dcsimg

Asphodelus albus ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı

El gamón o gamuetu (Asphodelus albus) ye una planta yerbácea perenne nativa de la rexón mediterránea.

 src=
Vista del hábitat de Asphodelus albus en Torrecuadrada de los Valles.

Carauterístiques

A. albus puede algamar hasta 200 cm. d'altor, anque esto puede variar bien de según la disponibilidá d'agua. Tien un únicu tarmu rectu, sofitáu en raigaños tuberosas. Les fueyes nacen a partir de la base del tarmu; son llargues y acanalaes, de superficie cerúlea. Les flores apaecen ente mayu y agostu na so rexón nativa; son hermafrodites, actinomorfes, hexapétalas, y vanse xuntando a midida que xúbese pol tarmu, que raramente alcuéntrase ramificáu, hasta llegar al ápiz que tán en recímanos o más arrexuntaes. Los frutos son cápsules ovoides, allugaes al cabu de curtios pedúnculos, de color mariellu-verdosu que s'abrir en trés partes al maurecer.

Hábitat

 src=
Asphodelus albus

A. albus crez de forma montesa en praderíes y llanures soleyeres d'España, el sur de Francia y la mariña mediterránea hasta los Balcanes, ente'l nivel del mar y los 2.000 metros sobre'l nivel del mar. Prefier suelos alcalíns, y ye marcadamente termófila.

Cultura y usos

Na antigua Grecia, el asfódelo blancu acomuñar a la muerte y el tránsitu a los Campos Elíseos; yera frecuente la so presencia nes ceremonies aciages.

El rizoma y los tubérculos son tóxicos en crudu, non recomendables pol so conteníu d'asfodelina. La fermentadura de los mesmos produz alcohol.

Dientro de la Contorna d'Omaña (provincia de Lleón) utilizábense les fueyes de los gamones pa dar de comer a los gochos (gochos).

En Campu de Xibraltar, hasta los años sesenta'l raigañu usar pa tratar los fungos o empeines de la cara y estremidaes.

En Ubrique, un pueblu de la provincia de Cádiz, hai una fiesta tradicional, celebrada'l trés de mayu, na que'l tarmu de los gamones calecer en delles candeles y faise esplotar topetándolo contra les piedres.

Taxonomía

Asphodelus albus describióse por Philip Miller y espublizóse en Gard. Dict. ed. 8 3 1768.[1]

Etimoloxía

Asphodelus: nome xenéricu que remanez del griegu antiguu:[2] a = "non", sphodos = "cenices" y elos = valle: quier dicir "el valle que nun ye ceniza" (por causa del fueu). El nome ta acomuñáu al fechu de que los rizomas soterraños d'esta planta nun se ven bien afeutaos pol fueu, polo que la planta puede "alicar" tres una quema.

Amás, el nome puede tener orixe griegu, una y bones los asfodelos llantábense cerca de les tumbes, por que los muertos pudieren alimentase d'elles, como se fai referencia d'ello en munchos poemes. El nome derivaría de la pallabra griega ἀσφόδελος, que signigica cetru. En griegu la lleenda del asfodelo ye una de les más famoses de les plantes rellacionaes colos muertos y el mundu soterrañu. Homero describir como que cubre la gran pradería ( ἀσφόδελος λειμών ), el xoril de los muertos. Foi llantáu en tumbes , y con frecuencia rellacionar con Perséfone, qu'apaez coronada con una guirlanda de asfódelos. La so conexón xeneral cola muerte débese ensin dulda a los color abuxáu de les sos fueyes y les sos flores amarellentaes, que suxuren la escuridá del inframundo y la palidez de la muerte.

albus: epítetu llatín que significa "blancu".[3]

Sinonimia

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

  1. Bailey, L.H. & Y.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Asphodelus albus: Brief Summary ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı

El gamón o gamuetu (Asphodelus albus) ye una planta yerbácea perenne nativa de la rexón mediterránea.

 src= Vista del hábitat de Asphodelus albus en Torrecuadrada de los Valles.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Albó de muntanya ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

L'albó de muntanya (Asphodelus albus, del grec asphódelos -asfòdel, nom d'aquesta planta-; i del llatí albus, 'blanc') és una planta que prolifera en prats i matollars d'indrets assolellats i arrecerats del vent de l'estatge subalpí. És una planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats. Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada. Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura, envoltades de bràctees de color bru fosc, reunides en grans inflorescències d'una gran bellesa. La floració s'esdevé de maig a agost. El fruit és una càpsula esfèrica, de cosa d'1 cm de diàmetre, verda, grisenca en la maturitat.

Es pot confondre amb l'albó (Asphodelus aestivus), que viu a les brolles de les contrades mediterrànies, i amb el cebollí (Asphodelus fistulosus), planta més humil de les vores dels camins de terra baixa. És fàcil diferenciar-les, més que per les seues característiques, per l'hàbitat. Es cullen els seus tubercles de l'any, que solen ser més llisos i més grocs que els més vells.

Referències

  1. Díaz Linfante, Z.; B., Valdés «Asphodelus albus subsp. carpetanus Z. Díaz & Valdés (Asphodelaceae), una nueva subespécie del centro de España» (en castellà). Lagascalia, 17, 2, 1994, p. 273-275 [Consulta: 24 març 2013].

