Els esfècids (Sphecidae) són una família d'himenòpters apòcrits que inclou vespes solitàries i unes poques que presenten rudiments de socialitat. Es calculen més de 700 espècies al món. Són de 2 a 40 mm. de longitud. Generalment de color fosc, algunes amb reflexos metàl·lics o amb colors brillants. L'abdomen és llarg i amb un pecíol o una estreta cintura "cintura de vespa". La tíbia presenta dos espolons. Es diferencien de les abelles en què els pèls són simples i no ramificats o plomosos.
La taxonomia d'aquesta família ha sofert profunds canvis. Crabronidae, que era abans part d'ella, és considerada una família a part.
La biologia de les vespes esfècids és summament diversa. La gran majoria són solitàries. Moltes fan els seus nius en buits en el sòl o usen cavitats preexistents, unes altres construeixen nius en branques usant fang o encara en alguns casos, resina. Són totes depredadors. Cada espècie sol estar especialitzada en un tipus particular de presa, generalment insectes o aranyes. La majoria paralitza a la presa i hi pon els seus ous, sense proporcionar-los una altra cura. Altres poques espècies continuen alimentant a les seves larves durant el desenvolupament.
Subfamília Ammophilinae
Subfamília Sceliphrinae
Subfamília Sphecinae
Els esfècids (Sphecidae) són una família d'himenòpters apòcrits que inclou vespes solitàries i unes poques que presenten rudiments de socialitat. Es calculen més de 700 espècies al món. Són de 2 a 40 mm. de longitud. Generalment de color fosc, algunes amb reflexos metàl·lics o amb colors brillants. L'abdomen és llarg i amb un pecíol o una estreta cintura "cintura de vespa". La tíbia presenta dos espolons. Es diferencien de les abelles en què els pèls són simples i no ramificats o plomosos.
La taxonomia d'aquesta família ha sofert profunds canvis. Crabronidae, que era abans part d'ella, és considerada una família a part.
La biologia de les vespes esfècids és summament diversa. La gran majoria són solitàries. Moltes fan els seus nius en buits en el sòl o usen cavitats preexistents, unes altres construeixen nius en branques usant fang o encara en alguns casos, resina. Són totes depredadors. Cada espècie sol estar especialitzada en un tipus particular de presa, generalment insectes o aranyes. La majoria paralitza a la presa i hi pon els seus ous, sense proporcionar-los una altra cura. Altres poques espècies continuen alimentant a les seves larves durant el desenvolupament.
Kutilkovití (Sphecidae) je čeleď hmyzu z řádu blanokřídlí (Hymenoptera) a podřádu štíhlopasí (Apocrita) patřící mezi včely (Apoidea). Někdy čeleď kutilkovití nebývá odlišována a zástupci bývají řazeni pod sršňovité (Vespidae).
Biologie této čeledi je rozmanitá. Většina druhů kutilkovitých žije samotářsky, některé tvoří kolonie (soustředěné větší množství hnízd), jejichž členové si vzájemně vypomáhají při společné obraně hnízdiště, ale nejsou zde zastoupeny druhy se složitější dělbou práce jako u mravenců, sršní a společenských druhů včel. Charakteristický zadeček na dlouhé stopce má mnoho druhů kutilka, někteří zástupci se svým vzhledem ale podobají více vosám. Larvy jsou masožravé, dospělci se většinou živí nektarem, krvomízou a medovicí. Pro své larvy loví pavouky, šváby, rovnokřídlé, mravence, strašilky, kudlanky, housenky motýlů a různé larvy. Kořist ochromují či zabíjejí žihadlem. Kutilkovití mají dobře vyvinutá kusadla, která používají k lovu i ke stavbě hnízd. Hnízda si vyhrabávají v zemi, některé druhy kladou vajíčka přímo do hnízda, některé nejdříve do hnízda vsunou omráčenou kořist a na ní nakladou vajíčko. Larva svého hostitele postupně vyžírá a nakonec usmrtí.
Obrázky, zvuky či videa k tématu kutilkovití ve Wikimedia Commons
Kutilkovití (Sphecidae) je čeleď hmyzu z řádu blanokřídlí (Hymenoptera) a podřádu štíhlopasí (Apocrita) patřící mezi včely (Apoidea). Někdy čeleď kutilkovití nebývá odlišována a zástupci bývají řazeni pod sršňovité (Vespidae).
Sphecidae ist eine Familie der Grabwespen (Spheciformes). Sie umfasst 19 Gattungen in drei Tribus. Sie ist in Europa mit 60 Arten in 12 Gattungen vertreten.[1] Die Gruppe wird von manchen Autoren gemeinsam mit der Familie Ampulicidae auf der Ebene von Unterfamilien innerhalb einer gemeinsamen Familie Sphecidae zusammengefasst.
Die mittelgroßen bis großen Grabwespen besitzen ein sehr langes und dünnes Stielchenglied (Petiolus). Das erste Hinterleibssegment (Propodeum) ist kräftig entwickelt und hat eine streifenförmige oder grob gerunzelte Oberfläche. Die Schienen (Tibien) der mittleren Beine tragen bei den meisten Arten zwei Sporen. Bei beiden Geschlechtern ist kein Pygidialfeld ausgebildet. Der Körper der Tiere hat meist eine schwarze Grundfarbe, die Hinterleibsbasis und der Petiolus sind rot bis rötlich oder gelb gefärbt, der Hinterleib ist bei manchen Arten metallisch glänzend. In den Tropen treten auch grün oder blau schillernd gefärbte Arten auf.
