dcsimg

Actinomyces ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

Actinomyces (del grec actis, 'biga', i mykes, 'mucus', 'fong') és un gènere de bacteris dins la classe actinobacteria. Tots ells són grampositius. Són anaerobis facultatius (excepte A. meyeri, que és anaerobi estricte), no formen endòspores i s'embranquen com els fongs formant colònies.[1] L'aspecte filamentós d'aquestes colònies va portar a que rebessin aquest nom com si fossin fongs, cosa que és incorrecta. Ara per ara (2018), el gènere inclou unes 50 espècies i dos subespècies.[2] 30 d'aquestes espècies tenen capacitat patogènica comprovada, si es donen les circumstàncies adequades. Algunes d'elles requereixen la presència d'altres gèrmens col·laboradors (copatògens) per produir la infecció.[3]

Si bé els Actinomyces causen diverses malalties en els humans i el bestiar,[4] també tenen un paper important en l'ecologia dels sòls on, per exemple, generen enzims que ajuden a degradar la lignina i la quitina juntament amb els d'altres actinobacteris,[5] afavorint així la formació de compost.

Patologia

Els Actinomyces són uns elements bacterians importants en la formació de càries dental, particularment A. viscosus i A. naeslundii.[6] Moltes espècies del gènere Actinomyces són patògens oportunistes en humans i altres animals, sovint responsables d'infeccions a la cavitat oral[7] Encara que són elements comuns de la microbiota bucal, un important grup d'elles té un paper essencial en la gènesi de la placa dentària i en la creació de biofilms problemàtics sobre materials d'implantologia, com ara el titani.[8] En rares ocasions poden causar actinomicosi, amb periodontitis apicals serioses[9] i abscessos a la boca, pulmons i tracte gastrointestinal.[10] Excepcionalment, han estat descrites estenosis esofàgiques[11] i tiroïditis agudes per aquests bacteris.[12] D'igual manera, els bacteris d'aquest gènere infecten la llengua[13] i les glàndules salivals,[14] podent originar en elles sialolitiasi i canvis similars als d'una neoplàsia.[15] La incidència d'actinomicosi apendicular és molt baixa i de difícil valoració, ja que la gran majoria de casos s'han publicat de forma aïllada.[16] De vegades, aquestes actinomicosis poden suggerir l'existència d'un tumor intraabdominal.[17]

Actinomyces israelii i Actinomyces gerencseriae (abans anomenat A. israelii serovar II)[18] són els principals microorganismes responsables de les actinomicosis humanes, tot i que també poden existir infeccions polimicrobianes amb la participació d'A. turicensis i A. odontolyticus.[19] Aquesta darerra espècie és font d'abscessos pulmonars en persones immunocompetents amb malaltia periodontal.[20] De forma expecional, A. turicensis ha provocat meningitis per complicacions conseqüents a una mastoïditis purulenta.[21] Hi ha especialistes que posen en relleu la possibilitat que els Actinomyces formin part del conjunt de concauses responsable del desenvolupament de determinades patologies del tracte alimentari, en especial la celiaquia i la malaltia inflamatòria intestinal.[22]

Més del 20% de les infeccions humanes per Actinomyces deriven de traumatismes amb solució de continuïtat de la pell o les mucoses.[23] Poden manifestar-se anys després d'haver sofert el traumatisme.[24] La gran majoria dels afectats pateix alguna patologia subjacent, local o sistèmica, que afavoreix la proliferació dels bacteris.[25]

Les osteomielitis actinomicótiques acostumen a produir-se en la regió craniofacial, per progressió d'un focus infecciós local.[26][27] Sovint afecten els ossos maxil·lars, manifestant-se en alguns casos de forma atípica.[28] Són especialment aggresives les localitzades a l'os temporal, derivades quasi sempre d'una otitis mitjana, ja que solen ocupar i destruir les cel·les mastoïdals.[29] No és extraordinari, però, que apareguin a altres llocs molt dispars com a conseqüència de la disseminació hematògena dels bacteris[30] o d'una infecció posttraumàtica.[31]

És molt rar que membres d'aquest gènere bacterià infectin els ossos llargs.[32]

S'ha registrat algun cas de pileflebitis (tromboflebitis sèptica de la vena porta) secundària a bacterièmia per Actinomyces spp.[33] i de diverticulitis abscesificant per A. israelii.[34] També han estat descrits granulomes piogènics orals[35] associats a A. israelii.[36] Les actinomicosis primàries anoperineals són infreqüents i habitualment s'associen a fístules anals d'origen criptoglandular (per infecció de les criptes de Lieberkühn del recte).[37]

Actinomyces urogenitalis provoca de vegades uretritis, vaginitis[38] i annexitis (infecció dels ovaris i de les trompes uterines) algunes d'elles greus i relacionades amb dispositius intrauterins o procediments de fecundació.[39]

Actinomyces bovis és el patogen causal de l'actinomicosi bovina o 'malaltia de la mandíbula boteruda' (lumpy jaw disease), una infecció crònica, progressiva, granulomatosa, formadora d'abscessos supuratius i fistulitzants, que afecta al maxil·lar inferior d'aquests animals i que pot produir osteomielitis mandibular i d'altres ossos del cap. Si no es tracta la infecció bucal, el germen s'estén pels pulmons i/o el tracte digestiu, arribant a originar peritonitis mortals.[40] Ocasionalment, pot infectar porcs i cavalls. Rares vegades afecta al bestiar caprí.[41] En humans, s'ha registrat alguna actinomicosi cutània greu per A. bovis en persones immunodeficients.[42]

Actinomyces neuii, una espècie que, a diferència de la resta de les formen el gènere, és catalasa positiva, ocasiona infeccions de teixits tous en humans.[43] S'han registrat, però, alguns casos de corioamnionitis, part preterme i sèpsia neonatal ocasionats per aquest bacteri.[44] Infreqüentment, en embarassades, l'actinomicosi forma una extensa massa abdominopelviana similar a un tumor.[45] De forma circumstancial, A. neuii produeix limfadenitis cervicals pediàtriques.[46]

Actinomyces cardiffensis, espècie identificada l'any 2002,[47] ha estat aïllada en mostres d'abscessos òtics, líquid pleural, mandíbula, teixit pericolònic o cervell i es considera l'origen de casos d'actinomicosi pulmonar.[48]

Actinomyces europaeus[49] és l'espècie del gènere que presenta l'índex més alt de resistències als antibiòtics. Acostuma a produir infeccions cutànies, tot i que també ha estat aïllat en abscessos mamaris.[50][51] S'ha registrat algun cas atípic de quist sebaci infectat per A. europaeus, resolt satisfactòriament després de l'exèresi quirúrgica del quist i l'administració endovenosa de l'antibiòtic oportú segons el resultat de l'antibiograma.[52]

Actinomyces radicidentis és troba a les arrels dentàries, on origina infeccions apicals força insidioses que poden ser l'origen de bacterièmies.[53] S'ha identificat en algun cas de pneumònia per aspiració.[54]

Actinomyces haliotis s'ha trobat a abscessos apicals humans i al tracte digestiu d'exemplars d'orella de mar asiàtica (Haliotis discus),[55] un fet que fa qüestionar el caràcter exclusivament endogen d'aquesta mena d'infeccions actinomicòtiques dentals.

Actinomyces meyeri resideix a les superfícies mucoses i poques vegades és patogènic. Quan provoca infeccions són pulmonars per regla general, encara que en alguna ocasió es poden disseminar.[56] És una font inhabitual d'actinomicosis postquirùrgiques,[57] d'actinomicosis abdominals fistulitzades,[58] d'endoftalmitis crònica[59] i de pericarditis aguda amb tamponament cardíac per extensió dels gèrmens des d'un focus pulmonar.[60] Les noves tècniques d'identificació microbiana sense cultiu, basades en la seqüenciació ribosomal, faciliten molt el reconeixement d'A. meyeri com l'agent causal d'abscessos cerebrals abans difícils de filiar i tractar.[61]

Actinomyces graevenitzii és un component de la flora de l'orofaringe i va ser aïllat a la superfície d'implants dentals infectats l'any 1997. Provoca pneumònies abscesificants de lenta evolució amb uns signes clínics i radiològics que es confonen fàcilment amb els d'un procés tuberculós o d'una neoplàsia de pulmó.[62] Ha estat descrit algun cas de coinfecció disseminada per A. graevenitzii i M. tuberculosis.[63]

Actinomyces naeslundii[64] és un comensal de la boca humana que ha estat aïllat en endocarditis de pròtesi valvular. Això és un fet insòlit, ja que gairebé mai els membres del gènere provoquen aquest tipus de patologia infecciosa.[65] També és la causa d'infeccions pulmonars difícils de filiar i d'evolució tòrpida.[66]

Actinomyces funkei s'ha trobat en mostres d'endocarditis polimicrobianes d'addictes a drogues per via parenteral i en lesions esternals i abdominals.[67]

Actinomyces timonensis va ser identificat en una mostra de sacroiliïtis (inflamació de l'articulació sacroilíaca rarament d'origen infecciós) humana crònica.[68]

Actinomyces radingae[69] és un element de la microbiota cutània que necessita la presència de lípids per créixer. S'ha aïllat quasi exclusivament en infeccions relacionades amb la pell, sobre tot a abscessos subcutanis de difícil erradicació localitzats al coll, la mama i l'esquena.[70][71]

Actinomyces canis fou descobert per primera vegada en la boca d'un gos l'any 2000.[72] A la casuística veterinària es descriu alguna meningitis canina amb empiema subdural provocada per aquest bacteri[73] i la seva presència inèdita en una pericarditis polimicrobiana felina.[74]

Actinomyces hordeovulneris infecta amb escassa freqüència gossos i gats, formant ocasionalment pseudotumors inflamatoris gastrointestinals.[75]

Actinomyces catuli fou aïllat per primera vegada en un gos amb pneumònia polimicrobiana i pleuritis,[76] posteriorment ha estat identificat en diversos casos d'actinomicosi toràcica canina.