Bibliografia

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles, plana 54. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4.
  • Finkenzeller, X.: Alpenblumen. Munic, 2003, ISBN 3-576-11482-3.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albó de muntanya Modifica l'enllaç a Wikidata
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Albó de muntanya: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

L'albó de muntanya (Asphodelus albus, del grec asphódelos -asfòdel, nom d'aquesta planta-; i del llatí albus, 'blanc') és una planta que prolifera en prats i matollars d'indrets assolellats i arrecerats del vent de l'estatge subalpí. És una planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats. Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada. Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura, envoltades de bràctees de color bru fosc, reunides en grans inflorescències d'una gran bellesa. La floració s'esdevé de maig a agost. El fruit és una càpsula esfèrica, de cosa d'1 cm de diàmetre, verda, grisenca en la maturitat.

Es pot confondre amb l'albó (Asphodelus aestivus), que viu a les brolles de les contrades mediterrànies, i amb el cebollí (Asphodelus fistulosus), planta més humil de les vores dels camins de terra baixa. És fàcil diferenciar-les, més que per les seues característiques, per l'hàbitat. Es cullen els seus tubercles de l'any, que solen ser més llisos i més grocs que els més vells.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Weißer Affodill ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Weiße Affodill (Asphodelus albus), kurz Affodill genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Affodill (Asphodelus) in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae).

Beschreibung

 src=
Illustration aus Flore coloriée de poche du littoral méditerranéen de Gênes à Barcelone y compris la Corse
 src=
Fruchtstand, Früchte und Samen

Vegetative Merkmale

Der Weiße Affodill ist eine ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 30 bis 120 Zentimetern erreicht. Er besitzt fleischige, rübenartig verdickte Rhizome. Der Stängel ist aufrecht, röhrig und meist blattlos.

Die einfachen, graugrünen Grundblätter sind 15 bis 60 Zentimeter lang sowie meist 1 bis 2 (0,5 bis 3) Zentimeter breit und gekielt.

Generative Merkmale

Die Blütezeit reicht von Mai bis Juli. Der dichte, traubige Blütenstand ist unverzweigt oder weist nur wenige kurze Verzweigungen auf. Die häutigen Tragblätter sind schwarzbraun bis dunkelbraun.

Die zwittrigen Blüten sind radiärsymmetrisch, trichterförmig und dreizählig. Die Perigonblätter messen 15 bis 24 × 2,5 bis 5,5 Millimeter und sind weiß oder blassrosafarben, mit einem dunkleren Mittelnerv.

Die lederige, dreifächrige Kapselfrucht ist bei einer Länge von meist 8 bis 10 (6,5 bis 13) Millimetern eiförmig.

Chromosomensätze

Es treten diploide, tetraploide und hexaploide Zytotypen mit Chromosomenzahlen von 2n = 28, 56 oder 84 auf.[1]

Vorkommen

Der Weiße Affodill kommt in den Gebirgen Mittel- und Nord-Spaniens sowie in West-, Süd- und Mittel-Frankreich, Norditalien, der Südschweiz, Ungarn sowie der westlichen und zentralen Balkanhalbinsel vor.[1]

Der Weiße Affodill besiedelt sonnige Wiesen, Felsrasen, offene Gehölze und Brandstellen in Höhenlagen von 0 bis 2200 Metern. Er gedeiht am besten auf nährstoffreichen, kalkhaltigen Boden.

Die ökologischen Zeigerwerte nach Landolt & al. 2010 sind in der Schweiz: Feuchtezahl F = 2w (mäßig trocken aber mäßig wechselnd), Lichtzahl L = 4 (hell), Reaktionszahl R = 2 (sauer), Temperaturzahl T = 3 (montan), Nährstoffzahl N = 4 (nährstoffreich), Kontinentalitätszahl K = 4 (subkontinental).[2]

Systematik

Die Erstveröffentlichung von Asphodelus albus erfolgte 1768 durch Philip Miller in The Gardeners Dictionary. 8. Auflage.[3]

Seit Diaz et al 1996 gibt es von Asphodelus albus etwa vier Unterarten:[1]

