Pyxis planicauda (Grandidier 1867)

Pyxis planicauda al Parc Endemika de l'Illa Sainte-Marie, prop de la costa de Madagascar.

La tortuga cuaplana (Pyxis planicauda) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, és un endemisme de la costa oest de Madagascar. És una de les 25 espècies de tortugues més amenaçades del món d'acord amb una avaluació realitzada per la UICN el 2003.^[5]

Descripció

• La closca fa fins a 13,4 cm de llargària, és allargada i lleugerament aplanada a l'esquena. Les escates al voltant del perímetre són fosques i tenen una banda groga. El plastró és groc, té taques fosques i no presenta escletxa anal.
• El mascle pesa entre 300 i 400 g, i la femella entre 475-670.
• Té una cua aplanada (de la qual deriva el seu nom científic) i la de la femella és més prima i curta que la del mascle.
• El color de les potes, amb cinc dits, varia des del groc fins al marró. Les potes del darrere són cobertes per grans escates grogues.
• El cap, de mida mitjana, varia de color des del marró fosc fins al negre i té taques grogues de diverses formes.
• El seu dimorfisme sexual és ben visible a partir dels 10-12 anys d'edat.^[6][7][3]

Reproducció

Té una taxa de fecunditat particularment baixa, la qual cosa contribueix al seu escàs nombre: no només arriba a la maduresa sexual a una edat avançada (entre 12 i 14 anys), sinó que, a més, tan sols pon 1-3 ous a l'any. El període d'incubació té una durada, si fa no fa, de 9 mesos.^[3][8][9]

Alimentació

Es nodreix principalment de fruits (com ara, Breonia perrieri i Aleanthus greveanus), fullatge d'arbres i arbustos, fongs i flors.^{[10][11][12][13]}

Hàbitat

Viu a densos boscos caducifolis, els quals li són necessaris per a menjar i el seu període d'estivació.^[14]

Distribució geogràfica

És un endemisme de la costa oest de Madagascar: entre els rius Monrondava i Tsiribihina (província de Toliara, regió de Menabe).^{[15][3][16][17][18][19][20][21]}

Longevitat

Té una esperança de vida de, si més no, 20 anys.^[14]

Costums

Només és activa durant la calorosa estació humida (des del desembre fins al març). Durant la temporada més fresca i seca s'enterra i roman latent entre la fullaraca del terra del bosc (període d'estivació).^[22]

Estat de conservació

Només en queden 10.000 exemplars en estat silvestre i les seues principals amenaces són el furtivisme (per a proporcionar-ne exemplars per al comerç internacional de mascotes i com a aliment per als mercats xinesos, tot i que abans del 1995 hi era pràcticament desconeguda), la fragmentació del seu hàbitat a causa del desenvolupament agrícola, l'extracció de fusta, la construcció de carreteres per al desenvolupament petrolier, la introducció de depredadors exòtics al seu hàbitat (com ara, gossos i gats), les inundacions causades pels ciclons tropicals i la desforestació provocada per la recollida de llenya.^{[3][23][24][25][26][27][28]}

