The brittle bush is a medium sized rounded shrub, that belongs to the sunflower family. It has long, oval, silver gray leaves that are fuzzy. The fuzziness acts like a blanket for the cold weather. The branches are brittle and woody which have a certain fragrance. The plant is fairly sensitive, and it likes to grow on rocky hillsides, dry slopes, and washes. They will typically be found on foothills of a mountain.
In the past, the brittlebush was used by the native Americans as a type of glue or toothpaste. They would also sprinkle the paste on sores or head it on their bodies to relieve pain. The wildlife of the desert use it also. Deer, and desert bighorn sheep graze on it, and the kangaroo rat likes to munch on its seeds.
Encelia farinosa és una espècie de planta de la família de les asteràcies. En castellà se la coneix amb el nom de "Incienso" (encens) perquè els colonitzadors espanyols de les missions utilitzaven les seves tiges seques com encens.
Pot arribar a mesurar fins a 1 m d'alçada, amb fulles aromàtiques de 3-8 cm de llarg, de forma ovada a deltoidea, i amb toment platejat, d'aquí el nom específic de farinosa. El capítol té uns 3-3,5 cm de diàmetre. En plena floració emplena de color el paisatge amb les seves mates grisenques arrodonides acabades en groc. És l'única espècie amb capítols florals en diverses branques de tiges nues. Altres espècies tenen un únic capítol en un tija nua sense branques.
Nativa del sud-oest dels Estats Units i del nord-oest de Mèxic. Encelia farinosa pot trobar-se en una gran varietat d'hàbitats des de secs vessants pedregosos fins obertes conques arenoses per sota dels 1000 msnm.
Encelia farinosa va ser descrita per A.Gray ex Torr. i publicada al Notes of a Military Reconnoissance 143, al 1848.[1]
Encelia farinosa és una espècie de planta de la família de les asteràcies. En castellà se la coneix amb el nom de "Incienso" (encens) perquè els colonitzadors espanyols de les missions utilitzaven les seves tiges seques com encens.
Encelia farinosa (commonly known as brittlebush, brittlebrush, or incienso), is a common desert shrub of the southwestern United States and northern Mexico. It has a variety of historical uses.
Brittlebush grows up to 30 to 150 centimetres (12 to 59 inches) tall,[1] with fragrant leaves 3–10 cm (1+1⁄4–4 in) long, ovate to deltoid, and silvery tomentose.[2] Arranged in loose panicles above the leafy stems, the capitula are 3–3.5 cm (1+1⁄4–1+1⁄2 in) in diameter. Each has 8–18 orange-yellow ray florets, 6–15 millimetres (1⁄4–9⁄16 in) in length,[2] and yellow or purple-brown disc florets. The fruit measures 3–6 mm (1⁄8–1⁄4 in) and no pappus is visible.[3] During dry seasons the plant goes drought deciduous, shedding all of its foliage, relying on the water stored in its thick stems.[4]
Encelia californica is similar, but has only one flower head per stalk.[2]
The leaves contain 3-Acetyl-6-methoxybenzaldehyde.[5]
Two varieties of E. farinosa are recognized by Flora of North America.[3]
Varieties formerly included E. f. var. radians, now regarded as a separate species E. radians Brandegee.[6]
The common name "brittlebush" comes from the brittleness of its stems. Other names include hierba del vaso (Spanish) and cotx (Seri).[7] Another Spanish name for it is incienso because the dried sap was burned by early Spanish missions in the New World as incense.
Encelia farinosa is common in the southwestern United States (California, Arizona, Utah, and Nevada) and northern Mexico (Baja California, Baja California Sur, Sonora, Sinaloa, and Hidalgo).[3][8][9]
It can be found in a variety of habitats from dry, gravelly slopes to open, sandy washes[2] up to 1,000 metres (3,300 feet) above sea level. It requires a very sunny position in a deep very well-drained soil, and minimal winter frost.[4]
It does well in cultivation often being used for border, erosion control, ground cover and massing.[10] Recently the plant has spread dramatically in areas not natural to its distribution in large part because Caltrans has begun to use it in hydroseeding.
Brittlebush has a long history of uses by indigenous and pioneer peoples, including:
Encelia farinosa (commonly known as brittlebush, brittlebrush, or incienso), is a common desert shrub of the southwestern United States and northern Mexico. It has a variety of historical uses.
Encelia farinosa, o incienso, es una planta de la familia de las asteráceas. Se le llama incienso porque los colonizadores españoles de las misiones utilizaban sus tallos secos como incienso.
Encelia farinosa tiene hasta 1 m de altura, con hojas aromáticas de 3-8 cm de largo, ovadas a deltoideas, y con tomento plateado, de ahí el nombre espécifico de farinosa. El capítulo tiene 3-3,5 cm de diámetro. En plena floración llena de color el paisaje con sus matas grisáceas redondeadas terminadas en amarillo. Es la única especie con capítulos florales en varias ramas de tallos desnudos. Otras especies tienen un único capítulo en un tallo desnudo sin ramas.
Encelia farinosa puede encontrarse en una gran variedad de hábitats desde secas laderas pedregosas hasta abiertas cuencas arenosas por debajo de 1000 msnm.
Nativa del suroeste de los Estados Unidos y del noroeste de México.
Encelia farinosa fue descrita por Torr. & A.Gray y publicado en Notes of a Military Reconnoissance 143. 1848. [1]
Encelia: nombre genérico otorgado en honor de Christoph Entzelt (1517-1583), naturalista alemán, un clérigo luterano que latinizó su nombre a Encelius y publicó un libro llamado De Re Metallica Archivado el 3 de mayo de 2016 en Wayback Machine. en 1551 acerca de la mineralogía y la metalurgia, y también escribió acerca de los usos medicinales de partes de animales y plantas.[2]
farinosa: epíteto latíno que significa "harinosa"[3]
Encelia farinosa, o incienso, es una planta de la familia de las asteráceas. Se le llama incienso porque los colonizadores españoles de las misiones utilizaban sus tallos secos como incienso.
Encelia farinosa est une plante de la famille des Asteraceae.
Cette plante forme un buisson gris argenté de 90 à 150 cm de hauteur. Les feuilles, de 3 à 10 cm de long, sont pétiolées, ovales, couvertes de poils gris[1].
La floraison a lieu entre mars et juin.
L'inflorescence est un capitule jaune qui s’épanouit en petits groupes de capitules au sommet de longues tiges florales ramifiées, bien au-dessus du feuillage. Les tiges exsudent par temps chaud une résine odorante. Chaque capitule, qui mesure de 5 à 7,5 cm de diamètre, est constitué de 8 à 18 fleurons ligulés de 6 à 15 mm de long, entourant un centre jaune ou brun composé de fleurons tubulaires enveloppés d'une bractée[1].
Le fruit est un akène sans pappus ni écaille.
Une espèce proche, Encelia californica, ne présente qu'un seul capitule par tige florale[1].
Cette plante vit dans le sud-ouest des États-Unis et au nord-ouest du Mexique. Sa limite nord va de la Californie à l'Utah et à l'Arizona.
Elle pousse sur les pentes et replats arides des zones désertiques.
La résine exsudée par les tiges était mâchée par les Amérindiens[1]. Elle fut aussi utilisée comme encens dans les églises de Basse-Californie[1].
Encelia farinosa est une plante de la famille des Asteraceae.
Encelia farinosa là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được A.Gray ex Torr. mô tả khoa học đầu tiên năm 1848.[1]
Encelia farinosa là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được A.Gray ex Torr. mô tả khoa học đầu tiên năm 1848.