  • Asphodelus albus Mill. subsp. albus (Syn.: Asphodelus deseglisei Jord. & Fourr., Asphodelus simplex Pers., Asphodelus sphaerocarpus Gren. & Godr.): Die Kapselfrüchte sind mit einer Länge von 6,5 bis 10 (bis 11) mm kurz, jung als einzige glänzend dunkelgrün (nicht matt gelbgrün) und mit dreilappiger (nicht gestutzter) Spitze. Die Blütenhüllblätter sind hinfällig. Diese Unterart ist diploid mit einer Chromosomenzahl von 2n = 28. Sie kommt im Norden der Iberischen Halbinsel und in West- und Zentralfrankreich vor.[1]
  • Asphodelus albus subsp. carpetanus Z.Díaz & Valdés (Syn.: Asphodelus major Pourr. ex Willk. & Lange): Im Gegensatz zu den anderen Unterarten sind die Rhizome nicht von Fasern bedeckt; der Blütenstand besitzt öfter als bei den anderen Unterarten eine bis fünf Verzweigungen. Die inneren Blütenhüllblätter sind sehr breit mit 4 bis 5,5 mm und verbleiben lange an den reifen Kapseln. Diese Unterart ist tetraploid mit einer Chromosomenzahl von 2n = 56. Sie kommt in Zentralspanien in den Gebirgen Sierra de Francia und Sierra de Guadarrama vor.[1]
  • Asphodelus albus subsp. delphinensis (Gren. & Godron) Z.Díaz & Valdés (Syn.: Asphodelus delphinensis (Gren. & Godr.), Asphodelus neglectus (Schult. & Schult. f.), Asphodelus pyrenaicus (Jord.), Asphodelus subalpinus (Gren. & Godr.)): Die Blütenhüllblätter verbleiben lange an den reifen Kapselfrüchten. Zur Blütezeit sind die Tragblätter meist länger als die Blütenstiele. Diese Unterart ist tetraploid mit einer Chromosomenzahl von 2n = 56. Sie kommt in den Pyrenäen, den Alpen und in den Gebirgen der Balkanhalbinsel vor.[1]
  • Asphodelus albus subsp. occidentalis (Jordan) Z.Díaz & Valdés (Syn.: Asphodelus occidentalis Jord.): Die Blütenhüllblätter sind hinfällig. Die Fruchtstiele sind mit 13 bis 19 (bis 22) mm sehr lang (bei den anderen Unterarten nur bis 14 mm). Nur bei dieser Unterart sind die Tragblätter zur Blütezeit kürzer als die Blütenstiele. Sie ist hexaploid mit einer Chromosomenzahl von 2n = 84. Sie kommt in Nordspanien und Westfrankreich vor.[1]

Nutzung

Der Weiße Affodill wird selten als Zierpflanze für Rabatten, Staudenbeete und große Steingärten genutzt. Er ist seit spätestens 1596 in Kultur. Er wurde als Heilpflanze, so bereits als Volksmittel in den Mittelmeerländern,[4] eingesetzt.

Belege

Literatur

  • Xaver Finkenzeller, Jürke Grau: Alpenblumen. Erkennen und bestimmen (= Steinbachs Naturführer). Mosaik, München 2002, ISBN 3-576-11482-3, S. 28.
  • Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Exkursionsflora von Deutschland. Begründet von Werner Rothmaler. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Springer, Spektrum Akademischer Verlag, Berlin/Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8, S. 728.

Einzelnachweise
  1. a b c d e f g Zoila Díaz Lifante, Benito Valdés: Revisión del género Asphodelus L. (Asphodelaceae) en el Mediterráneo Occidental. In: Boissiera. Band 52, 1996, S. 88–103.
  2. Asphodelus albus Mill. In: Info Flora, dem nationalen Daten- und Informationszentrum der Schweizer Flora. Abgerufen am 5. März 2021.
  3. Philip Miller: The Gardeners Dictionary. 8. Auflage. John & Francis Rivington, London 1768. eingescannt bei biodiversitylibrary.org.
  4. Otto Zekert (Hrsg.): Dispensatorium pro pharmacopoeis Viennensibus in Austria 1570. Hrsg. vom österreichischen Apothekerverein und der Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie. Deutscher Apotheker-Verlag Hans Hösel, Berlin 1938, S. 136 (mit Hinweis auf die „Asphodeloswiesen“ in der Odyssee).

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Weißer Affodill: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Weiße Affodill (Asphodelus albus), kurz Affodill genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Affodill (Asphodelus) in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae).

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Asphodelus albus ( Korsikaca )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı
 src=
Asphodelus albus

Asphodelus albus hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

Descrizzione

Lucalisazione

Referenze

Ligami

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori è editori di Wikipedia

Asphodelus albus: Brief Summary ( Korsikaca )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı
 src= Asphodelus albus

Asphodelus albus hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori è editori di Wikipedia

Asphodelus albus ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Asphodelus albus, common name white asphodel, is a herbaceous perennial plant belonging to the genus Asphodelus.

Description

White asphodel grows to a height of 50–120 centimetres (20–47 in). The plain stem is supported by fleshy, thickened roots (rhizomes). The leaves, which originate from the base of the stem, are gutter-shaped and glaucous (covered by a waxy coating), about 20–22 millimetres (0.79–0.87 in) wide and 50–70 centimetres (20–28 in) long. The white hermaphroditic flowers are funnel-shaped, 4 centimetres (1.6 in) of diameter, with six elongated petals. The flowering period extends from April through June. The egg-shaped yellow-green seed capsules are usually 8–10 millimetres (0.31–0.39 in) in length.[1]

Subspecies

  • Asphodelus albus subsp. carpetanus Z. Díaz & Valdés
  • Asphodelus albus subsp. delphinensis (Gren. & Godr.) Z. Díaz & Valdés
  • Asphodelus albus subsp. occidentalis (Jord.) Z.Díaz & Valdés
  • Asphodelus albus subsp. villarsii (Verl. ex Billot) I. Richardson & Smythies

Distribution and habitat

This plant is native to the Mediterranean area. It is commonly found in meadows and heathland of central Spain, southwest France, and along the southern Alps to the western Balkans up to an altitude of 2,000 metres (6,600 ft). It is also found on the continent Africa, mainly in Libyan territory. Soils with a high lime content are preferred.

