durillo, palomesto, palu mestu, palu-mestu, palu santu, prezuera, sangredo, sangricio, sanguino, sanguinos, tiñitas.[8]

Ver tamién

Referencies

  1. Nome en femenín preferíu pol DRAE.
  2. Nome vulgar preferíu en castellán, en Árboles: guía de campu; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versión n'español de la Collins Tree Guide.
  3. «Rhamnus alaternus». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 5 de payares de 2009.
  4. Rhamnus alaternus en Trópicos
  5. En Nomes Botánicos
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Númberos cromosomáticos de plantes occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Añales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343
  8. 8,0 8,1 «Rhamnus alaternus». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 5 de payares de 2009.
  9. Rhamnus alaternus en PlantList/

Bibliografía

  • Bañón, S., Martínez-Sánchez, J.J., Fernández, J.A., González, A., Ochoa, J. (2003y). Effect of indolebutiric acid and paclobutrazol on the rooting of Rhamnus alaternus stem cuttings. Acta Horticulturae 614: 263-267.
  • Bañón, S., Ochoa, J, Fernández, J.A., Franco, J.A., Martínez-Sánchez, J.J., Alarcón, J.J., Sánchez, M.J., Torrecillas, A. (2001d). Endurecimientu de plántulas de aladierno por estrés hídricu y ambiental. Simposio de l'Asociación Española d'Ecoloxía terrestre. Restauración d'Ecosistemes n'Ambientes Mediterráneos. Posibilidaes y llimitaciones. Alcalá de Henares, Madrid. Universidá Cisneriana 20 y 21 de setiembre de 2001. Llibru de resumes: 15.
  • Crosti, R., Ladd, P.G., Dixon, K.W., Piotto, B. (2006). Post fire germination: the effect of smoke on seeds of selected species from the central Mediterranean basin. Forest Ecology and Management, 221: 306-312.
  • Gulias, J., Traveset, A., Riera, N., Mus, M. (2004). Critical stages in the recruitment process of Rhamnus alaternus L. Annals of Botany, 93: 723-731.
  • Martínez Solis, I., Iranzo, J., Estrelles, Y., Ibars, A. M. (1993). Leaf domatia in the section Alaternus (Miller) DC. of the genus Rhamnus (Rhamnaceae). Botanical Journal of the Linnean Society, 112: 311-318.
  • Rumine, P., Parrini, C. (2004). Arthropods harmful to nursery production of Mediterranean shrubs. Artropodofauna dannosa alla produzione vivaistica di latifoglie arbustive della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 174-178.
  • Viola, F., Forleo, L.R., Cocozza Talia, M.A. (2004). Vegetative propagation of some species of the Mediterranean maquis. Propagazione agamica di alcune specie della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 186-190.
  • BLANCO, Y. 1997. Los montes ibéricos. Una interpretación xeobotánica. 597 pp. Planeta. Barcelona.
  • BOLÒS, O. & J. VIGO (1984-2001). Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona.
  • CEBALLOS, L. & J. RUÍZ de la TORRE. 2001. Árboles y parrotales d'España peninsular. 2ª ed. 512 pp. ETSIM - Fundación Conde Abargane de Salazar. Madrid.
  • CHARCU, J. 2001. Guía d'árboles y parrotales del Norte d'África. 672 pp. AECI-Ministeriu d'Asuntos Esteriores. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 1994. La guía INCAFO de los árboles y parrotales de la Península Ibérica. 866 pp. INCAFO D.L.. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2007. Guía de los árboles y parrotales de la Península Ibérico y Balear. 3ª ed. 894 pp. Mundi-Prensa. Madrid.
  • TUTIN, T.G., V.H. HEYWOOD, N.A. BURGES, D.H. VALENTINE, S.M. WALTERS & D.A. WEBB. 1964-1980. Flora Europaea. 5 vols. Cambridge University Press. Cambridge.


Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST
Rhamnus alaternus  src= Rhamnus alaternus.  src= Ilustración.  src= Vista de la planta.  src= Vista de la planta.

Rhamnus alaternus conocíu popularmente como aladierna, aladierno o alaterno, ye un pequeñu árbol perenne y dioicu de la familia de les Ramnacees característicu del monte baxu de la rexón del Mediterraneu.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Həmişəyaşıl murdarça ( azeri )

tarjonnut wikipedia AZ


Təbii yayılması

Аrаlıq dənizyanı ölkələrində, Bаlkаndа və Kiçik Аsiyаdа təbii hаldа yаyılıb.

Botaniki təsviri

Hündürlüyü 3 m-ə çаtаn qоllu-budаqlı həmişəyаşıl kоldur. Zоğlаrı qırmızımtıl və yа tünd-yаşıl rəngdədir. Yаrpаqlаrının uzunluğu 2-6 sm, еni 1-3 sm, üstdən tünd-yаşıl, аltdаn аçıq-yаşıldır, yаn dаmаrlаrı 3-4 cütdür. Çiçəkləri bеş üzvlüdür, zəngvаri, sаrımtıl-yаşıl rəngli, ikiеvli, sаdə və yа zəif şахələnmiş qısа sаplаqlı çiçək qrupundа yеrləşir. Mеyvəsi üç çəyirdəkli, аz ətlidir, əvvəl qırmızı, yеtişdikdə isə qаrа rəngli оlur. Mаrt-аprеl аylаrındа çiçəkləyir, iyul-аvqust аylаrındа mеyvə vеrir.

Ekologiyası

Rütubət sevən bitkidir. Soyuğa və küləyə davamlıdır.

Azərbaycanda yayılması

Böyük və Kiçik Qafqaz və Kür-Araz ovalığında təbii halda rast gəlinir.

İstifadəsi

Аzərbаycаndа yаşıllаşdırmа məqsədilə pаrk və bаğlаrdа bеcərilir.

