Primula auricula ye una especie perteneciente a la familia de les primulacees.
Crez sobre roques básiques y caliares nes cadenes montascoses d'Europa central, incluyíos los Alpes occidentales, Xura, los Vosgos, la Selva Negra y montes del Tatra.
Les fueyes son obovaes con un cantu cartilaxinosu formando una roseta basal. Les flores, de color mariellu, crecen en recímanos de 5-20 cm sobre llargos tarmos.
Un recién estudiu ente los dos especies, Primula lutea y P. auricula indica que la primera alcuéntrase más al sur y al este (Apeninos, Cárpatos, los Balcanes y el sur y l'este de los Alpes). Antes d'esti estudiu, P. lutea habíase consideráu sinónimu de p. auricula . Otros sinónimos de P. auricula inclúin P. balbisii y P. ciliata.
Primula auricula atopar nel anversu de les monedes d'Austria de € 0,05 euru. Anguaño trátase d'una planta rara y ta protexida en munchos países.
Primula auricula describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Sp. Pl. 143 1753.[1]
Primula: nome xenéricu que provién del llatín primus o primulus = "primero", y refiriéndose al so tempranu floriamientu. Na dómina medieval, la margarita foi llamada primula veris o "primoxénita de primavera".[2]
auricula: epítetu llatín que significa "con forma d'oreya".[3]
Primula auricula ye una especie perteneciente a la familia de les primulacees.
Ilustración