Die Sphecidae sind weltweit verbreitet. Die meisten Vertreter der Sceliphrini sind in Amerika verbreitet, die Gattungen Chalybion und Sceliphron kommen vor allem im tropischen Afrika, aber auch im Mittelmeerraum vor. Die Gattungen der Tribus Sphecini sind weltweit verbreitet, die Gattungen Sphex, Isodontia, Palmodes und Prionyx treten in der Paläarktis und dort hauptsächlich im Mittelmeerraum auf. Innerhalb der Tribus Ammophilini sind vier teils tropisch, teils mediterran verbreitete Gattungen, sowie die auch in Mitteleuropa auftretenden Gattungen Podalonia und die Sandwespen (Ammophila) enthalten.
Die Sphecidae sind eine Gruppe, in der sehr unterschiedliche Lebensweisen auftreten. Es gibt Arten, die wie Parasitoide leben und ihre Wirte wie beispielsweise Grillen in ihrem unterirdischen Bau aufspüren. Diese flüchten an die Oberfläche, wodurch ihnen das Wespenweibchen nach einer nur kurz andauernden Betäubung ihr Ei anheften kann. Nach der Paralyse kehrt das Wirtstier in seinen Bau zurück und wird schließlich von der Wespenlarve nach und nach aufgefressen. Es gibt jedoch auch Arten, wie etwa die der in der Neotropis verbreiteten Gattung Trigonopsis, die ein primitives Sozialverhalten aufweisen. Zwei bis vier Weibchen bauen gemeinsam mehrzellige, nebeneinander liegende Nester aus Schlamm und helfen sich gegenseitig auch dabei. Die Männchen bleiben ebenso am Nest und verteidigen es. Auch Feinde, wie etwa Ameisen werden gemeinsam abgewehrt. Offenbar kehren die Wespen der nächsten Generation auch zu ihren Nestern zurück. Bei den Gattungen Sphex, Podalonia und Ammophila graben die Weibchen ihre Nester im Erdreich, welche sich am Ende eines Gangs erweitern. Die Larven werden mit betäubten Wirtstieren versorgt.
Anders als ansonsten bei Grabwespen üblich legen einige Arten der Gattung Podalonia ihr Nest erst nach der Jagd auf Wirtstiere an, wie dies ansonsten von den Wegwespen (Pompilidae) bekannt ist. Gelegentlich werden auch mehrere Nester gleichzeitig versorgt, wie bei manchen Arten der Gattung Ammophila oder werden in einem Nest innerhalb einer großen Brutzelle mehrere Larven versorgt, wie bei manchen Arten der Gattung Isodontia.
Die Larven der Sphecidae werden mit Spinnen, Schaben, Grillen und Heuschrecken, Gottesanbeterinnen, Schmetterlingsraupen oder Afterraupen versorgt, viele Arten sind dabei auf verschiedene Gruppen bzw. Arten dieser Tiere spezialisiert.
Auf Grund der sehr unterschiedlichen Beutetiere, die mitunter in ihrer Größe auch beträchtlich größer als die Wespenweibchen sind, gibt es bei den Sphecidae unterschiedliche Jagdmethoden. Große Beute, wie etwa Raupen oder Heuschrecken werden nicht nur einmal, sondern mehrmals entlang ihres Körpers zur Betäubung gestochen. Man kann bei großen Beutetieren auch beobachten, dass die Beute hinter dem Kopf mit den Mandibeln gequetscht und geknetet (malaxiert) wird. Ob dieses Verhalten zur Paralyse der Beute beiträgt oder etwa der Austritt von Körpersaft gefördert wird, den die Wespe aufnimmt, ist noch nicht hinreichend geklärt.
Transportiert wird große Beute meist vorwärtsgehend, seltener auch fliegend. Das Opfer zeigt dabei in der Regel den Rücken nach unten und den Kopf nach vorne. Raupen werden zusätzlich zu den Mandibeln auch mit dem ersten Beinpaar am ersten Körperdrittel festgehalten. Die Weibchen der Gattung Sphex transportieren Heuschrecken meist mit dem Bauch nach unten, indem sie sie mit ihren Mandibeln an den Fühlern packen.
Über spezialisierte Parasitoide an den Sphecidae ist nur wenig bekannt. Fleischfliegen der Gattung Metopia sind häufige Prädatoren von Spheciden. Die im Grabenwespennest abgelegte Dipterenlarve frisst das Wespenei und anschließend dessen Proviant. Bei den Imagines treten gelegentlich auch Parasitoide, wie etwa der Fächerflügler Xenos sphecidarum auf.
Im Folgenden werden alle derzeit anerkannten rezenten Subtaxa[2] bis hinunter zur Gattung sowie die europäischen Arten aufgelistet:
Sphecidae ist eine Familie der Grabwespen (Spheciformes). Sie umfasst 19 Gattungen in drei Tribus. Sie ist in Europa mit 60 Arten in 12 Gattungen vertreten. Die Gruppe wird von manchen Autoren gemeinsam mit der Familie Ampulicidae auf der Ebene von Unterfamilien innerhalb einer gemeinsamen Familie Sphecidae zusammengefasst.
