Allamanda cathartica, o flor de mantequilla ye una especie vexetal de la familia Apocynaceae. Ye nativa de Brasil. Ta citada en Flora Brasiliensis de Carl F. P. von Martius.[1]
Son bejucos o parrotales trepadores. Fueyes verticilaes, oblanceolaes a obovado-elíptiques, 3–15 cm de llargu y 1.5–5 cm d'anchu, ápiz acumináu, base cuneada. Inflorescencia racemosa, con flores marielles; sépalos los ovaos, foliáceos, 5–10 mm de llargu; corola llargamente campanulada enriba d'un tubu basal angostu, hasta 12 cm de llargu; anteres apiguraes al estigma; ovariu sincárpico. Fruto cápsula llixeramente esplanada, elipsoide, hasta ca 7 cm de llargu, espinosa; granes planes, seques, con una nala concéntrica gruesa.[2]
Llargamente cultivada y tamién naturalizada, especialmente n'árees pantanoses a lo llargo de la mariña atlántica; a una altitú de 0–700 m; fl mientres tol añu, fr abr, jul, oct; nativa del este de Sudamérica pero llargamente cultivada y más o menos naturalizada en tolos trópicos.
== Propiedaes Tola planta contién un látex blancu cáusticu. Les fueyes contienen triterpenos esterificáu, el pluméricina, la isopluméricina, acedu ursólico, de β-amirina y β-sitosterol. Los raigaños contienen lactonas iridoides (allamandina y allandina allamandicina) y lactonas triterpénicas (fluvoplumeirina, pluméricina etc.). La flor contién flavonoides ( quercetina y kaempferol ).
Tien una crecedera brengosa que puede algamar dellos metros. Utilizar pa formar sebes espectaculares y coloridas y formoses flores de color mariellu brillante.
El golor qu'esprende ye afrutáu y delicáu. La planta nun tolera la solombra, xelaes, o suelu puercu o alcalín. Amás de estes restricciones, ye una planta resistente que va crecer rápido nes condiciones fayadices. Al cortala, toma entá más fuercia.
Estendióse en toles zones tropicales del mundu. Vese de cutiu al pie de los caminos o s'utiliza pa cubrir superficies de tierra o parés. En delles zones considérase inclusive planta invasora y plaga (por casu, nel estáu de Queensland, Australia).
Entrevista: Un montón de riego llixeru y frecuente (2 a 3 vegaes per selmana) n'agua blando. Posiblemente rociar la xamasca mientres la temporada de calor y apurrir fertilizante cada 15 díes. Nes zones templaes, iviernu, proteición contra xelaes, amenorgar la frecuencia de riego y la fradadura enantes del regresu de la estación templada.
En Colombia, el látex utilízase como vomitivu y vermífugo. En Cuba, el fervinchu de fueya utilizóse como emético y purgante.
Tola planta causa irritación de la piel y ye cáusticu pa los güeyos. La ingestión causa estomagaes, vultures y secañu.
L'estractu de raigaños y les fueyes provoca hipotensión.
L'estractu aguacientu facilita la cicatrización de la ferida.[3]
Allamanda angustifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Mantissa Plantarum 2: 214–215. 1771.[2]
El xéneru Allamanda foi nomáu n'honor del botánicu suizu Dr. Frédéric-Louis Allamand (1735-1803), a finales del sieglu XVIII.
cathartica: epítetu llatín que significa "purgativo".[4]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Allamanda cathartica, o flor de mantequilla ye una especie vexetal de la familia Apocynaceae. Ye nativa de Brasil. Ta citada en Flora Brasiliensis de Carl F. P. von Martius.
Die Goldtrompete (Allamanda cathartica) ist eine als Kletterstrauch oder Liane wachsende Pflanzenart aus der Familie der Hundsgiftgewächse (Apocynaceae). Sie stammt ursprünglich aus dem tropischen Amerika, wird aber weit über ihr ursprüngliches Verbreitungsgebiet hinaus als Zierpflanze kultiviert.
Die Goldtrompete wächst als ein bis ungefähr 4 m hoher immergrüner Kletterstrauch oder als Liane. Die Pflanze führt einen weißen Milchsaft. Die im Querschnitt runden Zweige sind in der Jugend flaumig behaart und verkahlen später. Sie sind zum Teil unverholzt und können kletternd eine Länge von mehr als zwei Metern erreichen. Die 2–7 mm lang gestielten Laubblätter stehen in der Regel in (3–)4(–5)-zähligen Quirlen, seltener an den oberen Zweigen auch gegenständig oder wechselständig. Zwischen den Ansatzstellen der Blattstiele sind kleine, aber deutliche drüsige Emergenzen (Kolleteren) vorhanden. Nebenblätter fehlen. Die einfachen und ungeteilten, fiedernervigen Blattspreiten sind krautig bis fast ledrig. Sie sind verkehrteiförmig, elliptisch bis lanzettlich oder verkehrteilanzettlich, (3–)6–15(–16,5) cm lang und (1,5–)2,5–5(–7) cm breit. Die Spreiten sind vorne zugespitzt bis geschweift zugespitzt und besitzen einen stumpfen bis keiligen Grund. Sie sind oberseits glänzend und kahl, unterseits matt und kahl oder auf den Nerven behaart. Es sind 10–15 Paare von Seitennerven vorhanden. Diese verbinden sich zu einem den ganzrandigen Spreitenrand begleitenden Nerv.
Die Blütenstände sind gestielte, blattachselständige oder endständige, kahle oder flaumig behaarte Zymoide, die aus 1–7(–14) zwittrigen Blüten bestehen. Ihr Stiel ist 0,5–6 cm lang und hat einen Durchmesser von ungefähr 3 mm. Die trockenhäutigen, leicht abfallenden Deckblätter sind eiförmig-lanzettlich und 1–2 mm lang, die Blütenstiele 2–13 mm lang.
Der tief geteilte Kelch besteht aus fünf abspreizenden, annähernd gleichen, blattartigen, ungekielten Kelchzipfeln. Diese sind eiförmig bis lanzettlich, (5–)10–12(–22) mm lang, (3–)4–5(–7) mm breit und vorne spitz oder kurz zugespitzt. Sie sind kahl oder an der Außenseite ± flaumhaarig. Im Unterschied zu anderen Arten der Gattung weisen die Kelchzipfel keine Drüsen (Kolleteren) auf. Die gelbe, trichterförmige Blütenkrone ist 5–10(–14) cm lang und hat einen Durchmesser von 9–14 cm. Der zylindrische untere Teil der Kronröhre ist (2–)2,8–4,5 cm lang und hat einen Durchmesser von 0,4–0,5 cm, der breit trichterförmige bis glockige obere Teil ist 2,5–5 cm lang und hat am Schlund einen Durchmesser von 2–4,5 cm. Die fünf annähernd gleich großen, flach ausgebreiteten Kronzipfel sind in der Knospe nach links überlappend gedreht (contort). Sie sind gestutzt-verkehrteiförmig bis kreisrund, 2,5–6 cm lang und 2–5,5 cm breit. Die fünf freien Staubblätter besitzen sehr kurze Staubfäden und sind vor den Kronzipfeln am oberen Ende des zylindrischen Teils der Kronröhre eingefügt. Sie wechseln mit fünf zweiteiligen, flaumig behaarten Schuppen ab. Die sonst kahle Krone ist in diesem Bereich innen flaumhaarig. Die freien, weder miteinander noch mit der Narbe verklebten Staubbeutel bestehen aus zwei Theken, sind intrors, also mit ihren Pollensäcken zum Blütenzentrum hin gewandt und öffnen sich der Länge nach. Sie sind schmal länglich, 4–5,5 mm lang und besitzen eine abgerundete Basis. Ihr Konnektiv läuft in einer Spitze aus. Der oberständige, eiförmige, ungefähr 3 mm lange, kahle Fruchtknoten ist am Grund von einem flachen, ringförmigen, etwa 1 mm hohen, unregelmäßig gelappten Nektarium umgeben. Er ist einfächerig, besteht aber aus zwei miteinander verwachsenen Fruchtblättern. Der Fruchtknoten enthält an den beiden parietalen Plazenten zahlreiche Samenanlagen. Der einzelne fadenförmige Griffel trägt eine kopfig-zylindrische Narbe, mit der er die Staubbeutel erreicht. Die Narbe besitzt am Grund einen zurückgekrümmten Hautsaum und weist an der breit abgerundeten Spitze zwei kurze, stumpfe Lappen auf.
