Tremellaceae és una família de fongs dins l'ordre Tremellales. Té una distribució cosmopolita i conté tant gèneres teleomorfs com anamorfs, d'aquest darrers la majoria són llevats. Totes les espècies telemòrfiques són paràsites d'altres fongs. Els cossos fructífers, quan es produeixen, són gelatinosos.[1]
Actualment aquesta família comprèn 18 gèneres amb unes 250 espècies vàlides. Inclou el gènere Tremella, que té dues espècies comestibles i cultivades,[2] i el gènere de llevats Cryptococcus, algunes espècies del qual són patògens dels humans i causen la malaltia criptococcosis.
Tremellaceae és una família de fongs dins l'ordre Tremellales. Té una distribució cosmopolita i conté tant gèneres teleomorfs com anamorfs, d'aquest darrers la majoria són llevats. Totes les espècies telemòrfiques són paràsites d'altres fongs. Els cossos fructífers, quan es produeixen, són gelatinosos.
Actualment aquesta família comprèn 18 gèneres amb unes 250 espècies vàlides. Inclou el gènere Tremella, que té dues espècies comestibles i cultivades, i el gènere de llevats Cryptococcus, algunes espècies del qual són patògens dels humans i causen la malaltia criptococcosis.
Bævresvampe-familien (Tremellaceae) er en lille familie med to slægter, hvoraf kun den ene er betydningsfuld i Danmark. Det er primitive basidiesvampe med en gærfase og med en parasitisk levevis, bl.a. på andre svampe.
Bævresvampe-familien (Tremellaceae) er en lille familie med to slægter, hvoraf kun den ene er betydningsfuld i Danmark. Det er primitive basidiesvampe med en gærfase og med en parasitisk levevis, bl.a. på andre svampe.
The Tremellaceae are a family of fungi in the order Tremellales. The family is cosmopolitan and contains both teleomorphic and anamorphic species, most of the latter being yeasts. All teleomorphs in the Tremellaceae are parasites of other fungi, though the yeast states are widespread and not restricted to hosts. Basidiocarps (fruit bodies), when produced, are gelatinous.
The family currently comprises the single genus Tremella, containing around 40 species. The name previously covered a much wider range of genera within the Tremellales, but molecular research, based on cladistic analysis of DNA sequences, now places these genera in separate families.
Fries created the family Tremellaceae (as 'Tremellini') in 1821,[1] basing it on the macromorphology of fruit bodies. He included within it most species of fungi that were gelatinous, dividing it into the genera Agyrium, Dacrymyces, Exidia, Hymenella, Naematelia, and Tremella.[2] Agyrium and Hymenella are now referred to the Ascomycota,[3][4] as are several of the species Fries placed in Dacrymyces and Tremella.
In 1900 Patouillard radically revised the family by switching the emphasis to the micromorphology of fruit bodies. For Patouillard, the Tremellaceae was limited to genera and species in which the basidia were "tremelloid" (globose to ellipsoid with vertical or diagonal septa), whether or not the fruit bodies were gelatinous. Patouillard's revised Tremellaceae included the genera Clavariopsis (= Holtermannia), Ditangium, Exidia, Guepinia, Heterochaete, Hyaloria, Protomerulius, Sebacina, Sirobasidium, Tremella, and Tremellodon (= Pseudohydnum).[5]
The next major revision was in 1984, when Robert Bandoni used transmission electron microscopy to investigate the ultrastructure of the septal pore apparatus in species of the Tremellaceae. This revealed that Tremella and its allies were distinct from Exidia and its allies, despite both groups having tremelloid basidia. Bandoni referred the latter group to the Auriculariaceae, restricting the Tremellaceae to the genera Holtermannia, Tremella, and Trimorphomyces.[6] The genus Sirobasidium and its allies were placed in the Sirobasidiaceae.
Molecular research, based on cladistic analysis of DNA sequences, confirms Bandoni's split between the tremelloid and exidioid fungi and extends the circumscription of the tremelloid group by including several yeasts whose status was formerly uncertain. It has, however, shown that the Tremellaceae (as previously circumscribed) is polyphyletic (hence artificial) with most genera belonging in different families. As a result, the Tremellaceae is now restricted to the genus Tremella which is itself restricted to those species closely related to the type Tremella mesenterica.[7]
The Tremellaceae are a family of fungi in the order Tremellales. The family is cosmopolitan and contains both teleomorphic and anamorphic species, most of the latter being yeasts. All teleomorphs in the Tremellaceae are parasites of other fungi, though the yeast states are widespread and not restricted to hosts. Basidiocarps (fruit bodies), when produced, are gelatinous.