Referències

Bibliografia

• Behler, J., (2002): "Madagascar Tortoise Crisis" Report of a visit to Southern Madagascar November / December 2001, submitted to the CITES Animals Committee and Concerned Parties, dated 9th January 2002.
• Behler, J., (1996): “Observation status of Madagascan tortoises”. A: Abstracts from the 20th Annual Meeting of the International Herpetological Symposium, 27-29 de juny del 1996.
• Bour, R., 1979. Les tortues actuelles de Madagascar (République Malagache): liste systématique et description de deux sous-espèces nouvelles (Reptilia-Testudines). Bulletin de la Société Etude des Sciences Anjou, N.S. 10:141-154 (1978).
• Bour, R., 1981. Etude systematique du genre endemique malgache Pyxis Bell, 1827 (Reptilia, Chelonii). Bull. Mens. Soc. Linn. Lyon. 50 (4-5): 132-144, 154-176.
• Bour, Roger, 2005. The type specimens of Testudo planicauda Grandidier, 1867 and Testudo morondavaensis Vuillemin, 1972. Emys 12 (4):22-27.
• Caccone, Adalgisa; George Amato; Oliver C. Gratry; John Behler i Jeffrey R. Powell, 1999. A Molecular Phylogeny of Four Endangered Madagascar Tortoises Based on MtDNA Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 12 (1): 1–9.
• Durbin, J. i Randriamanampisoa, H., (Eds.), 2000: “ Rapport de la Réunion Annuelle, Durrell Wildlife Conservation Trust – Programme à Madagascar”, Antananarivo, Madagascar.
• Durell, L., B. Groombridge, S. Tonge i Q. Bloxam, 1989. Acinixys planicauda, Madagscar flat-tailed tortoise, Kapidolo. A: Swingland, I.R. i M.W. Klemens (Eds.). The Conservation Biology of Tortoises. Occas. Pap. UICN Species Survival Commission:94-95.
• Ernst,C.H. i Barbour, R.W., 1989. Turtles of the World. Smithsonian Institution Press, Washington DC - Londres.
• Hersche, H. & Liebel, K., 2003. Pyxis planicauda. Reptilia (Münster) 8 (3): 88-89.
• IUCN/SSC TFTSG, (1991): "Tortoises and Freshwater Turtles – An Action Plan for their Conservation", UICN, Gland, Suïssa.
• UICN / CBSG, Conservation Breeding Specialist Group: “Evaluation et plans de gestion pour la conservation (CAMP) de la faune de Madagascar: Lémuriens, autres mammifères, reptiles et amphibiens, poisson d'eau douce et évaluation de la viabilité des populations et des habitats de Hypogeomys antimena (Vositse)”. Projecte d'una reunió celebrada del 20 al 25 de maig del 2001 a Mantasoa, Madagascar.
• Jesu i Schimenti, 1995: “A preliminary study on the status of a population of Malagasy Spider Tortoises from SW Madagascar”. A: SOPTOM (eds.), International Congress on Chelonian Conservation – Proceedings, Editions SOPTOM, Gonfaron: 144-150.
• Kuchling, G. i Q. Bloxam, 1988. Field-data on the madagascan flat-tailed tortoise Pyxis (Acinixys) planicauda. Amphibia-Reptilia 9:175-180.
• Kuchling, G., 1989. Ökologie, Lebensweise und Überlebenschancen der Landschildkröten Madagaskars. Salamandra 25 (3/4): 169-190.
• McDougal, J., (2000): “Conservation of tortoises and terrestrial turtles”. A: Turtle Conservation, Klemens (ed.), Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. Pàgines 180-206.
• Manfred Rogner: Schildkröten – Biologie, Haltung, Vermehrung, Eugen Ulmer KG, Stuttgart, 2008, ISBN 978-3-8001-5440-1.
• M. Pedrono, L.L. Smith: Testudinae, Land Tortoises. A: Steven M. Goodman, Jonathan P. Benstead, Harald Schütz: The Natural History of Madagascar, University of Chicago Press, ISBN 0-226-30307-1.
• Nicoll, M.E. i Langrand, O., (1989): Madagascar: Revue de la conservation et des aires protégéees. WWF, Suïssa.
• Raxworthy, C. & Nussbaum, R., (2000): “Extinction and extinction vulnerability of amphibians and reptiles in Madagascar”, Amphibian and Reptile Conservation 2(1): 15-23.
• Valverde, J., 2005. Afrikanische Landschildkröten. Reptilia (Münster) 10 (6): 18-25.
• Valverde, J., 2005. African Tortoises. Reptilia (GB) (43): 12-20.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• GBIF (anglès)
• NCBI (anglès)
• NLBIF (anglès)
• Discover Life (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• World Chelonian Trust (anglès)
• www.gondwanaconservation.org
• www.cheloniofilio.com (castellà)
• www.damisela.com (castellà)

Die Flachrückenschildkröte (Pyxis planicauda) (madagassisch: kapidolo) ist eine kleine Landschildkröte (Testudinidae) aus Madagaskar.

