Neoraimondia arequipensis (Backeb.) Buxb., és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies.
És endèmica del Perú, rara en la vida silvestre.
Es troben en zones de Llomes a part de la costa peruana, al llarg de la Panamericana Sud, on passa un poble de nom Atiquipa, però no se sap realment si té o no relació amb les conegudes puya de Raimondi, que creixen en diverses parts del Perú, inclòs l'altiplà.
Sobreviuen amb molt poca aigua, només amb la brisa del mar a les llomes costaneres o els plugims, fenomen que s'origina amb el corrent del Niño.
És una planta arbustiva perenne i carnosa que assoleix els 9 m d'altura i uns 40 cm de diàmetre. Té de 5 a 8 costelles amb arèoles de 5 cm de llarg armades d'espines, algunes de fins a 25 cm de llarg. Les flors són de color blanc o rosa.
Neoraimondia arequipensis va ser descrita per (Backeb.) Buxb. i publicat a Blätter für Kakteenforschung, l'any 1936.[1]
Neoraimondia: nom genèric que va ser anomenat en honor a l'explorador, naturalista i científic peruà nascut a Itàlia, Antonio Raimondi.
arequipensis: epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a Arequipa.