Məlumat mənbəsi

  1. Tofiq Məmmədov (botanik) "Azərbaycan Dendroflorası IV cild": Bakı: "Elm"-2018. http://dendrologiya.az/?page_id=112
  2. Azərbaycanın ağac və kolları. Bakı: Azərb.SSR EA-nın nəşriyyatı, 1964, 220 s.
  3. Əsgərov A.M. Azərbaycanın ali bitkiləri.Azərbaycanın florasının konspekti II cild. Bakı: Elm, 2006,283 s.
  4. Talıbov T.H.,İbrahimov Ə.Ş.Naxçıvan Muxtar Respublikası florasının taksonomik spektri. Naxçıvan:Əcəmi,2008,350s.
  5. Гроссгейм А.А. Флора Кавказа. Баку: Аз. ФАН, 1939, т.1.401с.
  6. Гроссгейм А.А. Флора Кавказа. Баку: Аз. ФАН, 1962 т.6.378с.
  7. Дерувья и кустарники СССР.М.Л.: АН СССР, 1960 Т.5.543с.
  8. "Abşeronun ağac və kolları".Bakı: "Elm və təhsil", 2010.
  9. "Azərbaycan Dendroflorası IV cild": Bakı: "Elm"-2018.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AZ

Aladern ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
 src=
Aladern florit

L'aladern, llampúdol o llampuguera (art per pescar llampugues!) (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae. Aquesta planta té molts noms vulgars en català, variant segons la zona, entre aquests, nesto, nyesto, mesto,[2] aladern ver, arnet, boix bord, garrigó, grana d'Avinyó, llampuga blanca, mata-selva i noguereta cornicabra.[3][4] És un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les fulles són petites, de 2 a 6 cm de llargada, endurides (o sigui, esclerofil·les), estan disposades de forma alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie), similars a les de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i femenins. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu; els fruits són esfèrics, de 4 a 6 mm, primer vermells i després negres quan maduren. Els fruits contenen 3 llavors. És un arbust molt resistent a la secada que, encara que molt freqüent en els alzinars, mai domina el paisatge. Creix habitualment entre 0 i els 1.000 metres d'altitud.[5]

Referències

  1. «Rhamnus alaternus» a The Plant List. Data consulta: 24 de febrer de 2014.
  2. Giner Monfort, Joan. El valencià de la Valldigna. València: Universitat de València-Mancomunitat de la Valldigna, 2013, p. 150. ISBN 9788437090955.
  3. Noms de plantes
  4. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 26 juny 2016].
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 26 juny 2016].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Aladern: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
 src= Aladern florit

L'aladern, llampúdol o llampuguera (art per pescar llampugues!) (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae. Aquesta planta té molts noms vulgars en català, variant segons la zona, entre aquests, nesto, nyesto, mesto, aladern ver, arnet, boix bord, garrigó, grana d'Avinyó, llampuga blanca, mata-selva i noguereta cornicabra. És un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les fulles són petites, de 2 a 6 cm de llargada, endurides (o sigui, esclerofil·les), estan disposades de forma alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie), similars a les de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i femenins. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu; els fruits són esfèrics, de 4 a 6 mm, primer vermells i després negres quan maduren. Els fruits contenen 3 llavors. És un arbust molt resistent a la secada que, encara que molt freqüent en els alzinars, mai domina el paisatge. Creix habitualment entre 0 i els 1.000 metres d'altitud.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Rhafnwydden fythwyrdd ( kymri )

tarjonnut wikipedia CY

Coeden fechan blodeuol yw Rhafnwydden fythwyrdd sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Rhamnaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Rhamnus alaternus a'r enw Saesneg yw Mediterranean buckthorn.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Rhafnwydden Fythwyrdd.

Esblygodd y rhywogaeth hon yn yr epoc Eosen (56 - 33.9 o flynyddoedd CP). Mae'r dail yn syml ac ni rhannwyd llafn y ddeilen yn ddail llai.[2] Mae'r blodau'n rheidiol ac yn gymesur. Ar adegau caiff ei ddefnyddio fel addurn ac mewn gerddi.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
  2. Flowering Plants of the Santa Monica Mountains, Nancy Dale, 2nd Ed. 2000, p. 166
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Awduron a golygyddion Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CY

Rhafnwydden fythwyrdd: Brief Summary ( kymri )

tarjonnut wikipedia CY

Coeden fechan blodeuol yw Rhafnwydden fythwyrdd sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Rhamnaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Rhamnus alaternus a'r enw Saesneg yw Mediterranean buckthorn. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Rhafnwydden Fythwyrdd.

Esblygodd y rhywogaeth hon yn yr epoc Eosen (56 - 33.9 o flynyddoedd CP). Mae'r dail yn syml ac ni rhannwyd llafn y ddeilen yn ddail llai. Mae'r blodau'n rheidiol ac yn gymesur. Ar adegau caiff ei ddefnyddio fel addurn ac mewn gerddi.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Awduron a golygyddion Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CY

Middelhavskorsved ( tanska )

tarjonnut wikipedia DA

Middelhavs-Korsved (Rhamnus alaternus) eller Stedsegrøn Korsved er en stedsegrøn busk eller et lille træ. Kronen er uregelmæssigt kuplet, og hovedgrenene er tykke.

Beskrivelse

Barken er først lysegrøn til violet, men snart bliver den grålig og lidt ru. Gamle grene får en mørkebrun, furet bark. Knopperne er spredtstillede, tilliggende, ganske små og brune. Bladene ovale med tandet rand. Oversiden er blank og mørkegrøn, mens undersiden er grågrøn.

Blomstringen sker i marts-maj. Da arten er særbo har hvert planteindivid enten kun hunlige eller kun hanlige blomster. Blomsterne er 5-tallige og regelmæssige i alle andre træk. Kronbladene er lysegrønne og ganske små. Frugterne er mørkerøde (senere sorte) stenfrugter med 2-3 hvide frø.

Rodnettet er stort og når både langt ned og ud fra planten.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 10 x 8 m (50 x 40 cm/år). Målene kan anvendes ved udplantning.

Hjemsted

Arten er udbredt i Nordafrika, Mellemøsten og Sydeuropa, hvor den er knyttet til kystnære områder med vinterregn. Den behøver fuld sol til let skygge og en porøs, veldrænet jord, og den optræder langs vandløb og skovbryn, på øer og i krat.

