Verbena litoralis ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les verbenacees.
Ye nativa de les Amériques dende Méxicu al sur al traviés de Centru y Suramérica hasta Arxentina y Chile. Ta presente en tol mundu como una especie introducida y en delles zones ta considerada una maleza nociva. Naturalizóse nos estaos allegantes d'Estaos Xuníos, Puertu Ricu, Ḥawai, Italia, España, Sudáfrica, Mauriciu, les islles Galápagos, Australia, Islla de Pascua, Polinesia Francesa, Xapón, Nueva Zelanda, y otros llugares.[1][2] Crez en munchos tipos d'hábitat, incluyendo les árees alteriar y cultivar.
Ye una yerba perenne que produz un o más tarmos argutos ensin pelo o llixeramente arizaos qu'algama un tamañu de 40 centímetros hasta más d'un metro d'altor. Les fueyes de pelos aspros tienen forma de llanza y ferruchaos los cantos, les fueyes miden hasta 10 centímetros de llargor. La inflorescencia ta formada por ente diez y cincuenta y nueve espigues erectas de flores que son trupes na punta y más abierta na parte inferior. Cada flor tubular pequeña tien una corola morada d'alredor de mediu centímetru d'anchu.
Tien tarmos cuadrangulares, xeneralmente glabros (escasamente menudamente estrigosos cuando mozos). Fueyes espatulado-oblanceolaes o oblongues, de 3–11.5 cm de llargu y 0.5–2.5 cm d'anchu, ápiz agudu o obtusu (acuminado), base decurrente, marxe enteru a serráu na 1/2 apical, fai estrigosa, viesu estrigoso a lo menos nos nervios. Espigues 1.5–6 cm de llargu, flores traslapaes na antesis, bráctees 1.7–2 mm de llargu; mota 2–3 mm de llongura con mariñes non prominentes y dientes diminutos, menudamente estrigosos, tricomas non llindaos a les mariñes; corola morada o azul, tubu 3–4 mm de llargu, llimbu 0.5–1 mm de llargu. Infructescencia allargar hasta 23 cm, frutu bien separáu; mericarpos triquetros, 1.5–1.7 mm de llargu.[3]
En Chiapas, esta especie de verbena ye comúnmente usada na cura del dolor d'estómagu, vultura y tos, tomando'l té preparáu coles fueyes o un fervinchu en fríu que tamién se fai coles fueyes pero machucaes. Amás, aconseyar nel tratamientu del paludismu bañar al enfermu cada tercer día col cocimientu d'esta planta.
Francisco Hernández de Toledo, nel sieglu XVI referir pa la enfermedá del bazu.[4]
Verbena litoralis describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2(6): pl. 137. 1817.[3]
Verbena: nome xenéricu que ye un antiguu nome llatín de la verbena común europea.[5]
litoralis: epítetu llatín que significa "de la mariña, cercanu del mar"
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Verbena litoralis ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les verbenacees.
Verbena litoralis (lat. Verbena litoralis) - minaçiçəyikimilər fəsiləsinin minaçiçəyi cinsinə aid bitki növü.
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Verbena litoralis (lat. Verbena litoralis) - minaçiçəyikimilər fəsiləsinin minaçiçəyi cinsinə aid bitki növü.
Verbena litoralis és una espècie herbàcia perenne semillenyosa de la família de les verbenàcies. És una planta americana que creix des de Mèxic fins a Xile (Regions IV a la X), entre les províncies de Coquimbo i Chiloé. És una planta de tipus ruderal que se l'ha considerat com a mala herba des de 1964. La majoria d'espècies de la família són natives d'Amèrica o d'Europa. Verbena litoralis és nativa d'Amèrica del Sud, de Xile, sent més freqüent en el litoral però trobant-se també en zones de preserralada, sempre a ple sol i en zones amb molt bon drenatge. El nom genèric Verbena és el terme llatí de la planta sagrada considerada pels antics romans, descrita per Plini com una planta vista en els altars sagrats de Júpiter. L'epítet llatí litoralis fa referència a la seva distribució sobretot pel litoral.
És una planta herbàcia perenne de fins a 1,5 metres d'alçada i d'un diàmetre variable de 0,5 a 1 metre. El port és erecte amb tiges quadrangulars . Les fulles són de forma oval-lanceolades, senceres, sèssils i de marges serrats. La seva disposició normalment és oposada. Les flors es disposen en espigues agrupades de tres en tres, amb petites flors de color lila pàl·lid les quals estan protegides per una bràctea. La floració es dóna durant la primavera i l'estiu. El fruit format per quatre nous petites que maduren a la tardor.
Verbena litoralis és una espècie herbàcia perenne semillenyosa de la família de les verbenàcies. És una planta americana que creix des de Mèxic fins a Xile (Regions IV a la X), entre les províncies de Coquimbo i Chiloé. És una planta de tipus ruderal que se l'ha considerat com a mala herba des de 1964. La majoria d'espècies de la família són natives d'Amèrica o d'Europa. Verbena litoralis és nativa d'Amèrica del Sud, de Xile, sent més freqüent en el litoral però trobant-se també en zones de preserralada, sempre a ple sol i en zones amb molt bon drenatge. El nom genèric Verbena és el terme llatí de la planta sagrada considerada pels antics romans, descrita per Plini com una planta vista en els altars sagrats de Júpiter. L'epítet llatí litoralis fa referència a la seva distribució sobretot pel litoral.
És una planta herbàcia perenne de fins a 1,5 metres d'alçada i d'un diàmetre variable de 0,5 a 1 metre. El port és erecte amb tiges quadrangulars . Les fulles són de forma oval-lanceolades, senceres, sèssils i de marges serrats. La seva disposició normalment és oposada. Les flors es disposen en espigues agrupades de tres en tres, amb petites flors de color lila pàl·lid les quals estan protegides per una bràctea. La floració es dóna durant la primavera i l'estiu. El fruit format per quatre nous petites que maduren a la tardor.