The family currently comprises the single genus Tremella, containing around 40 species. The name previously covered a much wider range of genera within the Tremellales, but molecular research, based on cladistic analysis of DNA sequences, now places these genera in separate families.
Tremellaceae es una familia de hongos en el orden Tremellales. La familia es cosmopolita y contiene géneros tanto teleomórficos como anamórficos, la mayoría de estos últimos son levaduras. Todas las especies teleomorfas de hongos en Tremellaceae son parásitos de otros hongos, aunque los estados de levadura están muy extendidos y no se limitan a los huéspedes. Los basidiocarpos (cuerpos frutales), cuando se producen, son gelatinosos.
La familia actualmente comprende 18 géneros (más sinónimos), que contienen alrededor de 250 especies válidas. Entre los géneros significativos se incluyen Tremella, dos de las cuales son comestibles y se cultivan comercialmente,[1] y el género de levadura Cryptococcus, varias de las cuales son patógenos humanos, que causan criptococosis.[2]
Fries creó la familia Tremellaceae (como 'Tremellini') en 1821,[3] basándose en la macromorfología de los cuerpos frutales. Incluía dentro de ella la mayoría de las especies de hongos que eran gelatinosos, dividiéndolos en los géneros Agyrium, Dacrymyces, Exidia, Hymenella, Naematelia y Tremella.[4] Agyrium e Hymenella ahora son referidos a Ascomycota,[5][6] al igual que varias de las especies Fries colocó en Dacrymyces y Tremella.
En 1900, Patouillard revisó radicalmente la familia cambiando el énfasis a la micromorfología de los cuerpos frutales. Para Patouillard, las Tremellaceae se limitaban a los géneros y especies en las cuales los basidios eran "tremeloides" (globoso a elipsoide con septos verticales o diagonales), ya sea que los cuerpos de los frutos fueran o no gelatinosos. Las tremellaceas revisadas por Patouillard incluyeron los géneros Clavariopsis (= Holtermannia), Ditangium, Exidia, Guepinia, Heterochaete, Hyaloria, Protomerulius, Sebacina, Sirobasidium, Tremella, y Tremellodon (= Pseudohydnum).[7]
La siguiente revisión importante fue en 1984, cuando Bandoni utilizó microscopía electrónica de transmisión para investigar la ultraestructura del aparato de poro septal en especies de Tremellaceae. Esto reveló que Tremella y sus aliados eran distintos de Exidia y sus aliados, a pesar de que ambos grupos tenían basidios tremelloides. Bandoni refirió a este último grupo a las Auriculariaceae, restringiendo las Tremellaceae a los géneros Holtermannia, Tremella y Trimorphomyces[8]. El género Sirobasidium y sus aliados fueron colocados en la familia Sirobasidiaceae.
La investigación molecular, basada en el análisis cladístico de secuencias de ADN, confirma la división de Bandoni entre los hongos tremelloides y exidioides y extiende la circunscripción del grupo tremelloide al incluir varios géneros de levaduras cuyo estado era incierto anteriormente. La investigación molecular también ha indicado que el género Filobasidiella (y su estado de levadura Cryptococcus) debe incluirse dentro del grupo, aunque sus basidios no sean tremelloides. Sin embargo, la investigación no respalda a una familia distinta de Tremellaceae dentro del orden Tremellales, sino que divide el orden (y de hecho el género Tremella) en varios pequeños clados.[9][10] Como se circunscribe actualmente, las Tremellaceae son, por lo tanto, un subconjunto artificial de las Tremellales, no claramente distintas de las Sirobasidiaceas.