Die Früchte sind holzige, sich zweiklappig an den Plazenten öffnende, kahle, mit Stacheln besetzte Kapselfrüchte. Sie sind annähernd kugelig bis ellipsoidal und etwas seitlich zusammengedrückt, (2–)3–7(–8) cm lang und (2–)3–5 cm breit. Die dünnen, ziemlich weichen, scharf zugespitzten Stacheln sind (4–)10–15(–17) mm lang. Die zahlreichen, flachgedrückt-eiförmigen, trockenen Samen sind in der Kapsel dachziegelig angeordnet und haben einen Durchmesser von (13–)18–24 mm. Sie sind kahl und besitzen einen konzentrischen, steifen Flügel oder Hautrand.
Die Goldtrompete kann das ganze Jahr über blühen und fruchten.
Allamanda cathartica hat einen diploiden Chromosomensatz mit 2n = 18.[1]
Da die Goldtrompete in den Tropen und Subtropen weltweit schon seit langer Zeit kultiviert wird und regelmäßig verwildert, ist ihr natürliches Verbreitungsgebiet nicht mehr mit Sicherheit festzustellen. Man nimmt aber an, dass die ursprünglichen Vorkommen im tropischen Südamerika liegen, also etwa im Amazonasbecken und in den Guayana-Staaten, von wo die Art zuerst beschrieben worden ist. Es machen aber zumindest auch die Vorkommen an der karibischen Küste von Costa Rica, Nicaragua, Honduras[2] und Guatemala[3] einen natürlichen Eindruck.
Die Art wächst in tropischen Regenwäldern, vor allem an Ufern von Seen und Wasserläufen, und in regelmäßig überfluteten Sumpfwäldern. Sie besiedelt auch Waldlichtungen und Sekundärvegetation, beispielsweise Waldränder, Weg- und Straßenränder sowie Feuchtgebiete in beweidetem Gelände. Die Vorkommen reichen in Mittelamerika von Meeresniveau bis auf etwa 1500 m Seehöhe, in Südamerika manchmal sogar noch höher hinauf. Der Großteil der Vorkommen liegt aber jedenfalls in den Tieflagen.[4]
Die Art wurde 1771 durch Carl von Linné beschrieben.[5][6] Grundlage der Erstbeschreibung war ein unveröffentlichtes, an Linné gesandtes Manuskript des Schweizer Arztes und Botanikers Frédéric-Louis Allamand. Allamanda cathartica ist der Holotypus der im selben Werk beschriebenen Gattung Allamanda. Über die Herkunft der Pflanze schreibt Linné „Habitat per totam Guianam, juxta fluvios“, also etwa „Sie wächst im gesamten Guayana-Gebiet, entlang von Flüssen.“
Synonyme von Allamanda cathartica L. sind: Allamanda aubletii Pohl, Allamanda chelsonii K.Koch, Allamanda grandiflora (Aubl.) Lam. (= Orelia grandiflora Aubl.), Allamanda hendersonii W.Bull ex Dombrain, Allamanda latifolia C.Presl, Allamanda linnei Pohl, Allamanda salicifolia hort., Allamanda wardleyana Lebas, Allamanda williamsii hort., Echites salicifolius Willd. ex Roem. & Schult. und Echites verticillatus Sessé & Moc.[7][8]
Allamanda wird innerhalb der Hundsgiftgewächse zur Unterfamilie Rauvolfioideae und zur Tribus Plumerieae gestellt.[9] Mit molekularbiologischen Methoden auf der Grundlage von Sequenzen aus dem Chloroplasten-Genom hat sich Allamanda, repräsentiert durch Allamanda cathartica, mit guter statistischer Absicherung als Schwestertaxon der Gattung Plumeria gezeigt.[10]
Das Artepitheton cathartica gehört zu spätlat. catharticum (Abführmittel), das sich von altgriechisch καθαρτικός (kathartikós, dt. reinigend) bzw. καθαρός (katharós, dt. rein) ableitet.[11] Es bezieht sich auf die in der Erstbeschreibung mit Berufung auf Frédéric-Louis Allamand erwähnte medizinische Verwendung, wonach ein Aufguss der Blätter bei Bleivergiftung (Colica Pictonum) verwendet worden sei.[5] Der Gattungsname Allamanda ehrt den Schweizer Arzt und Botaniker Jean Frédéric François Louis Allamand (1735- nach 1803), der die Gattung ursprünglich Galarips genannt hatte.[12] Der deutschsprachige Name der Art bezieht sich auf Form und Farbe der Blüten.
Sorten von Goldtrompeten werden als Zierpflanzen verwendet. Allerdings sind in Mitteleuropa nur Zuchtformen geeignet, die mit der geringen Luftfeuchtigkeit in Wohnungen zurechtkommen. Auch diese benötigen im Sommer viel Sonne, während sie im Winter schattig, jedoch warm stehen müssen.
Die Goldtrompete (Allamanda cathartica) ist eine als Kletterstrauch oder Liane wachsende Pflanzenart aus der Familie der Hundsgiftgewächse (Apocynaceae). Sie stammt ursprünglich aus dem tropischen Amerika, wird aber weit über ihr ursprüngliches Verbreitungsgebiet hinaus als Zierpflanze kultiviert.
Allamanda cathartica ya iku tuwuhan hias kang racaké diarani kembang alamanda lan lan uga kerep diarani kembang trompet emas, kembang lonceng kuning, utawa kembang buttercup.[2] Kembang alamanda asalé saka laladan Amérika Tengah lan KIdul lan akèh tinemu ing Brazil. Ing kono kembang iki kerep digunakaké minangka rerenggan amarga wujudé éndah.[2]
Tuwuhan alamanda éwoning perdu kayu kang dhuwure ngancik 2 mèter.[3] Tuwuhan iki asipat evergreen (tansah ijo saben taune).[4] Gagange kang wis tuwa wernane coklat amarga wektu iku mbentuk kayu, déné tunas enome warna ijo.[4] Kembang alamanda wernane kuning lan wujudé kaya trompet kanthi diameter 5-7.5 cm.[3] Tuwuhan iki duwé kembang kang ambune wangi.[3]
Alamanda lumrahé urip ing jejere kali utawa ing panggoan kang kena sinare srengéngé lan kena banyu udan kang cukup.[4] Tnduran iki ora bisa urip ing lemah kang ngndhut uyah lan tuwuhan iki uga ora tahan suhu cendhèk.[4] Suhu -1 °C bisa matèni tuwuhan mau amarga tandura iki sensitif banget marang suhu atis.[4]
Alamanda bisa urip apik lan ngasilaké kembang ing intensitas srengéngé tanpa alangan.[4] Yèn diwènèhi alangan, kembange bisa mudhun.[4] Tuwuhan iki urip kanthi apik nalika ana ing lemah pasir kaya ta, akèh bahan organike, lan aerasi kanthi apik uga.[3] Surasane, alamanda ya iku tuwuhan kang gampang urip ing kondisi kang cocog mula ing pirang-pirang laladan uga diarani gulma.[3]
Iklim kang cocog kanggo pertumbuhan alamanda ya iku laladan kanthi iklim tropis. Pada laladan kanthi iklim tropis, alamanda bisa urip ing lingkungan kang mlakune lumayan rikat.[5] Di habitat Asline, alamanda urip ing ketinggian 0-700 mèter saka laut (dpl) kanthi curah udan 1000 nganti 2800 mm saben taun.[3] Karena modote kang rikat, alamanda racaké kanggo ornamen kanggo rerenggan pager lan témbok.[2]
Tanaman alamanda berbunga sepanjang taun di banyak habitat.[4] Tanaman ini dapat berkembangbiak dengan biji, namun perbanyakan yang umum dilakukan ya iku dengan stek batang. Hal ini disebabkan, beberapa varietas hibrida sulit memunculkan kapsul biji.[4] Alamanda tergolong tanaman yang tumbuhnya cepat sehingga harus sok dilakukan pemangkasan untuk menjaga penampilannya.[4]
Kembang alamanda duwé pirang-pirang fungsi medis, salah sijiné ya iku diengo minangka laksatif.[6] Dhadhak tuwuhan iki duwé sipat antibakteri. Kembang alamanda uga duwé sipat antibiotik tumrap bakteri Staphylococcus.[6] Kembange tuwuhan iki dimanfaatake minangka obat kanggo nyegah komplikasi saka malaria lan abohe limpa.[6] Saliyané iku, oyote bisa minangka nyegah lelara kuning.[6]
Allamanda cathartica ya iku tuwuhan hias kang racaké diarani kembang alamanda lan lan uga kerep diarani kembang trompet emas, kembang lonceng kuning, utawa kembang buttercup. Kembang alamanda asalé saka laladan Amérika Tengah lan KIdul lan akèh tinemu ing Brazil. Ing kono kembang iki kerep digunakaké minangka rerenggan amarga wujudé éndah.