In culture

White asphodel is a feature of the Asphodel Meadows. In Ancient Greece, white asphodel was associated with mourning and death.[1] Its presence was held to facilitate the transition of the dead to Elysium.

White asphodel is also known by the name of branched lily or king's spear.[2]

White asphodel roots were used as food staple in ancient Greece: According to Pliny the Elder, one plant could produce up to 80 tubers. Charles de L´ecluse wrote that he saw 200 tubers attached to one plant. Theophrastus mentioned that the roasted stalk and seeds could be used as food as well. Asphodel is supposed to have extended Epimenides life. The custom of planting graves in Greece with asphodel described in 1887 Macmillan's Magazine may have been to provide nourishment to the dead.[2]

It was introduced as an ornamental in England in 1551, and as of 1887 "extensively used in Algeria for the manufacture of alcohol".[2]

References

  1. ^ a b "Asphodelus albus". Missouri Botanical Garden. Retrieved 22 February 2021.
  2. ^ a b c Anonymous (May–October 1887). "Homer the botanist". Macmillan's Magazine. London: Macmillan and Company. 56: 428–436. Retrieved 3 November 2014.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Asphodelus albus: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Asphodelus albus, common name white asphodel, is a herbaceous perennial plant belonging to the genus Asphodelus.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Asphodelus albus ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El asfódelo, varilla de San José, gamoncillo o gamón blanco (Asphodelus albus) es una planta herbácea perenne nativa de la región mediterránea.

 src=
Vista del hábitat de Asphodelus albus en Torrecuadrada de los Valles.

Características

A. albus puede alcanzar hasta 200 cm de altura, aunque esto puede variar muchísimo según la disponibilidad de agua. Tiene un único tallo recto, apoyado en raíces tuberosas. Las hojas nacen a partir de la base del tallo; son largas y acanaladas, de superficie cerúlea. Las flores aparecen entre mayo y agosto en su región nativa; son hermafroditas, actinomorfas, hexapétalas, y se van juntando a medida que se asciende por el tallo, que raramente se encuentra ramificado, hasta llegar al ápice que están en racimos o más agrupadas. Los frutos son cápsulas ovoides, ubicadas al cabo de cortos pedúnculos, de color amarillo-verdoso que se abren en tres partes al madurar.

Hábitat

 src=
Asphodelus albus

A. albus crece de forma silvestre en praderas y llanuras soleadas de España, el sur de Francia y la costa mediterránea hasta los Balcanes, entre el nivel del mar y los 2000 metros sobre el nivel del mar. Prefiere suelos alcalinos, y es marcadamente termófila.

Cultura y usos

En la antigua Grecia, el asfódelo blanco se asociaba a la muerte y el tránsito a los Campos Elíseos; era frecuente su presencia en las ceremonias fúnebres. En la mitología, los Prados asfódelos eran una sección del inframundo equivalente al limbo cristiano.

El rizoma y los tubérculos son tóxicos en crudo, no recomendables por su contenido de asfodelina. La fermentación de los mismos produce alcohol.

Dentro de la Comarca de Omaña (provincia de León) se utilizaban las hojas de los gamones para dar de comer a los gochos (cerdos).

En Campo de Gibraltar, hasta los años sesenta la raíz se usaba para tratar los hongos o empeines de la cara y extremidades.

En Ubrique, un pueblo de la provincia de Cádiz, hay una fiesta tradicional, celebrada el tres de mayo, en la que el tallo de los gamones se calienta en algunas candelas y se hace explotar chocándolo contra las piedras.

En Cabeza del Caballo y en la comarca de la Ramajería, en Salamanca[¿cuál?], se usaban los tallos secos para encender candiles y faroles tomando la llama desde la lumbre.

Taxonomía

Asphodelus albus fue descrita por Philip Miller y publicado en Gard. Dict. ed. 8 3 1768.[1]

Etimología

Asphodelus: nombre genérico que deriva del griego antiguo ἀσφόδελος, de etimología desconocida[2]

En la Grecia Antigua el asfódelo se relaciona con los muertos. Homero afirma que en el Hades o mundo subterráneo estaban los Prados Asfódelos (ἀσφόδελος λειμών), adonde iban los muertos que no merecían premio ni castigo. Con frecuencia se relaciona el asfódelo con Perséfone, que aparece coronada con una guirnalda de esta planta.

albus: epíteto latíno que significa "blanco".[3]

Sinonimia
  • Asphodelus albus subsp. albus
  • Asphodelus albus subsp. villarsii (Verl. ex Billot) I.Richardson & Smythies
  • Asphodelus arrondeaui J.Lloyd
  • Asphodelus macrocarpus Parl.
  • Asphodelus sphaerocarpus Gren. & Godr.
  • Asphodelus subalpinus Gren. & Godr.
  • Asphodelus villarsii Verl. ex Billot[4]