Actinomyces vaccimaxillae va ser identificat a l'abscés mandibular d'una vaca l'any 2003.[77] Actinomyces slackii fou descobert a la placa dental de vaques lleteres i, fins ara, no s`han registrat infeccions de rellevància en humans atribuïbles a aquesta espècie.[78]

Actinomyces denticolens colonitza la faringe dels cavalls i provoca amigdalitis cròniques, limfoadenitis purulentes[79] i abscessos oportunistes als teixits tous de la zona.[80] Els darrers estudis biomoleculars i immunohistoquímics indiquen que A. denticolens i A. suis (germen identificat l'any 1973 com a patogen responsable d'infeccions porcines i classificat taxonòmicament diverses vegades) són la mateixa espècie.[81]

Actinomyces suimastitidis provoca mastitis en les truges que, sense tractament, impossibiliten o dificulten molt la nutrició dels garrins.[82]

Actinomyces marimammalium és un patogen dels mamífers marins, com ara foques i marsopes.[83]

Actinomyces liubingyangii[84] i Actinomyces vulturis[85] són espècies que s'han identificat a mostres de trencalòs asiàtic i de voltor de l'Himàlaia, respectivament. Actinomyces gaoshouyii es va trobar al mamífer lagomorf Ochotona curzoniae.[86]

Actinomyces humiferus, un bacteri que abunda als sòls rics en matèria orgànica,[87] ha estat reclassificat com a membre del gènere Cellulomonas.[88]

Identificació

La seqüenciació i anàlisi de l'ARN ribosòmic 16S és el mètode prevalent en microbiologia per distingir les diferents espècies d'Actinomyces. Inclús ha fet possible identificar algunes que mai han pogut ser cultivades. Aquest procediment, desenvolupat en un principi per fer estudis filogenètics, es emprat avui dia pels laboratoris clínics i permet tipificar el ≥ 90% dels bacteris d'una forma més econòmica, certera i reproduïble que les anàlisis fenotípiques tradicionals.[89]

El perfeccionament de la espectrometria de masses amb tecnologia MALDI-TOF ha facilitat el seu ús com una eina eficaç i ràpida per la identificació dels Actinomyces. Un bon exemple d'això és el fet que, gràcies al disseny d'algoritmes de classificació específics, pot ser aplicada per diferenciar les espècies presents en biofilms subgingivals.[90]

Actinomyces spp. és un gènere difícil de cultivar (només s'aïlla en un 30-50% dels casos), ja que per proliferar els bacteris necessiten medis enriquits amb CO2 al 6-10%.[91]

La forma més simple de diagnosi és l'evidència histopatològica en els teixits infectats o en el pus de 'grànuls de sofre'. Aquestes formacions s'originen únicament in vivo i són pròpies, però no exclusives, de les actinomicosis. Estan constituïdes per un conglomerat de microorganismes (d'entre 0,25 a 2 mm de diàmetre) barrejat amb restes de material inflamatori d'una distribució més o menys radial. Dits grànuls són grocs, blanquinosos o grisos i es visualitzen clarament al microscopi emprant la tinció d'hematoxilina-eosina, la tinció de Gram o la tinció argèntica de Gomori-Grocott. Per descartar una infecció de característiques microscòpiques similars per Nocardia spp. es pot utilitzar la tinció de Ziehl-Neelsen o de Kinyoun, ja que els membres d'aquest gènere acostumen a ser àcid-alcohol resistents.[92][93]