Ko e pua engeenga (hingoa taʻefakalakanga) ko e fuʻu ʻakau siʻi ia, ʻomi mei Palāsili, kā ʻoku manakoa ʻi he ngaahi vao kakala. ʻOku meimei tatau ʻene ʻasi mo e pua tonga pe ko e kaute engeenga.
Ko e pua engeenga (hingoa taʻefakalakanga) ko e fuʻu ʻakau siʻi ia, ʻomi mei Palāsili, kā ʻoku manakoa ʻi he ngaahi vao kakala. ʻOku meimei tatau ʻene ʻasi mo e pua tonga pe ko e kaute engeenga.
লতা কৰৱী (বৈজ্ঞানিক নাম: Allamanda cathartica)ক, ইংৰাজীত সাধাৰণতে গল্ডেন ট্ৰাম্পেট (golden trumpet)[2] কমন ট্ৰামপেটভাইন (common trumpetvine),[2] আৰু য়েল্লৌ আলামান্দা (yellow allamanda) বুলি কোৱা হয়।[2] ই হৈছে এপচাইনেছিয়া পৰিয়ালৰ অন্তৰ্গত আলামান্দা গণৰ এবিধ সপুষ্পক উদ্ভিদ। ই ব্ৰাজিলৰ থলুৱা প্ৰজাতি।
ই ২০ ফুট পৰ্যন্ত হব পাৰে।[3]
ই কেনভানাছ, পোৱেৰ্ট ৰিকৰ চৰকাৰী ফুল।[4]
লতা কৰৱী (বৈজ্ঞানিক নাম: Allamanda cathartica)ক, ইংৰাজীত সাধাৰণতে গল্ডেন ট্ৰাম্পেট (golden trumpet) কমন ট্ৰামপেটভাইন (common trumpetvine), আৰু য়েল্লৌ আলামান্দা (yellow allamanda) বুলি কোৱা হয়। ই হৈছে এপচাইনেছিয়া পৰিয়ালৰ অন্তৰ্গত আলামান্দা গণৰ এবিধ সপুষ্পক উদ্ভিদ। ই ব্ৰাজিলৰ থলুৱা প্ৰজাতি।
ই ২০ ফুট পৰ্যন্ত হব পাৰে।
ই কেনভানাছ, পোৱেৰ্ট ৰিকৰ চৰকাৰী ফুল।
అల్లెనంద తీగ[2] అపోసైనేసి కుటుంబానికి చెందిన మొక్క. దీన్ని సాధారణంగా అల్లమండా కాథర్టికా, బటర్ కప్ పుష్పం, కొమ్మన్ ట్రంపెట్ వైన్, బంగారు కప్పు, బంగారు ట్రంపెట్ వైన్ మొదలగు పేర్లతో పిలుస్తారు[3]. ఈ మొక్క సాధారణంగా మధ్య, దక్షిణ అమెరికా, మిగతా ప్రదేశాలలో పెరుగుతాయి.
ఇది ఒక పాకే మొక్క. దీని కొమ్మలు 2-3 మీటర్ల పొడవు వరకు పెరుగుతాయి. వీటి పాత కొమ్మలు గోధుమ రంగులో ఉంటాయి. కొత్త కొమ్మలు ఆకుపచ్చ రంగులో ఉంటాయి. వీటి కొమ్మలు, ఆకులు పాలు కలిగి ఉంటాయి. ఇవి శాఖల దగ్గర గుంపులుగా లేదా 3-4 అంకెలలో పెరుగుతాయి. వీటి ఆకులు కోడి గుడ్డు ఆకారంలో పెరుగుతాయి. ఈ మొక్క పూల రేఖలు పసుపు రంగులో 5-7.5 పొడవు వరకు పెరుగుతాయి. వీటి పూల చుట్టూ 4-5 రక్షక పత్రాలు ఉంటాయి. 4-5 పూల రెక్కలు ఉంటాయి. పండ్లు గుండ్రంగా ఉంటాయి. ఈ పండు అరుదుగా మాత్రమే సాగు మొక్కలలో కనపడుతున్నాయి. విత్తనాలు కొంతవరకు, తాన్ రంగులో, కొద్దిగా రెక్కలు కలిగి ఉంటాయి లేదా ఒక సన్నని మార్జిన్ కలిగి ఉంటాయి[4].
హైదరాబాదులో అల్లెనంద
కేరళలో అల్లెనంద
తైవాన్లో అల్లెనంద
కంబోడియా లోని సిహనౌక్విల్ లో అల్లెనంద
శ్రీ లంకలో అల్లెనంద
Capsule - MHNT
Cultivar 'Cherries Jubilee'
.jpg)
.jpg)
_in_Hyderabad,_AP_W2_IMG_7699.jpg)
|website= (help) |website= (help) |website= (help)
Allamanda cathartica, commonly called golden trumpet,[2] common trumpetvine,[2] and yellow allamanda,[2] is a species of flowering plant of the genus Allamanda in the family Apocynaceae. It is native to Brazil. This plant is cited in Flora Brasiliensis by Carl Friedrich Philipp von Martius.
It does not twine, nor does it have tendrils or aerial roots. It can be pruned into a shrub form. If not pruned it can sprawl to a height of 20 feet.[3]
The city of Canóvanas, Puerto Rico has adopted this species, known locally as canario amarillo, as its official flower.[4]
The species is cultivated as a house plant. It requires a soil rich in organic matter, temperatures of not less than 18 °C (64 °F) during the growing season, plenty of moisture, and bright light but not direct sunlight. During the rest season from October to March, the plant should be watered more sparingly and can endure temperatures down to 13 °C (55 °F). It should be repotted every year until it is in a container of 40 to 50 centimeters (16 to 20 in). Propagation is by cuttings taken from April to May.[5]
Single flower
Mid-shot of shrub
Long-shot of shrub
Spiny fruits (ripe and detached from plant)
Allamanda cathartica, commonly called golden trumpet, common trumpetvine, and yellow allamanda, is a species of flowering plant of the genus Allamanda in the family Apocynaceae. It is native to Brazil. This plant is cited in Flora Brasiliensis by Carl Friedrich Philipp von Martius.
It does not twine, nor does it have tendrils or aerial roots. It can be pruned into a shrub form. If not pruned it can sprawl to a height of 20 feet.
