La savina turífera (Juniperus thurifera) és una espècie d'arbre de la família de les cupressàcies. És una espècie perenne de mida mitjana que pot arribar a fer fins a 20 m d'alçada; és dioica i floreix a partir del febrer. Els fruits maduren al segon any després d'haver estat fecundada.[2]
Els boscos de savina turífera són considerats relictes per representar el testimoni d'un paisatge vegetal que va dominar fa mil·lennis. S'han trobat fòssils del Cretaci, de fa uns 140 milions d'anys, i es trobava distribuïda pel centre d'Europa. Sembla que van cobrir dominis més extensos i septentrionals que actualment, coincidint amb períodes més freds i secs. També hi ha hagut períodes en què la seva distribució era més fragmentada, èpoques més humides en què la savina fugia dels vessants atlàntics. Aquestes migracions expliquen les diferents subespècies d'aquesta espècie en diferents llocs d'Europa, a França, la península Ibèrica, i al nord d'Àfrica.
La fusta d'aquest arbre és molt apreciada pels ebenistes, per construir pals i bigues, ja que és molt resistent a la putrefacció. A Algèria i, sobretot, al Marroc, on ocupen més de 31.000 hectàrees distribuïdes a les muntanyes de l'Atles, formant boscos només de savines, o barrejats amb els grans boscos de cedres de l'Atles, poden sobrepassar el límit altitudinal dels cedres. Actualment, creix en ambients secs i de temperatures extremes, molt sovint ventats.
La savina turífera (Juniperus thurifera) és una espècie d'arbre de la família de les cupressàcies. És una espècie perenne de mida mitjana que pot arribar a fer fins a 20 m d'alçada; és dioica i floreix a partir del febrer. Els fruits maduren al segon any després d'haver estat fecundada.
Els boscos de savina turífera són considerats relictes per representar el testimoni d'un paisatge vegetal que va dominar fa mil·lennis. S'han trobat fòssils del Cretaci, de fa uns 140 milions d'anys, i es trobava distribuïda pel centre d'Europa. Sembla que van cobrir dominis més extensos i septentrionals que actualment, coincidint amb períodes més freds i secs. També hi ha hagut períodes en què la seva distribució era més fragmentada, èpoques més humides en què la savina fugia dels vessants atlàntics. Aquestes migracions expliquen les diferents subespècies d'aquesta espècie en diferents llocs d'Europa, a França, la península Ibèrica, i al nord d'Àfrica.
La fusta d'aquest arbre és molt apreciada pels ebenistes, per construir pals i bigues, ja que és molt resistent a la putrefacció. A Algèria i, sobretot, al Marroc, on ocupen més de 31.000 hectàrees distribuïdes a les muntanyes de l'Atles, formant boscos només de savines, o barrejats amb els grans boscos de cedres de l'Atles, poden sobrepassar el límit altitudinal dels cedres. Actualment, creix en ambients secs i de temperatures extremes, molt sovint ventats.
