Les clamidials (Chlamydiales) són un ordre d'eubacteris (l'únic de la classe i filum de les clamídies) els membres del qual són patògens intracel·lulars obligats.[1] Moltes clamidials coexisteixen en un estat asimptomàtic dins d'hostes específics, i hi ha consens que aquests hostes són un reservori natural per aquestes espècies.[2]
Les clamidials (Chlamydiales) són un ordre d'eubacteris (l'únic de la classe i filum de les clamídies) els membres del qual són patògens intracel·lulars obligats. Moltes clamidials coexisteixen en un estat asimptomàtic dins d'hostes específics, i hi ha consens que aquests hostes són un reservori natural per aquestes espècies.
क्लैमिडियेलीस (Chlamydiales) बैक्टीरिया का एक जीववैज्ञानिक गण है। यह अविकल्पी कोशिकान्तरिक परजीवी होते हैं, यानि केवल किसी अन्य जीव की कोशिकाओं में ही पनप सकते हैं। क्लैमिडियेलीस गण में केवल वह जातियाँ शामिल हैं जिनमें क्लैमिडिया जैसा प्रजनन व जीवन चक्र हो और जिनके कम-से-कम 80% 16S rRNA (राइबोसोम का आर॰ऍन॰ए॰) अथवा 23S rRNA जीन-शृंखला क्लैमिडियेलीस की अन्य जातियों से समानता रखती हों। क्लैमिडियेलीस प्राणियों, कीटों और प्रोटोज़ोआ में रहती हैं।[2][3]
क्लैमिडियेलीस (Chlamydiales) बैक्टीरिया का एक जीववैज्ञानिक गण है। यह अविकल्पी कोशिकान्तरिक परजीवी होते हैं, यानि केवल किसी अन्य जीव की कोशिकाओं में ही पनप सकते हैं। क्लैमिडियेलीस गण में केवल वह जातियाँ शामिल हैं जिनमें क्लैमिडिया जैसा प्रजनन व जीवन चक्र हो और जिनके कम-से-कम 80% 16S rRNA (राइबोसोम का आर॰ऍन॰ए॰) अथवा 23S rRNA जीन-शृंखला क्लैमिडियेलीस की अन्य जातियों से समानता रखती हों। क्लैमिडियेलीस प्राणियों, कीटों और प्रोटोज़ोआ में रहती हैं।
The bacterial order Chlamydiales includes only obligately intracellular bacteria that have a chlamydia-like developmental cycle of replication and at least 80% 16S rRNA or 23S rRNA gene sequence identity with other members of Chlamydiales. Chlamydiales live in animals, insects, and protozoa.
Currently, the order Chlamydiales includes the families Chlamydiaceae, Simkaniaceae, and Waddliaceae, which have Gram-negative extracellular infectious bodies (EBs), and Parachlamydiaceae, which has variable Gram staining of EBs. The family Rhabdochlamydiaceae has been proposed.
The currently accepted taxonomy is based on the List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN)[7] and National Center for Biotechnology Information (NCBI)[8]
The bacterial order Chlamydiales includes only obligately intracellular bacteria that have a chlamydia-like developmental cycle of replication and at least 80% 16S rRNA or 23S rRNA gene sequence identity with other members of Chlamydiales. Chlamydiales live in animals, insects, and protozoa.
Currently, the order Chlamydiales includes the families Chlamydiaceae, Simkaniaceae, and Waddliaceae, which have Gram-negative extracellular infectious bodies (EBs), and Parachlamydiaceae, which has variable Gram staining of EBs. The family Rhabdochlamydiaceae has been proposed.
Las bacterias del orden Chlamydiales, único orden de la clase Chlamydiia, incluye solamente bacterias obligatoriamente intracelulares que tienen un desarrollo tipo Chlamydia y un ciclo de replicación en al menos 80 % de 165 secuencias de genes rRNA o 23S rRNA identicamente con otros miembros de las Chlamydiales.
Las Chlamydiales viven en animales, insectos, protozos.
El orden Chlamydiales incluye las familias Chlamydiaceae, Simkaniaceae, y Waddliaceae, que infectan a cuerpos extracelulares Gram-negativos (EBs), y a Parachlamydiaceae, que tiene Gram variable de razas de EBs. La familia Rhabdochlamydiaceae está propuesta.
Datos: Q5102716
Multimedia:
Especies: Chlamydiales
As clamidias ou Chlamydiae é un grupo de bacterias que constitúen un filo e unha clase, formado por bacterias patóxenas intracelulares obrigadas.[1] Moitas clamidias coexisten co seu hóspede específico nun estado asintomático, e cóidase que eses hóspedes serven de reservorio para estas bacterias.[2] Actualmente só se recoñece unha orde dentro do grupo, as Chlamydiales.