The city of Canóvanas, Puerto Rico has adopted this species, known locally as canario amarillo, as its official flower.
Allamanda cathartica flower at Tagore park Mahe district of Puducherry UT, India
Allamanda cathartica, llamada jazmín de Cuba,[1] copa de oro, trompeta amarilla o flor de mantequilla, es una especie vegetal de la familia Apocynaceae. Es nativa de Brasil. Está citada en Flora Brasiliensis de Carl F. P. von Martius.[2]
Son bejucos o arbustos trepadores. Hojas verticiladas, oblanceoladas a obovado-elípticas, 3–15 cm de largo y 1.5–5 cm de ancho, ápice acuminado, base cuneada. Inflorescencia racemosa, con flores amarillas; sépalos ovados, foliáceos, 5–10 mm de largo; corola ampliamente campanulada encima de un tubo basal angosto, hasta 12 cm de largo; anteras aglutinadas al estigma; ovario sincárpico. Fruto cápsula ligeramente aplanada, elipsoide, hasta ca 7 cm de largo, espinosa; semillas planas, secas, con un ala concéntrica gruesa.[3]
Ampliamente cultivada y también naturalizada, especialmente en áreas pantanosas a lo largo de la costa atlántica; a una altitud de 0–700 m; fl durante todo el año, fr abr, jul, oct; nativa del este de Sudamérica pero ampliamente cultivada y más o menos naturalizada en todos los trópicos.
Toda la planta contiene un látex blanco cáustico. Las hojas contienen triterpenos esterificado, el pluméricina, la isopluméricina, ácido ursólico, de β-amirina y β-sitosterol. Las raíces contienen lactonas iridoides (allamandina y allandina allamandicina) y lactonas triterpénicas (fluvoplumeirina, pluméricina etc.). La flor contiene flavonoides ( quercetina y kaempferol ).
Tiene un crecimiento vigoroso que puede alcanzar varios metros. Se utiliza para formar setos espectaculares y coloridas y hermosas flores de color amarillo brillante.
El olor que desprende es afrutado y delicado. La planta no tolera la sombra, heladas, o suelo sucio o alcalino. Aparte de estas restricciones, es una planta resistente que crecerá rápidamente en las condiciones adecuadas. Al cortarla, toma aún más fuerza.
Se ha extendido en todas las zonas tropicales del mundo. Se ve a menudo junto a los caminos o se utiliza para cubrir superficies de tierra o paredes. En algunas zonas se considera incluso planta invasora y plaga (por ejemplo, en el estado de Queensland, Australia).
Entrevista: Un montón de riego ligero y frecuente (2 a 3 veces por semana) en agua blanda. Posiblemente rociar el follaje durante la temporada de calor y proporcionar fertilizante cada 15 días. En las zonas templadas, invierno, protección contra heladas, reducir la frecuencia de riego y la poda antes del regreso de la estación cálida.
En Colombia, el látex se utiliza como vomitivo y vermífugo. En Cuba, la infusión de hoja se ha utilizado como emético y purgante.
Toda la planta causa irritación de la piel y es cáustico para los ojos. La ingestión causa náuseas, vómitos y sequedad.
El extracto de raíces y las hojas provoca hipotensión.
El extracto acuoso facilita la cicatrización de la herida.[4]
Allamanda angustifolia fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Mantissa Plantarum 2: 214–215. 1771.[3]
El género Allamanda fue nombrado en honor del botánico suizo Dr. Frédéric-Louis Allamand (1735-1803), a finales del siglo XVIII.
cathartica: epíteto latino que significa "purgativo".[5]
Allamanda cathartica, llamada jazmín de Cuba, copa de oro, trompeta amarilla o flor de mantequilla, es una especie vegetal de la familia Apocynaceae. Es nativa de Brasil. Está citada en Flora Brasiliensis de Carl F. P. von Martius.
Allamanda cathartica est un arbuste grimpant de la famille des Apocynaceae, originaire d'Amérique du Sud tropicale et largement cultivé pour l'ornement dans les zones tropicales.
Aux Antilles françaises, il est connu sous le nom d'allamanda jaune ou de liane à lait. À La Réunion, outre le terme allamanda, coupe-trompette d'or et monette sont aussi employés. En Guyane, on l'appelle Allamande, Canari, Liane jaune[3], Orélie, Liane fruit dilait (Créole), Ka'i lekwi (plante), Tasiasiay (fruit) (Wayãpi), Datka βey (Palikur), Dedal-de-Damas, Cipó-de-leite (Portugais du Brésil)[4]. Au Venezuela, on l'appelle Don Tomás, Dribu-acuanateta (Guarao), Puerco espín, Tocoya[5]. On le nomme aussi golden-trumpet au Guyana, mais encore Pu gaasi (Djuka), Srabitje (Sranan tongo), Baruda balli, Barae da balke (Arawak), Kieraporan (Carib), Jasbite, Anoura, Wilkens-bita au Suriname[3].
C'est un arbuste[6] lianescent développant de longs rameaux glabres, violacé pourpre, longs de 10 m ou plus. Toutes les parties contiennent un abondant latex blanc caustique. L'écorce est verte, lisse sur le bois jeune, virant au brun pâle ou souvent rouge sur les surfaces exposées au soleil.
Les feuilles persistantes sont verticillées par 4 (plus rarement 3 ou 5). Le pétiole est long de 0,3-0,7 cm, avec des wikt:colleters. Le limbe est subcoriace, obovale ou oblong-lancéolé, mesurant 10-13(20) x 2,5-5 cm, avec l'apex acuminé, la base aiguë, brillant dessus, opaque dessous, plus ou moins hispide entre les nervures, pubescent sur les nervures. La face inférieure des feuilles est pubérulente à pubescente le long des nervures principales, ou parfois entièrement glabre. Les 10-15 paires de de nervures secondaires sont unies à la marge.
L'inflorescence est axillaire ou terminale, composée de 5 à 10 fleurs, avec des tige longues d'environ 1 cm, et des bractées longues de 0,1 à 0,2 cm.
Les lobes du calice (sépales) mesurant 1-1,2 x 0,5-0,6 cm, dépourvus de collétères, sont presque glabres à pubescents à l'extérieur (parfois avec des poils le long des marges ou dans la moitié médiane centrale). La corolle actinomorphe, en entonnoir est d'un jaune vif à orange, très lumineux. Le tube non renflé à la base, se compose d'une partie cylindrique du tube mesure 3-4 x 0,2 cm. La partie infundibuliforme est d'environ 1,5-2,5 x 1 cm, rayé de lignes orange à l'intérieur. Les 5 lobes sont jaunes, obliques, longs de 2,5-3 cm, arrondis et réfléchis sont imbriqués dans le sens inverse des aiguilles d'une montre. Les anthères sont de forme oblancéolées-sagittées, et longues d'environ 0,8 cm.
Le fruit est une capsule, mesurant environ 5 × 3,5 cm, de couleur vert virant ensuite au brun, de forme largement elliptique ou sub-circulaire, à l'endocarpe blanc, et avec des épines longues de 10–11(15) mm. Il contient environ 30 graines épaisses, mesurant environ 3 × 3 cm, blanche virant au brun, à aile circulaire dures et étroites[3],[5].
Allamanda cathartica est originaire du nord-est de l'Amérique du Sud : Costa Rica, Panama[3], Venezuela (Delta Amacuro (répandu), Bolívar Aragua, Carabobo, Miranda, Monagas, Yaracuy), Guyanes, Brésil. Cet arbuste est largement cultivé et échappé sous les tropiques des deux hémisphères[5].
Allamanda cathartica est une liane arbustive très commune le long des grands fleuves sur les berges ensoleillées, dans les marécages parmi les mangroves et le long des plages, où il couvre souvent les arbres[3], et dans les habitats rudéraux[4], très ensoleillés et humides. On le rencontre dans les lisières des forêts sempervirentes de plaine et riveraines, autour de 0–500 m d'altitude[5].
