La bocha peluda (Dorycnium hirsutum) ye una planta de la familia de les fabacees.
Subarbusto erecto, de 0,2-0,5 m, verde, piloso-arispiu y ramificáu. Fueyes sésiles, alternes, estremaes, colos 2 foliolos inferiores menores asemeyando estípules. Flores papilionácees, dispuestes en capítulos. Corola blanca, presentando los 2 pétalos inferiores un tonu azul escuru. Frutu en llegume cilíndrica, curtia y de contorna pola.[1]
Distribución mediterránea. Habita en pacionales y matojares heliófilos de diversa naturaleza, tantu sobre suelos básicos como descarbonataos, ente'l nivel del mar y 1.500 m. Yo nunca lu he recoyíu a nivel del mar , suelu atopala ente los 500 y 800 metros, nos caminos de los montes de encina.
A nivel popular utilízase como diurética. Los sos principios activu y posible tosicidá desconócense, nun siendo por tantu recomendable'l so emplegu. Planta con interés apícola. Usar como antialérxica pa la piel ( erupciones, picores, etc) pa les hemorroides y les llagues d'estómagu. Hai que beber el fervinchu 2 vegaes al día , fora de les comíes y llavase la piel col so fervinchu dexándola ensugar.
Dorycnium hirsutum describióse por (L.) Ser. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 208. 1825.[2]
Númberos cromosomáticos de Dorycnium hirsutum (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos: 2n=14 : Mediterraneu[3][4]
Dorycnium: nome xenéricu que procede del griegu doryknion, que significa "llanza".[5]
hirsutum: epítetu llatín que significa "peludo".[6]
Castellanu: bocha, bocha peluda, boja peluda, encibar, yerba del sangre, yerba de pastor, yerba sanguinaria, mermasangre, trébole hemorroidal, trébole peluda, yerba de pastor.[4]
En catalán llamámoslu "pota de gat " ( pata de gatu) pola so paecencia en suavidá y forma de la parte floral. Ye una planta antialérxica y p'enfermedaes de la piel ( picores, erupciones , etc ) pa curar les hemorroides y les llagues d'estómagu.
La bocha peluda (Dorycnium hirsutum) ye una planta de la familia de les fabacees.
Vista de la planta Detalle de la flor