I den maltesiske maki vokser arten langs tørre flodsenge sammen med bl.a. Oliven, Johannesbrødtræ, Mastikstræ, Sandarak, Terpentintræ og Ægte Laurbær[1]



Note

  1. ^ www.maltawildplants.com: Edwin Lanfranco: Vegetation of the Maltese Islands (engelsk)
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia-forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DA

Middelhavskorsved: Brief Summary ( tanska )

tarjonnut wikipedia DA

Middelhavs-Korsved (Rhamnus alaternus) eller Stedsegrøn Korsved er en stedsegrøn busk eller et lille træ. Kronen er uregelmæssigt kuplet, og hovedgrenene er tykke.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia-forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DA

Stechpalmen-Kreuzdorn ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Der Stechpalmen-Kreuzdorn (Rhamnus alaternus), auch Immergrüner Kreuzdorn genannt[1], ist eine Pflanzenart aus der Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).

 src=
Stechpalmen-Kreuzdorn (Rhamnus alaternus)

Beschreibung

Der Stechpalmen-Kreuzdorn ist ein bis zu 5 Meter hoher, in seinem Habitus sehr vielfältiger, zweihäusiger[1] Strauch, wobei Dornen fehlen. Die Blätter sind wechselständig angeordnet[1]. Die Blattstiele sind 1 bis 8 Millimeter, die ledrigen Blätter 2 bis 6 (selten ab 1) Zentimeter lang, lanzettlich bis eiförmig, spitz zulaufend bis stumpf endend und stumpfspitzig (mucronat). Die Blattoberseite ist dunkelgrün und zeigt eine ausgeprägte Nervatur, die Unterseite ist hellgrün[1]. Der Blattrand ist einfach oder gezähnt.[2]

Blütezeit ist der Winter bzw. der Frühjahrsanfang. Der dicht stehende traubige[1] Blütenstand ist mehr oder weniger fein flaumig behaart, die meist hinfälligen Vorblätter bewimpert. Die etwa 4 Millimeter großen[1] Blüten sind fünfzählig, die gelben Kelchlappen sind lanzettlich und spitz zulaufend, Kronblätter fehlen. Die Früchte sind 4 bis 6 Millimeter große, verkehrt eiförmige, nicht fleischige Beeren, die anfangs rot sind, später jedoch schwarz werden und je drei Samen aufweisen.[2]

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 24.[3]

Verbreitung

Das Verbreitungsgebiet des Stechpalmen-Kreuzdorns umfasst die Kanaren, Nordafrika, Südeuropa, Vorderasien und die Krim.[4] Die Art ist im Mittelmeerraum verbreitet und kommt nach Norden bis in den Tessin und nach Südtirol[5] vor. Sie findet sich z. B. in Macchien oder auf verlassenen Feldern.[6]

Systematik

Man kann folgende Unterarten unterscheiden:[7]

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus subsp. pendula (Pamp.) Jafri (Syn.: Rhamnus pendula Pamp.): Sie kommt nur in Libyen vor.[7]

Nachweise

  1. a b c d e f Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. Franckh, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07803-5, S. 144
  2. a b S.M. Haslam, P.D. Sell, P.A. Wolseley: A Flora of the Maltese Islands, Msida (Malta), 1977, S. 190
  3. Rhamnus alaternus bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. Rhamnus im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 29. April 2017.
  5. Schütt, Schuck, Stimm: Lexikon der Baum- und Straucharten. Nikol, Hamburg 2002, ISBN 3-933203-53-8, S. 442.
  6. Hans Christian Weber, Bernd Kendzior: Flora of the Maltese Islands - A Field Guide, 2006, ISBN 3-8236-1478-9, S. 178
  7. a b T. Henning, E. von Raab-Straube (2016): Rhamnaceae.: Datenblatt Rhamnus alaternus, In: Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
  • Thomas Meyer, Michael Hassler: Mittelmeer- und Alpenflora. [1]
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Stechpalmen-Kreuzdorn: Brief Summary ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Der Stechpalmen-Kreuzdorn (Rhamnus alaternus), auch Immergrüner Kreuzdorn genannt, ist eine Pflanzenart aus der Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).

 src= Stechpalmen-Kreuzdorn (Rhamnus alaternus)
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Litarnu ( Korsika )

tarjonnut wikipedia emerging languages

U litarnu (o lutarnu o ancu litarru) (Rhamnus alaternus) hè un arburu chì faci partita di a famidda di i Rhamnaceae. I frutti sò una ragnola russa. I fiori sò chjuchi è giaddicci. Esistini dui sottuspezii di litarnu:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire

In Corsica

U litarnu hè cumunu in Corsica.

Da veda dinò

Liami

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori è editori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Litarnu: Brief Summary ( Korsika )

tarjonnut wikipedia emerging languages

U litarnu (o lutarnu o ancu litarru) (Rhamnus alaternus) hè un arburu chì faci partita di a famidda di i Rhamnaceae. I frutti sò una ragnola russa. I fiori sò chjuchi è giaddicci. Esistini dui sottuspezii di litarnu:

Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori è editori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Rhamnus alaternus ( oksitaani )

tarjonnut wikipedia emerging languages
 src=
Fruchs

L'Aladèrn (Rhamnus alaternus L.) es un arbrilhon del genre Rhamnus e de la familha de las Rhamnacèas, caracteristica de las garrigas mediterranèas.

Descripcion

L'aldèrn es un arbrilhon de 1 a 5 mètres de naut, de fulham persistent[1]. Es capable de viure un centenat d'annadas. Es un arbre dioïc.

Ten de rams altèrnes, non espinoses (a la diferéncia de Rhamnus cathartica). Las fuèlhas son altèrnas, coriçcias, persistentas, lusentas, sovent dentadas. Son ovalas o lanceoladas, a bòrd cartilaginós.

Sas minusculas flors jaunencas, unisexuadas, apareissent als meses de març e abril, a vegada avant. Son gropadas en pichon grapas lateralas. Lo calici ten 5 lòbes rebatuts dins las flors masclas, e quilhadas dins las flors femes. A pas de petals.

Los fruchs son de drupas d'en primièr rojas, puèi negras quand maduras, amb 2 o 3 selhons.

Lo Rhamnus alaternus 'argenteovariegata' es un cultivar ornemental variat eissit de Rhamnus alaternus.

Se destria doas sosespècias:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire

Distribucion

L'aladèrn es una planta eliofila que en França, Portugal, Espanha, ex-Iogoslavia, Albania, Grècia, Itàlia, Turquia, Israèl, Libia, Tunisia, Argeria, Marròc e Ucraïna. A çò nòstre, es comun a l'entorn mediterranèu, puja fins en Isèra cap al nòrd e l'Òlt e la Dordonha cap a l'oèst. S'encontra pels èrms, sègas, talvèras, garrigas. Es naturalizat en Austràlia e Nòva Zelàndia. Es utilizat dins los programas de reforestacion[2].