Allamanda cathartica fleurit toute l'année, et fructifie dans les Guyanes en août-septembre[3].
Les fleurs sont pollinisées par les colibris[3].
Le fruit anémo-zoochore ne se développe qu'en milieu très chaud.
Allamanda cathartica est une plante ornementale cultivée dans tous les pays tropicaux, où elle s'est souvent naturalisée.
Désormais répandue sous toutes les zones tropicales du globe, Allamanda cathartica est souvent vue le long des routes, et utilisée pour couvrir des murs ou des surfaces au sol. Elle est considérée comme plante envahissante et nuisible dans certaines zones (par exemple dans l'état du Queensland en Australie). Elle peut former des colonies denses, impactant la végétation indigène et provoquant le déplacement des espèces autochtones. Elle est par ailleurs toxique pour l'homme et le bétail[7].
Toute la plante contient un latex blanc caustique, pouvant provoquer des diarrhées en cas d'ingestion.
Les feuilles[8] contiennent des triterpènes estérifiés, de la pluméricine, de l'isopluméricine, de l'acide ursolique, de la β-amyrine et du β-sitostérol. Les racines contiennent des lactones d'iridoïdes (allamandine, allamandicine et allandine) et des lactones triterpéniques (fluvoplumeirine, pluméricine etc.). La fleur contient des flavonoïdes (quercétine et kaempférol).
Cultivé à des fins horticoles dans les zones tropicales du monde entier, Allamanda cathartica est facile à cultiver et à multiplier par bouturage dans les serres, où il ne produit apparemment jamais de fruits. Il fut introduit en Angleterre en 1785 (Linné)[3].
Entretien : Beaucoup de lumière, arrosage fréquent (2 à 3 fois par semaine) à l'eau non calcaire. Éventuellement vaporiser le feuillage durant la saison chaude et apporter un engrais tous les 15 jours. Dans les zones tempérées, l'hiver, protéger du gel, réduire les fréquences d'arrosage et tailler avant le retour de la saison chaude.
La plante ne tolère pas l'ombre, le gel, ni les sols sales ou alcalins. Hormis ces restrictions, c'est une plante robuste qui poussera rapidement dans les conditions appropriées. Taillée, elle reprend encore davantage de vigueur.
Allamanda cathartica est une plante à croissance vigoureuse pouvant atteindre plusieurs mètres. Elle sert à former des haies spectaculaires, colorées de superbes fleurs jaune vif.
L'odeur qu'elle dégage est fruitée et délicate.
Le latex présente des propriétés cathartiques (purgatif) à dose élevée (la tisane de feuille est purgative mais ne provoque pas de vomissements à la dose de 10/1000e)[4].
En Colombie, le latex était employé comme émétique et vermifuge. A Cuba, l'infusion des feuilles servait d'émétique et de purgatif.
Toute la plante est photodynamisante[9] ; elle provoque des irritations cutanées et est caustique pour les yeux. L'ingestion provoque nausées, vomissements et sécheresse de la bouche.
L'extrait de racines et de feuilles provoque une hypotension chez le chat[8].
L'extrait aqueux d’Allamanda cathartica facilite la cicatrisation des plaies[10].
En Guyane, chez les Wayãpi, la décoction d'écorce longuement exposée au soleil est frottée sur le corps comme fébrifuge[4]. Chez les Palikur, la décoction de fleurs est consommé comme antitussif, mais aussi associée à la décoction de feuilles en lavement de tête pour lutter contre les étourdissements. Le bain de feuilles, tiges et fleurs sert aussi à rendre les enfants vifs et actifs comme l'anaconda (association symbolique)[4].
Les Caboclos du Rio Madeira s'en servent aussi comme antitussif et anthelmintique[11].
Les Amérindiens du nord-ouest du Guyana consomment la tisane de feuilles comme antipaludéen[12].
L'allamandine contenue dans la plante (lactone d'iridoïde) présente des propriétés antileucémiques[8] et antinéoplasiques[13].
En 1775, le botaniste Aublet décrivit Orelia grandiflora (synonyme d’Allamanda cathartica ) et en proposa le protologue suivant[14] :
« ORELIA (grandiflora). (Tabula 106.)
Echinus ſcandens, lacteſcens ; flore maximo, luteo. Barr. Fran, Equinox, pag. 48.[15]
Allamanda cathartica. Lin. Mantiſſ. 2.p. 114. & idem 146.Frutex, caules plurimos, ſarmentoſos, ramoſos, nodoſos, volubiles, ſuprá arbores expanſos, è radice emittens. Folia verticillata, tria aut quatuor ad ſingulos nodos ramorum, & ramuſculorum, ovato-oblonga, acuta, glabra, integerrima, ſubſeſſilia. Flores corymboſi, axillares. Corymbi & pedunculi florum squamula ad baſim muniuntur.
Caules, racemi, folia, flores & ſemina lacerata ſuccum lacteum fundunt.
Florebat fructumque ferebat Septembri.
Habitat ad maris littora Caïennæ & Guianæ.
L’ORELI à grande fleur. (Planche 106.)
Cet arbrisseau pouſſe de ſa racine pluſieurs tiges ſarmenteuſes, noueuſes & rameuſes, qui ſe répandent ſur les plantes, & les arbuſtes voiſins. Les tiges anciennes ſont nues, ſans feuilles ; il n'y a que les rameaux qui en ſoient garnis. Pour l'ordinaire il, en à quatre à chaque nœud, & quelquefois trois. Elles ſont entières, molles & couvertes d'un léger duvet, lorſqu'elles commencent à ſe développer : quand elles ſont entièrement épanouies, elles ſont liſſes, vertes, ovales, terminées par une longue pointe. De l'aiſſelle d'une feuille naît un bouquet de fleurs, dont chaque branche porte, à ſa naiſſance, une petite écaille, de même que le pédoncule de chaque fleur.
Le calice eſt d'une ſeule pièce diviſé profondément en cinq parties aiguës.
La corolle eſt jaune, monopétale. C'eſt un long tube renflé & évaſé vers ſa partie ſupérieure ; le pavillon eſt partagé en cinq larges lobes. Cette corolle eſt attachée au fond du calice autour d'un diſque.
Les étamines ſont au nombre de cinq, placées à l'entrée du tube, dont elles bouchent l'orifice. Leur filet eſt court, & au deſſous de chaque filet eſt une nervure ſaillante couverte de poils blancs. L'anthère eſt droite, longue, à deux bourſes écartées par le bas. Elle a la forme d'un fer de flèche.
Le piſtil eſt un ovaire ſphérique, poſé ſur le diſque. Il eſt ſurmonté d'un style grêle, terminé par deux plateaux écartés, dont le ſupérieur porte un stigmate partagé par un ſillon.
L'ovaire devient une capsule verte, ovoïde, hériſſée de longues pointes fermés. Elle s'ouvre de la pointe à la baſe en deux valves, dont les deux bords ſont garnis d'un placenta, auquel ſont attachées par un cordon ombilical des semences plates, bordées d'un feuillet membraneux, & couchées les unes ſur les autres.
Toutes les parties de cet arbriſſeau, pour peu qu'on les déchire ou qu'on les entame, rendent un ſuc laiteux.
Cet arbriſſeau croît dans l'île de Caïenne, du côté du rivage de la mer, & particulièrement dans la Guiane, ſur le bord de la rivière de Macouria. Il eſt en fleur & en fruit dans le mois de Septembre.
La fleur, les fruits, les feuilles ſont repréſentés de grandeur nature. »
— Fusée-Aublet, 1775.
Pied d’Allamanda cathartica
Fleurs d’Allamanda cathartica
Fleurs d’Allamanda cathartica
Feuilles
Feuillage d’Allamanda cathartica
Fragment de rameau ; les feuilles sont réparties axialement autour de la tige.