Nombre común

  • Castellano: asfódelo blanco, asfódelo, asfódelo de flores que tienen algo de encarnado, asfódelo hembra, asfódelo macho, atiza candiles, brotia, cebolla de gamonita, cebolla gamonita, ceborrincha, chandazul, espárrago amarguero, gambón, gambonitero, gaboneto, gamón, gamón blanco, gamón hembra, gamón negro, gamona, gamones, gamones valencianos, gamoneta, gamonilla, gamonita, gamonito, gamonitos, gamueto, garahillas, jagota, perigallo, pirigallo, porreta, porrino, puerros, puerro silvestre, ujeta, vara de San José.[4]

Referencias

Bibliografía

  1. Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Asphodelus albus: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El asfódelo, varilla de San José, gamoncillo o gamón blanco (Asphodelus albus) es una planta herbácea perenne nativa de la región mediterránea.

 src= Vista del hábitat de Asphodelus albus en Torrecuadrada de los Valles.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Valkosoihtu ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Valkosoihtu (Asphodelus albus) on monivuotinen ruohokasvi heinäpuukasvien heimon (Xanthorrhoeaceae) alaheimossa Asphodeloideae (aiemmin heimona Asphodelaceae, soihtukasvit)[1]. Lajia viljellään perennana eli monivuotisena koristekasvina[2].

Tätä tummanvihreälehtistä vaaleakukkaista kasvia kasvoi antiikin taruston mukaan manalan niityillä. Kukat ilahduttivat kuolleiden sieluja. Kreikkalaiset omistivat kasvin kasvuvoiman jumalattarelle Demeterille ja hänen tyttärelleen Persefonelle, roomalaiset Saturnukselle. Myytit kertovat asphodeluksen mukuloita käytetyn kuolleiden ravintona Haadeksessa. Nälänhätien aikoihin niitä söivät myös elävät. Mukuloiden uskottiin parantavan myrkytyksiä. Kukkatertut olivat jumalkuvien koristeita (hastula regia). Välimeren maissa asphodeluksella ilmaistaan surua vielä tänäkin päivänä. Kansanuskomuksissa kasvin arvellaan karkottavan pahoja henkiä.[3]

Lähteet

Viitteet

  1. Stevens 2001-
  2. Räty ja Alanko 2004, s. 30
  3. Suuri symbolikirja. Toimittanut Pentti Lempiäinen. WSOY 1993, ISBN 951-0-18537-X.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Valkosoihtu: Brief Summary ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Valkosoihtu (Asphodelus albus) on monivuotinen ruohokasvi heinäpuukasvien heimon (Xanthorrhoeaceae) alaheimossa Asphodeloideae (aiemmin heimona Asphodelaceae, soihtukasvit). Lajia viljellään perennana eli monivuotisena koristekasvina.

Tätä tummanvihreälehtistä vaaleakukkaista kasvia kasvoi antiikin taruston mukaan manalan niityillä. Kukat ilahduttivat kuolleiden sieluja. Kreikkalaiset omistivat kasvin kasvuvoiman jumalattarelle Demeterille ja hänen tyttärelleen Persefonelle, roomalaiset Saturnukselle. Myytit kertovat asphodeluksen mukuloita käytetyn kuolleiden ravintona Haadeksessa. Nälänhätien aikoihin niitä söivät myös elävät. Mukuloiden uskottiin parantavan myrkytyksiä. Kukkatertut olivat jumalkuvien koristeita (hastula regia). Välimeren maissa asphodeluksella ilmaistaan surua vielä tänäkin päivänä. Kansanuskomuksissa kasvin arvellaan karkottavan pahoja henkiä.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Asphodèle blanc ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Asphodelus albus

L'Asphodèle blanc (Asphodelus albus) est une espèce de plante herbacée vivace. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique, ou à celle des Asphodelaceae (ou optionnellement à celle des Xanthorrhoeaceae lato sensus) selon la classification phylogénétique et au genre Asphodelus.

C'est une espèce pyrophyte, c'est-à-dire qui résiste aux incendies.

Historique et dénomination

L'espèce Asphodelus albus a été décrite par le botaniste Philip Miller en 1768[1].

Synonymie

  • Asphodelus ramosus subsp. albus (Mill.) Baker 1876 [2]
  • Asphodelus ramosus var. albus (Mill.) Fiori 1923 Fiori, Nuov. Fl. Italia 1: 276 (1923)

Noms vernaculaires

  • Asphodèle blanc mais aussi « Poireau de chien », « bâton royal » ou « bâton blanc ».

Taxinomie

Il existe quatre sous-espèces :

  • Asphodelus albus subsp. albus ;
  • Asphodelus albus subsp. carpetanus ;
  • Asphodelus albus subsp. delphinensis ;
  • Asphodelus albus subsp. occidentalis.

Description

  • Forme : tige de 50 cm à 1,20 m de haut[3].
  • Racines : à renflements charnus allongés en fuseau.
  • Feuilles : longues et un peu glauques, en forme de gouttière, partant toutes de la base d'une tige pleine.
  • Fleurs : au bout des tiges pleines, grappe dense de fleurs à six6 pièces étalées.

Floraison

Mai à septembre.

Habitat

Prairies, pelouses et landes jusqu'à 2 000 m d'altitude.

