Yağmurcungiller

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Agrupa ocells de mida petita a mitjana (12 a 40 cm), que presenten una ampla distribució i acostumen a tindre un bec de mida petita, més curt que el cap i inflat de l'extrem.

No presenten dimorfisme sexual i ambdós sexes s'encarreguen de la incubació.

Taxonomia

Aquesta família ha estat classificada en 12 gènere amb 71 espècies: ^[1]

• Subfamília dels pluvialins (Pluvialinae), amb un gènere i 4 espècies.
  • Pluvialis, amb 4 espècies: daurades i pigres.
• Subfamília dels caradrins (Charadriinae), amb 6 gèneres i 39 espècies.
  • Oreopholus, amb una espècie: corriol gola-rogenc (Oreopholus ruficollis).
  • Phegornis, amb una espècie: corriol andí (Phegornis mitchellii).
  • Eudromias, amb una espècie: corriol pit-roig (Eudromias morinellus).
  • Charadrius, amb 33 espècies: corriols.
  • Thinornis, amb dues espècies.
  • Elseyornis, amb una espècie: corriol frontnegre (Elseyornis melanops).
• Subfamília dels vanèl·lids (Vanellidae), amb 5 gèneres i 28 espècies.
  • Hoploxypterus, amb una espècie: fredeluga petita (Hoploxypterus cayanus).
  • Vanellus, amb 24 espècies: fredelugues.
  • Erythrogonys, amb una espècie: corriol pitnegre (Erythrogonys cinctus).
  • Peltohyas, amb una espècie: corriol australià (Peltohyas australis).
  • Anarhynchus, amb una espècie: corriol bectort (Anarhynchus frontalis).

Referències

• Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs

• Vídeos d'aquesta família d'ocells en el seu hàbitat natural. (anglès)
• Enregistraments sonors d'algunes espècies d'aquesta família. (anglès)