Muchas especies de Tremellaceae se encuentran en el himenio de sus hospedadores y no producen cuerpos frutales visibles.[11] Cuando se producen cuerpos frutales, siempre son gelatinosos y típicamente de colores brillantes. Microscópicamente, todas tienen hifas que contienen células haustoriales que producen filamentos que se conectan a las hifas de sus hongos anfitriones. Excepto en el género Filobasidiella, los basidios son "tremelloides": globosos a elipsoides con septos verticales o diagonales, que producen basidiosporas en estigmas o epibasidia largos e indeterminados. Las basidiosporas de la mayoría (pero no todas) las especies germinan al producir tubos germinales (normales para basidiomicetos) o células de levadura. Muchas especies de Tremellaceae también producen conidiosporas asexuales.[12]
Las especies teleomorfas de las Tremellaceae son parásitas de otros hongos en los filos Ascomycota (incluidos los líquenes) y Basidiomycota. Por lo general, parasitan las especies que crecen en la madera muerta de los arbustos y árboles vivos y puede ser que sus cuerpos frutales gelatinosos se adapten a un ambiente árido periódicamente.[13] La familia tiene una distribución cosmopolita, aunque las especies individuales pueden estar restringidas a regiones templadas o al trópico. Los estados de levadura anamórficos están generalmente extendidos y no están restringidos a un huésped o sustrato.
Tremellaceae es una familia de hongos en el orden Tremellales. La familia es cosmopolita y contiene géneros tanto teleomórficos como anamórficos, la mayoría de estos últimos son levaduras. Todas las especies teleomorfas de hongos en Tremellaceae son parásitos de otros hongos, aunque los estados de levadura están muy extendidos y no se limitan a los huéspedes. Los basidiocarpos (cuerpos frutales), cuando se producen, son gelatinosos.
La familia actualmente comprende 18 géneros (más sinónimos), que contienen alrededor de 250 especies válidas. Entre los géneros significativos se incluyen Tremella, dos de las cuales son comestibles y se cultivan comercialmente, y el género de levadura Cryptococcus, varias de las cuales son patógenos humanos, que causan criptococosis.
Tremellaceae è una famiglia dei funghi Basidiomiceti.
Appartengono alla famiglia i seguenti generi:
Tremellaceae è una famiglia dei funghi Basidiomiceti.
Žiūrytiniai (lot. Tremellaceae, vok. Zitterpilze, Gallertpilze) – papėdgrybių (Basidiomycetes) šeima, priklausanti žiūrytiniečių eilei (Tremellales). Žinoma apie 200 rūšių. Vaisiakūniai nedideli, raukšlėti arba plačiai klostėti, vandeningi. Auga pavieniai arba suauga po kelis. Spalva įvairi – vienų grybų ruda, kitų oranžiškai geltona arba juoda. Sausame ore beveik išdžiūsta, tačiau palijus vėl atsigauna. Trama tamsiai ruda, be ypatingo kvapo ir skonio, drebutinė, senesnių minkšta ir senų ištižusi. Lietuvoje rūšinė sudėtis ištirta nepakankamai. Visi šios šeimos grybai yra saprotrofai ir auga ant pūvančių medžių stuobrių ir šakų, kelmų, išvartų. Didžioji jų dalis nevalgomi, bet ir nenuodingi.
Šiai šeimai priklauso:
Tremellaceae in Index Fungorum
Žiūrytiniai (lot. Tremellaceae, vok. Zitterpilze, Gallertpilze) – papėdgrybių (Basidiomycetes) šeima, priklausanti žiūrytiniečių eilei (Tremellales). Žinoma apie 200 rūšių. Vaisiakūniai nedideli, raukšlėti arba plačiai klostėti, vandeningi. Auga pavieniai arba suauga po kelis. Spalva įvairi – vienų grybų ruda, kitų oranžiškai geltona arba juoda. Sausame ore beveik išdžiūsta, tačiau palijus vėl atsigauna. Trama tamsiai ruda, be ypatingo kvapo ir skonio, drebutinė, senesnių minkšta ir senų ištižusi. Lietuvoje rūšinė sudėtis ištirta nepakankamai. Visi šios šeimos grybai yra saprotrofai ir auga ant pūvančių medžių stuobrių ir šakų, kelmų, išvartų. Didžioji jų dalis nevalgomi, bet ir nenuodingi.