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( oksitaani )

tarjonnut wikipedia emerging languages
 src= Fruchs

L'Aladèrn (Rhamnus alaternus L.) es un arbrilhon del genre Rhamnus e de la familha de las Rhamnacèas, caracteristica de las garrigas mediterranèas.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Tametwala ( Kabyyli )

tarjonnut wikipedia emerging languages

Tametlawa (isem usnan: Rhamnus alaternus) d talmest n yemɣan yeṭṭafaren tawsit n umliles.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Rhamnus alaternus ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Rhamnus alaternus is a species of flowering plant in the buckthorn family Rhamnaceae, known by the common names Italian buckthorn or Mediterranean buckthorn. It is a hardy medium-sized evergreen shrub with fragrant flowers.

Etymology

The specific Latin name alaternus, is from the Latin word for the plant. Its origin is obscure but is often suggested to be of Etruscan or pre-Indo-European Mediterranean origin.[2]

Description

Rhamnus alaternus is an evergreen shrub 1–5 metres (3 ft 3 in – 16 ft 5 in) high.[3] The stems have reddish bark and pubescent young branches, rounded and compact foliage with alternating leaves, 2–6 centimetres (0.79–2.36 in) long,[3] sometimes nearly opposite, oval or lanceolate, leathery, shiny green, yellowish-green underneath.

The small fragrant flowers are gathered in a short axillary yellow-green raceme. The flowering period extends from February to April. Fruits are obovoidal red-brownish drupes of about 3–4 millimetres (0.12–0.16 in),[3] containing from 2 to 4 seeds. The drupes darken to black when ripe.

Distribution and habitat

This species is widespread in thermophilic evergreen bush and scrubland of the Mediterranean climate regions, from Gran Canaria, Morocco and Portugal in the west, to the Levant in the east, from sea level up to 1,300 m (4,300 ft) altitude.[3][4]

Invasiveness

In Australia, where it was introduced as a garden shrub, it has become a serious invasive woody weed in many areas, especially coastal parts of SE Australia. Here it displaces native shrubs of similar size such as the sea box, Alyxia buxifolia (an endemic plant which had an important medicinal role for aboriginal people). It prevents subshrubs and herbaceous ground cover native plants from surviving due the heavy shade and competition for moisture and nutrients. It can form dense thickets with very low biodiversity.[5]

Cultivation

This species is cultivated as an ornamental garden shrub, valued for its glossy evergreen leaves and red berries. The variegated cultivar 'Argenteovariegata'[6] has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[7]

Subspecies

  • Rhamnus alaternus subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus subsp. pendula (Pamp.) Jafri

Gallery

References

  1. ^ Stephan, J. & Rivers, M.C. (2018). "Rhamnus alaternus". IUCN Red List of Threatened Species. 2018: e.T19180829A122959816. doi:10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T19180829A122959816.en. Retrieved 9 May 2021.{{cite journal}}: CS1 maint: multiple names: authors list (link)
  2. ^ Walde, Alois; Hofmann, Johann Baptist (1938). Lateinisches Etymologisches Wörterbuch. Heidelberg: Carl Winter.
  3. ^ a b c d Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. II, pag. 78
  4. ^ "Rhamnus alaternus" (PDF). Flora Iberica. Retrieved 9 May 2021.
  5. ^ "Rhamnus alaternus". Weeds of Australia. Queensland Government. Retrieved 25 February 2021.
  6. ^ "RHS Plant Selector - Rhamnus alaternus 'Argenteovariegata'". Retrieved 17 February 2021.
  7. ^ "AGM Plants - Ornamental" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 84. Retrieved 23 September 2018.
  • Pignatti S. - Flora d'Italia - Edagricole – 1982 Vol. II, pg. 78
  • Plants.USDA
  • Biolib

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Rhamnus alaternus is a species of flowering plant in the buckthorn family Rhamnaceae, known by the common names Italian buckthorn or Mediterranean buckthorn. It is a hardy medium-sized evergreen shrub with fragrant flowers.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Alaterno ( Esperanto )

tarjonnut wikipedia EO

Rhamnus alaternus estas specio de florplanto en la Ramnaca familio komune nomata alaterno.

Etimologio

La genronomo venas el la Antikva greka "rabdos" aŭ “bastono” kun referenco al la ĉeesto en multaj specioj de ligneca dorno je la fino de ĉiu branĉeto. La specifa latina nomo alaternus, similsona "alternus" aŭ “sinsekva”, indikas pri la sinsekvaj folioj.

Priskribo

Rhamnus alaternus estas ĉiamverda arbedo kiu kreskas ĝis 1–5 metroj.[1] La tigoj havas ruĝetan berojn kaj junajn braketojn, rondecan kaj kompaktan foliaron kun alternantaj folioj, 2–6 centimetroj longaj, foje preskaŭ kontraŭaj, ovalaj aŭ lancaj, ledecaj, verdbrilaj, flavverdaj sube.[1]

La malgrandaj bonodoraj floroj aperas en mallongaj flav-verdaj grapoloj. La florada periodo etendas de februaro al aprilo. Fruktoj estas ovoformaj ruĝ-brunecaj drupoj de ĉirkaŭ 3–4 milimetroj, enhavantaj inter 2 kaj 4 semoj.[1] La drupoj ruĝiĝas kaj nigriĝas kiam maturas. La frukto kuracipovas kaj povas esti uzita kun singardemo kiel malkonstipilo.

Surtera disvastiĝo

Ĉi tiu specio estas vasta en varma ĉiamverda arbustaro de Mediteraneaj klimataj regionoj, de mara nivelo ĝis 700m.[1]

Kultivo

Ĉi tiu specio estas kultivita kiel ornama ĝardena arbedo, valora pro siaj brilaj ĉiamverdaj folioj kaj ruĝaj beroj. La bunta kultivarvario 'Argenteovariegata' akiris Premion de la Reĝa Hortikultura Socio de Ĝardena Merito.[2][3][4]

Subspecioj

  • Rhamnus alaternus L. Subsp. Alaternus
  • Rhamnus alaternus L. Subsp. Myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. Subsp. Pendula (Pamp.) Jafri

Bildaro

Referencoj

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. II, pag. 78
  2. [1]
  3. [2]
  4. [3]

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EO

Alaterno: Brief Summary ( Esperanto )

tarjonnut wikipedia EO

Rhamnus alaternus estas specio de florplanto en la Ramnaca familio komune nomata alaterno.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EO

Rhamnus alaternus ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES
 src=
Rhamnus alaternus
 src=
Ilustración
 src=
Vista de la planta
 src=
Vista de la planta
 src=
Detalle de las bayas y hojas de Rhamnus alaternus

Rhamnus alaternus conocido popularmente como aladierna,[1]​ aladierno[2]​ o alaterno, es un pequeño árbol perenne y dioico de la familia de las ramnáceas característico de la región del Mediterráneo.