Imatges addicionals

Referències

  1. Holt JG (editor). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology. 9a ed.. Williams & Wilkins, 1994. ISBN 0-683-00603-7.
  2. Parte, AC «Genus Actinomyces» (en anglès). List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (bacterio.net), 2018; Ag, pàgs: 12 [Consulta: 2 setembre 2018].
  3. Salipante SJ, Hoogestraat DR, Abbott AN, SenGupta DJ, et al «Coinfection of Fusobacterium nucleatum and Actinomyces israelii in mastoiditis diagnosed by next-generation DNA sequencing» (en anglès). J Clin Microbiol, 2014 Maig; 52 (5), pp: 1789-1792. DOI: 10.1128/JCM.03133-13. PMC: 3993667. PMID: 24574281 [Consulta: 23 abril 2019].
  4. Smith, GW «Overview of Actinomycosis» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Nov 1 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 16 juliol 2018].
  5. Lacombe-Harvey MÈ, Brzezinski R, Beaulieu C «Chitinolytic functions in actinobacteria: ecology, enzymes, and evolution» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2018 Set; 102 (7), pp: 7219–7230. DOI: 10.1007/s00253-018-9149-4. PMC: 6097792. PMID: 29931600 [Consulta: 28 setembre 2018].
  6. Dame-Teixeira N, Parolo CC, Maltz M, Tugnait A, et al «Actinomyces spp. gene expression in root caries lesions» (en anglès). J Oral Microbiol, 2016 Set 16; 8, pp: 32383. DOI: 10.3402/jom.v8.32383. PMC: 5027334. PMID: 27640531 [Consulta: 16 juliol 2018].
  7. Madigan M; Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11a ed.. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1.
  8. Sarkonen, N «Oral Actinomyces Species in Health and Disease: Identification, Occurrence and Importance of Early Colonization -Tesi doctoral-» (en anglès). Institute of Dentistry, Faculty of Medicine. University of Helsinki, 2007; Jun 15, pàgs: 57 ISBN 951-740-705-2 [Consulta: 31 agost 2018].
  9. Ayoade F, Olayiwola A, Li A «"Holes" in the Jaw-A Report of Two Cases of Periapical Actinomycosis» (en anglès). Diseases, 2018 Set 6; 6 (3), pii: E79. DOI: 10.3390/diseases6030079. PMC: 6164221. PMID: 30200654 [Consulta: 25 abril 2019].
  10. Bowden, GHW «Actinomyces, Propionibacterium propionicus, and Streptomyces» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 34 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8385, pàgs: 9. PMID: 21413327 [Consulta: 19 octubre 2018].
  11. Zhang AN, Guss D, Mohanty SR «Esophageal Stricture Caused by Actinomyces in a Patient with No Apparent Predisposing Factors» (en anglès). Case Rep Gastrointest Med, 2019 Gen 2; 2019, pp: 7182976. DOI: 10.1155/2019/7182976. PMC: 6334373. PMID: 30719360 [Consulta: 20 abril 2019].
  12. Hualde Olascoaga, J; Oscoz Lizarbe, M; Molins Castiella, T; Molina Garicano, J «Tiroiditis aguda por Actinomyces» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2009 Set; 71 (3), pp: 267-28. DOI: 10.1016/j.anpedi.2009.05.010. ISSN: 1695-9531. PMID: 19604735 [Consulta: 9 setembre 2018].
  13. Ahmed S, Ali M, Adegbite N, Vaidhyanath R, Avery C «Actinomycosis of tongue: Rare presentation mimicking malignancy with literature review and imaging features» (en anglès). Radiol Case Rep, 2018 Nov 8; 14 (2), pp: 190-194. DOI: 10.1016/j.radcr.2018.10.022. PMC: 6231289. PMID: 30425772 [Consulta: 25 abril 2019].
  14. Kang JS, Choi HJ, Tak MS «Actinomycosis and Sialolithiasis in Submandibular Gland» (en anglès). Arch Craniofac Surg, 2015 Abr; 16 (1), pp: 39–42. DOI: 10.7181/acfs.2015.16.1.39. PMC: 5556794. PMID: 28913218 [Consulta: 15 octubre 2018].
  15. Li, GH; Chen, CW; Lin, YC; Liew, PL «Actinomycosis of the Salivary Gland» (en anglès). Tzu Chi Med J, 2008 Set; 20 (3), pp: 218-220. DOI: 10.1016/S1016-3190(08)60039-7. ISSN: 1016-3190 [Consulta: 15 octubre 2018].
  16. Lois, CG; Madero, S; Martín, AG; Ramos, JT; Delgado, D «Actinomicosis apendicular: presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). III Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 1999 Jul; 084, pàgs: 1 [Consulta: 10 setembre 2018].
  17. Fernández Castilla, M; Salazar Villacorta, A; Martín Nalda, A; Ferreres Piñas, JC; et al «Actinomicosis apendicular como causa de masa ileocecal en la edad pediátrica: Caso clínico» (en castellà). Cir Pediatr, 2015; 28 (3), pp: 137-141. ISSN: 0214-1221. PMID: 27775308 [Consulta: 10 setembre 2018].
  18. Euzéby, JP «List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature - Genus Actinomyces» (en anglès). Bacterio.net, 2012; Mar 2, pàgs: 12 [Consulta: 16 juliol 2018].
  19. Guzmán Ten, P; Parada Ricart, E «Actinomicosi com a causa d’abscessos laterocervicals recidivants». Pediatr Catalana, 2017; 77 (4), pp: 133-135. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 16 juliol 2018].
  20. Takiguchi Y, Terano T, Hirai A «Lung abscess caused by Actinomyces odontolyticus» (en anglès). Intern Med, 2003 Ag; 42 (8), pp: 723-735. DOI: 10.2169/internalmedicine.42.723. ISSN: 1349-7235. PMID: 12924500 [Consulta: 17 juliol 2018].
  21. Kocsis B, Tiszlavicz Z, Jakab G, Brassay R, et al «Case report of Actinomyces turicensis meningitis as a complication of purulent mastoïditis» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Des 20; 18 (1), pp: 686. DOI: 10.1186/s12879-018-3610-y. PMC: 6302302. PMID: 30572823 [Consulta: 22 juliol 2019].
  22. Li J, Li Y, Zhou Y, Wang C, et al «Actinomyces and Alimentary Tract Diseases: A Review of Its Biological Functions and Pathology» (en anglès). Biomed Res Int, 2018 Ag 26; 2018, pp: 3820215. DOI: 10.1155/2018/3820215. ISSN: 6129341. PMID: 30225251 [Consulta: 20 setembre 2018].
  23. Pila Pérez, R; Rosales Torres, P; Pila Peláez, R; Artola González, J «Actinomicosis de una pierna: una localización infrecuente» (en castellà). Revista Archivo Médico de Camagüey, 2014; 18 (4), pp: 451-460. ISSN: 1025-0255 [Consulta: 18 octubre 2018].
  24. Akhtar M, Zade MP, Shahane PL, Bangde AP, Soitkar SM «Scalp actinomycosis presenting as soft tissue tumour: A case report with literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2015 Set; 16, pp: 99-101. DOI: 10.1016/j.ijscr.2015.09.030. PMC: 4643463. PMID: 26439419 [Consulta: 20 octubre 2018].
  25. Budini, PM «Actinomicosis: Presentaciones poco frecuentes en huéspedes especiales -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Ciencias Médicas. Universidad Nacional de Córdoba, 2011; Nov, pàgs: 310 [Consulta: 3 setembre 2018].
  26. Shen JY, Futran ND, Sardesai MG «Craniofacial Actinomyces osteomyelitis evolving from sinusitis» (en anglès). Radiol Case Rep, 2017 Des 20; 13 (1), pp: 104-107. DOI: 10.1016/j.radcr.2017.10.018. PMC: 5853131. PMID: 29552249 [Consulta: 14 setembre 2018].
  27. Nomura M, Shin M, Ohta M, Nukui Y, et al «Atypical osteomyelitis of the skull base and craniovertebral junction caused by Actinomyces infection--case report» (en anglès). Neurol Med Chir (Tokyo), 2011; 51 (1), pp: 64-66. DOI: 10.2176/nmc.51.64. ISSN: 1349-8029. PMID: 21273749 [Consulta: 14 setembre 2018].
  28. Ayoade F, Olayiwola A, Li A «"Holes" in the Jaw-A Report of Two Cases of Periapical Actinomycosis» (en anglès). Diseases, 2018 Set 6; 6 (3), pii: E79. DOI: 10.3390/diseases6030079. ISSN: 2079-9721. PMID: 30200654 [Consulta: 1r octubre 2018].
  29. Oukessou Y, Ait Elkerdoudi M, Abada RL, Mahtar M «Complicated actinomycosis of the temporal bone: A historical case report» (en anglès). Eur Ann Otorhinolaryngol Head Neck Dis, 2015 Set; 132 (4), pp: 227-229. DOI: 10.1016/j.anorl.2015.03.006. ISSN: 1879-7296. PMID: 25825360 [Consulta: 18 octubre 2018].
  30. Brizzi, BN; Fernández Alonso, C; Nieto Sánchez, A; González Del Castillo, J «Osteomielitis vertebral por Actinomyces: reporte de un caso» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2018; 31 (1), pp: 68-69. ISSN: 1988-9518 [Consulta: 14 setembre 2018].
  31. Kim JY, Kang EK, Moon SM, Seo YH, et al «Olecranon Osteomyelitis due to Actinomyces meyeri: Report of a Culture-Proven Case» (en anglès). Infect Chemother, 2016 Set; 48 (3), pp: 234-238. DOI: 10.3947/ic.2016.48.3.234. PMC: 5048008. PMID: 27659433 [Consulta: 14 setembre 2018].
  32. Abrego MO, De Cicco FL, Montenegro NB, Boretto JG, et al «Refractory actinomycosis of the humerus» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2018 Gen 9; 6, pp: 2050313X17752852. DOI: 10.1177/2050313X17752852. PMC: 5768246. PMID: 29348917 [Consulta: 18 octubre 2018].
  33. Abughanimeh O, Tahboub M, Zafar Y, Abu Ghanimeh M «Pylephlebitis Caused by Actinomyces Bacteremia» (en anglès). Cureus, 2018 Jun; 10 (6), pp: e2887. DOI: 10.7759/cureus.2887. PMC: 6110410. PMID: 30155389 [Consulta: 14 setembre 2018].
  34. Valero, R; Rodrigo, E; Ruiz, JC; González-Cotorruelo, J; et al «Diverticulitis abscesificante por Actinomyces israelii en un trasplante renal» (en castellà). Nefrología, 2007; 27 (4), pp: 511-513. ISSN: 0211-6995. PMID: 17944591 [Consulta: 29 setembre 2018].
  35. Gadea Rosa, C; Cartagena Lay, A; Cáceres La Torre, A «Diagnóstico y tratamiento del granuloma piógeno oral: serie de casos» (en castellà). Rev Odont Mex, 2017 Oct-Des; 21 (4), pp: 253-261. DOI: 10.1016/j.rodmex.2018.01.006. ISSN: 1870-199X [Consulta: 20 abril 2019].
  36. Kuyama K, Fukui K, Ochiai E, Wakami M et al «Pyogenic granuloma associated with Actinomyces israelii» (en anglès). J Dent Sci, 2018 Set; 13 (3), pp: 285-288. DOI: 10.1016/j.jds.2012.09.026. PMC: 6388859. PMID: 30895135 [Consulta: 20 abril 2019].
  37. Egal A, Etienney I, Beate H, Fléjou JF, et al «Diagnosis and Management of a Cryptoglandular Actinomycotic Fistula-in-Ano: An Update on 7 New Cases and a Review of the Literature» (en anglès). Ann Coloproctol, 2018 Jun; 34 (3), pp: 152-156. DOI: 10.3393/ac.2017.07.23. PMC: 6046537. PMID: 29991204 [Consulta: 18 octubre 2018].
  38. Martínez MA, Ovalle A «Actinomyces urogenitalis» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2011 Ag; 28 (4), pp: 357-358. DOI: 10.4067/S0716-10182011000500009. ISSN: 0716-1018. PMID: 22052401 [Consulta: 16 juliol 2018].
  39. Van Hoecke F, Beuckelaers E, Lissens P, Boudewijns M «Actinomyces urogenitalis bacteremia and tubo-ovarian abscess after an in vitro fertilization (IVF) procedure» (en anglès). J Clin Microbiol, 2013 Des; 51 (12), pp: 4252-4254. DOI: 10.1128/JCM.02142-13. PMC: 3838066. PMID: 24025912 [Consulta: 16 juliol 2018].
  40. Tharwat, M; Abdel-Rahim, IHA «Clinicopathologic findings and treatment of bovine actinomycosis» (en anglès). Assiut Vet Med J, 2011 Oct; 57 (131), pp: 1-14. ISSN: 1012-5973 [Consulta: 28 setembre 2018].
  41. Gensa, U «Review on Actinomycosis in Cattle» (en anglès). Journal of Biology, Agriculture and Healthcare, 2018; 13 (8), pp: 60-64. ISSN: 2225-093X [Consulta: 28 setembre 2018].
  42. Mansouri P, Farshi S, Khosravi A, Naraghi ZS «Primary cutaneous actinomycosis caused by Actinomyces bovis in a patient with common variable immunodeficiency» (en anglès). J Dermatol, 2011 Set; 38 (9), pp: 911-915. DOI: 10.1111/j.1346-8138.2010.01165.x. ISSN: 0385-2407. PMID: 21658111 [Consulta: 28 setembre 2018].
  43. Zelyas N, Gee S, Nilsson B, Bennett T, Rennie R «Infections Caused by Actinomyces neuii: A Case Series and Review of an Unusual Bacterium» (en anglès). Can J Infect Dis Med Microbiol, 2016 Feb; 2016, pp: 6017605. DOI: 10.1155/2016/6017605. PMC: 4904567. PMID: 27366175 [Consulta: 17 juliol 2018].
  44. Alsohime F, Assiri RA, Al-Shahrani F, Bakeet H, et al «Premature labor and neonatal sepsis caused by Actinomyces neuii» (en anglès). J Infect Public Health, 2018; Apr 26, pii: S1876-0341(18)30037-6. DOI: 10.1016/j.jiph.2018.04.001. ISSN: 1876-035X. PMID: 29706318 [Consulta: 17 juliol 2018].
  45. Vásquez Alva R, Biminchumo Sagástegui CE, Somocurcio Peralta J, Zamora Gonzales P, et al «Tumor abdominopélvico por actinomicosis en gestante» (en castellà). Rev Peru Ginecol Obstet, 2018 Abr-Jun; 64 (2), pp: 253-257. DOI: 10.31403/rpgo.v64i2086. ISSN: 2304-5132 [Consulta: 23 abril 2019].
  46. Walther K, Bruder E, Goldenberger D, Mayr J, et al «Actinomyces neuii Isolated From a 20-Month-Old Girl With Cervical Lymphadenitis» (en anglès). J Pediatric Infect Dis Soc, 2015 Set; 4 (3), pp: e32-e37. DOI: 10.1093/jpids/piu096. ISSN: 2048-7207. PMID: 26407440 [Consulta: 18 octubre 2018].
  47. Hall V, Collins MD, Hutson R, Falsen E, Duerden BI «Actinomyces cardiffensis sp. nov. from human clinical sources» (en anglès). J Clin Microbiol, 2002 Set; 40 (9), pp: 3427-3431. DOI: 10.1128/JCM.40.9.3427-3431.2002. ISSN: 0095-1137. PMC: 130680. PMID: 12202588 [Consulta: 17 juliol 2018].
  48. Wakabayashi K, Yano S, Kadowaki T, Tokushima T, et al «Pulmonary actinomycosis caused by Actinomyces cardiffensis» (en anglès). Intern Med, 2012 Oct; 51 (20), pp: 2929-2931. DOI: 10.2169/internalmedicine.51.7997. ISSN: 1349-7235. PMID: 23064570 [Consulta: 17 juliol 2018].