Fleurs d’Allamanda cathartica
Fleurs d’Allamanda cathartica
Fleur d’Allamanda cathartica
Fleur d’Allamanda cathartica
Fleurs d’Allamanda cathartica
forme ornementale mutante (étamines pétaloïdes) d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Fruit d’Allamanda cathartica
Graines d’Allamanda cathartica
Joaquim José Codina[16]
1796 - Allamanda cathartica[17]
1822 - Allamanda cathartica par M.E. Descourtilz[18]
1841 - Allamanda cathartica par Joseph Paxton[19]
1869 - Allamanda cathartica[20]
Allamanda cathartica est un arbuste grimpant de la famille des Apocynaceae, originaire d'Amérique du Sud tropicale et largement cultivé pour l'ornement dans les zones tropicales.
Aux Antilles françaises, il est connu sous le nom d'allamanda jaune ou de liane à lait. À La Réunion, outre le terme allamanda, coupe-trompette d'or et monette sont aussi employés. En Guyane, on l'appelle Allamande, Canari, Liane jaune, Orélie, Liane fruit dilait (Créole), Ka'i lekwi (plante), Tasiasiay (fruit) (Wayãpi), Datka βey (Palikur), Dedal-de-Damas, Cipó-de-leite (Portugais du Brésil). Au Venezuela, on l'appelle Don Tomás, Dribu-acuanateta (Guarao), Puerco espín, Tocoya. On le nomme aussi golden-trumpet au Guyana, mais encore Pu gaasi (Djuka), Srabitje (Sranan tongo), Baruda balli, Barae da balke (Arawak), Kieraporan (Carib), Jasbite, Anoura, Wilkens-bita au Suriname.
Alamanda[2] atau allamanda (Allamanda cathartica)[3] adalah tanaman hias yang umum disebut sebagai bunga alamanda dan juga sering disebut sebagai bunga terompet emas, bunga lonceng kuning, atau bunga buttercup.[4] Bunga alamanda berasal dari daerah Amerika Tengah dan Selatan dan banyak ditemukan di Brasil di mana bunga ini umum digunakan sebagai hiasan karena bentuknya yang indah.[4]
Tanaman alamanda termasuk dalam golongan perdu berkayu dengan tinggi yang dapat mencapai 2 meter.[5] Tanaman ini bersifat evergreen (hijau sepanjang tahun).[6] Batangnya yang sudah tua akan berwarna cokelat karena pembentukan kayu, sementara tunas mudanya berwarna hijau.[6] Daunnya memiliki bentuk yang melancip di ujung dengan permukaan yang kasar dengan panjang 6 hingga 16 cm.[5] Selain itu daun alamanda pada umumnya berkumpul sebanyak tiga atau empat helai. Bunga alamanda berwarna kuning dan berbentuk seperti terompet dengan ukuran diameter 5-7.5 cm.[5] Tanaman ini memiliki bunga yang harum.[5]
Alamanda dapat ditemukan pada daerah sekitar sungai atau tempat terbuka yang terkena banyak sinar matahari dengan hujan yang cukup dan kelembaban tinggi sepanjang tahun.[6] Tanaman ini tidak mampu tumbuh pada tanah yang bergaram atau terlalu basa dan tanaman ini juga tidak tahan suhu rendah. Suhu -1 °C dapat mematikan tanaman tersebut karena tanaman ini sangat sensitif terhadap suhu dingin.[6]
Alamanda tumbuh dengan baik dan menghasilkan bunga pada intensitas matahari penuh tanpa halangan.[6] Jika diberi halangan maka produksi bunganya menurun.[6] Tanaman ini tumbuh baik dengan kondisi tanah berpasir, kaya bahan organik, serta beraerasi baik.[5] Secara keseluruhan, alamanda adalah tanaman yang mudah tumbuh pada kondisi yang sesuai sehingga pada beberapa daerah juga dipandang sebagai gulma.[5]
Iklim yang tepat untuk pertumbuhan alamanda adalah daerah dengan iklim tropis. Pada daerah dengan iklim tropis, alamanda dapat tumbuh hampir di sebagian besar lingkungan dengan laju pertumbuhan yang cukup cepat.[7] Di habitat aslinya, alamanda hidup pada ketinggian 0-700 meter dari permukaan laut (dpl) dengan curah hujan 1000 hingga 2800 mm per tahun.[5] Karena pertumbuhannya yang cepat, alamanda umum digunakan sebagai ornamen untuk menghias pagar dan tembok.[4]
Tanaman alamanda berbunga sepanjang tahun di banyak habitat.[6] Tanaman ini dapat berkembangbiak dengan biji, namun perbanyakan yang umum dilakukan yaitu dengan stek batang. Hal ini disebabkan, beberapa varietas hibrida sulit memunculkan kapsul biji.[6] Alamanda tergolong tanaman yang tumbuhnya cepat sehingga harus sering dilakukan pemangkasan untuk menjaga penampilannya.[6]
Bunga alamanda diketahui memiliki beberapa fungsi medis, salah satunya dapat dipakai sebagai laksatif.[8] Getah tanaman ini memiliki sifat antibakteri. Bunga alamanda juga memiliki sifat antibiotik terhadap bakteri Staphylococcus.[8] Bunga tanaman ini juga umum dimanfaatkan sebagai obat untuk mencegah komplikasi dari malaria dan pembengkakan limpa.[8] Selain itu, akarnya juga dapat digunakan untuk mencegah penyakit kuning.[8]
Alamanda atau allamanda (Allamanda cathartica) adalah tanaman hias yang umum disebut sebagai bunga alamanda dan juga sering disebut sebagai bunga terompet emas, bunga lonceng kuning, atau bunga buttercup. Bunga alamanda berasal dari daerah Amerika Tengah dan Selatan dan banyak ditemukan di Brasil di mana bunga ini umum digunakan sebagai hiasan karena bentuknya yang indah.
Pokok Bunga Akar Kuning,[1] atau juga dikenali sebagai Bunga Loceng, dan Akar Chempaka Hutan; nama saintifiknya Allamanda cathartica[2] merupakan tumbuhan hiasan genus Allamanda dalam familia Apocynaceae. Pokok ini berasal dari Brazil dan digunakan untuk mengubati malaria. Tumbuhan Amerika Selatan ini tumbuh dengan subur di kawasan terik cahaya matahari dan tanah lembap.
Bunga akar kuning
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z Pokok Bunga Akar Kuning, atau juga dikenali sebagai Bunga Loceng, dan Akar Chempaka Hutan; nama saintifiknya Allamanda cathartica merupakan tumbuhan hiasan genus Allamanda dalam familia Apocynaceae. Pokok ini berasal dari Brazil dan digunakan untuk mengubati malaria. Tumbuhan Amerika Selatan ini tumbuh dengan subur di kawasan terik cahaya matahari dan tanah lembap.
Wilkens bitter (Allamanda cathartica) is een plant uit de maagdenpalmfamilie (Apocynaceae). Het is een tot 15 m hoge klimmende of kruipende plant, die door snoeien ook struikvormig kan worden gehouden. De plant bevat giftig melksap in alle vegetatieve delen. De bladeren staan in kransen van drie of vier stuks of zijn zelden tegenoverstaand. Ze zijn omgekeerd eirond tot langwerpig, 5-16 cm lang en 2-6 cm breed, toegespitst, stijf en glanzend.
De gele, trechtervormige bloemen staan alleen of met enkele bijeen in de bladoksels. De bloemen hebben vijf kroonbladeren. De kelkslippen zijn 0,5–1,4 cm lang. De kroonbuis is 4-8 cm lang, in de onderste helft zeer nauw en roodachtig, bovenaan veel wijder, van binnen vaak roodgestreept en ter hoogte van de vijf meeldraden behaard. De kroonslippen zijn 3-3,5 cm lang en in de bloemknop gedraaid. De vruchten zijn bolvormig tot eivormig, 3-8 cm groot en bedekt met 0,5-2 cm grote stekels. De vruchten springen bij rijpheid open. De zaden zijn 1,5-2,5 cm groot en hebben rondom een vliezige vleugelrand.