Descripción

Es una mata pequeña, un arbusto o un árbol que alcanza de 2 a 8 metros de altura. Puede ser un árbol muy robusto de hojas relativamente grandes pero habitualmente su follaje es poco denso. Su porte, su aspecto e incluso el tamaño de las bayas dependen de la cantidad de agua de la que dispone y de si está situado al sol o a la sombra. Se mantiene verde todo el año. Corteza grisácea que en las ramas jóvenes puede presentar tonos rojizos.

Las hojas están situadas en disposición alterna y son más o menos coriáceas y lampiñas. Las hojas son variables en tamaño, de 2-6 cm, y variables en color (verde claro amarillento a verde oscuro brillante) y variables en forma: de lanceoladas a ovaladas, agudas o romas, enteras o dentadas que pueden ser parecidas a las de las carrascas. Tiene flores olorosas de cuatro pétalos, diminutas, que florecen en marzo. Flores pequeñas y verdosas, agrupadas en cortos racimos densos. Los frutos son unas bayas negras de 4-6 mm, que permanecen rojas algún tiempo, antes de madurar. fructifica en verano. Es de las primeras especies en madurar que son consumidas por los pájaros y en julio ya pueden verse en forma de mata o árbol con abundantes bayas minúsculas que tambiún son recogidas por las hormigas. Cada baya tiene de 2 a 4 semillas oscuras, habitualmente 3, algo más pequeñas que un grano de mijo.

Es propio de los bosques, maquis y matorrales de la región mediterránea. Son muy resistentes a la sequía.Crece en todo tipo de terrenos, calizos o silíceos. Aguanta bien los suelos pedregosos e incluso puede vivir en las grietas de las rocas.

Propiedades

Sus frutos tienen propiedades medicinales y pueden utilizarse con precaución como laxante.También está indicado como astringente.[3]

Taxonomía

Rhamnus alaternus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 193–194, en el año 1753.[4]

Etimología

Rhamnus: nombre genérico que deriva de un antiguo nombre griego para el espino cerval.[5]

alaternus: epíteto que significa "nombre en latín para un incierto arbusto".[6]

Citología

Número de cromosomas de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=24[7]

Subespecies

Tiene tres subespecies:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri
Sinonimia
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[8]
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[9]

Nombres comunes

  • Castellano: agracejo, aladierna, aladierno, aladirna, alaterno, alibierno, alidierno, alitierno, árbol de la medicina, bayón, biondo, carrasquilla, carrasquillas, cascaborra, chaparro bruco, chaparro mesto, coscollina, coscollino, coscujina, durillo, enllecto, ernesto, espino, granadillo, laderna, ladierna, ladierna andaluza y portuguesa, ladierno, linterna, madierno, mesto, nevadilla, palo de Bañón, palo durillo, palomesto, palo mesto, palo-mesto, palo santo, prezuera, sangredo, sangricio, sanguino, sanguinos, tiñitas.[8]

Referencias

  1. Nombre en femenino preferido por el DRAE.
  2. Nombre vulgar preferido en castellano, en Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versión en español de la Collins Tree Guide.
  3. «Rhamnus alaternus». Plantas útiles: Linneo. Archivado desde el original el 1 de diciembre de 2009. Consultado el 5 de noviembre de 2009.
  4. Rhamnus alaternus en Trópicos
  5. En Nombres Botánicos
  6. En Epítetos Botánicos
  7. Números cromosomáticos de plantas occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Anales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343
  8. a b «Rhamnus alaternus». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 5 de noviembre de 2009.
  9. Rhamnus alaternus en PlantList/

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES
 src= Rhamnus alaternus  src= Ilustración  src= Vista de la planta  src= Vista de la planta  src= Detalle de las bayas y hojas de Rhamnus alaternus

Rhamnus alaternus conocido popularmente como aladierna,​ aladierno​ o alaterno, es un pequeño árbol perenne y dioico de la familia de las ramnáceas característico de la región del Mediterráneo.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Karraskila ( baski )

tarjonnut wikipedia EU

Karraskila edo txorbeltz (rhamnus alaternus) zuhaixka adartsua da, baratzeak eta etxe inguruak hesitzeko erabiltzen dena.[1] Hostoiraunkorreko landare honek Mediterraneon jatorria du.

Erreferentziak

Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipediako egileak eta editoreak
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EU

Karraskila: Brief Summary ( baski )

tarjonnut wikipedia EU

Karraskila edo txorbeltz (rhamnus alaternus) zuhaixka adartsua da, baratzeak eta etxe inguruak hesitzeko erabiltzen dena. Hostoiraunkorreko landare honek Mediterraneon jatorria du.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipediako egileak eta editoreak
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EU

Nerprun alaterne ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Rhamnus alaternus

 src=
Fruits

Le Nerprun alaterne (Rhamnus alaternus L.) est un arbrisseau de la famille des Rhamnacées, caractéristique des garrigues méditerranéennes.

Étymologie

Le nom de genre Rhamnus provient du grec rhamnos, nom du Nerprun purgatif et l'épithète spécifique alaternus est l'ancien nom latin de la plante.

Le terme français « nerprun » dérive du latin populaire niger prunus, « prunier noir », qui a donné aussi noirprun synonyme de nerprun cathartique[1].

Description

Le nerprun alaterne est un arbrisseau de 1 à 5 mètres de haut, à feuillage persistant[2]. Il est capable de vivre une centaine d'années. C'est un arbrisseau dioïque.

Il est pourvu de rameaux alternes, non épineux (à la différence de Rhamnus cathartica). Les feuilles sont alternes, coriaces, persistantes, luisantes, souvent dentées. Elles sont ovales ou lancéolées, à bord cartilagineux.

Ses minuscules fleurs jaunâtres, unisexuées, apparaissent aux mois de mars et avril, parfois avant. Elles sont groupées en petites grappes latérales. Le calice possède 5 lobes réfléchis dans les fleurs mâles, et dressés dans les fleurs femelles. Il n'a pas de pétales.

Les fruits sont des drupes d'abord rouges, puis noires à maturité, avec 2 ou 3 sillons.

Le nerprun alaterne panaché (Rhamnus alaternus 'argenteovariegata') est un cultivar ornemental de Rhamnus alaternus.

On distingue deux sous-espèces :

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire

Distribution

Le Nerprun alaterne est une plante héliophile que l'on trouve en France, Portugal, Espagne, ex-Yougoslavie, Albanie, Grèce, Italie, Turquie, Israël, Libye, Tunisie, Algérie, Maroc et Ukraine[2].