  49. Funke G, Alvarez N, Pascual C, Falsen E, et al «Actinomyces europaeus sp. nov., isolated from human clinical specimens» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1997 Jul; 47 (3), pp: 687-692. DOI: 10.1099/00207713-47-3-687. ISSN: 0020-7713. PMID: 9226901 [Consulta: 21 juliol 2018].
  50. White, SE; Woolley, SD «Actinomyces europaeus Isolated from a Breast Abscess in a Penicillin-Allergic Patient» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Jun 20; 6708614, pàgs: 4. DOI: 10.1155/2018/6708614. ISSN: 33 2090-66 33 [Consulta: 21 juliol 2018].
  51. Nielsen, HL «First report of Actinomyces europaeus bacteraemia result from a breast abscess in a 53-year-old man» (en anglès). New Microbes New Infect, 2015 Maig 14; 7, pp: 21-22. DOI: 10.1016/j.nmni.2015.05.001. ISSN: 4477111. PMID: 26110063 [Consulta: 21 juliol 2018].
  52. Zarrif-Nabbali H, Bolaños-Rivero M, Navarro-Navarro R, Martín-Sánchez AM «Infección de un quiste sebáceo por Actinomyces europaeus» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2016 Maig; 34 (5), pp: 324-325. DOI: 10.1016/j.eimc.2015.08.001. ISSN: 1578-1852. PMID: 26358564 [Consulta: 17 octubre 2018].
  53. Collins MD, Hoyles L, Kalfas S, Sundquist G, et al «Characterization of Actinomyces Isolates from Infected Root Canals of Teeth: Description of Actinomyces radicidentis sp. nov» (en anglès). J Clin Microbiol, 2000 Set; 38 (9), pp: 3399–3403. ISSN: 0095-1137. PMC: 87393. PMID: 10970390 [Consulta: 3 setembre 2018].
  54. Suwantarat N, Romagnoli M, Carroll KC «Photo Quiz: Isolation of an Unusual Gram-Positive Coccus from a Positive Blood Culture in a Patient with Pneumonia. Actinomyces radicidentis Bacteremia» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Gen; 54 (1), pp: 1, 247. DOI: 10.1128/JCM.00163-14. PMC: 4702744. PMID: 26719581 [Consulta: 3 setembre 2018].
  55. Hyun DW, Shin NR, Kim MS, Kim PS, et al «Actinomyces haliotis sp. nov., a bacterium isolated from the gut of an abalone, Haliotis discus hannai» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2014 Feb; 64 (Pt 2), pp: 456-461. DOI: 10.1099/ijs.0.055350-0. PMC: 1466-5034. PMID: 24096355 [Consulta: 22 setembre 2018].
  56. Park HJ, Park KH, Kim SH, Sung H, et al «A Case of Disseminated Infection due to Actinomyces meyeri Involving Lung and Brain» (en anglès). Infect Chemother, 2014 Des; 46 (4), pp: 269-273. DOI: 10.3947/ic.2014.46.4.269. PMC: 4285003. PMID: 25566409 [Consulta: 29 agost 2018].
  57. Markey CM, Vestal LE «Actinomyces meyeri: A Rare Cause of Postsurgical Pelvic Actinomycosis» (en anglès). Case Rep Obstet Gynecol, 2018 Jun 21; 2018, pp: 3842048. DOI: 10.1155/2018/3842048. PMC: 6032818. PMID: 30034893 [Consulta: 29 agost 2018].
  58. Paruchuri, A; Shinn, BJ; Sato, R «Abdomen Actin'Up: A Unique Presentation of Disseminated Abdominal Actinomycosis» (en anglès). The Medicine Forum, 2018: 19 (art 18), pp: 32-33. DOI: 10.29046/TMF.019.1.016. ISSN: 2325-2863 [Consulta: 20 setembre 2018].
  59. Peponis VG, Chalkiadakis SE, Parikakis EA, Mitropoulos PG «Chronic Postoperative Endophthalmitis Caused by Actinomyces meyeri» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2011 Mar 5; 2 (1), pp: 95-98. DOI: 10.1159/000326062. PMC: 3072179. PMID: 21475608 [Consulta: 20 octubre 2018].
  60. Nishizawa S, Anan K, Tobino K, Okahisa M, et al «Pulmonary Actinomycosis attributable to Actinomyces meyeri presenting as cardiac tamponade: a case report» (en anglès). Multidiscip Respir Med, 2018 Jun 14; 13, pp: 19. DOI: 10.1186/s40248-018-0132-9. PMC: 6001145. PMID: 29946465 [Consulta: 4 setembre 2018].
  61. Vazquez Guillamet LJ, Malinis MF, Meyer JP «Emerging role of Actinomyces meyeri in brain abscesses: A case report and literature review» (en anglès). IDCases, 2017 Jul 20; 10, pp: 26-29. DOI: 10.1016/j.i dcr.2017.07.007. PMC: 5554978. PMID: 28831384 [Consulta: 4 setembre 2018].
  62. Gliga S, Devaux M, Gosset Woimant M, Mompoint D, et al «Actinomyces graevenitzii pulmonary abscess mimicking tuberculosis in a healthy young man» (en anglès). Can Respir J, 2014 Nov-Des; 21 (6), pp: e75-e77. DOI: 10.1155/2014/841480. PMC: 4266159. PMID: 25493591 [Consulta: 29 agost 2018].
  63. Tietz A, Aldridge KE, Figueroa JE «Disseminated coinfection with Actinomyces graevenitzii and Mycobacterium tuberculosis: case report and review of the literature» (en anglès). J Clin Microbiol, 2005 Jun; 43 (6), pp: 3017-3022. DOI: 10.1128/JCM.43.6.3017-3022.2005. PMC: 1151916. PMID: 15956450 [Consulta: 29 agost 2018].
  64. Coleman RM, Georg LK, Rozzell AR «Actinomyces naeslundii as an Agent of Human Actinomycosis» (en anglès). Appl Microbiol, 1969 Sep; 18 (3), pp: 420–426. ISSN: 0003-6919. PMC: 377997. PMID: 4907004 [Consulta: 19 setembre 2018].
  65. Cortes CD, Urban C, Turett G «Actinomyces naeslundii: An Uncommon Cause of Endocarditis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2015 Nov; 2015, pp: 602462. DOI: 10.1155/2015/602462. PMC: 4677190. PMID: 26697243 [Consulta: 19 setembre 2018].
  66. Hussenet C, LeGoff J, Lorillon G, Simon F, Bergeron A «Actinomyces naeslundii lung infection diagnosed by polymerase chain reaction coupled with electrospray-ionization mass spectrometry» (en anglès). Ann Am Thorac Soc, 2014 Set; 11 (7), pp: 1163-1165. DOI: 10.1513/AnnalsATS.201405-219LE. ISSN: 2325-6621. PMID: 25238000 [Consulta: 22 octubre 2018].
  67. Lawson PA, Nikolaitchouk N, Falsen E, Westling K, Collins MD «Actinomyces funkei sp. nov., isolated from human clinical specimens» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Maig; 51 (Pt 3), pp: 853-855. DOI: 10.1099/00207713-51-3-853. ISSN: 1466-5034. PMID: 11411706 [Consulta: 21 setembre 2018].
  68. Renvoise A1, Raoult D, Roux V «Actinomyces timonensis sp. nov., isolated from a human clinical osteo-articular sample» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2010 Jul; 60 (Pt 7), pp: 1516-1521. DOI: 10.1099/ijs.0.012914-0. ISSN: 1466-5026. PMID: 19684313 [Consulta: 26 octubre 2018].
  69. Integrated Taxonomic Information System «Actinomyces radingae Wüst et al., 1995 emend. Vandamme et al., 1998» (en anglès). ITIS.org, 2019 Abr 24; 958898 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 25 abril 2019].
  70. Junquera-Bañares S, Sanz-de La Fuente H «Absceso subcutáneo por Actinomyces radingae» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2007 Jun-Jul; 25 (6), pp: 416-417. ISSN: 0213-005X. PMID: 17583658 [Consulta: 18 octubre 2018].
  71. Hoogewerf, M; Diepenhorst, GMP; Visser, H; Peters, EJ; van Dijk, K «A breast abscess caused by Actinomyces radingae» (en anglès). J Microbiol Infect Dis, 2016; 6 (2), pp: 84-86. DOI: 10.5799/ahinjs.02.2016.02.0222. ISSN: 2146-9369 [Consulta: 18 octubre 2018].
  72. Hoyles L, Falsen E, Foster G, Pascual C, et al «Actinomyces canis sp. nov., isolated from dogs» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2000 Jul; 50 (Pt 4), pp: 1547-1551. DOI: 10.1099/00207713-50-4-1547. ISSN: 1466-5034. PMID: 10939662 [Consulta: 28 setembre 2018].
  73. Mickelson, M; Olby, N; Schwartz, M «Bacterial meningitis and subdural empyema caused by Actinomyces canis in a dog» (en anglès). Veterinary Record Case Reports, 2015; 3 (1), pp: e000175. DOI: 10.1136/vetreccr-2015-000175. ISSN: 2052-6121 [Consulta: 28 setembre 2018].
  74. Leblanc, N; Scollan, KF «Bacterial pericarditis in a cat» (en anglès). JFMS Open Rep, 2015 Set 23; 1 (2), pp: 2055116915603077. DOI: 10.1177/2055116915603077. PMC: 5361993. PMID: 28491384 [Consulta: 28 setembre 2018].
  75. Pietra M, Zanoni RG, Peli A, Brunetti B, et al «Gastric inflammatory pseudotumour secondary to Actinomyces hordeovulneris infection in a cat» (en anglès). Ir Vet J, 2016 Ag 26; 69 (1), pp: 12. DOI: 10.1186/s13620-016-0071-8. PMC: 5002114. PMID: 27570616 [Consulta: 16 juliol 2018].
  76. Hoyles L, Falsen E, Pascual C, Sjödén B, et al «Actinomyces catuli sp. nov., from dogs» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Mar; 51 (Pt 2), pp: 679-682. DOI: 10.1099/00207713-51-2-679. ISSN: 1466-5026. PMID: 11321114 [Consulta: 31 agost 2018].
  77. Hall V, Collins MD, Hutson R, Inganäs E, et al «Actinomyces vaccimaxillae sp. nov., from the jaw of a cow» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2003 Mar; 53 (Pt 2), pp: 603-606. DOI: 10.1099/ijs.0.02439-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 12710633 [Consulta: 21 setembre 2018].
  78. Dent, VE; Williams, RAD «Actinomyces slackii sp. nov. from Dental Plaque of Dairy Cattle» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 1986 Jul 1; 36 (3), pp: 392-395. DOI: 10.1099/00207713-36-3-392. ISSN: 1466-5026 [Consulta: 21 octubre 2018].
  79. Beck A, Baird JD, Slavić D «Submandibular lymph node abscess caused by Actinomyces denticolens in a horse in Ontario» (en anglès). Can Vet J, 2011 Maig; 52 (5), pp: 513-514. ISSN: 0008-5286. PMC: 3078004. PMID: 22043071 [Consulta: 30 agost 2018].
  80. Murakami S, Otaki M, Hayashi Y, Higuchi K, et al «Actinomyces denticolens colonisation identified in equine tonsillar crypts» (en anglès). Vet Rec Open, 2016 Set 8; 3 (1), pp: e000161. DOI: 10.1136/vetreco-2015-000161. PMC: 5020674. PMID: 27651913 [Consulta: 30 agost 2018].
  81. Murakami S, Kobayashi T, Sekigawa Y, Torii Y, et al «Actinomyces denticolens as a causative agent of actinomycosis in animals» (en anglès). J Vet Med Sci, 2018 Set 14; 18-0207, pàgs: 23. DOI: 10.1292/jvms.18-0207. ISSN: 1347-7439. PMID: 30224576 [Consulta: 1r octubre 2018].
  82. Hoyles L, Falsen E, Holmström G, Persson A, et al «Actinomyces suimastitidis sp. nov., isolated from pig mastitis» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Jul; 51 (Pt 4), pp: 1323-1326. DOI: 10.1099/00207713-51-4-1323. ISSN: 1466-5026. PMID: 11491328 [Consulta: 20 setembre 2018].
  83. Hoyles L, Pascual C, Falsen E, Foster G, et al «Actinomyces marimammalium sp. nov., from marine mammals» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Gen; 51 (Pt 1), pp: 151-156. DOI: 10.1099/00207713-51-1-151. ISSN: 1466-5026. PMID: 11211252 [Consulta: 29 agost 2018].
  84. Meng X, Lu S, Lai XH, Wang Y, et al «Actinomyces liubingyangii sp. nov. isolated from the vulture Gypaetus barbatus» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Jun; 67 (6), pp: 1873-1879. DOI: 10.1099/ijsem.0.001884. ISSN: 1466-5034. PMID: 28629506 [Consulta: 2 setembre 2018].
  85. Meng X, Lu S, Wang Y, Lai XH, et al «Actinomyces vulturis sp. nov., isolated from Gyps himalayensis» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Jun; 67 (6), pp: 1720-1726. DOI: 10.1099/ijsem.0.001851. ISSN: 1466-5034. PMID: 28629509 [Consulta: 2 setembre 2018].
  86. Meng X, Wang Y, Lu S, Lai XH, et al «Actinomyces gaoshouyii sp. nov., isolated from plateau pika (Ochotona curzoniae)» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Set; 67 (9), pp: 3363-3368. DOI: 10.1099/ijsem.0.002119. ISSN: 1466-5034. PMID: 28857023 [Consulta: 27 octubre 2018].
  87. Gledhill WE, Casida LE Jr «Predominant catalase-negative soil bacteria. II. Occurrence and characterization of Actinomyces humiferus, sp. N» (en anglès). Appl Microbiol, 1969 Jul; 18 (1), pp: 114-121. ISSN: 0003-6919. PMC: 377904. PMID: 5803624 [Consulta: 13 octubre 2018].
  88. Collins MD, Pascual C «Reclassification of Actinomyces humiferus (Gledhill and Casida) as Cellulomonas humilata nom. corrig., comb. nov» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2000 Mar; 50 (Pt 2), pp: 661-663. DOI: 10.1099/00207713-50-2-661. ISSN: 1466-5026. PMID: 10758873 [Consulta: 13 octubre 2018].
  89. Bou G, Fernández-Olmos A, García C, Sáez-Nieto JA, Valdezate S «Métodos de identificación bacteriana en el laboratorio de microbiologia» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011; 29 (8), pp: 601-608. DOI: 10.1016/j.eimc.2011.03.012. ISSN: 0213-005X. PMID: 21684044 [Consulta: 21 octubre 2018].
  90. Stingu CS, Borgmann T, Rodloff AC, Vielkind P, et al «Rapid identification of oral Actinomyces species cultivated from subgingival biofilm by MALDI-TOF-MS» (en anglès). J Oral Microbiol, 2015 Gen 16; 7, pp: 26110. DOI: 10.3402/jom.v7.26110. PMC: 4297926. PMID: 25597306 [Consulta: 22 octubre 2018].
  91. Valour F, Sénéchal A, Dupieux C, Karsenty J, et al «Actinomycosis: etiology, clinical features, diagnosis, treatment, and management» (en anglès). Infect Drug Resist, 2014 Jul 5; 7, pp: 183-197. DOI: 10.2147/IDR.S39601. PMC: 4094581. PMID: 25045274 [Consulta: 22 octubre 2018].
  92. Cruz Choappa, R; Vieille Oyarzo, P «Diagnóstico histológico de actinomicosis» (en castellà). Rev Argent Microbiol, 2018 Gen-Mar; 50 (1), pp: 108-110. DOI: 10.1016/j.ram.2017.05.005. ISSN: 0325-7541. PMID: 28964560 [Consulta: 22 octubre 2018].
  93. Dove, J «Actinomycosis in surgical biòpsies» (en anglès). J R Soc Med, 1979 Feb; 72 (2), pp: 106-108. ISSN: 0141-0768. PMC: 1436762. PMID: 552472 [Consulta: 22 octubre 2018].

