El lilà comú, Syringa vulgaris, és una planta usada com ornamental dins la família de l'olivera (oleàcia). És nativa dels Balcans i sud-est d'Europa on creix en llocs rocallosos.[1][2][3]
És un gran arbust caducifoli o un petit arbre amb moltes tiges que arriba a fer de 6 a 7 m d'alt. L'escorça és de color gris a gris bru, llisa als exemplars joves, esquerdada longitudinalment als més vells. Les fulles són simples, 4–12 cm de llarg i 3–8 cm d'ample d'ovals a cordades, disposades de forma oposada. Les flors són de base tubular i la corol·la fa 6–10 mm de llarg. El color de les flors pot ser lila, malva i de vegades blanc disposades en panícules terminals denses de 8-18 cm de llarg. El fruit és una càpsula seca d'1–2 cm de llarg, bruna, llisa, dividida en dos per a llençar les dues llavors alades.[1][4]
És una planta molt comuna com a ornamental a jardins i parcs a causa de les seves atractives flors, de dolç aroma. Moltes d'aquestes plantes de jardí són cultivars amb flors variant del blanc al lila fosc; algunes amb flors dobles, on els estams estan substituïts per pètals extres. El cultiva "Áurea" té un fullatge groguenc. La majoria dels cultivars de jardí no excedeixen els 4-5 m d'alçada. Està àmpliament naturalitzat a l'oest i el nord d'Europa.
Els dos lilàs Syringa vulgaris i l'híbrid natural S. x persica, es van introduir als jardins europeus al segle XVI des de l'imperi Otomà.[5]
Aquesta planta és l'aliment de les erugues Craniophora ligustri.
Flors i fulles
Syringa vulgaris 'Alba'
Syringa vulgaris 'Charles Joly'
Syringa vulgaris 'Corondel'
Syringa vulgaris 'Etna'
Syringa vulgaris 'Mme. Francisque Morel'
Syringa vulgaris 'Maréchal Foch'
Lilà florit
El lilà comú, Syringa vulgaris, és una planta usada com ornamental dins la família de l'olivera (oleàcia). És nativa dels Balcans i sud-est d'Europa on creix en llocs rocallosos.
.jpg)