Verbreitung

Die Schildkröte ist auf Madagaskar endemisch und wurde bisher nur an der Westküste im Trockenwald, nördlich von Morondava zwischen Analaiva im Süden und Masoarive im Norden gefunden. Charakteristisch für ihren Lebensraum sind tagsüber hohe Temperaturen und eine starke Abkühlung während der Nacht.

Merkmale

Die Flachrückenschildkröte wird 17,5 Zentimeter lang. Sie hat einen für Landschildkröten relativ flachen, länglichen Panzer der braun-orange, gelb und schwarz gemustert ist und im blätterbedeckten Waldboden eine gute Tarnung ist. Auch der Schwanz der Schildkröte ist abgeflacht.

Lebensweise

Über die Lebensweise der Flachrückenschildkröte ist wenig bekannt. Die Tiere sind nur während der Regenzeit von Dezember bis Mai aktiv. Während der Trockenzeit ruhen die Schildkröten und verstecken sich im Laub. Flachrückenschildkröten ernähren sich von Früchten, Sämlingen und Blättern. In menschlicher Obhut gehaltene Tiere fraßen mit Vorliebe Pilze und legten pro Jahr drei Nistgruben an, in die sie jeweils ein einziges, relativ großes Ei legen. Es wiegt zwischen 10,5 und 17,5 Gramm.^[1]

Gefährdung

Der Bestand der Flachrückenschildkröte wird auf nur wenige tausend Exemplare geschätzt. Er ist durch den Fang zum Zweck der Terrarienhaltung bedroht. In der EU gibt es ein Importverbot für die Flachrückenschildkröte.

Einzelnachweise

1. ↑ Rogner, S. 89.

The flat-backed spider tortoise (Pyxis planicauda), more commonly known as the flat-tailed tortoise, and Madagascan flat-tailed tortoise, is a tortoise that belongs to the family Testudinidae.^[4] The various common names for this small tortoise usually refer to the noticeably flattened nature of its oblong upper-shell or its tail.^[4]

The flat-backed spider tortoise is endemic to the west coast of Madagascar, between the Monrondava and Tsiribihina rivers. Due to the specifications of its habitat, the flat-backed spider tortoise is classified as critically endangered on the IUCN Red List.^[4]

Description

The flat-backed spider tortoise receives its name from its distinctive physical appearance. Its upper-shell (carapace) and tail are outstandingly flatter than the common tortoise.^[4] Its carapace is patterned, with each scute ranging in color from light brown to yellow center and a dark brown to black outline. In older tortoise, an additional yellow border can be seen that surrounds the dark outline. Yellow rays extend outwards from the center of each scute.^[4] Scutes along the borders of the shell (marginal) are usually dark in color, surrounded by a yellow band. The lower shell (plastron) usually appears to be yellow in color, with scattered dark spots or rays. The limbs are covered with scales that range from yellow to brown in color. The head, on the other hand, is usually darker in color (ranges from dark brown to black, with some yellow markings).^[4][5]

Habitat and behavior

The flat-backed spider tortoise is confined to lowland fragments of dry, deciduous forest, found only on the west coast of Madagascar.^[1] It is concentrated between the Monrondava and Tsirbihina rivers. The forests inhabited by the flat-backed spider tortoise grow on loose sandy soils and the tortoises take shelter amongst the leaf litter of the forest floor during their inactive seasons.^[1] The flat-backed spider tortoise is active only during the warm/raining season (December–March), with most activity concentrated during and after rain.^[6] During the cooler dry season the flat-backed spider tortoise enters a stage similar to hibernation known as aestivation, the species buries itself and lies dormant.^[1]

Mating season usually takes place during the hot/rainy season, and is followed a month later by egg-laying. Females may produce up to three clutches a year, each containing only one relatively large egg. Hatching is therefore timed with the return of the rainy season, when the species is most active.^[1]