Bibliografia

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinomyces Modifica l'enllaç a Wikidata
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Actinomyces: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

Actinomyces (del grec actis, 'biga', i mykes, 'mucus', 'fong') és un gènere de bacteris dins la classe actinobacteria. Tots ells són grampositius. Són anaerobis facultatius (excepte A. meyeri, que és anaerobi estricte), no formen endòspores i s'embranquen com els fongs formant colònies. L'aspecte filamentós d'aquestes colònies va portar a que rebessin aquest nom com si fossin fongs, cosa que és incorrecta. Ara per ara (2018), el gènere inclou unes 50 espècies i dos subespècies. 30 d'aquestes espècies tenen capacitat patogènica comprovada, si es donen les circumstàncies adequades. Algunes d'elles requereixen la presència d'altres gèrmens col·laboradors (copatògens) per produir la infecció.

Si bé els Actinomyces causen diverses malalties en els humans i el bestiar, també tenen un paper important en l'ecologia dels sòls on, per exemple, generen enzims que ajuden a degradar la lignina i la quitina juntament amb els d'altres actinobacteris, afavorint així la formació de compost.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Actinomyces ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Actinomyces ist eine Bakterien-Gattung der Familie Actinomycetaceae. Charakteristisch für diese Bakterien sind langgestreckte, oft verzweigte Zellen, ohne aktive Bewegung, überwiegend anaerobes Wachstum und positives Verhalten in der Gram-Färbung.

Gestalt, Zellstruktur

In der Regel gerade oder gekrümmte stäbchenförmige Zellen mit einem Durchmesser von 0,2 bis 3,0 µm. Die Länge ist sehr unterschiedlich, meistens sind die Individuen lang fädig – bis zu einer Länge von 50 µm oder sogar darüber. Einige Arten bilden kleine, verzweigte Myzelien. Die langfädigen Formen und Myzelien vermehren sich gelegentlich durch Zerfall in kurze Zellen (Segmentation). Endosporen werden nicht gebildet. Gram-Verhalten positiv. Keine aktive Bewegung.

Stoffwechsel

Aktinomyzeten sind anaerob, teilweise aerotolerant und wachsen beispielsweise bei erhöhter Kohlendioxidspannung bzw. unter mikroaerophilen Bedingungen. Nur wenige Actinomyces-Arten besitzen das Enzym Katalase. Teilweise wird durch eine hohe Kohlenstoffdioxid(CO2)- bzw. Hydrogencarbonat(HCO3)-Konzentration Wachstum unter aeroben Bedingungen möglich. Die meisten Arten benötigen zum Wachstum ein komplexes Nährstoffangebot. Häufig haben sie einen fermentativen Energiestoffwechsel, bei dem Kohlenhydrate zu organischen Säuren umgesetzt werden. Fast alle Aktinomyzeten wachsen langsam.

Vorkommen, Lebensweise

Die meisten Arten kommen in warmblütigen Wirbeltieren vor, entweder als Pathogene oder als Kommensalen. Das Temperaturoptimum des Wachstums liegt deshalb relativ hoch: 30 bis 37 °C. Actinomyces bovis etwa kommt häufig im Maul von Rindern vor.[1] Die pathogenen Arten, vor allem Actinomyces israelii, verursachen verschiedene Krankheiten (Aktinomykosen) bei Säugetieren. Hier entstehen zum Beispiel Abszesse in der Mundhöhle oder im Gastrointestinaltrakt. Die Sporen können übertragen werden, nicht jedoch die Erkrankungen, da diese zur Entstehung in der Regel eine herabgesetzte lokale Abwehr benötigen.[2]

Actinomyces als Krankheitsauslöser

In der Regel verursachen Actinomyces spp. nicht als alleiniger Auslöser Krankheitsprozesse. Prominenteste pathogene Spezies ist Actinomyces israelii und namensgebend beteiligt an Aktinomykosen des Hals-Nasen-Ohren-Bereichs oder des Urogenitaltrakts. Dabei handelt es sich um abszessbildende, fistelnde, eitirige Entzündungen, die bei Nichtbehandlung entstellenden Charakter haben können. Via zum Beispiel einer Bagatellverletzung in der Mundhöhle, kann es zu einer Entzündung mit zunächst einem anderen Erreger kommen. Wenn im Verlauf Actinomyces geeignete Lebensbedingungen findet: fortdauernd anaerobe Atmosphäre und absterbendes Gewebe, kann es zu einer chronischen Infektion kommen. Diese dehnt sich unter Umständen aus und ein Höhlensystem mit für das Immunsystem schwer zugänglichen Abszessen entsteht. Ohne chirurgisches Eingreifen, ist bei fortgeschrittenem Prozess keine Heilung zu erwarten. Sollte aufgrund der Klinik der Verdacht auf eine Aktinomykose bestehen, sollte dies dem mikrobiologischen Labor mitgeteilt werden. Dann nämlich muss das langsame Wachstum dieser Bakterien beachtet und die Kulturen länger bebrütet werden.[3]

Herkunft des Namens

Besondere Beachtung fanden im 19. Jahrhundert durch Actinomyces-Arten hervorgerufene knollige Konkretionen in verschiedenen befallenen Körperteilen von Tieren. Im Querschnitt durch diese damals in Anlehnung an einen Ausdruck der Mineralogie so genannten „Drusen“ zeigt sich eine strahlige Struktur, die durch strahliges, von einem Punkt ausgehendes Wachstum der Bakterien-Hyphen verursacht wird. Da man zu der Zeit Bakterien der Gattung Actinomyces wie auch andere myzelbildende Bakterien (wie beispielsweise die der Gattung Streptomyces) für Pilze hielt, gab man ihnen wie anderen Actinomycetaceae die deutsche Bezeichnung „Strahlenpilze“; in der Biologie war die entsprechende Bezeichnung „Aktinomyzeten“ (oder „Aktinomyketen“), gebildet aus dem Altgriechischen ακτίς - aktis = Strahl und μύκης - mykes = Pilz. Der deutsche Botaniker Carl Otto Harz nannte 1877 den Erreger einer solchen Konkretion bei einem Rind Actinomyces bovis.

Literatur

  • Klaus P. Schaal, Atteyet F. Yassin, Erko Stackebrandt: The Family Actinomycetaceae: The Genera Actinomyces, Actinobaculum, Arcanobacterium, Varibaculum, and Mobiluncus. In: Martin Dworkin, Stanley Falkow, Eugene Rosenberg, Karl-Heinz Schleifer, Erko Stackebrandt (Hrsg.): The Prokaryotes - A Handbook on the Biology of Bacteria. 3. Auflage, Bd. 3: Archaea. Bacteria: Firmicutes, Actinomycetes. Springer Verlag, New York 2006, S. 430–537, ISBN 978-0-387-25493-7 (Print), ISBN 978-0-387-30743-5 (Online), doi:10.1007/0-387-30743-5_21.
  • Eija Könönen, William G. Wade: Actinomyces and Related Organisms in Human Infections. In: Clinical Microbiology Reviews, Band 28, 2015, Heft 2, Seiten 419–442. doi:10.1128/CMR.00100-14

Einzelnachweise

  1. Hans von Kress (Hrsg.): MüllerSeifert. Taschenbuch der medizinisch-klinischen Diagnostik. 69. Auflage. Verlag von J. F. Bergmann, München 1966, S. 1062.
  2. Rosemarie Blatz: Medizinische Mikrobiologie und Immunologie systematisch. 1. Auflage. Bremen 1999, ISBN 978-3-89599-139-4, S. 156–158.
  3. S. Suerbaum, G.-D. Burchard, S.H.E. Kaufmann, T.F. Schulz: MEDIZINISCHE MIKROBIOLOGIE UND INFEKTIOLOGIE. 9. Auflage. SPRINGER, Berlin 2020, ISBN 978-3-662-61385-6, S. 442–444.
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Actinomyces: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Actinomyces ist eine Bakterien-Gattung der Familie Actinomycetaceae. Charakteristisch für diese Bakterien sind langgestreckte, oft verzweigte Zellen, ohne aktive Bewegung, überwiegend anaerobes Wachstum und positives Verhalten in der Gram-Färbung.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Actinomyces ( Tagalogca )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı

Ang Actinomyces ay isang uri ng bakterya sa kahariang Protista. Ito ay isang Gram-negative bacteria.


Bakterya Ang lathalaing ito na tungkol sa Bakterya ay isang usbong. Makatutulong ka sa Wikipedia sa nito.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Mga may-akda at editor ng Wikipedia

Actinomyces ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Actinomyces is a genus of the Actinomycetia class of bacteria. They all are gram-positive. Actinomyces species are facultatively anaerobic and they grow best under anaerobic conditions.[2] Actinomyces species may form endospores, and while individual bacteria are rod-shaped, Actinomyces colonies form fungus-like branched networks of hyphae.[3] The aspect of these colonies initially led to the incorrect assumption that the organism was a fungus and to the name Actinomyces, "ray fungus" (from Greek actis, ray or beam, and mykes, fungus).

Actinomyces species are ubiquitous, occurring in soil and in the microbiota of animals, including the human microbiota. They are known for the important role they play in soil ecology; they produce a number of enzymes that help degrade organic plant material, lignin, and chitin. Thus, their presence is important in the formation of compost. Certain species are commensal in the skin flora, oral flora, gut flora, and vaginal flora[4] of humans and livestock. They are also known for causing diseases in humans and livestock, usually when they opportunistically gain access to the body's interior through wounds. As with other opportunistic infections, people with immunodeficiency are at higher risk. In all of the preceding traits and in their branching filament formation, they bear similarities to Nocardia.[5]

Like various other anaerobes, Actinomyces species are fastidious, thus not easy to culture and isolate. Clinical laboratories do culture and isolate them, but a negative result does not rule out infection, because it may be due simply to reluctance to grow in vitro.

Genomics

Phylogenetic trees based on 16S ribosomal RNA (16SrRNA) sequences have shown that the genus Actinomyces is quite diverse, exhibiting polyphyletic branching into several clusters. The genera Actinomyces and Mobiluncus form a monophyletic clade in a phylogenetic tree constructed using RpoB, RpoC, and DNA gyrase B protein sequences. This clade is also strongly supported by a conserved signature indel consisting of a three-amino-acid insertion in isoleucine tRNA synthetase found only in the species of the genera Actinomyces and Mobiluncus.[6]

Pathology

Actinomycota are normally present in the gums, and are the most common cause of infection in dental procedures and oral abscesses. Many Actinomyces species are opportunistic pathogens of humans and other mammals, particularly in the oral cavity.[7] In rare cases, these bacteria can cause actinomycosis, a disease characterized by the formation of abscesses in the mouth, lungs, or the gastrointestinal tract.[8] Actinomycosis is most frequently caused by A. israelii, which may also cause endocarditis, though the resulting symptoms may be similar to those resulting from infections by other bacterial species.[9][10] Aggregatibacter actinomycetemcomitans has been identified as being of note in periodontal disease.

