La tora groga, Aconitum anthora, és una espècie de les plantes amb flors dins la família ranunculàcia.
La seva distribució és àmplia, però principalment com oròfit centreeuropeu a les muntanyes com els Alps i els Càrpats i les parts nord d'Àsia. També apareix als Països Catalans (només als Pirineus). És una planta polimorfa i s'inclou dins del grup Aconitum vulparia. Floreix de juliol a setembre.
Planta de 20 a 60 cm d'alt amb l'elm de la flor hemisfèric més o menys tan alt com ample. Les tuberositats de les arrels són napiformes; fulles 3-palmatisectes; inflorescència curta, simple o ramificada; ordinàriament 5 fol·licles.
Pastures mesòfiles, herbassars megafòrbics en terrenys bàsics i de vegades en els àcids, principalment a l'estatge subalpí dels Pirineus on viu entre els 1000 i i els 2320 m d'altitud.
Històricament la seva arrel que és tuberosa tenia la reputació de ser un bon antídot del verí d'altres espècies d'Aconitum (tora).[1] o Aconitum pardalianches, d'on prové el seu epítet específic anthora o "contra la tora". Aquesta planta és extremadament tòxica per la ramaderia i els humans. Fins i tot dosis petites poden ser mortals.
L'arrel conté sal volàtil i un oli essencial, mentre que les fulles i tiges contenen alcaloides diterpenoides. S'ha usat externament contra el reumatismes i el dolor agut però pot irritar la pell.
La tora groga, Aconitum anthora, és una espècie de les plantes amb flors dins la família ranunculàcia.
La seva distribució és àmplia, però principalment com oròfit centreeuropeu a les muntanyes com els Alps i els Càrpats i les parts nord d'Àsia. També apareix als Països Catalans (només als Pirineus). És una planta polimorfa i s'inclou dins del grup Aconitum vulparia. Floreix de juliol a setembre.