Todas as clamidias coñecidas só poden vivir infectando células eucarióticas. Son bacterias moi pequenas, tan diminutas ou máis ca algúns virus. As clamidias replícanse dentro das súas células hóspedes. A maioría das clamidias están localizadas dentro das células en corpos de inclusión ou vacúolos. Fóra das células poden sobrevivir só como unha forma extracelular infecciosa, que se transmite xeralmente por vía aérea. Son máis fáciles de illar cando están aínda dentro da célula. Non poden propagarse en medios de cultivo bacteriano de laboratorio.
Cavalier-Smith postulou que as Chlamydiae están dentro do clado Planctobacteria do gran clado Gracilicutes.
Unha enfermidade similar á producida polas clamidias, que afectaba aos ollos, xa se describiu na antiga China e nos manuscritos exipcios antigos. Unha descrición máis moderna das clamidias fixérona Halberstaedter e von Prowazek en 1907. As clamidias illáronse cultivándoas en ovos embrionados a partir das obtidas de pacientes afectados de pneumonite na epidemia de finais da década de 1920 e principios da de 1930; e a medidados do século XX xa se obtiveran a partir de ducias de especies de vertebrados infectadas. O termo chlamydia (que en grego significa manto) apareceu na literatura en 1945, aínda que recibiron tamén outros nomes como Bedsonia, Miyagawanella, axentes da ornitose, do TRIC, e do PLT.
En 1966, as clamidias foron recoñecidas como bacterias e o foi validado o xénero Chlamydia.[3] A orde Chlamydiales foi creada por Storz e Page en 1971.[4] Entre 1989 e 1999, foron recoñecidas novas familias, xéneros e especies. O filo Chlamydiae está establecido no Manual de bacterioloxía sistemática de Bergey.[5]
En 2006, recolléranse datos xenéticos dunhas 350 liñaxes de clamidias,[6] recoñecéranse catro familias de clamidias (Chlamydiaceae, Parachlamydiaceae, Simkaniaceae, e Waddliaceae),[7][8] e fora proposta unha familia máis, as (Rhabdochlamydiaceae).
Chlamydiae é un peculiar grupo evolutivo de bacterias que se separou das outras bacterias hai aproximadamente mil millóns de anos.[9][10] As especies deste grupo poden distinguirse xeneticamente das demais bacterias pola presenza de indels (inversións e delecións) conservados en diversas proteinas como a subunidade alfa da ARN polimerase, xirase B, factor de elongación-Tu e factor de elongación P, e por gran número de proteínas "sinatura" que son únicas de certas especies de clamidias.[11][12] Os informes varían sobre a relación das clamidias coas Planctomycetales ou coas Spirochaetes.[13][14] Porén, a secuenciación do xenoma indica que o 11% dos xenes de Candidatus Protochlamydia amoebophila UWE25 e o 4% de Chlamydiaceae son moi similares aos xenes dos cloroplastos, plantas, e cianobacterias.[10] Pero a filoxenia e a presenza común de indels conservados en proteínas como a subunidade beta da ARN polimerase e a lisil-ARNt sintetase indican que os parentes máis próximos vivos destes organismos son as Verrucomicrobia.[15] A comparación de xenes do ARN ribosómico serviu para facer unha filoxenia das estirpes coñecidas de Chlamydiae.[6] O status único de Chlamydiae permitiu o uso de análises de ADN para o diagnóstico das clamidias.[16] Comprobouse que Chlamydia trachomatis carece da proteína FtsZ, necesaria para a formación da parede divisoria na división binaria.[17]
Describíronse tres especies de clamidias que infectan aos humanos, que son:
No cladograma móstrase a taxonomía actualmente aceptada baseada na LSPN List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LSPN) [18] e a filoxenia está baseada en datos do ARNr 16S do LTP 106 do Proxecto The All-Species Living Tree Project [19]
?Candidatus Piscichlamydia salmonis Draghi et al. 2004
?Criblamydiaceae ♠Criblamydia sequanensis ♠ Thomas et al. 2006
?Candidatus RhabdochlamydiaCandidatus R. crassificans (Radek 2000) Corsaro et al. 2007
Candidatus R. porcellionis Kostanjsek et al. 2004
WaddliaWaddlia chondrophila Rurangirwa et al. 1999
Waddlia malaysiensis ♥ Chua et al. 2005
SimkaniaceaeSimkania negevensis Everett et al. 1999
Candidatus FritscheaCandidatus F. bemisiae Everett et al. 2005
Candidatus F. eriococci Everett et al. 2005
Parachlamydiaceae?Candidatus Metachlamydia lacustris Corsaro et al. 2010
?Protochlamydia ♠Candidatus P. amoebophila Collingro et al. 2005
P. naegleriophila ♠ Casson et al. 2006
Neochlamydia hartmannellae Horn et al. 2001
Parachlamydia acanthamoebae Everett et al. 1999
Chlamydiaceae?Candidatus Clavochlamydia salmonicola Karlsen et al. 2008
Chlamydophila pneumoniae (Grayston et al. 1989) Everett et al. 1999
Chlamydophila pecorum (Fukushi and Hirai 1992) Everett et al. 1999
ChlamydophilaC. psittaci (Lillie 1930) Everett et al. 1999
C. felis Everett et al. 1999
C. caviae Everett et al. 1999
C. abortus Everett et al. 1999
ChlamydiaC. muridarum Everett et al. 1999
C. suis Everett et al. 1999
C. trachomatis (Busacca 1935) Rake 1957 emend. Everett et al. 1999
Notas:
♠ Liñaxes atopadas no (NCBI) pero non na LSPN. ♥ Liñaxes que non aparecen no NCBI (National Center for Biotechnology Information) e si na LSPN.