The genus is typically the cause of oral-cervicofacial disease. It is characterized by a painless "lumpy jaw". Lymphadenopathy is uncommon in this form of the disease. Another form of actinomycosis is thoracic disease, which is often misdiagnosed as a neoplasm, as it forms a mass that extends to the chest wall. It arises from aspiration of organisms from the oropharynx. Symptoms include chest pain, fever, and weight loss. Abdominal disease is another manifestation of actinomycosis. This can lead to a sinus tract that drains to the abdominal wall or the perianal area. Symptoms include fever, abdominal pain, and weight loss.[11] Actinomyces species have also been shown to infect the central nervous system in a dog "without history or evidence of previous trauma or other organ involvement."[12]

Pelvic actinomycosis is a rare but proven complication of use of intrauterine devices. In extreme cases, pelvic abscesses might develop. Treatment of pelvic actinomycosis associated with intrauterine devices involves removal of the device and antibiotic treatment.[13]

Diagnosis

Actinomycosis may be considered when a patient has chronic progression of disease across tissue planes that is mass-like at times, sinus tract development that may heal and recur, and refractory infection after a typical course of antibiotics.[11]

Treatment

Treatment for actinomycosis consists of antibiotics such as penicillin or amoxicillin for 5 to 12 months,[14] as well as surgery if the disease is extensive.[11]

Species

The genus Actinomyces comprises the following species:[15]

Gallery

References

  1. ^ Harz CO. (1877–1878). "Actinomyces bovis, ein neuer Schimmel in den Geweben des Rindes" [Actinomyces bovis, a new mold from the tissues of cattle]. Deutsche Zeitschrift für Thiermedizin. 5: 125–140.
  2. ^ Bowden, Geroge [sic] H. W. (1996), Baron, Samuel (ed.), "Actinomyces, Propionibacterium propionicus, and Streptomyces", Medical Microbiology (4th ed.), University of Texas Medical Branch at Galveston, ISBN 978-0-9631172-1-2, PMID 21413327, retrieved 2020-06-04
  3. ^ Holt JG, ed. (1994). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology (9th ed.). Williams & Wilkins. ISBN 0-683-00603-7.
  4. ^ Petrova, Mariya I.; Lievens, Elke; Malik, Shweta; Imholz, Nicole; Lebeer, Sarah (2015). "Lactobacillus species as biomarkers and agents that can promote various aspects of vaginal health". Frontiers in Physiology. 6: 81. doi:10.3389/fphys.2015.00081. ISSN 1664-042X. PMC 4373506. PMID 25859220.
  5. ^ Sullivan, DC; Chapman, SW (2010), "Bacteria that masquerade as fungi: actinomycosis/nocardia", Proc Am Thorac Soc, 7 (3): 216–221, doi:10.1513/pats.200907-077AL, PMID 20463251.
  6. ^ Gao, B.; Gupta, R. S. (2012). "Phylogenetic Framework and Molecular Signatures for the Main Clades of the Phylum Actinobacteria". Microbiology and Molecular Biology Reviews. 76 (1): 66–112. doi:10.1128/MMBR.05011-11. PMC 3294427. PMID 22390973.
  7. ^ Madigan M; Martinko J, eds. (2005). Brock Biology of Microorganisms (11th ed.). Prentice Hall. ISBN 0-13-144329-1.
  8. ^ Bowden GHW (1996). Baron S; et al. (eds.). Actinomycosis in: Baron's Medical Microbiology (4th ed.). Univ of Texas Medical Branch. ISBN 0-9631172-1-1. (via NCBI Bookshelf).
  9. ^ Lam, S; Samraj, J; Rahman, S; Hilton, E (April 1993). "Primary actinomycotic endocarditis: case report and review". Clinical Infectious Diseases. 16 (4): 481–5. doi:10.1093/clind/16.4.481. PMID 8513051.
  10. ^ Adalja, AA; Vergis, EN (August 2010). "Actinomyces israelii endocarditis misidentified as "Diptheroids [sic]"". Anaerobe. 16 (4): 472–3. doi:10.1016/j.anaerobe.2010.05.003. PMID 20493959.
  11. ^ a b c El Sahli, MD, MS. "Anaerobic Pathogens." Infectious Disease Module 2007. Baylor College of Medicine, 2007.
  12. ^ Couto, SS; Dickinson, PJ; Jang, S; Munson, L (November 2000). "Pyogranulomatous meningoencephalitis due to Actinomyces sp. in a dog". Veterinary Pathology. 37 (6): 650–2. doi:10.1354/vp.37-6-650. PMID 11105955. S2CID 5619351.
  13. ^ Joshi C, Sharma R, Mohsin Z. Pelvic actinomycosis: a rare entity presenting as tubo-ovarian abscess. Arch Gynecol Obstet. 2010 Feb;281(2):305-6
  14. ^ "Actinomycosis: MedlinePlus Medical Encyclopedia". www.nlm.nih.gov. Retrieved 18 January 2016.
  15. ^ Euzéby JP, Parte AC. "Actinomycetaceae". List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN). Retrieved June 17, 2021.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Actinomyces: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Actinomyces is a genus of the Actinomycetia class of bacteria. They all are gram-positive. Actinomyces species are facultatively anaerobic and they grow best under anaerobic conditions. Actinomyces species may form endospores, and while individual bacteria are rod-shaped, Actinomyces colonies form fungus-like branched networks of hyphae. The aspect of these colonies initially led to the incorrect assumption that the organism was a fungus and to the name Actinomyces, "ray fungus" (from Greek actis, ray or beam, and mykes, fungus).

Actinomyces species are ubiquitous, occurring in soil and in the microbiota of animals, including the human microbiota. They are known for the important role they play in soil ecology; they produce a number of enzymes that help degrade organic plant material, lignin, and chitin. Thus, their presence is important in the formation of compost. Certain species are commensal in the skin flora, oral flora, gut flora, and vaginal flora of humans and livestock. They are also known for causing diseases in humans and livestock, usually when they opportunistically gain access to the body's interior through wounds. As with other opportunistic infections, people with immunodeficiency are at higher risk. In all of the preceding traits and in their branching filament formation, they bear similarities to Nocardia.

Like various other anaerobes, Actinomyces species are fastidious, thus not easy to culture and isolate. Clinical laboratories do culture and isolate them, but a negative result does not rule out infection, because it may be due simply to reluctance to grow in vitro.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Actinomyces ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

Actinomyces es un género de bacterias definido por Harz en 1877, del tipo grampositivo. Algunas especies son anaerobias, mientras que otras son facultativas anaerobias.

Las especies de Actinomyces no forman esporas, y, mientras que las bacterias individuales son esféricas, las colonias forman estructuras semejantes en forma a las hifas de los hongos.[1]​ Muchos Actinomyces son patógenos oportunistas de los seres humanos y de otros mamíferos, particularmente en la cavidad bucal. En casos raros, estas bacterias pueden causar actinomicosis, una enfermedad caracterizada por la formación de abscesos en la boca, los pulmones, o el aparato digestivo.[2]​ Algunas especies son responsables del olor vegetal de la tierra, que a menudo es particularmente notable después de una lluvia.[3]

Patología

Actinomyces israelii causa frecuentemente actinomicosis. Esta es una de las patologías con más diagnósticos erróneos pues frecuentemente se confunde con neoplasia. A. socranski es un colonizador normal de la vagina, colón y boca. La infección se produce en primer lugar por una rotura de la barrera mucosa producida a causa de varios procedimientos (dental, GI), aspiración, o por patologías tales como diverticulitis. La fase crónica de esta enfermedad es conocida como «fase clásica» puesto que la fase temprana o aguda es a menudo ignorada por los servicios médicos. Esta se caracteriza por un lento crecimiento contiguo que puede alternar entre la curación espontánea y la recurrencia, con una gran densidad de lesión fibrótica. La lesión es a menudo descrita como «de madera». Aparece una purulencia de gránulos de azufre rodeada de neutrófilos. Este conglomerado de organismos es prácticamente el diagnóstico de Actinomyces israelii.

La forma más común de la actinomicosis es oral-cervicofacial. Se caracteriza por ser indolora y dar lugar a «mandíbulas desiguales». La linfadenopatía, sin embargo, es poco frecuente. Otra forma de actinomicosis es una patología torácica, que a menudo se diagnostica incorrectamente como una neoplasia, ya que forma una masa que se extiende a la pared torácica. Se origina por la aspiración de estos organismos desde la orofaringe. Los síntomas incluyen dolor en el pecho, fiebre y pérdida de peso.

Otra manifestación de la actinomicosis es una patología abdominal. Esta puede ocasionar un tracto sinusal que drene la pared abdominal o la zona perianal. La actinomicosis pélvica generalmente es causada por los dispositivos intrauterinos (DIU). Los síntomas incluyen fiebre, dolor abdominal y pérdida de peso. También se ha mostrado que Actinomyces sp. puede infectar el sistema nervioso central en un perro «sin evidencia de un trauma anterior o de infección en otro órgano».[4]

Tratamiento, prevención y control

El tratamiento de la actinomicosis implica la combinación del desbridamiento quirúrgico de los tejidos afectados y la administración prolongada de antibióticos.

Las especies pertenecientes al género Áctinomyces son sensibles a penicilina (que se considera el antibiótico de elección), así como a eritromicina y clindamicina.

La mayoría de las especies es resistente a metronidazol, y las tetraciclinas tienen una actividad variable.

Se debe sospechar la existencia de un foco sin drenaje en los pacientes que no parecen responder al tratamiento prolongado (de 4 a 12 meses). La respuesta clínica suele ser buena incluso en los pacientes que han sufrido una destrucción extensa de los tejidos. El mantenimiento de una buena higiene bucodental y el uso de la profilaxis antibiótica adecuada cuando se realizan maniobras invasivas en la cavidad bucal o en el tubo digestivo pueden disminuir el riesgo de estas infecciones.

Taxonomía

De acuerdo con el Sistema Integrado de Información Taxonómica, incluye las siguientes especies:[5][6]

Referencias

  1. Holt JG (editor) (1994). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology (9th ed. edición). Williams & Wilkins. ISBN 0-683-00603-7.
  2. Bowden GHW (1996). Actinomycosis in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al, eds.) (4th ed. edición). Univ of Texas Medical Branch. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
  3. The Sweet Smell of Rain
  4. Couto, S. S.; Dickinson, P. J.; Jang, S.; Munson, L. (2016). «Pyogranulomatous Meningoencephalitis Due to Actinomyces sp. in a Dog». Veterinary Pathology (en inglés) 37 (6): 650-652. doi:10.1354/vp.37-6-650.
  5. Sistema Integrado de Información Taxonómica. «Actinomyces (TSN 189401)» (en inglés).
  6. «Genus Actinomyces». LPSN bacterio.net (en inglés). Consultado el 18 de marzo de 2019.

Fuentes

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Actinomyces: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

Actinomyces es un género de bacterias definido por Harz en 1877, del tipo grampositivo. Algunas especies son anaerobias, mientras que otras son facultativas anaerobias.

Las especies de Actinomyces no forman esporas, y, mientras que las bacterias individuales son esféricas, las colonias forman estructuras semejantes en forma a las hifas de los hongos.​ Muchos Actinomyces son patógenos oportunistas de los seres humanos y de otros mamíferos, particularmente en la cavidad bucal. En casos raros, estas bacterias pueden causar actinomicosis, una enfermedad caracterizada por la formación de abscesos en la boca, los pulmones, o el aparato digestivo.​ Algunas especies son responsables del olor vegetal de la tierra, que a menudo es particularmente notable después de una lluvia.​

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Actinomyces ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Actinomyces generoa bakterio Gram positiboz osatua dago, morfologia oso irregularra dutenak. Anaerobio hertsiak edo fakultatiboak dira, eta ez dute esporarik sortzen. Ez dira mugikorrak.

Genero honetako bakterioak banakako zelulen moduan edo harizpi luze eta korapilatsuak osatuz ager daitezke. Harizpi horiek onddoen hifak gogoratzen dituzte maiz.

Bakterio hauetako batzuk saprofitoak dira eta lurrean daude. Beste batzuk, aldiz, patogenoak dira eta gaixotasun infekziosoak eragiten dituzte gizakiarengan eta beste ugaztun batzuengan, aktinomikosia izanik garrantzitsuena (ahoan eta digestio-aparatuan kalteak sortzen dituena).