Threats

Due to its habitat restrictions, the flat-backed spider tortoise is considered to be critically endangered^[4] . Its major threat comes from habitat loss due to the process of deforestation, particularly from burning and clearing for agricultural lands/cattle grazing, highway development, mining, and petroleum exploration.^[7] A combined forest habitat loss of 70% has been estimated for the period (1963-2040).^[1]
Another threat arises from the collection for pet trade. Pet trade is estimated to have removed about 4,000 adults during 2000 to 2002, representing 20 to 40% of the total number of adults (depending on the estimated population of adults^[7]).^[1] The reproductive nature of this species does not make it eligible of excessive pet trading since they are particularly low even by tortoise standards, with females producing up to three clutches a year consisting only of one egg each.^[4]

References

La tortuga de cola plana (Pyxis planicauda) es una tortuga de la familia Testudinidae endémica de Madagascar y es una de las 25 especies de tortugas más amenazadas del planeta de acuerdo con una evaluación realizada por la UICN en 2003.

Descripción

• El caparazón mide hasta 13,4 cm de largo, es alargado y ligeramente aplanado en el espaldar. Las escamas alrededor del perímetro son oscuras y tienen una banda amarilla. El plastrón es amarillo, tiene manchas oscuras y no presenta brecha anal.
• El macho pesa entre 300 y 400 g, y la hembra entre 475-670.
• Tiene una cola plana (de la que deriva su nombre científico) y la de la hembra es más delgada y corta que la del macho.
• El color de las patas, con cinco uñas, varía desde el amarillo hasta el marrón. Las patas traseras son cubiertas por grandes escamas amarillas.
• La cabeza, de tamaño medio, varía de color desde el marrón oscuro hasta el negro y tiene manchas amarillas de diversas formas.
• Su dimorfismo sexual es bien visible a partir de los 10-12 años de edad.

Reproducción

Tiene una tasa de fecundidad particularmente baja, lo que contribuye a su escaso número: no solo llega a la madurez sexual a una edad avanzada (entre 12 y 14 años), sino que, además, solo pone 1-3 huevos al año. El periodo de incubación tiene una duración, más o menos, de 9 meses.

Alimentación

Se nutre principalmente de frutos (como Bréon perrieri y Aleanthus greveanus), hojas de árbol y arbustos, hongos y flores.

Hábitat y distribución geográfica

Es un endemismo de la costa oeste de Madagascar: entre los ríos Monrondava y Tsiribihina (provincia de Toliara, región de Menabe). Vive en densos bosques caducifolios, que le son necesarios para comer y para su periodo de estivación, cuando estivan bajo las hojas.

Costumbres

Pyxis planicauda

Solo es activa durante la calurosa estación húmeda (desde diciembre hasta marzo). Durante la temporada más fresca y seca se entierra y permanece latente entre la hojarasca del suelo del bosque (periodo de estivación). Tiene una esperanza de vida de, al menos, 20 años.

Estado de conservación

Solo quedan 10 000 ejemplares en estado silvestre y sus principales amenazas son el furtivismo (para proporcionar ejemplares para el comercio internacional de mascotas y como alimento para los mercados chinos, aunque antes del 1995 estaba prácticamente desconocida), la fragmentación de su hábitat debido al desarrollo agrícola, la extracción de madera, la construcción de carreteras, la introducción de depredadores exóticos en su hábitat (por ejemplo, perros y gatos), las inundaciones causadas por ciclones tropicales y la deforestación provocada por la recogida de leña.

Referencias

• The reptiles Database (en inglés)

Pyxis planicauda Pyxis generoko animalia da. Narrastien barruko Testudinidae familian sailkatuta dago.

Erreferentziak

• TIGR Reptile Database in Species 2000 and ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist

Ikus, gainera

• Pyxis
• Testudinidae

La Pyxide à dos plat ou Pyxide à queue platte (Pyxis planicauda), aussi nommé le Kapidolo, est une espèce de tortues de la famille des Testudinidae^[1].

Répartition

Cette espèce est endémique de Madagascar^[1].

Publication originale

• Grandidier, 1867 : Liste des reptiles nouveaux découverts, en 1866, sur la côte sud-ouest de Madagascar. Revue et Magazine de Zoologie (Paris), ser. 2, vol. 19, p. 232-234 (texte intégral).