As clamidias ou Chlamydiae é un grupo de bacterias que constitúen un filo e unha clase, formado por bacterias patóxenas intracelulares obrigadas. Moitas clamidias coexisten co seu hóspede específico nun estado asintomático, e cóidase que eses hóspedes serven de reservorio para estas bacterias. Actualmente só se recoñece unha orde dentro do grupo, as Chlamydiales.
Todas as clamidias coñecidas só poden vivir infectando células eucarióticas. Son bacterias moi pequenas, tan diminutas ou máis ca algúns virus. As clamidias replícanse dentro das súas células hóspedes. A maioría das clamidias están localizadas dentro das células en corpos de inclusión ou vacúolos. Fóra das células poden sobrevivir só como unha forma extracelular infecciosa, que se transmite xeralmente por vía aérea. Son máis fáciles de illar cando están aínda dentro da célula. Non poden propagarse en medios de cultivo bacteriano de laboratorio.
Cavalier-Smith postulou que as Chlamydiae están dentro do clado Planctobacteria do gran clado Gracilicutes.
Chlamydiales Storz and Page 1971 emend. Everett et al. 1999[1]
Chlamydiales (лат.) — порядок бактерий из класса Chlamydiia. Все представители порядка — внутриклеточные паразиты клеток эукариотов. Большинство описанных разновидностей заражают млекопитающих и птиц, но некоторые были найдены в других хозяевах, например амёбах. Сначала они рассматривались как единый род Chlamydia, но сейчас описаны несколько различных родов. Они связаны с другими бактериальными группами, особенно Thermomicrobia, но тем не менее формируют свой собственный тип.
Хламидии имеют жизненный цикл, который включает две чётко различные формы. Инфицирование происходит при помощи элементарных тел (EB), которые метаболически неактивны. Они проникают в клеточные вакуоли, где превращаются в большие сетчатые тела (RB), которые обладают способностью к размножению. После нескольких дней репликации, RB превращаются обратно в метаболически неактивные EB, которые выходят наружу с помощью лизиса клетки или слияния мембран вакуолей с клеточной мембраной. Хламидии распространяются воздушно-капельным путём или при контакте.
Существуют три главные разновидности хламидий, которые заражают людей. Chlamydia trachomatis приводит к трахоме глаза и передаваемую половым путём инфекцию хламидиоз, Chlamydophila pneumoniae вызывает одну из форм пневмонии, Chlamydophila psittaci — орнитоз.
На июль 2017 года в порядок включают 4 семейства[2]:
Chlamydiales (лат.) — порядок бактерий из класса Chlamydiia. Все представители порядка — внутриклеточные паразиты клеток эукариотов. Большинство описанных разновидностей заражают млекопитающих и птиц, но некоторые были найдены в других хозяевах, например амёбах. Сначала они рассматривались как единый род Chlamydia, но сейчас описаны несколько различных родов. Они связаны с другими бактериальными группами, особенно Thermomicrobia, но тем не менее формируют свой собственный тип.
Хламидии имеют жизненный цикл, который включает две чётко различные формы. Инфицирование происходит при помощи элементарных тел (EB), которые метаболически неактивны. Они проникают в клеточные вакуоли, где превращаются в большие сетчатые тела (RB), которые обладают способностью к размножению. После нескольких дней репликации, RB превращаются обратно в метаболически неактивные EB, которые выходят наружу с помощью лизиса клетки или слияния мембран вакуолей с клеточной мембраной. Хламидии распространяются воздушно-капельным путём или при контакте.
Существуют три главные разновидности хламидий, которые заражают людей. Chlamydia trachomatis приводит к трахоме глаза и передаваемую половым путём инфекцию хламидиоз, Chlamydophila pneumoniae вызывает одну из форм пневмонии, Chlamydophila psittaci — орнитоз.