ਘਰਕੀਣ ਜਾਂ ਘਰਘੀਣ ਜਿਸ ਨੂੰ ਅੰਗਰੇਜ਼ੀ ਵਿੱਚ ‘ਥਰੈਡ ਵੇਸਟਿਡ ਵੈਸਪ’ ਕਹਿੰਦੇ ਹਨ। ‘ਘਰਕੀਣਾਂ’ ਇੱਕ ਤੋਂ ਤਿੰਨ ਸੈਂਟੀਮੀਟਰ ਤਕ ਲੰਬੀਆਂ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ। ਇਨ੍ਹਾਂ ਦੀ ਪਤਲੀ ਧਾਗੇ ਵਰਗੀ ਕਮਰ ਉੱਤੇ ਕਾਲੀਆਂ ਜਾਂ ਕਾਲੇ ਉੱਤੇ ਲਾਲ, ਪੀਲੇ ਉੱਤੇ ਕਾਲੇ ਜਾਂ ਕਾਲੇ ਉੱਤੇ ਚਿੱਟੇ ਰੰਗ ਦੀਆਂ ਧਾਰੀਆਂ ਵਾਲੀਆਂ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ। ਇਨ੍ਹਾਂ ਦੇ ਸਿਰ ਉੱਤੇ ਦੋ ਵੱਡੀਆਂ ਸਾਰੀਆਂ ਅੱਖਾਂ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ ਜਿਹਨਾਂ ਦੇ ਵਿਚਕਾਰ ਅਗਲੇ ਪਾਸੇ ਤਿੰਨ ਚਮਕਦੀਆਂ ਛੋਟੀਆਂ ਅੱਖਾਂ ਵੀ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ। ਇਨ੍ਹਾਂ ਦੀਆਂ ਟੋਹਣੀਆਂ 11 ਤੋਂ 12 ਜੋੜਾਂ ਵਾਲੀਆਂ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ ਅਤੇ ਪਹਿਲੇ ਜੋੜ ਤੋਂ ਬਾਅਦ ਕੂਹਣੀ ਵਾਂਗ ਮੁੜੀਆਂ ਹੋਈਆਂ ਹੁੰਦੀਆਂ ਹਨ। ਇਨ੍ਹਾਂ ਦੇ ਥੋੜ੍ਹੀਆਂ ਨਾੜੀਆਂ ਵਾਲੇ ਦੋ ਜੋੜੇ ਪਾਰਦਰਸ਼ੀ ਖੰਭ ਵੀ ਹੁੰਦੇ ਹਨ। ਫਸਲਾਂ ਨੂੰ ਨੁਕਸਾਨ ਕਰਨ ਵਾਲੇ ਭਾਂਤ-ਭਾਂਤ ਦੇ ਕੀੜਿਆਂ ਨੂੰ ਆਪਣੇ ਬੱਚਿਆਂ ਲਈ ਚੁਗਦੇ ਰਹਿਣ ਕਰਕੇ ਕਿਸਾਨ ਇਨ੍ਹਾਂ ਨੂੰ ਆਪਣਾ ਮਿੱਤਰ ਸਮਝਦੇ ਹਨ। ਮਾਦਾ ਖੱਖਰ(ਘਰ) ਆਪ ਇਕੱਲਿਆਂ ਹੀ ਬਣਾਉਂਦੀ ਹੈ। ‘ਘਰਕੀਣਾਂ’ ਮਿੱਟੀ ਨੂੰ ਆਪਣੇ ਥੁੱਕ ਵਿੱਚ ਗੁੰਨ੍ਹ ਕੇ ਉਸ ਨਾਲ ਆਪਣੀ ਖੱਖਰ ਬਣਾਉਂਦੀਆਂ ਹਨ ਆਪਣੇ ਬੱਚਿਆਂ ਨੂੰ ਤਾਜ਼ਾ ਖੁਰਾਕ ਦੇਣ ਲਈ ਇਹ ਆਪਣੇ ਸ਼ਿਕਾਰ ਨੂੰ ਮਾਰਦੀਆਂ ਨਹੀਂ ਬਲਕਿ ਉਸ ਨੂੰ ਡੰਗ ਮਾਰ ਕੇ ਨਿਢਾਲ ਅਤੇ ਬੇਸੁਰਤ ਕਰ ਲੈਂਦੀਆਂ ਹਨ। ਨਿਢਾਲ ਕੀਤੇ ਕੀੜੇ ਜਿਵੇਂ ਟਿੱਡੇ, ਮੱਖੀਆਂ, ਬੱਗਸ, ਬੀਟਲਸ, ਸੁੰਡੀਆਂ ਤੇ ਮੱਕੜੀਆਂ ਨੂੰ ਲਿਜਾ ਕੇ ਖੱਖਰ ਵਿੱਚ ਰੱਖੀ ਜਾਂਦੀਆਂ ਹਨ।[1]
Apoidea"Heterogynaidae" (part)
Sphecidae (sensu stricto)
Crabroninae (part of "Crabronidae")
"Heterogynaidae" (part)
Anthophila (bees)
ਜਿਸ ਵੇਲੇ ਖਾਨਾ ਸ਼ਿਕਾਰ ਕੀਤੇ ਕੀੜਿਆਂ ਨਾਲ ਭਰ ਜਾਂਦਾ ਹੈ ਤਾਂ ਇਹ ਉਸ ਉੱਤੇ ਇੱਕ ਅੰਡਾ ਦੇ ਕੇ ਖਾਨੇ ਦਾ ਮੂੰਹ ਬੰਦ ਕਰ ਦਿੰਦੀਆਂ ਹਨ। ਫਿਰ ਇੱਕ ਨਵਾਂ ਖਾਨਾ ਬਣਾਉਣਾ ਸ਼ੁਰੂ ਕਰ ਲੈਂਦੀਆਂ ਹਨ। ਸਾਰੀ ਉਮਰ ਵਿੱਚ ਇੱਕ ਮਾਦਾ ਤਕਰੀਬਨ 15-20 ਅੰਡੇ ਹੀ ਦਿੰਦੀ ਹੈ।
ਅੰਡਿਆਂ ਵਿੱਚੋਂ ਬਿਨਾਂ ਲੱਤਾਂ ਦੀਆਂ ਸੁੰਡੀਆਂ ਨਿਕਲਦੀਆਂ ਹਨ ਅਤੇ ਨਿਢਾਲ ਕੀਤੇ ਸ਼ਿਕਾਰ ਨੂੰ ਖਾਣ ਲੱਗ ਪੈਂਦੀਆਂ ਹਨ ਅਤੇ ਇਹ ਸੁੰਡੀਆਂ ਪੂਰੀਆਂ ‘ਘਰਕੀਣਾਂ’ ਬਣਨ ਉੱਤੇ ਹੀ ਖੱਖਰ ਵਿੱਚੋਂ ਬਾਹਰ ਨਿਕਲਦੀਆਂ ਹਨ।
‘ਘਰਕੀਣਾਂ’ ਦੇ ਪ੍ਰੌੜ੍ਹ ਛੇਤੀ ਕੀਤਿਆਂ ਕਿਸੇ ਨੂੰ ਡੰਗ ਨਹੀਂ ਮਾਰਦੇ। ਜੇ ਕਰ ਬਹੁਤਾ ਤੰਗ ਹੋਣ ਉੱਤੇ ਡੰਗ ਮਾਰ ਵੀ ਦੇਣ ਤਾਂ ਵੀ ਇਨ੍ਹਾਂ ਦੇ ਡੰਗ ਨਾਲ ਬਹੁਤੀ ਪੀੜ ਨਹੀਂ ਹੁੰਦੀ। ਇਹ ਡੰਗ ਆਪਣੇ ਅੰਡੇ ਦੇਣ ਵਾਲੇ ਅੰਗ ਨਾਲ ਹੀ ਮਾਰਦੀਆਂ ਹਨ। ਪ੍ਰੌੜ੍ਹ ਘਰਕੀਣਾਂ ਫੁੱਲਾਂ ਦਾ ਰਸ ਤੇ ਤੇਲੇ ਦਾ ਸੁੱਟਿਆ ਹੋਇਆ ਮਿੱਠਾ ਪਦਾਰਥ ਪੀ ਕੇ ਗੁਜ਼ਾਰਾ ਕਰਦੀਆਂ ਹਨ।
The Sphecidae are a cosmopolitan family of wasps of the suborder Apocrita that includes sand wasps, mud daubers, and other thread-waisted wasps.
The name Sphecidae was formerly given to a much larger grouping of wasps. This was found to be paraphyletic, so most of the old subfamilies have been moved to the Crabronidae.
The biology of the Sphecidae, even under the restricted definition, is still fairly diverse; some sceliphrines even display rudimentary forms of sociality, and some sphecines rear multiple larvae in a single large brood cell. Many nest in pre-existing cavities, or dig simple burrows in the soil, but some species construct free-standing nests of mud and even (in one genus) resin. All are predatory and parasitoidal, but the type of prey ranges from spiders to various dictyopterans, orthopteroids and larvae of either Lepidoptera or other Hymenoptera; the vast majority practice mass provisioning, providing all the prey items prior to laying the egg.