En France, il est commun sur le pourtour méditerranéen ; il remonte vers le nord jusqu'au pays Roussillonnais en Isère, et le Lot et la Dordogne vers l'ouest. Il se rencontre dans les friches, haies, lisières, garrigues. Il s'est naturalisé en Australie et Nouvelle-Zélande. Il est utilisé dans les programmes de reforestation[3].

Symbolique

Calendrier républicain

Dans le calendrier républicain, l'Alaterne était le nom attribué au 7e jour du mois de ventôse[4], équivalant généralement aux 25 février grégoriens.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Nerprun alaterne: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Rhamnus alaternus

 src= Fruits

Le Nerprun alaterne (Rhamnus alaternus L.) est un arbrisseau de la famille des Rhamnacées, caractéristique des garrigues méditerranéennes.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Alaterno ( galicia )

tarjonnut wikipedia gl Galician

O alaterno[1] (Rhamnus alaternus) é un arbusto perenne da familia das rannáceas, con follas coriáceas que presentan sempre cor verde, as flores presentan catro pétalos e son fortemente olorosas e o froito é unha drupa negra e zumarenta. Típico da garriga propia da vexetación mediterránea, sobre todo frecuente por entre as aciñeiras, é moi resistente á seca.

Existen dúas subespecies

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia

Propiedades

Os seus froitos teñen propiedades medicinais e poden utilizarse con precaución coma laxante.

Emprégase coma purgante, laxante, adstrinxente.[2]

Taxonomía

Rhamnus alaternus foi descrita por Carl von Linné e publicado en Species Plantarum 1: 193–194, no ano 1753.[3]

Citoloxía

Número de cromosomas de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) e táxones infraespecíficos: 2n=24[4]

Subespecies

Ten tres subespecies:

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri
Sinonimia
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[5]
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[6]

Notas

  1. Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para alaterno.
  2. "Rhamnus alaternus". Plantas útiles: Linneo. Arquivado dende o orixinal o 01 de decembro de 2009. Consultado o 5 de novembro de 2009.
  3. Alaterno en Trópicos
  4. Números cromosomáticos de plantas occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Anales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343
  5. "Rhamnus alaternus". Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado o 5 de novembro de 2009.
  6. Alaterno en PlantList/

Véxase tamén

Bibliografía

  • Bañón, S., Martínez-Sánchez, J.J., Fernández, J.A., González, A., Ochoa, J. (2003e). Effect of indolebutiric acid and paclobutrazol on the rooting of Rhamnus alaternus stem cuttings. Acta Horticulturae 614: 263-267.
  • Bañón, S., Ochoa, J, Fernández, J.A., Franco, J.A., Martínez-Sánchez, J.J., Alarcón, J.J., Sánchez, M.J., Torrecillas, A. (2001d). Endurecimiento de plántulas de aladierno por estrés hídrico y ambiental. Simposio de la Asociación Española de Ecología terrestre. Restauración de Ecosistemas en Ambientes Mediterráneos. Posibilidades y limitaciones. Alcalá de Henares, Madrid. Universidad Cisneriana 20 e 21 de setembro de 2001. Libro de resumos: 15.
  • Crosti, R., Ladd, P.G., Dixon, K.W., Piotto, B. (2006). Post fire germination: the effect of smoke on seeds of selected species from the central Mediterranean basin. Forest Ecology and Management, 221: 306-312.
  • Gulias, J., Traveset, A., Riera, N., Mus, M. (2004). Critical stages in the recruitment process of Rhamnus alaternus L. Annals of Botany, 93: 723-731.
  • Martínez Solis, I., Iranzo, J., Estrelles, E., Ibars, A. M. (1993). Leaf domatia in the section Alaternus (Miller) DC. of the genus Rhamnus (Rhamnaceae). Botanical Journal of the Linnean Society, 112: 311-318.
  • Rumine, P., Parrini, C. (2004). Arthropods harmful to nursery production of Mediterranean shrubs. Artropodofauna dannosa alla produzione vivaistica di latifoglie arbustive della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 174-178.
  • Viola, F., Forleo, L.R., Cocozza Talia, M.A. (2004). Vegetative propagation of some species of the Mediterranean maquis. Propagazione agamica di alcune specie della macchia mediterranea. Italus Hortus, 11: 186-190.
  • BLANCO, E. 1997. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. 597 pp. Planeta. Barcelona.
  • BOLÒS, O. & J. VIGO (1984-2001). Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona.
  • CEBALLOS, L. & J. RUÍZ de la TORRE. 2001. Árboles y arbustos de España peninsular. 2ª ed. 512 pp. ETSIM - Fundación Conde Valle de Salazar. Madrid.
  • CHARCO, J. 2001. Guía de árboles y arbustos del Norte de África. 672 pp. AECI-Ministerio de Asuntos Exteriores. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 1994. La guía INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. 866 pp. INCAFO D.L.. Madrid.
  • LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2007. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. 3ª ed. 894 pp. Mundi-Prensa. Madrid.
  • TUTIN, T.G., V.H. HEYWOOD, N.A. BURGES, D.H. VALENTINE, S.M. WALTERS & D.A. WEBB. 1964-1980. Flora Europaea. 5 vols. Cambridge University Press. Cambridge.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia gl Galician

Alaterno: Brief Summary ( galicia )

tarjonnut wikipedia gl Galician

O alaterno (Rhamnus alaternus) é un arbusto perenne da familia das rannáceas, con follas coriáceas que presentan sempre cor verde, as flores presentan catro pétalos e son fortemente olorosas e o froito é unha drupa negra e zumarenta. Típico da garriga propia da vexetación mediterránea, sobre todo frecuente por entre as aciñeiras, é moi resistente á seca.

Existen dúas subespecies

Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia gl Galician

Rhamnus alaternus ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Rhamnus alaternus, il cui nome italiano è Alaterno, Ranno lanterno, Linterno[1], Purrolo o Ilatro, è un arbusto sempreverde, della famiglia delle Rhamnaceae.