Aire de répartition

  • Originaire de la région méditerranéenne.

L'espèce est présente en France métropolitaine dans 47 départements depuis le Finistère jusqu'aux Pyrénées au sud et les Cévennes à l'est, ainsi que dans sept départements des Alpes.

On en trouve en nombre important en Touraine du sud, sur une aire réduite d'environ cinq kilomètres de rayon, dans les vallées de la Claise, de la Creuse et de la Gartempe, dans les fossés humides en bordure des routes forestières, sur les pentes des sous-bois clairs et humides, particulièrement sur la butte qui sépare la vallée de la Creuse de celle de la Gartempe, près de leur confluent.

Elle est très abondante dans la commune de Loire-Atlantique de Notre-Dame-des-Landes où elle se développe en station conséquente dans les bois et sur les talus et murets.

On en trouve également à l'ouest de Toulouse, à la faveur d'ouvertures dans la forêt de Bouconne. Elle est très présente également dans les forêts du Périgord, en particulier la forêt de la Double. On trouve aussi l'asphodèle blanc en Vendée d'avril à mai dans les fossés, en bordure des routes…

Toxicité

Non toxique.

Statut

L'asphodèle blanc ne bénéficie d'aucun statut de protection légale en France[4],[5].

Langage des fleurs

Dans la Grèce antique, l'asphodèle blanc était associé au deuil et à la mort. Sa présence était censée faciliter le passage du mort vers l'elysium, paradis des héros défunts.

Notes et références

  1. Mill., Gard. Dict. ed. 8: 3 (1768)
  2. Baker, J. Linn. Soc., Bot. 15: 270 (1876)
  3. L. Persici et B. Charpentier, Fleurs du Mercantour, éd. Dromadaire, Parc National du Mercantour, (ISBN 2-909518-02-7), DL juillet 1992.
  4. (en) « Asphodelus albus Mill., 1768 - Asphodèle blanc, Bâton royal », sur Inventaire National du Patrimoine Naturel (consulté le 11 avril 2020).
  5. « EFlore », sur Tela Botanica (consulté le 15 août 2020).

Voir aussi

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Asphodèle blanc: Brief Summary ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Asphodelus albus

L'Asphodèle blanc (Asphodelus albus) est une espèce de plante herbacée vivace. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique, ou à celle des Asphodelaceae (ou optionnellement à celle des Xanthorrhoeaceae lato sensus) selon la classification phylogénétique et au genre Asphodelus.

C'est une espèce pyrophyte, c'est-à-dire qui résiste aux incendies.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Abrótega ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

A abrótega[1] ou abrótea (Asphodelus albus) é unha planta perenne da familia das liliáceas, moi empregada como planta de xardín, nativa do centro sur de Europa. Pode chegar ata o metro de altura, aínda que habitualmente tan só chega a 50 cm. As follas con forma de espada nacen na base da planta; as flores vanse xuntando a medida que se ascende polo talo ata chegar á cima na que están en acios ou amoreadas.

Na parroquia de Vilelos (O Saviñao), os agucios (polo seu nome local) arríncanse durante o último mes do verán para facer fachas ás que se prende lume na derradeira semana de setembro.[2]

Asphodelus albus foi descrita por Philip Miller e publicado en Gard. Dict. ed. 8 3 1768.[3]

En Galicia foi descrita por Baltasar Merino na súa obra Flora descriptiva é ilustrada de Galicia no ano 1909.[4]

Abundante en terreos estériles e montes principalmente da costa e rexión media. Fl. a finais de primavera.
Baltasar Merino, Flora descriptiva é ilustrada de Galicia, Tomo III, páxina 7, 1909.[5]

Hábitat

Medra de forma silvestre en pradeiras e chairas solleiras de España, o sur de Francia e a costa mediterránea ata os Balcáns, entre o nivel do mar e os 2.000 metros sobre o nivel do mar. Prefire chans alcalinos, e é marcadamente termófila.

Nomes vernáculos galegos

Tamén recibe os nomes de abrótena, apóutiga, asfódelo, breca, gamón, gamota, herba do gando, lumbrieiro, nunú, ouropesa, ouropeso, pé de pita, pella[Cómpre referencia] e petuga.[6][7]

Galería de imaxes

Notas

  1. Xusto Rodríguez Río (coordinación) (2004). Servizo de Normalización Lingüística da USC, ed. Termos esenciais de botánica (PDF). p. 18.
  2. Folión de Fachas de Vilelos
  3. Asphodelus albus en Trópicos
  4. Flora descriptiva é ilustrada de Galicia Arquivado 27 de abril de 2018 en Wayback Machine., Tomo III, páxina 7.
  5. Tradución do orixinal en castelán.
  6. Dicionario de sinónimos da lingua galega, Galaxia, 1997
  7. Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para abrótea.

Véxase tamén

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia

Abrótega: Brief Summary ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

A abrótega ou abrótea (Asphodelus albus) é unha planta perenne da familia das liliáceas, moi empregada como planta de xardín, nativa do centro sur de Europa. Pode chegar ata o metro de altura, aínda que habitualmente tan só chega a 50 cm. As follas con forma de espada nacen na base da planta; as flores vanse xuntando a medida que se ascende polo talo ata chegar á cima na que están en acios ou amoreadas.