This phylogenetic tree is based on Sann et al., 2018, which used phylogenomics to demonstrate that both the bees (Anthophila) and the Sphecidae arose from within the former Crabronidae, which is therefore paraphyletic, and which they suggested should be split into several families; the former family Heterogynaidae nests within the Bembicidae, as here defined.[1] These findings differ in several details from studies published by two other sets of authors in 2017,[2][3] though all three studies demonstrate a paraphyletic "Crabronidae."
ApoideaSphecidae (sensu stricto)
Anthophila (bees)
.jpg)
The old digger wasp family Sphecidae (sensu lato) was paraphyletic and has been broken up. Only the following subfamilies remain in the new family Sphecidae (sensu stricto) which is a monophyletic clade.[1]
Subfamily Ammophilinae
Subfamily Chloriontinae
Subfamily Sceliphrinae
Subfamily Sphecinae
Both of the historical definitions of the Sphecidae (a conservative one, where all the sphecoid wasps other than ampulicids and heterogynaids were in a single large family, and a more refined one, where the seven large sphecid subfamilies were each elevated to family rank) have recently been shown to be paraphyletic, and the most recent classification is closer to the refined scheme; there are now seven families in addition to the Sphecidae and Crabronidae, all of which were formerly placed within Sphecidae.
All the other digger wasp taxa that were formerly included in Sphecidae (sensu lato) were placed in the family Crabronidae, which was itself paraphyletic, and recent classifications have split Crabronidae into a number of smaller families, mostly formerly treated as subfamilies.[1]
Podalonia sp. Isodontia larva The Sphecidae are a cosmopolitan family of wasps of the suborder Apocrita that includes sand wasps, mud daubers, and other thread-waisted wasps.
The name Sphecidae was formerly given to a much larger grouping of wasps. This was found to be paraphyletic, so most of the old subfamilies have been moved to the Crabronidae.
Los esfécidos (Sphecidae) son una familia de himenópteros apócritos que incluye avispas solitarias y unas pocas que presentan rudimentos de socialidad. Se calculan más de 700 especies en el mundo. Son de 2 a 40 mm de longitud. Generalmente de color oscuro, algunas con reflejos metálicos o con colores brillantes. El abdomen es largo y con un pecíolo o una angosta cintura “cintura de avispa”. La tibia presenta dos espolones. Se diferencian de las abejas en que los pelos son simples y no ramificados o plumosos.
La taxonomía de esta familia ha sufrido profundos cambios. Crabronidae, que era antes parte de ella, es considerada una familia aparte.
La biología de las avispas Sphecidae es sumamente diversa. La gran mayoría son solitarias. Muchas hacen sus nidos en huecos en el suelo o usan cavidades preexistentes, otras construyen nidos en ramas usando barro o aún en algunos casos, resina. Son todas depredadoras. Cada especie suele estar especializada en un tipo particular de presa, generalmente insectos o arañas. La mayoría paraliza a la presa y pone sus huevos en ella, sin proporcionarles otro cuidado. Otras pocas especies continúan alimentando a sus larvas durante el desarrollo.
Cladograma basado en Debevic et al, 2012, que usó filogenia molecular para demostrar que las abejas se originaron a partir de Crabronidae, la cual es por lo tanto parafilética. La colocación de Heterogynaidae es incierta.[1] La pequeña subfamilia Mellininae no está incluida.