Notes et références

De madagaskarplatstaartschildpad,^[2] ook wel madagaskarplatrugschildpad (Pyxis planicauda) is een schildpad uit de familie landschildpadden (Testudinidae). De soort werd voor het eerst wetenschappelijk beschreven door Alfred Grandidier in 1867. Oorspronkelijk werd de wetenschappelijke naam Testudo planicauda gebruikt. Het is een van de 25 meest bedreigde soorten schildpadden ter wereld.

Uiterlijke kenmerken

Het schild is donker tot zwart en is te herkennen aan de lichtere gele randen van de hoornplaten op de rug en het meer oranje gekleurde midden van iedere hoornplaat. Tussen de vlek op het midden en de gele randen is een straalsgewijze lijnentekening aanwezig. De platen aan de zijkanten van het schild (marginalen) zijn zwart met gele strepen die naar buiten wijzen. De maximale schildlengte is ongeveer 14 centimeter, waarmee het een vrij kleine soort is.^[3] De kop is donkerbruin met een variabele tekening van gele lijnen en strepen. De naam 'platstaartschidpad' is te danken aan de opvallend platte staart, in tegenstelling tot de meeste schildpadden die een meer ronde staart hebben.

Algemeen

De madagaskarplatstaartschildpad is endemisch in Madagaskar, en komt voor in de zuidwestelijke kuststrook van het land.^[4] De habitat bestaat uit hete, vrij droge bladverliezende bossen. De schildpad is herbivoor en leeft van verschillende plantendelen zoals afgevallen fruit, spruiten en ontwikkelde bladeren. Alleen tijdens het regenseizoen is de soort actief, meestal tijdens of na regenval, tijdens het droge seizoen wordt een aestivatie gehouden onder de bladeren in de bosbodem. Het vrouwtje legt slechts één ei, dat echter relatief groot is.

Bronvermelding

Referenties

Bronnen

• (en) Peter Uetz & Jakob Hallermann - The Reptile Database – Pyxis planicauda - Website Geconsulteerd 30 juni 2015
• (en) - Peter Paul van Dijk, John B. Iverson, Anders G. J. Rhodin, H. Bradley Shaffer & Roger Bour - Turtles of the World, 7th Edition: Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution with Maps, and Conservation Status - ISSN 10887105 (2014) - Website
• (en) C.H. Ernst, R.G.M. Altenburg & R.W. Barbour - Turtles of the World - Website

Pyxis planicauda, mais comumente conhecida como tartaruga de cauda chata, e tartaruga de cauda chata de Madagascar, é uma tartaruga que pertence à família Testudinidae.^[1] Os vários nomes comuns para esta pequena tartaruga geralmente se referem à natureza visivelmente achatada de sua concha superior oblonga ou de sua cauda.^[1]

A tartaruga é endêmica na costa oeste de Madagascar, entre os rios Monrondava e Tsiribihina. Devido às especificações de seu habitat, a tartaruga-aranha de dorso plano é classificada como criticamente ameaçada de extinção na Lista Vermelha da IUCN.^[1]

Referências

Västlig spindelsköldpadda (Pyxis planicauda)^[5] är en sköldpaddsart som beskrevs av Alfred Grandidier 1867. Pyxis planicauda ingår i släktet Pyxis och familjen landsköldpaddor.^[6][7] IUCN kategoriserar arten globalt som akut hotad.^[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.^[6]

Utbredning

Den västliga spindelsköldpaddan lever på Madagaskars sydvästkust.^[6]Arten återfinns mestadels i skogarna i regionen Menabe mellan floderna Morondava och Tsiribihina, en mindre population lever dock norr om Tsiribihina.^[1][8]

Levnadssätt

Den västliga spindelsköldpaddans habitat är skogar som växer på lösa sandiga jordar, under den torra årstiden (maj - oktober) gräver sköldpaddan ner sig under lövtäcket på marken.^[1][8] Arten är bara aktiv under regnperioden, som mest aktiva är sköldpaddorna vid regn och direkt efter att det regnat.^[8]