Na parroquia de Vilelos (O Saviñao), os agucios (polo seu nome local) arríncanse durante o último mes do verán para facer fachas ás que se prende lume na derradeira semana de setembro.

Asphodelus albus foi descrita por Philip Miller e publicado en Gard. Dict. ed. 8 3 1768.

En Galicia foi descrita por Baltasar Merino na súa obra Flora descriptiva é ilustrada de Galicia no ano 1909.

Abundante en terreos estériles e montes principalmente da costa e rexión media. Fl. a finais de primavera. Baltasar Merino, Flora descriptiva é ilustrada de Galicia, Tomo III, páxina 7, 1909.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia

Witte affodil ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

De witte affodil (Asphodelus albus) is een plant uit de affodilfamilie (Asphodelaceae). De soort komt voor in zuidelijke delen van Europa.

Beschrijving

De bladeren zijn vlezig en biesachtig. Op de doorsnede zijn ze V-vormig (gekield).

De bloemsteel kan 1,5 m hoog worden. De bloemen zijn beschut door bruine schutbladen die lancetvormig zijn. De stervormige bloemen vormen een tros, die soms vertakt is.

De bloem is normaal gesproken wit, maar heeft soms een roze waas. Elk bloemdekblad heeft een bruinachtige middennerf. De witte affodil bloeit van april tot juni.

De vrucht is een bruine doosvrucht, waarin bruine zaadjes.

Standplaatsen

De witte affodil groeit op droge, rotsige plaatsen, ook op zuidelijk hellingen van de Alpen tot op hoogten van 1600 m. Soms vormen ze grote trossen op alpenweiden.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Witte affodil: Brief Summary ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

De witte affodil (Asphodelus albus) is een plant uit de affodilfamilie (Asphodelaceae). De soort komt voor in zuidelijke delen van Europa.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Asphodelus albus ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Asphodelus albus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Liliaceae.

A autoridade científica da espécie é Mill., tendo sido publicada em Gard. Dict. ed. 8 n.º 3 (1768).[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 29 de setembro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/18400525>
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Bibliografia

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Asphodelus albus: Brief Summary ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Asphodelus albus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Liliaceae.

A autoridade científica da espécie é Mill., tendo sido publicada em Gard. Dict. ed. 8 n.º 3 (1768).

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Afodill ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı
 src=
Liljor i alpina botaniska trädgården i Samoens, (Frankrike).
 src=
Asphodelus albus

Afodill (Asphodelus albus) är en art inom afodillsläktet (Asphodelus) och familjen afodillväxter. Den förekommer i södra och centrala Europa.

Afodill är en mångformig och flerårig ört som blir 30–100 cm. Bladen är platta och 15–60 cm långa. Blomstjälk solid, vanligen ogrenad eller med få korta grenar. Högblad hinnartade, vitaktiga till mörkt bruna. Kalkblad 1,5–2 cm långa, vita eller blekt rosa med mörkare mittnerv. Fruktkapsel 8–20 mm. Blommar under vår och sommar.

Artepitetet albus (lat.) betyder vit.

Odling

Odlas i soligt läge på väldränerad jord. Härdig till EGF H4. Förökas bäst genom delning.

Synonymer och auktorer

[1]

subsp. albus

  • Asphodelus albus var. sphaerocarpus (Gren. & Godr.) Rouy
  • Asphodelus deseglisei Jordan & Fourr.
  • Asphodelus macrocarpus subsp. rubescens Z.Díaz Lifante & B.Valdés
  • Asphodelus sphaerocarpus Gren. & Godr.

subsp. carpetanus Z.Díaz Lifante & B.Valdés

subsp. delphinensis (Gren. & Godr.) Z.Díaz Lifante & B.Valdés

  • Asphodelus albus var. delphinensis (Gren. & Godr.) Rouy
  • Asphodelus albus subsp. subalpinus (Gren. & Godr.) Nyman
  • Asphodelus delphinensis Gren. & Godr.
  • Asphodelus neglectus Schult.f.
  • Asphodelus pyrenaicus Jord.
  • Asphodelus subalpinus Gren. & Godr. nom. illeg.

subsp. occidentalis (Jord.) Z.Díaz Lifante & B.Valdés

  • Asphodelus occidentalis Jord.

Referenser

Noter

  1. ^ ”Tela Botanica - Flore Électronique”. Arkiverad från originalet den 24 juli 2010. https://web.archive.org/web/20100724201719/http://www.tela-botanica.org/page:eflore. Läst 6 januari 2009.

Tryckta källor

  • Walters, S.M. (1986). The European Garden Flora, Vol. 1. Pteridophyta; Gymnospermae; Angiospermae — Alismataceae to Iridaceae. ISBN 0-521-24859-0


Rödklöver.png Denna växtartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Afodill: Brief Summary ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı
 src= Liljor i alpina botaniska trädgården i Samoens, (Frankrike).  src= Asphodelus albus

Afodill (Asphodelus albus) är en art inom afodillsläktet (Asphodelus) och familjen afodillväxter. Den förekommer i södra och centrala Europa.