ApoideaHeterogynaidae (posible ubicación #1)
Sphecidae (sensu stricto)
Crabroninae (parte de "Crabronidae")
(resto de "Crabronidae")Heterogynaidae (posible ubicación #2)
Anthophila (abejas)
Subfamilia Ammophilinae
Subfamilia Chloriontinae
Subfamilia Sceliphrinae
Subfamilia Sphecinae
Los esfécidos (Sphecidae) son una familia de himenópteros apócritos que incluye avispas solitarias y unas pocas que presentan rudimentos de socialidad. Se calculan más de 700 especies en el mundo. Son de 2 a 40 mm de longitud. Generalmente de color oscuro, algunas con reflejos metálicos o con colores brillantes. El abdomen es largo y con un pecíolo o una angosta cintura “cintura de avispa”. La tibia presenta dos espolones. Se diferencian de las abejas en que los pelos son simples y no ramificados o plumosos.
La taxonomía de esta familia ha sufrido profundos cambios. Crabronidae, que era antes parte de ella, es considerada una familia aparte.
La biología de las avispas Sphecidae es sumamente diversa. La gran mayoría son solitarias. Muchas hacen sus nidos en huecos en el suelo o usan cavidades preexistentes, otras construyen nidos en ramas usando barro o aún en algunos casos, resina. Son todas depredadoras. Cada especie suele estar especializada en un tipo particular de presa, generalmente insectos o arañas. La mayoría paraliza a la presa y pone sus huevos en ella, sin proporcionarles otro cuidado. Otras pocas especies continúan alimentando a sus larvas durante el desarrollo.
Les Sphecidae sont une famille d'insectes hyménoptères apocrites de la super-famille des Apoidea. Plus de 7 700 espèces de sphécidés ont été décrites à ce jour, réparties dans quatre sous-familles. Ce sont des Guêpes fouisseuses.
Les sphécidés ont comme caractéristiques :
Les adultes se nourrissent du nectar des fleurs, mais leurs larves sont exclusivement carnassières. Ce sont des hyménoptères paralyseurs qui transportent leur proie dans leur nid afin d'alimenter leurs larves. Les proies sont des insectes ou des araignées, stockées en nombre variable. Les larves dévorent vivant l'insecte paralysé et ce durant plusieurs mois.
Chaque genre est plus ou moins spécialisé à un type de proie :
Larra luzonensis (Larrinae) et Ampulex compressa (Ampulicinae) originaires des Philippines, ont été introduits aux îles Hawaï en 1931 afin de lutter contre les courtilières (Gryllotalpa) et les grillons (Gryllidae). Larra bicolor a été introduit avec succès dans l'île de Porto Rico en 1936 contre une courtilière (Scapteriscus).
Au niveau mondial, les Sphecidae, qui comprennent plus de 7 700 espèces, sont répartis en 4 sous-familles, 20 genres dont 1 éteint[1],[2] :
Selon Fauna Europaea, la faune européenne est composée de 59 espèces réparties en 12 genres, eux-mêmes classés en 3 tribus[3]
Les Sphecidae sont une famille d'insectes hyménoptères apocrites de la super-famille des Apoidea. Plus de 7 700 espèces de sphécidés ont été décrites à ce jour, réparties dans quatre sous-familles. Ce sont des Guêpes fouisseuses.
Gli Sfecidi (Sphecidae Latreille, 1802) sono una famiglia di vespe solitarie all'interno della superfamiglia Apoidea, note anche con il nome di "vespe scavatrici" per le loro abitudini di sotterrare le loro prede parassitizzate.
Gli sfecidi sono vespe che possono variare da pochi millimetri di lunghezza ai circa 3-4 centimetri per le specie più grandi. Sono generalmente neri, neri e rossi o neri e gialli, a volte coperti da una leggera pubescenza. Hanno un volo veloce e prediligono luoghi assolati, caldi e asciutti.
Gli adulti succhiano nettare sui fiori ma le larve delle varie specie di Sfecidi sono carnivore. Le femmine adulte ricorrono quindi a vari stratagemmi per fare sì che quando la larva schiuda dall'uovo possa trovare un cibo adatto. Le specie hanno spesso sviluppato il sistema di deporre l'uovo in un nido chiuso insieme ad una quantità di cibo, detto nido pedotrofico.
I nidi degli Sfecidi possono essere molto diversi. Molte specie scavano gallerie più o meno profonde nella terra con i "pettini" che hanno nelle zampe anteriori (per la morfologia vedi Insecta), da cui il nome di vespe scavatrici. Altre possono fare dei nidi di fango o nidificare in cavità del legno che possono trovare pronte o scavare con le mandibole.
Al fine di provvigionare i nidi pedotrofici di prede per le loro larve, le femmine di Sfecidi hanno sviluppato una grande abilità di caccia, oltre che un notevole grado di specializzazione. Le femmine di alcune delle specie più grandi e vistose di Sfecidi, come ad esempio Sphex funerarius di colore nero e rosso, cacciano grosse cavallette che paralizzano con una puntura e seppelliscono in una buca di circa 10-12 cm scavata da loro nel terreno. Sull'ultima cavalletta cacciata la femmina depone un uovo. La larva si nutrirà dei corpi delle cavallette fino a quando, passato lo stadio di ninfa, diventa adulta ed esce dal nido.
Un'altra specie, il comune Sceliphron spirifex dal volo caratteristico con l'addome nero a goccia tenuto in alto e le lunghe zampe gialle e nere tenute penzoloni, caccia ragni di diverse specie con i cui corpi approvvigiona un nido fatto di fango che costruisce in ripari nascosti, spesso anche all'interno di case.