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Actinomyces: Brief Summary ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Actinomyces generoa bakterio Gram positiboz osatua dago, morfologia oso irregularra dutenak. Anaerobio hertsiak edo fakultatiboak dira, eta ez dute esporarik sortzen. Ez dira mugikorrak.

Genero honetako bakterioak banakako zelulen moduan edo harizpi luze eta korapilatsuak osatuz ager daitezke. Harizpi horiek onddoen hifak gogoratzen dituzte maiz.

Bakterio hauetako batzuk saprofitoak dira eta lurrean daude. Beste batzuk, aldiz, patogenoak dira eta gaixotasun infekziosoak eragiten dituzte gizakiarengan eta beste ugaztun batzuengan, aktinomikosia izanik garrantzitsuena (ahoan eta digestio-aparatuan kalteak sortzen dituena).

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Actinomyces ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı
 src=
Actinomyces sp. (culture sur gel d'agar-agar).

Actinomyces est un genre de Bactérie appartenant à la division des Actinobactéries et à l'ordre des actinomycètes.

Habitat

Bactéries saprophytes de l'environnement, principalement telluriques.

Caractères bactériologiques

Morphologie

Les bactéries du genre Actinomyces sont connues comme étant capables de former des inclusions intracellulaires de polyhydroxyalcanoates sous conditions de stress (ex. : déficit d’éléments tels que le phosphore, l’azote, l’oxygène, combiné avec un excès en sources carbonées).

Dans le produit pathologique, on ne trouve l'actinomyces que dans les grains. Ceux-ci, écrasés entre lame et lamelle, se révèlent constitués d'un feutrage de fins filaments ramifiés se terminant en périphérie par des renflements en massue. Au Gram, les filaments sont Gram positifs, les massues Gram négatives.

Dans les préparations faites à partir des cultures, on trouve des fragments de filaments de longueurs très variables, beaucoup de formes bacillaires et on recherche les formes bifurquées.

Culture en anaérobiose

  • Sur gélose au sang, il y a développement lent (5 à 15 jours) de petites colonies blanchâtres, rugueuses et avec des prolongements en pattes d'araignées (plus lisses pour A. bovis, qui est d'ailleurs plus tolérant pour l'oxygène).
  • En milieu liquide, on peut voir de petites sphères floconneuses.

Pouvoir pathogène

Actinomyces israelii est l'agent de l'actinomycose humaine ; il est assez proche mais distinct d'Actinomyces bovis, agent de l'actinomycose bovine. A. israelii est normalement présent comme commensal de la bouche (surtout tartre dentaire), au niveau des amygdales et dans l'intestin[1].

L'infection endogène due à sa pénétration dans les tissus provoque des abcès indurés subaigus ou chroniques[2], dont le centre se nécrose et dont le pus ainsi formé finit par s'éliminer par une ou plusieurs fistules. La localisation peut être cervico-faciale (plus ou moins 45 % des cas, surtout joues et tissus sous maxillaires), abdominale (plus ou moins 25 % des cas, surtout du cæcum), pulmonaire (plus ou moins 20 %) ou variée (notamment glandes lacrymales).

La caractéristique principale de ces suppurations est la présence de petits grains jaunâtres. Dans les lésions fistulisées, il y a généralement surinfection par des coques anaérobies, des staphylocoques ou des petits bacilles Gram négatifs appelés Actinobacillus actinomycetemcomitans.

Diagnostic

Il faut soigneusement rechercher les grains jaunes qui peuvent être très petits et rares (surtout quand il y a surinfection). Faire couler lentement le pus le long de la paroi du tube ou d'une boîte de Petri en le regardant à la loupe. Les examens doivent porter sur ces grains écrasés : examen microscopique et culture.

Traitement

Pénicilline, sulfamidés et tétracyclines sont relativement actifs mais le traitement doit être prolongé et s'accompagner au besoin de drainage chirurgical.

Notes et références

  1. (en) Madigan M et Martinko J, Brock Biology of Microorganisms, Prentice Hall, 2005 (ISBN 0-13-144329-1)
  2. (en) Bowden GHW et al., Actinomycosis in: Baron's Medical Microbiology, Univ of Texas Medical Branch, 1996 (ISBN 0-9631172-1-1)
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Actinomyces: Brief Summary ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı
 src= Actinomyces sp. (culture sur gel d'agar-agar).

Actinomyces est un genre de Bactérie appartenant à la division des Actinobactéries et à l'ordre des actinomycètes.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Actinomyces ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

Actinomyces é un xénero de bacterias grampositivas da clase das actinobacterias. As Actinomyces son anaeróbicas facultativas (coa excepción de A. meyeri, que é anaeróbica estrita). Todas as especies crecen mellor en condicións anaeróbicas. As especies deste xénero non forman endósporas, e son de forma bacilar, pero as súas colonias forman redes ramificadas parecidas ás hifas de fungos (antes recibían o nome de actinomicetos).[1] O aspecto desta colonias fixo que inicialmente se pensase erradamente que eran fungos, e explica que o seu nome "Actinomyces" en grego signifique "fungo de raios".

Os Actinomyces son coñecidos por causaren doenzas nos humanos, e polo importante papel que desempeñan na ecoloxía do solo. Producen varios encimas que axudan a degradar material orgánico vexetal, lignina, e quitina. A súa presenza é importante para a formación de compost.

Xenómica

As árbores filoxenéticas baseadas nas secuencias dos ARNr 16S indican que o xénero Actinomyces é bastante diverso, e mostra unha ramificación polifilética en varios grupos distintos. O xénero Actinomyces e Mobiluncus forman un clado monofilético na árbore filoxenética construída usando as secuencias das proteínas RpoB, RpoC e ADN xirase B. Este clado está tamén moi apoiado pola presenza nel dun indel sinatura conservado formado por unha inserción de 3 aminoácidos na isoleucina-ARNt sintetase, xa que se encontra só nas especies dos xéneros Actinomyces e Mobiluncus.[2]

Patoloxía

As especies de Actinomyces están normalmente presentes nas enxivas e son a causa máis común de infección en intervencións odontolóxicas e abscesos orais. Moitas especies de Actinomyces son patóxenos oportunistas de humanos e outros mamíferos, especialmente na cavidade oral.[3] En raros casos, estas bacterias poden causar actinomicose, que é unha doenza caracterizada pola formación de abscesos na boca, pulmóns, ou tracto gastrointestinal.[4] A actinomicose é causada con maior frecuencia pola especie Actinomyces israelii, a cal pode tamén causar endocardite, aínda que os síntomas resultantes poden ser similares aos producidos por infeccións por outras bacterias.[5][6] Aggregatibacter actinomycetemcomitans foi identificada na enfermidade periodontal.

Galería de imaxes

Notas

  1. Holt JG (editor) (1994). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology (9th ed.). Williams & Wilkins. ISBN 0-683-00603-7.
  2. Beile Gao; Radhey S. Gupta (2012). "Phylogenetic Framework and Molecular Signatures for the Main Clades of the Phylum Actinobacteria". Microbiol. Mol. Biol. Rev. 76 (1): 66–112. doi:10.1128/MMBR.05011-11.
  3. Madigan M; Martinko J (editors). (2005). Brock Biology of Microorganisms (11th ed.). Prentice Hall. ISBN 0-13-144329-1.
  4. Bowden GHW (1996). Actinomycosis in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.) (4th ed.). Univ of Texas Medical Branch. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
  5. Lam, S; Samraj, J; Rahman, S; Hilton, E (April 1993). "Primary actinomycotic endocarditis: case report and review.". Clinical infectious diseases : an official publication of the Infectious Diseases Society of America 16 (4): 481–5. PMID 8513051.
  6. Adalja, AA; Vergis, EN (August 2010). "Actinomyces israelii endocarditis misidentified as "Diptheroids".". Anaerobe 16 (4): 472–3. PMID 20493959.

Véxase tamén

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia

Actinomyces: Brief Summary ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

Actinomyces é un xénero de bacterias grampositivas da clase das actinobacterias. As Actinomyces son anaeróbicas facultativas (coa excepción de A. meyeri, que é anaeróbica estrita). Todas as especies crecen mellor en condicións anaeróbicas. As especies deste xénero non forman endósporas, e son de forma bacilar, pero as súas colonias forman redes ramificadas parecidas ás hifas de fungos (antes recibían o nome de actinomicetos). O aspecto desta colonias fixo que inicialmente se pensase erradamente que eran fungos, e explica que o seu nome "Actinomyces" en grego signifique "fungo de raios".

Os Actinomyces son coñecidos por causaren doenzas nos humanos, e polo importante papel que desempeñan na ecoloxía do solo. Producen varios encimas que axudan a degradar material orgánico vexetal, lignina, e quitina. A súa presenza é importante para a formación de compost.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia

Actinomyces ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

Actinomyces è un genere di batteri Gram-positivo.

Fisiologia e struttura

I batteri del genere Actinomyces sono bacilli gram-positivi anaerobi obbligati o facoltativi non acido-resistenti (a differenza di Nocardia, morfologicamente simile). Sono caratterizzati da una crescita lenta nelle colture di laboratorio e si rendono responsabili di infezioni croniche a sviluppo lento. In genere sviluppano forme filamentose (ife) simil-fungine, tuttavia sono da considerarsi batteri per la mancanza di mitocondri e membrana nucleare, inoltre si replicano per scissione e sono sensibili alle penicilline (ma non ai chemioterapici antimicotici).

Patogenesi

I batteri del genere Actinomyces colonizzano il tratto respiratorio superiore, il tratto gastrointestinale e apparato genitale femminile. Normalmente non sono presenti sulla superficie cutanea e si rendono causa di malattia nell'uomo solo quando le normali barriere mucose vengono danneggiate da un trauma, interventi chirurgici o infezioni in genere.

La patologia viene indicata con il termine di actinomicosi ed è caratterizzata dallo sviluppo di lesioni granulomatose croniche che diventano suppurative con formazione di ascessi spesso collegati da tragitti fistolosi. Negli ascessi e nei tragitti fistolosi sono spesso visibili colonie macroscopiche di microrganismi simili per aspetto a granelli di sabbia; tali colonie sono indicate con il nome di granuli sulfurei per il caratteristico colore giallo-arancione. Le colonie sono costituite da ammassi filamentosi legati insieme da fosfato di calcio, caratteristica che conferisce alla superficie del tessuto interessato dall'infezione una consistenza dura.

Più frequentemente Actinomyces è responsabile di infezioni miste (polimicrobiche) del cavo orale.

Bibliografia

  • Holt JG (a cura di), Bergey's Manual of Determinative Bacteriology, 9ª ed., Williams & Wilkins, 1994, ISBN 0-683-00603-7.
  • Madigan M e Martinko J (a cura di), Brock Biology of Microorganisms, 11ª ed., Prentice Hall, 2005, ISBN 0-13-144329-1.
  • Patrick R. Murray, Ken S. Rosenthal e Micheal A. Pfaller, Microbiologia Medica, 6ª ed., ELSEVIER, 2011.

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Actinomyces: Brief Summary ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

Actinomyces è un genere di batteri Gram-positivo.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Actinomyces ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

Actinomyces is een bacterie-genus. Hieronder vallen onder andere de volgende soorten:

Wikimedia Commons Zie de categorie Actinomyces van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Actinomyces ( Norveççe )

wikipedia NN tarafından sağlandı

Actinomyces (frå gr. «aktis» - stråle og «mykēs» - sopp) er ei slekt gram-positive bakteriar i familien Actinomycetaceae. Dei ulike artene kan valda infeksjonar (actinomykose) både hjå menneske (Actinomyces israelii) og dyr (Actinomyces bovis hjå storfe).

