Rosa persica (lat. Rosa persica) - gülçiçəyikimilər fəsiləsinin itburnu cinsinə aid bitki növü.
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Rosa persica (lat. Rosa persica) - gülçiçəyikimilər fəsiləsinin itburnu cinsinə aid bitki növü.
La Rosa persica és una espècie atípica de rosa i antigament havia estat considerada d'un gènere diferent, Hulthemia. És nadiua dels deserts i les estepes de l'Àsia Central, des d'Iran fins a Afganistan al sud fins a la Sibèria occidental al nord.[3] El primer botànic a fer-ne una descripció científica va ser André Michaux, el gener de 1784, al mont Zagros en la ruta entre Buixehr i Xiraz. També qui va dur les seves llavors a Europa per primer cop.[4]
És un arbust baix, de 50 a 80 cm, amb les tiges de color marró vermellós i que presenta molts rebrots des de les arrels. La característica més distintiva són les seves fulles que són simples i sense estípules (a diferència de tots els altres membres del gènere que les tenen compostes de 3 a 7 folíols i pinnades) de 1.5 a 3 cm de llarg i dentades. Les flors són daurades amb una taca a la base dels pètals amarronada.[5] En el seu hàbitat natural les arrels aprofundeixen molt en el sòl i d'ells en neixen rebrots. A Iran es recullen aquestes plantes com a combustible quan ja s'ha collit el gra.[6] És difícil de fer créixer en jardins i rarament s'hi en cultiven.
Rosa persica pot hibridar-se amb altres roses,[7] i aquests híbrids es coneixen com a híbrids ×Hulthemosa o híbrids Hulthemosa persica. Cal remarcar però, que la majoria dels grocs de les roses cultivades provenen d'altres roses silvestres grogues en especial de Rosa foetida.
El primer híbrid del qual se'n té constància és Rosa x hardii també anomenada Hulthemosa hardii un híbrid entre Rosa clinophylla i Rosa persica i que es va obtenir al Jardin du Luxemburg abans del 1836. El seu conreu va ser iniciat per Julien-Alexandre Hardy. Arriba als 2m i presenta fulles de set folíols verd fosc i flors simples de color groc viu amb la taca típica de R. persica a la base.[8]
Des dels anys 70, Harkness i col·laboradors s'han interessat per crear cultivars creuant R. persica amb altres roses.[9] Els primers, dels anys 80 són descendents directes de R. persica:
L'any 2009 van introduir tres cultivars més dels quals no han detallat l'ascendència, però que continuen presentant l'estigma de R. persica i es presenten comercialment com a Persian Mystery Roses:
Altres espècies de roses amb les flors grogues inclouen:[3]
La Rosa persica és una espècie atípica de rosa i antigament havia estat considerada d'un gènere diferent, Hulthemia. És nadiua dels deserts i les estepes de l'Àsia Central, des d'Iran fins a Afganistan al sud fins a la Sibèria occidental al nord. El primer botànic a fer-ne una descripció científica va ser André Michaux, el gener de 1784, al mont Zagros en la ruta entre Buixehr i Xiraz. També qui va dur les seves llavors a Europa per primer cop.
Rosa persica is an anomalous species of rose that at one time was placed in a separate genus Hulthemia. It is native to deserts and steppes from Iran and Afghanistan in the south, through Central Asia, to western Siberia in the north.[3] Its distinctive characteristics include a simple leaf without stipules (most rose leaves are pinnate with 3 to 7 leaflets, and have stipules), and a distinctive flower with a darker coloured central zone. In its natural habitat it is a deep-rooted weed that suckers – growing in Iranian fields for example, where it is collected for fuel once the grain crop has been harvested[4] – but it is difficult to grow in gardens and rarely cultivated.
Rosa berberifolia is sometimes considered to be variety of this species, as R. persica var. berberifolia.
Rosa persica can hybridise with other rose species,[5] and these hybrids have in the past been known as the hybrid genus ×Hulthemosa. One of the few ×Hulthemosa cultivars commercially available is 'Alissar, Princess of Phoenicia' (also known as 'Harsidon').[6] In the spring of 2012, rose hybridizer Jim Sproul released a new line of Hulthemia hybrids known as Eyeconics, the culmination of fifteen years of effort on his part.[7]
The yellow colour in cultivated roses is not generally derived from this species, but from other yellow-flowered wild roses.
Other species of yellow-flowered roses include:[3]
Rosa persica is an anomalous species of rose that at one time was placed in a separate genus Hulthemia. It is native to deserts and steppes from Iran and Afghanistan in the south, through Central Asia, to western Siberia in the north. Its distinctive characteristics include a simple leaf without stipules (most rose leaves are pinnate with 3 to 7 leaflets, and have stipules), and a distinctive flower with a darker coloured central zone. In its natural habitat it is a deep-rooted weed that suckers – growing in Iranian fields for example, where it is collected for fuel once the grain crop has been harvested – but it is difficult to grow in gardens and rarely cultivated.
Rosa berberifolia is sometimes considered to be variety of this species, as R. persica var. berberifolia.
Rosa persica Michx. ex J.F.Gmel. est un rosier nain originaire des régions steppiques d'Asie centrale depuis l'Afghanistan et l'Iran jusqu'à la Sibérie occidentale vers le nord. Cette jolie fleur a été découverte au mois de janvier 1784 par le botaniste André Michaux, dans les monts Zagros, dans sa route entre Bouchehr et Chiraz[1]. Il a été le premier à en faire une description scientifique et à en rapporter des graines en Europe.
Ses feuilles sont simples, sans stipules, ce qui caractérise la forme Hulthemia. C'est à cause de ce caractère qu'un genre Hulthemia avait été séparé du genre Rosa avant d'être finalement abandonné.
Cet arbuste bas (50 à 80 cm) a des tiges brun rouge très drageonnantes. Les feuilles simples de 1,5 à 3 cm de long sont dentelées. Les fleurs isolées sont jaune d'or avec une tache brune à la base des pétales[2].
Rosa persica Michx. ex J.F.Gmel. est un rosier nain originaire des régions steppiques d'Asie centrale depuis l'Afghanistan et l'Iran jusqu'à la Sibérie occidentale vers le nord. Cette jolie fleur a été découverte au mois de janvier 1784 par le botaniste André Michaux, dans les monts Zagros, dans sa route entre Bouchehr et Chiraz. Il a été le premier à en faire une description scientifique et à en rapporter des graines en Europe.
В 2006 году в Узбекистане выпущена почтовая марка с Rosa persica[6].