Comprende le seguenti sottofamiglie [1]:
Gli Sfecidi (Sphecidae Latreille, 1802) sono una famiglia di vespe solitarie all'interno della superfamiglia Apoidea, note anche con il nome di "vespe scavatrici" per le loro abitudini di sotterrare le loro prede parassitizzate.
De langsteelgraafwespen (Sphecidae) is een familie van graafwespen die meestal als aparte groep (Spheciformes) binnen de superfamilie Apoidea wordt gezien. De andere graafwespen vallen onder de familie Crabronidae. In andere indelingen hebben de graafwespen een eigen superfamilie (Sphecoidea). De verschillende soorten hebben een tamelijk grote variatie in habitus. Er zijn ook 3 andere families binnen de Apoidea die graafwespen worden genoemd, de Sphecidae staan ook wel bekend als sphecide graafwespen voor het onderscheid.
Er zijn 'sluipwespachtige' rood-zwarte gekleurde slanke soorten, naast robuuste soorten met de karakteristieke geel-zwarte wespentekening. Er zijn grote soorten tot zeer kleine soorten van slechts 3 mm. Kenmerkend voor alle soorten is de vorm van het eerste segment van het borststuk, dat aan de zijkant niet tot aan de vleugelschubben (tegulae) reikt. De achterkant van het pronotum eindigt aan de zijkant vaak in een knobbel. De lichaamslengte varieert van 0,4 tot 4,8 cm. Van de Crabronidae zijn in Nederland 170 soorten bekend, 163 daarvan worden als inheems beschouwd.[1][2]
Graafwespen zijn solitaire wespen die tunnel-achtige nesten graven op zandige plaatsen. Na het graven van een nest wordt dit gesloten. Voordat de wesp een prooi gaat halen, prent zij zich de positie van het nest in. De prooi wordt verlamd door een steek met de angel en naar het nest gevlogen of gesleept. De bekende rupsendoders gebruiken rupsen als prooi: de larve leeft van de rupsen en overwintert als pop in het nest. Sommige soorten inspecteren hun broednesten regelmatig en vullen de voedselvoorraad verscheidene malen bij. Andere soorten voorzien hun nesten direct van de benodigde hoeveelheid voedsel en sluiten het daarna hermetisch af.
Elke soort graafwesp (soms zelfs een heel genus) is gespecialiseerd in een bepaald type prooi, zoals bladluizen, vliegen, bijen, kevers en ook spinnen.
Volgens de ITIS Catalogue of Life 2011[3] zijn er 747 soorten langsteelgraafwespen bekend, die behoren tot de volgende geslachten:
Ammophila sabulosa sluit het hol af met een steentje.
Ammophila sabulosa draagt een rups.
Sceliphron curvatum
Ectemnius cephalotes
De langsteelgraafwespen (Sphecidae) is een familie van graafwespen die meestal als aparte groep (Spheciformes) binnen de superfamilie Apoidea wordt gezien. De andere graafwespen vallen onder de familie Crabronidae. In andere indelingen hebben de graafwespen een eigen superfamilie (Sphecoidea). De verschillende soorten hebben een tamelijk grote variatie in habitus. Er zijn ook 3 andere families binnen de Apoidea die graafwespen worden genoemd, de Sphecidae staan ook wel bekend als sphecide graafwespen voor het onderscheid.
Gravevepser eller gravehvepser (Sphecidae) er en familie av solitære årevinger. De lever i larvestadiene som parasitter, vanligvis på andre insekter eller edderkoppdyr. Familien har 732 arter i verden, men bare fem er funnet i Norge.
Gravevepser er mellom 4 og 50 millimeter lange. Kroppen er ofte mørk brun-svart eller rød og svart, og noen arter har metalliske farger. Disse vepsene har et ganske bredt hode. Beina er lange og hos hunner har de ofte noen torner på forbena som brukes til graving. De holder vingene flatt over kroppen i hvile. Bakkroppen er vanligvis festet til forkroppen med en ganske lang og tynn "stilk" (petiolus)
Larvene er som regel ganske lys, runde og tykkest på midten. Hodet har kraftige kjever.
Hunnene løper svært raskt over bakken på jakt etter passende bytte, de flyr også raskt men ofte bare som korte "hopp" i lav høyde. Antennene er hele tiden i bevegelser ettersom de gjennomsøker terrenget. Gravevepsene finnes hyppigst på åpne, sandete steder der det er lett å grave og vanskelig for byttedyr å gjemme seg. De bygger rede på mange forskjellige måter, i planter eller råtnende trær, andre lager reder av gjørme. Det vanligste er en tunnel gravd ut i sand eller løs jord. De fyller redene med insekter eller edderkoppdyr som de har lammet med et stikk fra giftbrodden. På hvert bytte legger hunvepsen ett egg, før den tetter åpningen til redet. Larven klekkes etter noen uker og lever av byttet.
Noen arter gravevepser legger egg i redet til andre gravevepser og lever som parasitter på den andre artens larver.
Den systematiske inndelingen av gruppen Apoidea er litt usikker. Tidligere ble også gruppen Crabronidae regnet til graveveps-familien, men den er muligens bare fjernt beslektet med Sphecidae.
Denne oversikten har med de europeiske arter.[1]
Gravevepser eller gravehvepser (Sphecidae) er en familie av solitære årevinger. De lever i larvestadiene som parasitter, vanligvis på andre insekter eller edderkoppdyr. Familien har 732 arter i verden, men bare fem er funnet i Norge.
Multimedia w Wikimedia Commons Grzebaczowate (Sphecidae) – rodzina owadów z rzędu błonkówek. W Polsce występuje około 230 gatunków.