Den västliga spindelsköldpaddan äter fallfrukt, exempelvis Breonia perrieri och Aleanthus greveanus^[1]. Knoppar och löv från buskar ingår också i födan, samt svamp och blommor.^[1][8]

Parning sker under den första halvan av regnperioden och honorna lägger mellan ett och tre ägg under den andra hälften av regnperioden. Det tar mellan 250 och 340 dagar innan äggen kläcks.^[1]

Källor

1. ^ [a b c d e f g] 2008 Pyxis planicauda Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2012-10-24.
2. ^ Glaw,F. & Vences,M. (1994) A Fieldguide to the Amphibians and Reptiles of Madagascar., Vences & Glaw Verlag, Köln (ISBN 3-929449-01-3)
3. ^ Kuchling, G. (1989) Ökologie, Lebensweise und Überlebenschancen der Landschildkröten Madagaskars., Salamandra 25 (3/4): 169-190
4. ^ Vuillemin, Simon & Domergue, Charles (1972) Contribution a l'étude de la fauna de Madagascar: Description de Pyxoides brygooi n. gen. n. sp. (Testudinidae)., Annales de l'Université de Madagascar (9): 193-200
5. ^ [a b] Grandidier,A. (1867) Liste des reptiles nouveaux découverts, en 1866, sur la côte sud-ouest de Madagascar., Revue et Magazine de Zoologie (Paris), Sér. 2, 19: 232-234
6. ^ [a b c] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (23 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/pyxis+planicauda/match/1. Läst 24 september 2012.
7. ^ TIGR Reptile Database . Uetz P. , 2007-10-02 Pyxis planicauda
8. ^ [a b c d] Turtles of the World. Ernst, C.H., Altenburg, R.G.M., & Barbour, R.W., 2015-04-17 Pyxis planicauda

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Västlig spindelsköldpadda.
  Bilder & media

• Wikispecies har information om Pyxis planicauda.
  Artförteckning

Denna artikel om sköldpaddor saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.

• 1 Опис
• 2 Спосіб життя
• 3 Розповсюдження
• 4 Джерела

Pyxis planicauda là một loài rùa trong họ Testudinidae. Loài này được Grandidier mô tả khoa học đầu tiên năm 1867.^[2]

Hình ảnh

Chú thích

Tham khảo

Liên kết ngoài

Phương tiện liên quan tới Pyxis planicauda tại Wikimedia Commons

Bài viết liên quan đến rùa này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

• Acinixys planicauda (Grandidier, 1867)
• Testudo morondavaensis Vuillemin, 1972
• Testudo planicauda Grandidier, 1867^[1]

• 1 Описание
  • 1.1 Внешний вид
  • 1.2 Распространение и среда обитания
  • 1.3 Поведение
  • 1.4 Питание
  • 1.5 Размножение
• 2 Плоскохвостая черепаха и человек
• 3 Примечания
• 4 Литература
• 5 Ссылки

扁尾陸龜（Pyxis planicauda），又名扁尾蛛網龜或平背陸龜，是馬達加斯加特有的一種龜。

分佈

馬達加斯加西部特有物種

特徵

扁尾陸龜可生長至13.7厘米，甲殼相當平坦，甲殼後面邊緣是尖銳的鋸齒，甲板的顏色是黑色的，成長後會慢慢變成淺棕色，甲與甲之間的邊緣會有淺棕色或黃色斑點。背甲與腹甲之間沒有鉸鏈，腹甲的顏色是黃色的，有褐色的斑點，斑點顏色較為暗淡。

頭部呈黃色而且有黑色斑點，但不同的個體差異是很大的。喙的上頜骨和下頜骨是黃色的，四肢呈淺棕色的。而尾巴是平的，因而得出扁尾陸龜的名字。

分類

扁尾陸龜早前是歸納為蛛網龜屬中蛛網陸龜的亞種，其後才被獨立為蛛網龜屬中的另一種。

習性

居住乾燥的落葉林中，在雨季期間，牠們在降雨後會立即積極活動，在乾燥的季節 ，牠們或會睡在枯樹和葉下。

主要為素食性，會進食腐蝕植物的葉、莖、果。

卵生形式繁殖，多數一年只下蛋一次年（很少機會下兩次）。

保育現況

由於發展和棲息地的破壞及過度捕捉為寵物，引致扁尾陸龜的數目暴跌。在2000年，扁尾陸龜仍有幾百頭被出口至外地。而於2002年，瀕危野生動植物種國際貿易公約扁尾陸龜收錄於附錄I中，以免數量進一步下跌。