Afodill är en mångformig och flerårig ört som blir 30–100 cm. Bladen är platta och 15–60 cm långa. Blomstjälk solid, vanligen ogrenad eller med få korta grenar. Högblad hinnartade, vitaktiga till mörkt bruna. Kalkblad 1,5–2 cm långa, vita eller blekt rosa med mörkare mittnerv. Fruktkapsel 8–20 mm. Blommar under vår och sommar.

Artepitetet albus (lat.) betyder vit.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Asphodelus albus ( Ukraynaca )

wikipedia UK tarafından sağlandı

Опис

Росте висотою 50-120 см. Стебло підтримується м'ясистим, потовщеним коренем. Кореневища і бульби отруйні. Листя, що виходить з основи стебла, має жолобоподібну форму і сірувате (вкрите восковим покриттям), близько 20-22 мм в ширину і 50-70 см довжиною. Білі квіти гермафродитні воронкоподібні, 4 см діаметром з шістьма подовженими пелюстками виробляються в період з квітня по червень. Плоди — яйцевидні жовто-зелені капсули, як правило, 8-10 мм завдовжки, розташовані на коротких черешках.

Поширення

Вид зазвичай знаходиться на луках і пустках в центральній Іспанії, в Гібралтарі, на південному заході Франції, по південних Альпах і до західної частини Балкан; росте до висоти 2000 метрів. Він також знаходиться на африканському континенті, в основному, в лівійській території. Ґрунти переважно з високим вмістом вапна.

Посилання

Галерея

Aloe ferox Це незавершена стаття про Ксантореєві.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Автори та редактори Вікіпедії
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia UK

Asphodelus albus ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Asphodelus albus là một loài thực vật có hoa trong họ Thích diệp thụ. Loài này được Mill. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1768.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Asphodelus albus. Truy cập ngày 8 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề Họ Thích diệp thụ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Asphodelus albus: Brief Summary ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Asphodelus albus là một loài thực vật có hoa trong họ Thích diệp thụ. Loài này được Mill. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1768.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Асфоделус белый ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Lilianae
Порядок: Спаржецветные
Семейство: Асфоделовые
Подсемейство: Асфоделовые
Вид: Асфоделус белый
Международное научное название

Asphodelus albus Mill., 1768

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 506480NCBI 207931EOL 991166GRIN t:5569IPNI 531456-1TPL kew-275445

Асфоделус белый (лат. Asphodelus albus) — вид растений семейства Ксанторреевые (Xanthorrhoeaceae).

Растение достигает в высоту от 30 до 120 см. Стебель поддерживается мясистым, утолщённым корнем. Корневища и клубни ядовиты. Листья, выходящие из основания стебля, имеют желобчатую форму, серого цвета (покрыты воском), около 20-22 мм шириной и 50-70 см длиной. Белые цветы гермафродитные воронкообразные, диаметром 4 см с шестью удлиненными лепестками. Цветёт с апреля по июнь. Плоды - яйцевидные жёлто-зелёные капсулы, как правило, 8-10 мм длиной, расположены на коротких черешках.

Вид обычно произрастает на лугах и пустырях в центральной Испании, в Гибралтаре, на юго-западе Франции, в южных Альпах и в западной части Балканского полуострова. Встречается на высоте до 2200 метров над уровнем моря. Вид также произрастает на африканском континенте, в основном, на территории Ливии, преимущественно на почвах с высоким содержанием извести.

В культуре используется с 1596 года как декоративное растение.

  • Pisaje bosque.jpg
  • Asphodèle blanc MHNT.BOT.2004.0.398.jpg

Ссылки

  • Об условности указания класса однодольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Однодольные».
  •  title=
    lisans
    cc-by-sa-3.0
    telif hakkı
    Авторы и редакторы Википедии

    Асфоделус белый: Brief Summary ( Rusça )

    wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı

    Асфоделус белый (лат. Asphodelus albus) — вид растений семейства Ксанторреевые (Xanthorrhoeaceae).

    Растение достигает в высоту от 30 до 120 см. Стебель поддерживается мясистым, утолщённым корнем. Корневища и клубни ядовиты. Листья, выходящие из основания стебля, имеют желобчатую форму, серого цвета (покрыты воском), около 20-22 мм шириной и 50-70 см длиной. Белые цветы гермафродитные воронкообразные, диаметром 4 см с шестью удлиненными лепестками. Цветёт с апреля по июнь. Плоды - яйцевидные жёлто-зелёные капсулы, как правило, 8-10 мм длиной, расположены на коротких черешках.

    Вид обычно произрастает на лугах и пустырях в центральной Испании, в Гибралтаре, на юго-западе Франции, в южных Альпах и в западной части Балканского полуострова. Встречается на высоте до 2200 метров над уровнем моря. Вид также произрастает на африканском континенте, в основном, на территории Ливии, преимущественно на почвах с высоким содержанием извести.

    В культуре используется с 1596 года как декоративное растение.

    Pisaje bosque.jpg Asphodèle blanc MHNT.BOT.2004.0.398.jpg
    lisans
    cc-by-sa-3.0
    telif hakkı
    Авторы и редакторы Википедии