Wilkens bitter komt van nature voor in het noordoosten van Zuid-Amerika. Hij wordt op veel plaatsen gekweekt en is vaak verwilderd. In Europa worden in broeikassen vooral grootbloemige cultivars gekweekt. In Azië kweekt men vaak laagblijvende, niet-klimmende vormen.
Wilkens bitter (Allamanda cathartica) is een plant uit de maagdenpalmfamilie (Apocynaceae). Het is een tot 15 m hoge klimmende of kruipende plant, die door snoeien ook struikvormig kan worden gehouden. De plant bevat giftig melksap in alle vegetatieve delen. De bladeren staan in kransen van drie of vier stuks of zijn zelden tegenoverstaand. Ze zijn omgekeerd eirond tot langwerpig, 5-16 cm lang en 2-6 cm breed, toegespitst, stijf en glanzend.
De gele, trechtervormige bloemen staan alleen of met enkele bijeen in de bladoksels. De bloemen hebben vijf kroonbladeren. De kelkslippen zijn 0,5–1,4 cm lang. De kroonbuis is 4-8 cm lang, in de onderste helft zeer nauw en roodachtig, bovenaan veel wijder, van binnen vaak roodgestreept en ter hoogte van de vijf meeldraden behaard. De kroonslippen zijn 3-3,5 cm lang en in de bloemknop gedraaid. De vruchten zijn bolvormig tot eivormig, 3-8 cm groot en bedekt met 0,5-2 cm grote stekels. De vruchten springen bij rijpheid open. De zaden zijn 1,5-2,5 cm groot en hebben rondom een vliezige vleugelrand.
Wilkens bitter komt van nature voor in het noordoosten van Zuid-Amerika. Hij wordt op veel plaatsen gekweekt en is vaak verwilderd. In Europa worden in broeikassen vooral grootbloemige cultivars gekweekt. In Azië kweekt men vaak laagblijvende, niet-klimmende vormen.
Allamanda przeczyszczająca (Allamanda cathartica L.) – gatunek pnącza z rodziny toinowatych. Pochodzi z północnych rejonów Ameryki Południowej (Brazylia, Gujana, Surinam)[2]. Jest uprawiany.
Allamanda przeczyszczająca (Allamanda cathartica L.) – gatunek pnącza z rodziny toinowatych. Pochodzi z północnych rejonów Ameryki Południowej (Brazylia, Gujana, Surinam). Jest uprawiany.
Alamanda (Allamanda cathartica),[1] common trumpetvine,[1] também conhecida como alamanda-amarela ou dedal-de-dama, é uma planta tóxica ornamental da família Apocynaceae. É nativa do Brasil.[2]
É uma trepadeira arbustiva e latescente. Possui quatro folhas verticiladas, oblongas ou ovadas, acuminadas e glabras. As flores são amarelas, fasciculadas, axilares e campanuladas. A simetria de sua flor é actinomorfa; é cíclica, dialisépala, gamopétala e diclamídia; o seu estigma é ramificado; seus estames são livres, possuindo deiscência rimosa, isostêmone e epipétala. As folhas são verticiladas e apresentam nervação peninérvea. O fruto é do tipo cápsula bivalve, contendo poucas sementes.
Esta planta tóxica é muito utilizada na medicina popular, principalmente como purgante (catártico). Porém, este uso, bem como as ingestões acidentais da planta, acarretam distúrbios gastrintestinais intensos caracterizados por náuseas, vômitos, cólicas abdominais e diarréia, em razão da presença de saponinas. O leite que ela possui causa queimaduras severas, planta altamente tóxica.
"Orélia" é uma referência ao dourado de suas flores, que se assemelham ao ouro. Cathartica, traduzido do latim, significa "laxante", que é uma propriedade atribuída à planta pelo povo.
Alamanda (Allamanda cathartica), common trumpetvine, também conhecida como alamanda-amarela ou dedal-de-dama, é uma planta tóxica ornamental da família Apocynaceae. É nativa do Brasil.
É uma trepadeira arbustiva e latescente. Possui quatro folhas verticiladas, oblongas ou ovadas, acuminadas e glabras. As flores são amarelas, fasciculadas, axilares e campanuladas. A simetria de sua flor é actinomorfa; é cíclica, dialisépala, gamopétala e diclamídia; o seu estigma é ramificado; seus estames são livres, possuindo deiscência rimosa, isostêmone e epipétala. As folhas são verticiladas e apresentam nervação peninérvea. O fruto é do tipo cápsula bivalve, contendo poucas sementes.
Allamanda (Allamanda cathartica) är en art familjen oleanderväxter. Allamanda kommer ursprungligen från Brasilien där den växer i varmt och fuktigt klimat i skogar. Den klättrar på allt som är stabilt tillräckligt, för att nå ljuset. Arten odlas i Sverige som krukväxt.
Allamanda är en klängande buske, till 4-6 meter, med vit mjölksaft. Bladen är motsatta eller 3-5 kransställda, omvänt äggrunda till avlånga, 6–15 cm långa, 4–5 cm breda, mörkt gröna, undersidans nerver är inte upphöjda. Blommorna blir 7–14 cm långa, 9–14 cm i diameter, gula, klockformade. Frukter nästan klotformade, 3–7 cm långa, med 1 cm långa taggar.
Det vetenskapliga namnet Allamanda är efter Frederic Allamand, som var schweizisk botanist och läkare, och levde 1736-1803. Han korresponderade med Linné, som namngav släktet Allamanda efter honom. Cathartica betyder renande, och syftar på att växten innehåller starkt laxerande ämnen.
See allamandasläktet. Minimitemperatur som friplanterad i växthus 5°C.
Wikimedia Commons har media som rör Allamanda.
Allamanda (Allamanda cathartica) är en art familjen oleanderväxter. Allamanda kommer ursprungligen från Brasilien där den växer i varmt och fuktigt klimat i skogar. Den klättrar på allt som är stabilt tillräckligt, för att nå ljuset. Arten odlas i Sverige som krukväxt.
Allamanda är en klängande buske, till 4-6 meter, med vit mjölksaft. Bladen är motsatta eller 3-5 kransställda, omvänt äggrunda till avlånga, 6–15 cm långa, 4–5 cm breda, mörkt gröna, undersidans nerver är inte upphöjda. Blommorna blir 7–14 cm långa, 9–14 cm i diameter, gula, klockformade. Frukter nästan klotformade, 3–7 cm långa, med 1 cm långa taggar.
Det vetenskapliga namnet Allamanda är efter Frederic Allamand, som var schweizisk botanist och läkare, och levde 1736-1803. Han korresponderade med Linné, som namngav släktet Allamanda efter honom. Cathartica betyder renande, och syftar på att växten innehåller starkt laxerande ämnen.
Huỳnh anh hay Hoàng anh hay dây huỳnh, dây công chúa (danh pháp khoa học: Allamanda cathartica L.) là loài cây cảnh thuộc chi Dây huỳnh (Allamanda) trong họ La bố ma (Apocynaceae), có nguồn gốc từ Brasil. Loài này được nhắc tới trong quyển Flora Brasiliensis ("Thực vật Brasil") của Carl Friedrich Philipp von Martius.
Cây này chủ yếu được dùng để trị sốt rét: thân và lá khi phân hủy trong nước có tác dụng diệt bọ gậy,một phát hiện mới tại Việt Nam dùng loài hoa này sao chế tương tụ như sao chè với nhiệt độ thích hợp sau đó ủ kín có thể dùng làm thuốc đuổi muỗi hiệu quả hoặc được sử dụng như một loại nhang muỗi ngoài ra theo y học Ấn Độ và Philippines loại trà hoa này có thể dùng làm thuốc nhuận tràng theo phương thức pha trà uống khi dùng ở liều cao có tác dụng như thuốc tẩy ruột.