可能是作為寵物飼養，早年扁尾陸龜也有被進口到日本，但因為它被刊登在CITES附錄I中，因而現時已禁止國際間扁尾陸龜的交易。

參見

• 蛛網陸龜
• 輻射龜
• 安哥洛卡象龜
• 馬達加斯加

參考

Testudo planicauda
Grandidier, 1867 Acinixys planicauda
Siebenrock, 1902
Testudo morondavaensis
Vuillemin, 1972

ヒラオリクガメ（平尾陸亀、学名：Pyxis planicauda）は、リクガメ科クモノスガメ属に分類されるカメ。

分布[編集]

マダガスカル西部固有種

形態[編集]

最大甲長13.7cmとクモノスガメ属最小種。背甲はやや扁平で、上から見ると細長い。通常、項甲板はない。後部縁甲板は鋸状に尖る。椎甲板や肋甲板の色彩は黒く、明褐色や黄色の放射状の斑紋（椎甲板で4-9条、肋甲板で2-4条）が入り大型個体では甲板の縁も淡褐色になる。縁甲板の色彩は黒く、1-2条の明褐色や黄色の筋模様が入る。腹甲板と胸甲板との間に蝶番がない。腹甲の色彩は黄色で、暗褐色の斑紋や放射状の斑紋が入る。

頭部の色彩は黒に黄色い斑点が入るが、個体による変異が大きい。上顎および下顎にある角質の鞘（嘴）は黄色。四肢の色彩は淡褐色。尾は扁平。種小名planicaudaは「平たい尾の」の意で、和名と同義。

分類[編集]

以前は腹甲に蝶番を持たないことなどから本種のみでヒラオリクガメ属Acinixysを形成していたが、近年ではクモノスガメに最も近縁としてクモノスガメ属に含める説が有力。

生態[編集]

乾燥した落葉広葉樹林に生息する。雨季や降雨の直後に活発に活動し、乾季になると落ち葉や倒木の下などで休眠する。

食性は植物食で植物の葉、若枝、果実等を食べる。

繁殖形態は卵生。1回に1個（まれに2個）の卵を年に数回産む。

人間との関係[編集]

開発による生息地の破壊や、ペット用の乱獲等により生息数は激減している。2000年に数百頭が正規輸出された。2002年にワシントン条約附属書Iに掲載された。

ペットとして飼育されることがあり、日本にも輸入されていた。ワシントン条約附属書Iに掲載されたため、現在は商業目的での国際取引は禁止されている。

関連項目[編集]

• リクガメ科
  • クモノスガメ属

参考文献[編集]

• 小原秀雄・浦本昌紀・太田英利・松井正文編著 『レッド・データ・アニマルズ8 太平洋、インド洋』、講談社、2001年、136、251頁。
• 千石正一監修 長坂拓也編 『爬虫類・両生類800種図鑑 第3版』、ピーシーズ、2002年、180頁。
• 山田和久 『爬虫・両生類ビジュアルガイド リクガメ』、誠文堂新光社、2005年、50-51頁。
• 安川雄一郎 「ペットとしてのリクガメの飼育と分類」『エクストラ・クリーパー』No.3、誠文堂新光社、2008年、70頁。

外部リンク[編集]

• CITES homepage
  • Appendices I, II and III
• 2008 IUCN Red List of Threatened Species
  • Leuteritz, T., Randriamahazo, H. & Lewis, R. (Madagascar Tortoise and Freshwater Turtle Red List Workshop). 2008. IUCN 2008 Red List - Pyxis planicauda. In: IUCN 2008. 2008 IUCN Red List of Threatened Species.