Należą tutaj gatunki karmiące larwy zabitymi lub sparaliżowanymi owadami, rzadziej pająkami. Sparaliżowane owady zanoszą do gniazda, jednakże, w odróżnieniu od nastecznikowatych, w jednej komorze lęgowej umieszczają przeważnie kilka upolowanych owadów. Ofiara jest sparaliżowana i nie może uciec, jednak przez kilka tygodni pozostaje przy życiu zapewniając potomstwu wytrzyszczki pożywienie. Postać dorosła żywi się nektarem kwiatów. Wykazują dużą specyficzność przy wybieraniu ofiar: każdy gatunek ma określony krąg gatunków owadów, na które poluje. Prowadzą samotniczy tryb życia. Gniazda budują w ziemi. Są bardzo zróżnicowane morfologicznie: niektóre gatunki są wybitnie smukłe, inne krępe. Dominuje kolorystyka czarno-żółta i czarno-czerwona. U wszystkich gatunków pierwszy pierścień tułowia (zaplecze) nie sięga bokami, podobnie jak u pszczół, do pokryw skrzydeł, czym różnią się od innych błonkówek. Są organizmami haplodiploidalnymi.
Szczerklina piaskowa, taszczyn pszczeli, wardzanka, wytrzeszczka tarczówkowa
Grzebaczowate (Sphecidae) – rodzina owadów z rzędu błonkówek. W Polsce występuje około 230 gatunków.
Sphecidae (Latreille, 1802) é uma família cosmopolita de vespas que inclui as vespas-cavadoras e outros tipos de espécies familiares. Estima-se que haja mais de 700 espécies em todo o mundo.
Geralmente de cor escura, algumas com reflexos metálicos ou com cores brilhantes, medem de 20 a 40mm. Seu abdômen é grande e com um pecíolo ou uma fina cintura. Diferenciam-se das abelhas nas quais os pêlos são simples e não ramificados.
A taxonomia dessa família sofreu profundas mudanças. Crabronidae que fazia parte dela, é agora considerada uma família separada.
A biologia das vespas Sphecidae é muito variada, sendo que a grande maioria é solitária. Muitas fazem seus ninhos em buracos no chão ou utilizam cavidades pré-existentes, enquanto que outras os constróem em ramos com lama ou ainda, em alguns casos, com resina. Todas são predadoras.
Cada espécie costuma ser especializada em um determinado tipo de presa, geralmente insetos ou aranhas. A maioria paralisa a presa e nela põe seus ovos, sem mais cuidados. Algumas poucas espécies continuam a alimentar as larvas durante o desenvolvimento.
Subfamília Ammophilinae
Subfamília Sceliphrinae
Subfamília Sphecinae
Sphecidae (Latreille, 1802) é uma família cosmopolita de vespas que inclui as vespas-cavadoras e outros tipos de espécies familiares. Estima-se que haja mais de 700 espécies em todo o mundo.
Geralmente de cor escura, algumas com reflexos metálicos ou com cores brilhantes, medem de 20 a 40mm. Seu abdômen é grande e com um pecíolo ou uma fina cintura. Diferenciam-se das abelhas nas quais os pêlos são simples e não ramificados.
A taxonomia dessa família sofreu profundas mudanças. Crabronidae que fazia parte dela, é agora considerada uma família separada.
A biologia das vespas Sphecidae é muito variada, sendo que a grande maioria é solitária. Muitas fazem seus ninhos em buracos no chão ou utilizam cavidades pré-existentes, enquanto que outras os constróem em ramos com lama ou ainda, em alguns casos, com resina. Todas são predadoras.
Cada espécie costuma ser especializada em um determinado tipo de presa, geralmente insetos ou aranhas. A maioria paralisa a presa e nela põe seus ovos, sem mais cuidados. Algumas poucas espécies continuam a alimentar as larvas durante o desenvolvimento.
Grävsteklarna (Sphecidae) är en familj i ordningen steklar med drygt 700 arter. Tidigare inkluderades även den artrika familjen Crabronidae i denna familj.
Wikimedia Commons har media som rör Grävsteklar.
Denna insekts-relaterade djurartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Grävsteklarna (Sphecidae) är en familj i ordningen steklar med drygt 700 arter. Tidigare inkluderades även den artrika familjen Crabronidae i denna familj.
Sphecidae (Latreille, 1802) là một họ ong tò vò phân bố toàn cầu bao gồm ong đào đất và ong bùn và các loại khác nằm trong thể loại ong tò vò lưng sợi chỉ.
Nhiều loài làm tổ bằng cách đào hang trong đất nhưng có nhiều loài xây tổ bằng bùn hoặc một chi gồm các loài xây tổ bằng keo trên vật khác. Thức ăn của chúng gồm nhiều loài nhện đến dictyoptera hoặc orthopteroida đến sâu bướm của Lepidoptera hay Hymenoptera.
Phân họ Ammophilinae
Phân họ Sceliphrinae
Phân họ Sphecinae
Goulet, H., Huber, J.T. (1993) Hymenoptera of the World. Agriculture Canada Research Branch, publication 1894/E. 668pp.
Sphecidae (Latreille, 1802) là một họ ong tò vò phân bố toàn cầu bao gồm ong đào đất và ong bùn và các loại khác nằm trong thể loại ong tò vò lưng sợi chỉ.
Nhiều loài làm tổ bằng cách đào hang trong đất nhưng có nhiều loài xây tổ bằng bùn hoặc một chi gồm các loài xây tổ bằng keo trên vật khác. Thức ăn của chúng gồm nhiều loài nhện đến dictyoptera hoặc orthopteroida đến sâu bướm của Lepidoptera hay Hymenoptera.
Роющие осы [1] (Sphecidae) — роющие осы подотряда стебельчатобрюхие отряда перепончатокрылые насекомые. Ранее входило в состав надсемейства Sphecoidea, как часть семейства Роющие осы Sphecidae (в широком смысле, включая Ampulicidae, †Angarosphecidae, Crabronidae, Heterogynaidae, в сумме около 200 родов и около 8000 видов) в ранге подсемейства Sphecinae. Теперь входят в группу сфекоидных ос Spheciformes в составе надсемейства Apoidea. Около 800 видов.