Šiai šeimai priklauso:
Žiūrytis (Tremella) Pers. 1794 Raukšlinis žiūrytis (Tremella mesenterica) Retz. 1769 Lapienis žiūrytis (Tremella foliacea) Pers. 1800 Auriculibuller Samp. & Fonseca 2004 Bullera Derx 1930 Bulleromyces Boekhout & A. Fonseca 1991 Clavariopsis Holterm. 1898 Corticioides Lloyd 1908 Dermatangium Velen. 1926 Dictyotremella Kobayasi 1971 Encephalium Link 1816 Epidochium Fr. 1849 Gelatina Raf. 1806 Gyraria Nees 1816 Hepataria Raf. 1808 Holtermannia Sacc. & Traverso 1910 Kockovaella Nakase, I. Banno & Y. Yamada 1991 Neotremella Lowy 1979 Phaeotremella Rea 1912 Phyllopta (Fr.) Fr. 1825 Protoradulum Rick 1933 Sirotrema Bandoni 1986 Tremellostereum Ryvarden 1986 Trimorphomyces Bandoni & Oberw. 1983 Tsuchiyaea Y. Yamada, H. Kawas., Itoh, I. Banno & Nakase 1988 Zanchia Rick 1958Trzęsakowate (Tremellaceae Fr.) – rodzina grzybów należący do rzędu trzęsakowców (Tremellales)[1].
Rodzinę tę do taksonomii grzybów wprowadził Elias Fries w 1821 r. Należą do niej rodzaje[2]:
Polskie nazwy na podstawie pracy Władysława Wojewody z 2003 r[3].
Trzęsakowate (Tremellaceae Fr.) – rodzina grzybów należący do rzędu trzęsakowców (Tremellales).
Tremellaceae é uma família de fungos Basidiomycetes da ordem Tremellales.
Pertencem à família Tremellaceae os seguintes géneros:
Tremellaceae é uma família de fungos Basidiomycetes da ordem Tremellales.
Tremellaceae är en familj av basidiesvampar som ingår i ordningen gelésvampar Tremellales. Familjen innehåller, efter en revision av klassen Tremellomycetes 2016, endast släktet Tremella (vilket dessutom reducerats kraftigt till sitt omfång - det var tidigare det största polyfyletiska släktet).[1][2]
Tidigare fördes även bland andra nedanstående släkten till Tremellaceae enligt Catalogue of Life (2011):[3]
Släkten här betecknade "Tremellomycetes incertae sedis" står kvar som tillhörande Tremellace (i avvaktan på analys) på databaserna Index Fungorum och MycoBank.
Tremellaceae är en familj av basidiesvampar som ingår i ordningen gelésvampar Tremellales. Familjen innehåller, efter en revision av klassen Tremellomycetes 2016, endast släktet Tremella (vilket dessutom reducerats kraftigt till sitt omfång - det var tidigare det största polyfyletiska släktet).
Дрожалковые (лат. Tremellaceae) — семейство грибов из класса Tremellomycetes. По данным Словаря грибов Эйнсуорта и Бисби, включает 17 родов и 238 видов. Два вида типового рода — Tremella — являются съедобными и выращиваются в промышленных масштабах[1]. Некоторые виды анаморфного рода Cryptococcus являются паразитами человека[2].
Многие виды дрожалковых паразитируют на гименофоре своих хозяев и не имеют видимых плодовых тел[3]. У видов, образующих плодовые тела, они желеобразные и обычно ярко окрашенные. Гифы дрожалковых с гаусториями, соединяющими их с их хозяевами. У всех видов, кроме представителей рода Filobasidiella, базидии характерной, округлой или эллипсоидной формы, Базидиоспоры располагаются на длинных стеригмах или эпибазидиях.
Многие виды дрожалковых паразитируют на аскомицетах (включая лишайников) и других базидиомицетах. Представители семейства распространены на всех континентах, однако телеоморфы некоторых из них паразитируют лишь на определённых видах-хозяевах. Анаморфы широко распространены и не являются паразитами.
Дрожалковые (лат. Tremellaceae) — семейство грибов из класса Tremellomycetes. По данным Словаря грибов Эйнсуорта и Бисби, включает 17 родов и 238 видов. Два вида типового рода — Tremella — являются съедобными и выращиваются в промышленных масштабах. Некоторые виды анаморфного рода Cryptococcus являются паразитами человека.
シロキクラゲ科は担子菌門、真正担子菌綱、シロキクラゲ目の菌類。以前は異型担子菌綱、シロキクラゲ目に分類されていた。この科に属する多くの属がゼリー状であり、そのいくつかは東洋では栽培され、食用とされている。最も重要なものはシロキクラゲ属であるが、この属は系統学的に多系統群であることが示されており、おそらく少なくとも4つの別々の科に分けられることになるであろう。