El botó d'or o Ranunculus weyleri és una planta de la família Ranunculaceae endèmica de l'illa de Mallorca.
Aquesta planta és un petit hemicriptòfit que pot arribar als 30 cm d'alçària. Està format per un rizoma vertical curt i unes tiges que es disposen ajagudes sobre terra però amb l'àpex ascendent. Les fulles es reuneixen en una roseta basal, tenen el pecíol llarg i pelut, i el limbe, pelut i tripartit, sovint té una venositat blanquinosa. Els pètals, un poc més llargs que els sèpals, són rogencs pel revers i de color groc intens a l'anvers, característica d'on prové el seu nom popular. La forma de les fulles i l'hàbitat que ocupa permet diferenciar aquestes espècies d'altres del mateix gènere. La floració i fructificació s'estén de d'abril fins a juny.[1]
Viu a les escletxes i peus de penyals de llocs ombrívols des dels 200 m fins als 1420 m. Hom troba poblacions al Puig Major i a la Coma Fosca, a la Serra de Tramuntana; a la Talaia de Moreia i a la Talaia Freda d'Artà, a la Serra de Llevant; i una petita població prop de Cala Mesquida, a Capdepera. Els llocs on viu, de difícil accés, disminueix les amenaces d'origen antròpic. La principal amenaça és l'herviboria de cabres.[1]
El botó d'or o Ranunculus weyleri és una planta de la família Ranunculaceae endèmica de l'illa de Mallorca.
Aquesta planta és un petit hemicriptòfit que pot arribar als 30 cm d'alçària. Està format per un rizoma vertical curt i unes tiges que es disposen ajagudes sobre terra però amb l'àpex ascendent. Les fulles es reuneixen en una roseta basal, tenen el pecíol llarg i pelut, i el limbe, pelut i tripartit, sovint té una venositat blanquinosa. Els pètals, un poc més llargs que els sèpals, són rogencs pel revers i de color groc intens a l'anvers, característica d'on prové el seu nom popular. La forma de les fulles i l'hàbitat que ocupa permet diferenciar aquestes espècies d'altres del mateix gènere. La floració i fructificació s'estén de d'abril fins a juny.
Viu a les escletxes i peus de penyals de llocs ombrívols des dels 200 m fins als 1420 m. Hom troba poblacions al Puig Major i a la Coma Fosca, a la Serra de Tramuntana; a la Talaia de Moreia i a la Talaia Freda d'Artà, a la Serra de Llevant; i una petita població prop de Cala Mesquida, a Capdepera. Els llocs on viu, de difícil accés, disminueix les amenaces d'origen antròpic. La principal amenaça és l'herviboria de cabres.
Ranunculus weyleri Marès – gatunek rośliny z rodziny jaskrowatych (Ranunculaceae Juss.). Występuje endemicznie na hiszpańskim wyspach Balearach[3].
Rośnie endemicznie na Balearach. Został zarejestrowany na wyspach Majorka, Minorka, Ibiza, Formentera, Cabrera oraz Sa Dragonera[4].
Roślina naziemnopączkowa. Rośnie w szczelinach skał. Kwitnie od czerwca do lipca. Preferuje stanowiska w cieniu[5].
Roślina znana jest z pięciu subpopulacji[a][6] znajdujących się na dwóch obszarach górskich w odległości 48 km od siebie. Na podstawie danych zebranych w latach 2007–2010, można ocenić, że populacja tego gatunku jest stabilna, a nawet ma lekką tendencję rosnącą[7].
Roślina została wymieniona w konwencji berneńskiej, dyrektywie siedliskowej oraz w krajowym katalogu[5].
Głównym zagrożeniem dla tego gatunku jest presja ze strony zwierząt roślinożernych (głównie kóz), które poważnie ograniczają powodzenie reprodukcyjne tej endemicznej rośliny[8].
Ranunculus weyleri Marès – gatunek rośliny z rodziny jaskrowatych (Ranunculaceae Juss.). Występuje endemicznie na hiszpańskim wyspach Balearach.
Ranunculus weyleri là một loài thực vật có hoa trong họ Mao lương. Loài này được Mar�s miêu tả khoa học đầu tiên năm 1865.[1]
Bài viết về chủ đề tông mao lương Ranunculeae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Ranunculus weyleri là một loài thực vật có hoa trong họ Mao lương. Loài này được Mar�s miêu tả khoa học đầu tiên năm 1865.