Descrizione

L'alaterno è alto fino a 5 m. I Fusti con la corteccia rossastra, e rami giovani pubescenti; chioma compatta e tondeggiante, con foglie alterne, di 2–5 cm, a volte quasi opposte, ovali o lanceolate, coriacee, di colore verde lucido superiormente, verde-giallastre inferiormente, a margine intero o debolmente seghettato biancastro, con 4-6 paia di nervature che verso la fine del margine scorrono quasi parallelamente ad esso; fiori dioici piccoli raccolti in un corto racemo ascellare di colore giallo-verdastro, con petali isolati o assenti, stili fessurati in 2-4 parti, fioriscono da febbraio ad aprile; i frutti di 4–6 mm sono drupe obovoidali, decorative di colore rosso-brunastro, nere a maturità, contengono da 2 a 4 semi.

Differenze con specie simili

Molto simile alla Phillyrea latifolia (L.), che porta solitamente foglie opposte, questa è chiamata ilatro. Dello stesso genere di aspetto simile è il R. alpinus (L.), arbusto che presenta foglie caduche alterne, dalla lamina membranosa, e fiori con 4 petali e 4 sepali, fiorisce a fine primavera.

Distribuzione e habitat

È un tipico componente della macchia mediterranea e delle garighe delle regioni a clima mediterraneo del livello del mare fino ai 700 m di altitudine. Il suo areale è circummediterraneo, dalla Spagna alla Crimea, all'Asia Minore e all'Africa settentrionale, dove è comune nella macchia sempreverde, preferibilmente su terreni calcarei e rupestri.

Coltivazione

 src=
Rhamnus alaternus 'argenteovariegata'

Predilige esposizioni soleggiate e calde, si adatta a terreni acidi o calcarei, sassosi, resiste bene alla siccità all'eccessiva umidità e alla salsedine portata dai venti marini. È adattabile anche alla coltivazione in vaso[2].

La moltiplicazione avviene con la semina, da settembre a ottobre o per talea, legnosa a fine gennaio o semilegnosa d'estate.

Usi

  • Poco usata come pianta ornamentale per fitte siepi frangivento in prossimità del mare
  • In silvicoltura utilizzata per rimboschimenti di zone rupestri e aride
  • Il legno molto duro, di colore giallo-brunastro e dal caratteristico odore sgradevole che emana appena tagliato (da cui il nome vernacolare di Legno puzzo), viene utilizzato per lavori di tornitura o ebanisteria.
  • Nell'industria dei coloranti, viene utilizzato per l'estrazione dei pigmenti noti come verde di vescica. Anticamente si utilizzava per tingere di giallo i tessuti.
  • Come altre specie del genere Rhamnus, i frutti raccolti in agosto-settembre a piena maturità e fatti essiccare al sole o in forno, vengono utilizzati per le proprietà lassative, vermifughe.

Note

  1. ^ secondo il Grande Dizionario Italiano Hoepli.
  2. ^ Rita, Alaterno: Consigli, Coltivazione e Cura del Rhamnus alaternus, su L'eden di Fiori e Piante, 23 agosto 2020. URL consultato il 24 agosto 2020.

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Rhamnus alaternus, il cui nome italiano è Alaterno, Ranno lanterno, Linterno, Purrolo o Ilatro, è un arbusto sempreverde, della famiglia delle Rhamnaceae.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Rhamnus alaternus ( norja )

tarjonnut wikipedia NO


Rhamnus alaternus er en eviggrønn busk i trollheggfamilien.

Den har ikke hår eller torner og blir opptil fem meter høy. Bladene er mørkegrønne, læraktige, ovale til lansettformede med sagtannet eller helrandet kant. Den kan skilles fra den snarlike Phillyrea latifolia på at bladene er spredte. Busken er særbu, og de små blomstene sitter i tette kvaster. Frukten er et bær som først er rødt, men som til slutt blir svart.

Rhamnus alaternus vokser i maquis, garrigue og barskog. Den er utbredt i hele middelhavsområdet.

Litteratur

Eksterne lenker

 src=
Blomster
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NO

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( norja )

tarjonnut wikipedia NO


Rhamnus alaternus er en eviggrønn busk i trollheggfamilien.

Den har ikke hår eller torner og blir opptil fem meter høy. Bladene er mørkegrønne, læraktige, ovale til lansettformede med sagtannet eller helrandet kant. Den kan skilles fra den snarlike Phillyrea latifolia på at bladene er spredte. Busken er særbu, og de små blomstene sitter i tette kvaster. Frukten er et bær som først er rødt, men som til slutt blir svart.

Rhamnus alaternus vokser i maquis, garrigue og barskog. Den er utbredt i hele middelhavsområdet.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NO

Rhamnus alaternus ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT

Rhamnus alaternus é uma espécie de planta com flor da família Rhamnaceae. É popularmente conhecida como aderno-bastardo, aderno-bravo, espinheiro-cerval ou sanguinho-das-sebes[1].

É a planta hospedeira da borboleta cleópatra[2].

Etimologia

O nome do género deriva do grego antigo "rabdos", ou “pau”, como referência à presença em muitas espécies de espinhos no término dos ramos. O nome específico, do latim, alaternus, semelhante a "alternus" ou “alterno”, é referência às folhas alternas.

Descrição

Rhamnus alaternus é um arbusto de folha persistente, com cerca de 1 a 5 metros de altura ,apresentando uma forma densa e arredondada.[3] Os ramos possuem uma casca de cor avermelhada e ramos jovens pubescentes, arredondados e com folhagem compacta com folhas inteiras, serrilhadas, alternas de cerca de 2 a 6 cm de comprimento,[3] por vezes quase opostas, nervadas, ovais ou lanceoladas, de aspecto coriáceo, verde brilhantes da parte superior e verde amareladas da parte inferior.

As pequenas flores fragrantes, de cor branca esverdeada, estão juntas num pequeno racemo axilar, possuindo 4 pétalas. A época de floração estende-se de Fevereiro a Abril. Os frutos são drupas obovóides de cor vermelha acastanhada com cerca de 3 a 4 mm, contendo de 2 a 4 sementes de cor branca. A frutificação dá-se no Verão. A drupa torna-se de cor preta quando amadurece. Os frutos possuem propriedades medicinais, podendo ser usados com cuidado como laxativos.

São plantas muito resistentes à seca. É uma planta dioica. O seu crescimento é relativamente rápido.

Distribuição

Esta espécie esta presente na maioria dos países mediterrânicos. Pode ser encontrada nomeadamente em França, Portugal, Espanha, ex-Jugoslávia, Albânia, Grécia, Itália, Turquia, Israel, Líbia, Tunísia, Agélia, Marrocos e Ucrânia.[4]

Encontra-se em estado naturalizado na Austrália e na Nova-Zelândia. É utilizada em programas de reflorestação.[5]

Em Portugal ocorre em praticamente todo o país, predominando no centro e sul do país.