Hatun wirwina [1] (Verbena litoralis) nisqaqa Buliwyapi wiñaq hampi yuram.
Commons nisqaqa multimidya kapuyninkunayuqmi kay hawa: Hatun wirwina.
Wikispecies nisqaqa qillqasqa p'anqayuqmi kay hawa: Verbena
Hatun wirwina (Verbena litoralis) nisqaqa Buliwyapi wiñaq hampi yuram.
Verbena litoralis is a species of verbena known by the common names seashore vervain and Brazilian vervain, and in Hawaiian, ōwī. It is native to the Americas from Mexico south through Central and South America to Argentina and Chile. It is present throughout the world as an introduced species and in some areas a noxious weed. It is naturalized in the contiguous United States, Puerto Rico, Hawaii, Italy, Spain, South Africa, Mauritius, the Galápagos Islands, Australia, Easter Island, French Polynesia, Japan, New Zealand, and other places.[1][2] It grows in many types of habitat, including disturbed and cultivated areas.
This perennial herb produces one or more hairless or slightly bristly erect stems growing 40 centimeters to well over one meter tall. The rough-haired leaves are somewhat lance-shaped and have serrated edges, the blades measuring up to 10 centimeters in length. The inflorescence is made up of one to eleven erect spikes of flowers which are dense at the tip and more open on the lower part. Each small tubular flower has a purple corolla about half a centimeter wide.
Verbena litoralis is a species of verbena known by the common names seashore vervain and Brazilian vervain, and in Hawaiian, ōwī. It is native to the Americas from Mexico south through Central and South America to Argentina and Chile. It is present throughout the world as an introduced species and in some areas a noxious weed. It is naturalized in the contiguous United States, Puerto Rico, Hawaii, Italy, Spain, South Africa, Mauritius, the Galápagos Islands, Australia, Easter Island, French Polynesia, Japan, New Zealand, and other places. It grows in many types of habitat, including disturbed and cultivated areas.
This perennial herb produces one or more hairless or slightly bristly erect stems growing 40 centimeters to well over one meter tall. The rough-haired leaves are somewhat lance-shaped and have serrated edges, the blades measuring up to 10 centimeters in length. The inflorescence is made up of one to eleven erect spikes of flowers which are dense at the tip and more open on the lower part. Each small tubular flower has a purple corolla about half a centimeter wide.
Wikimedia Commons has media related to Verbena litoralis.
Verbena litoralis es una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de las verbenáceas.
Es nativa de las Américas desde México al sur a través de Centro y Suramérica hasta Argentina y Chile. Está presente en todo el mundo como una especie introducida y en algunas zonas está considerada una maleza nociva. Se ha naturalizado en los estados contiguos de Estados Unidos, Puerto Rico, Hawái, Italia, España, Sudáfrica, isla Mauricio, las islas Galápagos, Australia, Isla de Pascua, Polinesia Francesa, Japón, Nueva Zelanda, y otros lugares.[1][2] Crece en muchos tipos de hábitat, incluyendo las áreas perturbadas y cultivadas.
Es una hierba perenne que produce un o más tallos erguidos sin pelo o ligeramente erizados que alcanza un tamaño de 40 centímetros hasta más de un metro de altura. Las hojas de cabellos ásperos tienen forma de lanza y serrados los bordes, las hojas miden hasta 10 centímetros de longitud. La inflorescencia está formada por entre diez y cincuenta y nueve espigas erectas de flores que son densas en la punta y más abierta en la parte inferior. Cada flor tubular pequeña tiene una corola morada de alrededor de medio centímetro de ancho.
Tiene tallos cuadrangulares, generalmente glabros (rara vez menudamente estrigosos cuando jóvenes). Hojas espatulado-oblanceoladas u oblongas, de 3–11.5 cm de largo y 0.5–2.5 cm de ancho, ápice agudo u obtuso (acuminado), base decurrente, margen entero a serrado en la 1/2 apical, haz estrigosa, envés estrigoso por lo menos en los nervios. Espigas 1.5–6 cm de largo, flores traslapadas en la antesis, brácteas 1.7–2 mm de largo; cáliz 2–3 mm de largo con costas no prominentes y dientes diminutos, menudamente estrigosos, tricomas no limitados a las costas; corola morada o azul, tubo 3–4 mm de largo, limbo 0.5–1 mm de largo. Infructescencia alargándose hasta 23 cm, fruto bien separado; mericarpos triquetros, 1.5–1.7 mm de largo.[3]
En Chiapas, esta especie de verbena es comúnmente usada en la cura del dolor de estómago, vómito y tos, tomando el té preparado con las hojas o una infusión en frío que también se hace con las hojas pero machacadas. Además, se aconseja en el tratamiento del paludismo bañar al enfermo cada tercer día con el cocimiento de esta planta.
Francisco Hernández de Toledo, en el siglo XVI la refiere para la enfermedad del bazo.[4]
Verbena litoralis fue descrita por Carl Sigismund Kunth y publicado en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2(6): pl. 137. 1817.[3]
Verbena: nombre genérico que es un antiguo nombre latíno de la verbena común europea.[5]
litoralis: epíteto latíno que significa "del litoral, cercano del mar"
Verbena litoralis es una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de las verbenáceas.
Verbena litoralis là một loài thực vật có hoa trong họ Cỏ roi ngựa. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.[1]
Bài viết Họ Cỏ roi ngựa này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Verbena litoralis là một loài thực vật có hoa trong họ Cỏ roi ngựa. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.