Theo các tài liệu trước đây loài hoa này phát triển thuận lợi tại một số vùng nhiệt đới, là loại có hoa nở quanh năm và dễ trồng tại vùng nhiệt đới hoặc vùng khí hậu có nhiệt độ trên 14 độ C.[cần dẫn nguồn]
Qua thực tế tại thổ nhưỡng Tây Nguyên Việt Nam thì có những khác biệt. Cụ thể tại tỉnh Đăk Nông đây là loài cây có hoa nở quanh năm và rất dễ trồng chỉ cần bẻ cành cắm xuống đất đồi đủ ẩm và che nắng ban đầu là có thể sống và phát triển mạnh hoặc chỉ cần vin cành xuống lấp đất để nhân giống tạo cây mới mà vẫn duy trì qua trình sinh trưởng của cành
Đây là một loại cây mà thân cành lá đều đẹp nên được trồng làm cảnh tại Việt Nam, thường được trồng cho leo nóc tường, nóc cổng hoặc ban công. Trong vòng đời cây cho số lượng hoa nhiều hơn lá, hoa có hình phễu và chia ra năm cánh ở phần loe phễu có chung cuống hình chuông. Cây ít nhựa tại thân và cành song tại phần sinh trưởng có nhiều nhựa có dạng sữa không dính lắm, khi bị ngắt sẽ có sữa tiết ra thành giọt đọng tại phần vết thương.
Hoa và lá
Hoa
Lá
Bài viết liên quan đến phân họ Ba gạc này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Huỳnh anh hay Hoàng anh hay dây huỳnh, dây công chúa (danh pháp khoa học: Allamanda cathartica L.) là loài cây cảnh thuộc chi Dây huỳnh (Allamanda) trong họ La bố ma (Apocynaceae), có nguồn gốc từ Brasil. Loài này được nhắc tới trong quyển Flora Brasiliensis ("Thực vật Brasil") của Carl Friedrich Philipp von Martius.
Cây này chủ yếu được dùng để trị sốt rét: thân và lá khi phân hủy trong nước có tác dụng diệt bọ gậy,một phát hiện mới tại Việt Nam dùng loài hoa này sao chế tương tụ như sao chè với nhiệt độ thích hợp sau đó ủ kín có thể dùng làm thuốc đuổi muỗi hiệu quả hoặc được sử dụng như một loại nhang muỗi ngoài ra theo y học Ấn Độ và Philippines loại trà hoa này có thể dùng làm thuốc nhuận tràng theo phương thức pha trà uống khi dùng ở liều cao có tác dụng như thuốc tẩy ruột.
Theo các tài liệu trước đây loài hoa này phát triển thuận lợi tại một số vùng nhiệt đới, là loại có hoa nở quanh năm và dễ trồng tại vùng nhiệt đới hoặc vùng khí hậu có nhiệt độ trên 14 độ C.[cần dẫn nguồn]
Qua thực tế tại thổ nhưỡng Tây Nguyên Việt Nam thì có những khác biệt. Cụ thể tại tỉnh Đăk Nông đây là loài cây có hoa nở quanh năm và rất dễ trồng chỉ cần bẻ cành cắm xuống đất đồi đủ ẩm và che nắng ban đầu là có thể sống và phát triển mạnh hoặc chỉ cần vin cành xuống lấp đất để nhân giống tạo cây mới mà vẫn duy trì qua trình sinh trưởng của cành
Đây là một loại cây mà thân cành lá đều đẹp nên được trồng làm cảnh tại Việt Nam, thường được trồng cho leo nóc tường, nóc cổng hoặc ban công. Trong vòng đời cây cho số lượng hoa nhiều hơn lá, hoa có hình phễu và chia ra năm cánh ở phần loe phễu có chung cuống hình chuông. Cây ít nhựa tại thân và cành song tại phần sinh trưởng có nhiều nhựa có dạng sữa không dính lắm, khi bị ngắt sẽ có sữa tiết ra thành giọt đọng tại phần vết thương.
Allamanda cathartica L., 1771
Аллама́нда слаби́тельная (лат. Allamánda cathártica) — кустарник, нередко вьющийся, вид рода Алламанда (Allamanda) семейства Кутровые (Apocynaceae).
Алламанда слабительная — кустарник до 2 м высотой или, чаще, лиана, с белым латексом. Молодые побеги угловатые, голые, светло-серые, коричневобороздчатые.
Листья супротивные или в мутовках по три — шесть, 6—16 см длиной и 2—6 см шириной, продолговатые, с заострённым концом и клиновидным основанием, с более светлой и опушённой по жилкам нижней поверхностью. Черешок 2—6 см длиной.
Соцветие щитковидное, довольно рыхлое, цветки очень ароматные. Венчик ярко-жёлтого цвета, состоит из пяти закруглённых лепестков с отгибом 2 см и трубкой около 6 см длиной. Чашечка разделена на пять чашелистиков, каждый из которых 16 × 3 мм, продолговатый, заострённый к концу. Тычинки короткие, в количестве пяти. Пестик 3 см длиной, рыльце до 3 мм в диаметре. Завязь одногнёздная, около 2 мм в диаметре.
Плод — коробочка 3 см длиной, раскрывающаяся двумя створками. Семена немногочисленные, 2 × 1,5 см, уплощённые.
Естественный ареал алламанды — Южная Америка. Описана «из Гвианы».
Алламанда часто выращивается в качестве декоративного растения в Северной Америке и Азии, также нередка в комнатных условиях. Все части растения содержат слабительное вещество. Млечный сок может вызвать раздражение кожи и глаз.
Аллама́нда слаби́тельная (лат. Allamánda cathártica) — кустарник, нередко вьющийся, вид рода Алламанда (Allamanda) семейства Кутровые (Apocynaceae).
軟枝黃蟬（學名：Allamanda cathartica），別稱黃鶯、小黃蟬、重瓣黃蟬、瀉黃蟬、軟枝花蟬[1]，為夾竹桃科黃蟬屬植物[2]，原生於巴西，現廣植於熱帶地區，為觀賞植物[3]。花期為3-8月，盛花期為夏季，果期10-12月。因花蕾的形狀及顏色貌似即將羽化的蟬蛹，且枝條柔軟，故而得名軟枝黃蟬[4]。
軟枝黃蟬是一種攀緣性常綠灌木，藤本可長達5-10米呈彎垂狀。葉背主脈披柔毛近無柄，單葉3-4片輪生，有時對生或在枝條的上部亙生 ，披針或倒披針狀，長10-15厘米，闊2.5-3厘米。花為聚繖花序頂生，金黃色，花冠呈漏斗形五裂，裂片卵圓形呈覆瓦狀排列，花冠管內帶有橙褐色條紋，冠筒細長基部不膨大，長7-11厘米，直徑約10厘米。果為蒴果球形，具長剌，直徑約3厘米，種子長約2厘米扁平帶有紙質的翅[3]。
性喜高溫多濕，種在全日照等地均生長迅速，若長於蔭蔽處難于開花，而且枝葉也會顯得稀疏。夏季時每天灌溉1-2次，而冬季因進入休眠期待土壤乾燥時補充水份即可。由於不容易結成種子，因而多以扦插法作為繁殖[5]。
莖具有毒性，尤其乳液，誤食會引致嘴唇紅腫、口舌乾燥、發高燒、腹瀉和嘔吐，皮膚觸及可造成紅腫現象。 皮膚濕疹、疥癬、瘡瘍腫毒等患者，卻可使用乳汁外敷患處，但使用之前須先確認患者皮膚對其不會過敏[6]。
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.,_da_Cole%C3%A7%C3%A3o_Brasiliana_Iconogr%C3%A1fica.jpg)
.png)
_(8203081386).jpg)
_(14781538091).jpg)
_(7189878987).jpg)