Гнездятся в более или менее песчаной почве. Виды рода Sceliphron строят лепные гнезда, которые часто размещают на стенах домов. Отличаются довольно сложным поведением. Охотятся на насекомых (виды рода Ammophila, Sphex) и пауков (виды рода Sceliphron), которых убивают или парализуют, после чего переносят в гнездо, где кормят ими своих личинок.
Выделение шёлкоподобного вещества и коконопрядение у личинок отсутствует у большинства представителей Sphecidae. Изредка встречается выделение шёлка и у имаго, например, у трёх родов ос Sphecidae (Psenulus, Microstigmus и Arpactophilus)[2].
Довольно крупные одиночные осы длиной 20—60 мм.
Распространены по всему миру, главным образом в южных районах Земли. В Европе 72 (под)вида (Болгария — 24(4), Великобритания — 4(2), Греция — 31(8), Испания — 40(10), Италия — 35(7), Норвегия — 3(2), Польша — 9(3), Турция — 6, Франция — 36(7), Швейцария — 17(3)).
Выделяют 4 современных подсемейства (иногда их рассматривают на уровне триб), около 20 родов и более 800 видов. Известна ископаемая триба †Mendampulicini Antropov, 2000 с одним видом Mendampulex monilicularis Antropov, 2000[3]
В 2012 году был предложена одна из последних кладограмм роющих ос (Debevic et al, 2012), которая основана на исследовании молекулярной филогении группы и которая доказала происхождение пчёл (Anthophila) из глубины клады внутри Crabronidae, признанной парафилетической. Положение Heterogynaidae остаётся неясным. Небольшое подсемейство Mellininae не было включено в их анализ[5].
ApoideaSphecidae (sensu stricto)
Crabroninae (часть «Crabronidae»)
Anthophila (пчёлы)
Роющие осы (Sphecidae) — роющие осы подотряда стебельчатобрюхие отряда перепончатокрылые насекомые. Ранее входило в состав надсемейства Sphecoidea, как часть семейства Роющие осы Sphecidae (в широком смысле, включая Ampulicidae, †Angarosphecidae, Crabronidae, Heterogynaidae, в сумме около 200 родов и около 8000 видов) в ранге подсемейства Sphecinae. Теперь входят в группу сфекоидных ос Spheciformes в составе надсемейства Apoidea. Около 800 видов.
泥蜂科（學名：Sphecidae）屬膜翅目细腰亚目，包括常見的沙泥蜂及黄蜂。由於大部分常見的泥蜂腹柄細長而顯著，在臺灣，又形象的稱為細腰蜂科。
泥蜂科所涵蓋的物種範圍在過往比現在更豐富：但後來這個定義較寬鬆的泥蜂科定義被發現為並系群，因而重新編排。當中不少舊屬本科的分類單元現時改屬Crabronidae（英语：Crabronidae）。
體形細長，通常黑色，並有黃、橙、紅色斑紋。頭大，橫闊，觸角一般呈絲狀，雌性12節，雄性13節。前胸背板呈三角形或橫形，不伸達肩板，前側片後方有隆起的線。足細長，前足適於開掘，中足脛節有2距，或者無距。翅狹，前翅一般具3個亞緣室，少數1或2個，或者沒有。并胸腹节長，也有短的種類；腹柄通常包括腹部第1、2節及第3節的一部分。
成蟲以泥土在牆角、屋檐或岩石、土壁做土室；或者做挖土，挖沙為巢，或在竹節內做巢，老舊房屋的房梁，柱子上，也能發現泥蜂的木巢，還有的泥蜂盜寄生別的泥蜂巢；泥蜂獵捕昆蟲或者蜘蛛等节肢动物，供子代幼蟲食用，不同種類的泥蜂，其捕食的动物種類也有所不同，有的泥蜂成蟲還會取食獵物的體液，也有泥蜂成蟲會取食花蜜。
Subfamily Ammophilinae
Subfamily Chloriontinae（英语：Chloriontinae）
Subfamily Sceliphrinae
泥蜂科（學名：Sphecidae）屬膜翅目细腰亚目，包括常見的沙泥蜂及黄蜂。由於大部分常見的泥蜂腹柄細長而顯著，在臺灣，又形象的稱為細腰蜂科。
泥蜂科所涵蓋的物種範圍在過往比現在更豐富：但後來這個定義較寬鬆的泥蜂科定義被發現為並系群，因而重新編排。當中不少舊屬本科的分類單元現時改屬Crabronidae（英语：Crabronidae）。
體形細長，通常黑色，並有黃、橙、紅色斑紋。頭大，橫闊，觸角一般呈絲狀，雌性12節，雄性13節。前胸背板呈三角形或橫形，不伸達肩板，前側片後方有隆起的線。足細長，前足適於開掘，中足脛節有2距，或者無距。翅狹，前翅一般具3個亞緣室，少數1或2個，或者沒有。并胸腹节長，也有短的種類；腹柄通常包括腹部第1、2節及第3節的一部分。
成蟲以泥土在牆角、屋檐或岩石、土壁做土室；或者做挖土，挖沙為巢，或在竹節內做巢，老舊房屋的房梁，柱子上，也能發現泥蜂的木巢，還有的泥蜂盜寄生別的泥蜂巢；泥蜂獵捕昆蟲或者蜘蛛等节肢动物，供子代幼蟲食用，不同種類的泥蜂，其捕食的动物種類也有所不同，有的泥蜂成蟲還會取食獵物的體液，也有泥蜂成蟲會取食花蜜。
.jpg)