Spire Denne biologiartikkelen er ei spire. Du kan hjelpe Nynorsk Wikipedia gjennom å utvide han.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NN

Actinomyces ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Actinomyces é um gênero de actinobactérias gram-positivas, anaeróbias ou anaeróbias facultativas, não formam esporos, e, enquanto as bactérias individuais são esféricas (cocos), as colônias formam estruturas semelhantes às hifas dos fungos.[1] São capazes de reduzir nitratos e nitritos. Foram definidos por Harz em 1877. Quinze espécies são flora normal das mucosas humanas e seis são patógenos oportunistas, especialmente de inflamações bucais.[2]

Algumas espécies são responsáveis pelo cheiro da terra e planta, particularmente perceptível após cortar a grama e depois de uma chuva.[3] Eles produzem uma série de enzimas que degradam que a lignina e a quitina de materiais orgânicos vegetais, e assim sua presença é importante para a formação de compostas vegetais.

Cultivo

 src=
A.israelii em microscópio eletrônico

Podem ser coletadas da pele e mucosas de mamíferos e crescem lentamente em culturas sob condições anaeróbias. As colônias parecem brancas, com a superfície de cúpula que pode se tornar irregular quando a incubação dura mais de uma semana. Nos casos típicos aparecem formas filamentosas delicadas, semelhante a hifas fúngicas, quando detectado em amostras clínicas ou isolado em cultura.[4]

Patologias

 src=
Biópsia de micetoma actinomicótico (tinção H&E)

Actinomyces israelii é o mais frequente causador de actinomicose, mas cinco outros (A. gerencseriae, A. naeslundii, A.viscosus, A. odontolyticus e A. meyeri) também podem causá-la com os mesmos sintomas. Esta doença é caracterizada pela formação de abcessos fibrosos geralmente e, sinergia com outras bactérias na boca, tubo digestivo, pulmões ou o trato genital feminino e que são muito parecidos com neoplasias (tumores) em exames por imagem. Raramente também podem infectar pele, ossos ou sistema nervoso central.[5]

Infecções na boca geralmente estão associadas à má higiene, lesões na gengiva e procedimentos dentais recentes. Causam abcessos dolorosos, fibrosos, que crescem e danificam os dentes. Com o tempo podem formar grânulos amarelos endurecidos descritos como similares a "pedras de enxofre" (mas que não contem enxofre).[6]

Tratamento

O tratamento de escolha para actinomicoses profundas é feito com penicilina em altas doses, penicilina G intravenosa no primeiro mês e outra penicilina oral por mais 6 a 12 meses, é importante para garantir a penetração do fármaco aos grânulos e evitar reincidências e resistência. Resultados terapêuticos podem ser insatisfatórios quando há presença de espécies bacterianas resistentes concomitantes.[2]

Por sua aparência, frequentemente são confundidos com tumores ou micoses e tratados erroneamente.

Referências

  1. Holt, John G. (1994). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology (em inglês). [S.l.]: Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 9780683006032
  2. a b McNeil, M.D., Michael M.; Schaal, Klaus P. «Actinomyces species (Actinomycoses)- Infectious Disease and Antimicrobial Agents». www.antimicrobe.org. antimicrobe. Consultado em 30 de novembro de 2017
  3. Elliott, Debbie (11 de agosto de 2007). «The Sweet Smell of Rain». NPR.org (em inglês)
  4. Sánchez Hernández, José Antonio; Mercado Carrillo, Noé Ángel; Chilaca Rosas, Fátima; José Antonio, Rivera Tapia (2004). «Uso del DIU asociado a la infección secundaria por Actinomyces en tracto genital femenino». Revista Española de Patologia
  5. Madigan, Michael T.; Martinko, John M. (2006). Brock Biology of Microorganisms (em inglês). [S.l.]: Pearson Prentice Hall. ISBN 9780131443297
  6. «Manual of clinical microbiology.». www.ncbi.nlm.nih.gov. NLM Catalog - NCBI. Consultado em 30 de novembro de 2017
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Actinomyces: Brief Summary ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Actinomyces é um gênero de actinobactérias gram-positivas, anaeróbias ou anaeróbias facultativas, não formam esporos, e, enquanto as bactérias individuais são esféricas (cocos), as colônias formam estruturas semelhantes às hifas dos fungos. São capazes de reduzir nitratos e nitritos. Foram definidos por Harz em 1877. Quinze espécies são flora normal das mucosas humanas e seis são patógenos oportunistas, especialmente de inflamações bucais.

Algumas espécies são responsáveis pelo cheiro da terra e planta, particularmente perceptível após cortar a grama e depois de uma chuva. Eles produzem uma série de enzimas que degradam que a lignina e a quitina de materiais orgânicos vegetais, e assim sua presença é importante para a formação de compostas vegetais.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Актиномицеты (род) ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı
Порядок: Актиномицеты
Подпорядок: Actinomycineae
Семейство: Actinomycetaceae
Род: Актиномицеты
Международное научное название

Actinomyces Harz 1877

Виды[1]
Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 189401NCBI 1654EOL 83352

Актиномицеты[2] (лат. Actinomyces) — род бактерий семейства Actinomycetaceae порядка актиномицетов (Actinomycetales). Многие представители рода вызывают заболевания у человека и животных, также есть фитопатогенные виды. Род описан в 1877 г. немецким ботаником Карлом Харцем (нем. Carl Otto Harz, 1842—1906).

Биологические свойства

Actinomyces представляет собой длинные ветвящиеся нити (также называемым мицелием), экзоспоры образуются на прямых или спирально закрученных спороносцах, представляющих собой цепочки, содержащие 30—50 спор. Окрашиваются по методу Грама положительно. Хемоорганогетеротрофы, анаэробы или факультативные анаэробы. Способны гидролизовать биополимеры растительного и животного происхождения, например лигнин и хитин[3].

Геном

Известна полная нуклеотидная последовательность генома Actinomyces naeslundii штамма MG1. Геном A. naeslundii представляет собой молекулу ДНК размером 3042856 п.н., содержащую 2818 гена, из которых 2758 кодируют белки, процент % Г+Ц пар генома A. naeslundii составляет 68.46 %[4]. Также секвенируется геном Actinomyces odontolyticus штамма ATCC 17982, его геном размером 2393758 п.н., содержит 2214 гена, из которых 2159 кодируют белки, процент % Г+Ц пар составляет 65 %[5]. Известен бактериофаг, поражающий представителей рола Actinomyces, его геном представлен линейной двуцепочечной молекулой ДНК размером 17171 п.н., которая содержит 23 гена, из которых 22 кодируют белки[6].

Патогенность

Некоторые представители рода Actinomyces являются возбудителями заболеваний у человека и животных (например, Actinomyces suimastitidis, Actinomyces odontolyticus, Actinomyces funkei, Actinomyces israelii). Представители рода Actinomyces вызывают специфическое заболевание актиномикоз[7] , а также изолируются от больных остеорадионекрозом (заболевания, возникающего в результате радиотерапии онкологических заболеваний)[8], при заболеваниях ротовой полости[9], различных клинических образцов[10], также известна бактеремия, вызываемая Actinomyces odontolyticus[11]. Actinomyces suimastitidis выделяется при мастите свиней[12].

Примечания

  1. LPSN: Genus Actinomyces
  2. Атлас по медицинской микробиологии, вирусологии и иммунологии / Под ред. А. А. Воробьева, А. С. Быкова. — М.: Медицинское информационное агентство, 2003. — С. 76. — ISBN 5-89481-136-8.
  3. Holt JG (editor). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology. — 9th ed. — Williams & Wilkins, 1994. — ISBN ISBN 0-683-00603-7.
  4. Actinomyces naeslundii MG1 Genome Page (неопр.) (недоступная ссылка). Проверено 19 июня 2009. Архивировано 23 декабря 2008 года.
  5. uid=5637 Genome Result
  6. uid=21200 Genome Result
  7. Actinomycosis: eMedicine Infectious Diseases
  8. Actinomyces in infected osteoradionecrosis : underestimated?
  9. Actinomyces odontolyticus infections: review of si… [J Infect. 1985] — PubMed result
  10. Actinomyces funkei sp. nov., isolated from human clinical specimens — Lawson et al. 51 (3): 853 — International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology
  11. CDC — Actinomyces Odontolyticus Bacteremia
  12. Actinomyces suimastitidis sp. nov., isolated from pig mastitis — Hoyles et al. 51 (4): 1323 — International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

Актиномицеты (род): Brief Summary ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı

Актиномицеты (лат. Actinomyces) — род бактерий семейства Actinomycetaceae порядка актиномицетов (Actinomycetales). Многие представители рода вызывают заболевания у человека и животных, также есть фитопатогенные виды. Род описан в 1877 г. немецким ботаником Карлом Харцем (нем. Carl Otto Harz, 1842—1906).

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

アクチノマイセス属 ( Japonca )

wikipedia 日本語 tarafından sağlandı
アクチノマイセス属 Actinomyces israelii.jpg
Actinomyces israelii
分類 ドメ
イン
: 細菌 Bacteria : 放線菌門
Actinobacteria : 放線菌綱
Actinobacteria : アクチノマイセス目
Actinomycetales : アクチノマイセス科
Actinomycetaceae : アクチノマイセス属
Actinomyces Harz 1877

#代表的な菌種参照

アクチノマイセス属(アクチノマイセスぞく、Actinomyces、アクチノミセス属、アクチノミケス属)はグラム陽性桿菌に分類される真正細菌の一属である。

特徴[編集]

放線菌の中でも嫌気性桿菌が多い。

代表的な菌種[編集]

(A. bovis)
嫌気性陽性桿菌。牛放線菌症の原因となる。
(A. israelii)
嫌気性陽性桿菌。胸部、腹部の放線菌症を起こす菌。口腔内に常在し、腸管、女性性器から分離される。
(A. meyeri)
嫌気性陽性桿菌。時に頚部、手、足、咬傷感染からも分離される。歯牙周囲の溝に常在する。脳膿瘍、胸水からも分離される。
(A. naeslundii)
嫌気性陽性桿菌。放線菌病巣部、眼感染症、女性性器感染症、歯周病から分離される。口腔内、上気道常在し、頚管分泌物からも分離される。
(A. odontolyticus)
嫌気性陽性桿菌。ヒトの虫歯から検出され、眼感染症からもよく分離される。
(A. pyogenes)
嫌気性陽性桿菌。化膿性感染症の起炎菌で急性咽頭炎、尿道炎や皮膚感染症を起こす。
(A. neuii subsp. anitratus)
嫌気性陽性桿菌。
(A. neuii subsp. neuii)
嫌気性陽性桿菌。
(A. viscosus)
嫌気性陽性桿菌。放線菌症と混在しており、眼感染症やIUDを使う女性の頚管炎、歯周病、虫歯と関連性がある。
(A. suis)
嫌気性陽性桿菌。

関連項目[編集]

執筆の途中です この項目は、真正細菌(バクテリア)に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますPortal:生き物と自然ウィキプロジェクト 生物)。
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
ウィキペディアの著者と編集者

アクチノマイセス属: Brief Summary ( Japonca )

wikipedia 日本語 tarafından sağlandı

アクチノマイセス属(アクチノマイセスぞく、Actinomyces、アクチノミセス属、アクチノミケス属)はグラム陽性桿菌に分類される真正細菌の一属である。

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
ウィキペディアの著者と編集者