Habitat

Está dispersa em bosques e matagais termofílicos de folha persistente ou marcescente das regiões de clima mediterrânico, desde o nível do mar até aos 700 m de altitude.[3] Ocorre também em sebes e orlas de bosques. Tem uma boa tolerância a ventos marítimos.

Propriedades

Os frutos possuem propriedades medicinais e podem utilizar-se com precaução como laxante.

A planta é utilizada como purgante, laxante, adstringente (ritidoma).[6]

Uso

É usada como planta ornamental, em sebes e em jardins.

Na indústria de corantes é utilizada para produzir pigmento de cor acastanhada que podem servir para tingimento de lã. A madeira pode ser usada na indústria dos embutidos.

Taxonomia

Rhamnus alaternus foi descrita por Lineu e publicado em Species Plantarum 1: 193–194, no ano de 1753.[7]

Citologia

O número de cromossomas de Rhamnus alaternus (Fam. Rhamnaceae) e táxones infraespecíficos é de 2n=24[8]

Subespécies

  • Rhamnus alaternus L. subsp. alaternus
  • Rhamnus alaternus L. subsp. myrtifolia (Willk.) Maire
  • Rhamnus alaternus L. subsp. pendula (Pamp.) Jafri

Galeria

Referências

  1. «Rhamnus_alaternus». Flora Digital de Portugal. jb.utad.pt/flora. Consultado em 9 de dezembro de 2012
  2. Que espécie é esta: Borboleta cleópatra, por Inês Sequeira, Wilder, 12.06.2020
  3. a b c Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. II, pag. 78
  4. J-C. Rameau, D. Mansion, G. Dumé, C. Gauberville, Flore Forestière Française, guide écologique illustré, 3 région méditerranéenne, Ministère de l'agriculture et de la pêche, 2008, 2426 p.
  5. Gulias, J.; A. Traveset, N. Riera, M. Mus (6 de janeiro de 2004). «Critical Stages in the Recruitment Process of Rhamnus Alaternus L.». Annals of Botany. 93 (6): 723-731. ISSN 0305-7364. doi:10.1093/aob/mch100 A referência emprega parâmetros obsoletos |coautor= (ajuda)
  6. «Rhamnus alaternus». Plantas útiles: Linneo. Consultado em 5 de novembro de 2009. Arquivado do original em 29 de abril de 2011
  7. Rhamnus alaternus em Trópicos
  8. Números cromosomáticos de plantas occidentales, 855-862 López Pacheco, M. J. & al. (2000) Anales Jard. Bot. Madrid 58(2): 342-343

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT

Rhamnus alaternus é uma espécie de planta com flor da família Rhamnaceae. É popularmente conhecida como aderno-bastardo, aderno-bravo, espinheiro-cerval ou sanguinho-das-sebes.

É a planta hospedeira da borboleta cleópatra.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Rhamnus alaternus ( ukraina )

tarjonnut wikipedia UK

Опис

Це вічнозелений чагарник 1-5 м у висоту. Стебла у червонуватій корі; молоді гілки опушені; листя округле і компактне, 2-6 см в довжину, вони іноді розташовані майже навпроти, овальні або ланцетні, шкірясті, блискуче зелені, жовтувато-зелені знизу.

Квіти маленькі ароматні. Період цвітіння триває з лютого по квітень. Плоди червоно-коричневі кісточкові близько 3-4 мм, що містять від 2 до 4 насінин. Плоди темніють до чорного при дозріванні. Плоди мають цілющі властивості і можуть бути використані з обережністю як проносне.

Поширення

Цей вид широко розповсюджений в термофільних вічнозелених чагарниках у середземноморських регіонах, від рівня моря до 700 м над рівнем моря. Цей вид вирощується як декоративний чагарник саду, цінується за його глянсові вічнозелені листки й червоні ягоди.

Посилання

  • Pignatti S. — Flora d'Italia — Edagricole — 1982. Vol. II, P. 78

Галерея

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Автори та редактори Вікіпедії
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia UK

Rhamnus alaternus ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Rhamnus alaternus là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Rhamnus alaternuscây bụi thường xanh cao 1–5 mét (3 ft 3 in–16 ft 5 in).[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Rhamnus alaternus. Truy cập ngày 18 tháng 9 năm 2013.
  2. ^ Pignatti S. - Flora d'Italia – Edagricole – 1982. Vol. II, pag. 78

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết họ Táo này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Rhamnus alaternus: Brief Summary ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Rhamnus alaternus là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.

Rhamnus alaternus là cây bụi thường xanh cao 1–5 mét (3 ft 3 in–16 ft 5 in).

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Жостер вечнозелёный ( venäjä )

tarjonnut wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Rosanae
Порядок: Розоцветные
Семейство: Крушиновые
Триба: Жостеровые
Род: Жостер
Вид: Жостер вечнозелёный
Международное научное название

Rhamnus alaternus L. (1753)

Синонимы
Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 835340NCBI 280017IPNI 718169-1TPL kew-2525844

Жо́стер вечнозелёный (лат. Rhamnus alaternus) — кустарник; вид рода Жостер (Rhamnus) семейства Крушиновые (Rhamnaceae).

Ботаническое описание

Это вечнозелёный кустарник 1—5 м в высоту. Стебли в красноватой коре; молодые ветки опушённые.

Листья округлые и компактные, 2—6 см в длину, они иногда расположены почти напротив, овальные или ланцетные, кожистые, блестящие зелёные, желтовато-зелёные снизу.

Цветки маленькие, ароматные. Период цветения длится с февраля по апрель.

Плоды красно-коричневые косточковые около 3—4 мм, содержащие от двух до четырёх семян. Плоды темнеют до чёрного при созревании.

Хозяйственное значение и применение

Плоды имеют целебные свойства и могут быть использованы с осторожностью как слабительное.

Распространение

Этот вид широко распространён в термофильных вечнозелёных кустарниках в средиземноморских регионах, от уровня моря до 700 м над уровнем моря. Этот вид выращивается в качестве декоративного кустарника сада, ценится за его глянцевые вечнозелёные листья и красные ягоды.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Авторы и редакторы Википедии

Жостер вечнозелёный: Brief Summary ( venäjä )

tarjonnut wikipedia русскую Википедию

Жо́стер вечнозелёный (лат. Rhamnus alaternus) — кустарник; вид рода Жостер (Rhamnus) семейства Крушиновые (Rhamnaceae).

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Авторы и редакторы Википедии