Pterocarya stenoptera és una espècie de planta de la família de les juglandàcies. És originària del sud-est de la Xina.
En característiques és molt similar a Pterocarya fraxinifolia. La seva major diferència radica en la forma de les "ales" del fruit: aquestes són 2 visiblement diferenciades als laterals de la petita nou de la mida d'un cigró. La posició i forma de les "ales" recorda les ales de la mosca comuna.
A l'estiu els fruits s'agrupen en formacions del tipus aments, d'uns 25 cm de llarg penjants de les branques, de color verd més clar que el fullatge, donant un contrast molt particular. És una característica que en paisatgisme és buscada i se la considera com una espècie molt particular per a afegir a un parc o passeig per a realçar un disseny.
El seu fullatge és potser menys dens i amb menys formació aparasolada que P. fraxinifolia i a la seva escorça és mínima la diferència ja que P. fraxinifolia posseeix una escorça una mica més "esquerdada" al seu tronc.
Es reprodueixen molt bé de llavor. Aquestes requereixen una bona estratificació en sorra una mica humida i conservant en fred. Uns 3 mesos són suficients per a què acumulin les hores de fred necessàries (poden deixar-se més temps). Es planten en calaix de planter en terra comú, i en 10 dies apareixen les primeres plàntules. Les "fulles" que apareixen són similars a un palmell de 4 dits, donant-li a la plàntula un aspecte de petita palmera. Té molt vigor al brollar i en uns 12 dies després ja arriben als 6 cm i comencen a aparèixer les primeres fulles veritables.
Es recomana exposició solar sota mitja ombra del 50% i lluminositat, bon reg i temperatures superiors als 18 °C per tenir èxit en la germinació. El repic és recomanat amb el primer parell de fulles veritables, tenint cura de no danyar el sistema radicular, tractant d'extreure les plantes amb una mica de terra a les arrels encara que toleren molt bé el repic a arrel nua. Se les col·loca en tests petits (uns 12 cm d'alt) perquè continuïn la seva formació i creixement, sempre a Sol sota mitja ombra de 50% i lluminositat i reg.
Se l'usa com a arbre d'alineació a la Xina i als carrers com arbrat urbà. Tolera bé la poda de formació. Cal recordar que s'ha de realitzar un tractament a les ferides de poda amb un producte de segellat i curat, ja que els arbres d'aquesta família no segellen molt bé les seves ferides de podes i són propensos als atacs de fungosis allà.
Cal cultivar-lo en sòls solts, d'humits a molt humits, rics en nutrients. Té un sistema radicular fort i vigorós, de manera que no es recomana per a un jardí petit ni un lloc molt acotat.
Pterocarya stenoptera és una espècie de planta de la família de les juglandàcies. És originària del sud-est de la Xina.
Pterocarya stenoptera, the Chinese wingnut[1] (Chinese: 楓楊; pinyin: fēngyáng), is a small-winged wingnut tree of the Juglandaceae family. It is originally from Southeast China.
Pterocarya stenoptera is quite similar to P. fraxinifolia. The major difference lies in the shape of the wings on the fruit: reminiscent of the wings of the common fly, they are connected to the two sides of the walnut shaped fruit, which is about the size of a chickpea. The wings lie in two different planes.
The fruits develop in the summer on 25 cm long catkins, hanging from the distinctly differently textured green foliage. The fruiting catkins are frequently considered desirable from a landscaping perspective.
The foliage is dense, though it can be thinned by pruning. The alternate deciduous leaves are pinnately compound, bearing odd numbers of elliptic-oblong pinnately-veined leaflets with serrate margins. The bark on the trunk is similar to P. fraxinifolia, but is smoother.
The tree grows rapidly under optimal conditions, easily reaching 70 feet with substantial spreading branches. One tree in Raleigh grew to 25 feet in only six years, with a trunk diameter of fourteen inches. Trunk diameters as large as eight feet have been reported.[2] The USDA rates this tree as being appropriate in zones 6B - 11.
Forests on mountain slopes or riverbanks; near sea level to 1500 m. Anhui, Fujian, Gansu, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Hebei, Henan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Liaoning, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan, Taiwan, Yunnan, Zhejiang, Japan, Korea.[3]
Pterocarya stenoptera propagates readily from seed that has received approximately three months of cold moist stratification. Germination is epigeal and typically requires a little more than ten days. The first true (pinnately compound) leaves appear after the seedling reaches a height of ~6 cm. The young seedlings do well under half-shade and a temperature of ~18 °C (64 °F).
Pterocarya stenoptera can also be propagated by cuttings.
Used in East Asian classical garden design.
Pterocarya stenoptera, the Chinese wingnut (Chinese: 楓楊; pinyin: fēngyáng), is a small-winged wingnut tree of the Juglandaceae family. It is originally from Southeast China.
Pterocarya stenoptera, la pterocaria china,[1] fresno chino o nuez china es una especie de árbol de la familia Juglandaceae. Es orignaria del sudeste de China.
En características es muy similar a Pterocarya fraxinifolia. Su mayor diferencia radica en la forma de las "alas" del fruto, éstas son 2 visiblemente diferenciadas a los laterales de la pequeña nuez del tamaño de un garbanzo. La posición y forma de las "alas" recuerda las alas de la mosca común.
En verano los frutos se agrupan en formaciones del tipo amentos, de unos 25 centímetros de largo colgantes de las ramas de color verde más claro que el follaje dando un contraste muy particular. Es una característica que en paisajismo es buscada y se lo considera como una especie muy particular para agregar a un parque o paseo para realzar un diseño.
Su follaje es tal vez menos denso y con menos formación aparasolada que P. fraxinifolia y en su corteza es mínima la diferencia ya que P. fraxinifolia posee una corteza algo más "rajada" en su tronco.
Se reproducen muy bien de semilla, estas requieren una buena estratificación en arena algo húmeda y conservando en frío. Unos 3 meses son suficientes para que acumulen las horas de frío necesarias (pueden dejarse más tiempo). Se plantan en cajón de almáciga en tierra común , en 10 días se verán aparecen las primeras plántulas, las "hojas" que aparecen son similares a una palma de 4 dedos dándole a la plántula un aspecto de pequeña palmerita, tiene mucho vigor al brotar y en unos 12 días después ya alcanzan los 6 cm y comienzan a aparecer las primeras hojas verdaderas.
Se recomienda exposición solar bajo media sombra del 50% y luminosidad, buen riego y temperaturas superiores a los 18 °C para tener éxito en la germinación. El repique es recomendado con el primer par de hojas verdaderas, cuidando de no dañar el sistema radicular, tratando de extraer las plantas con algo de tierra en las raíces aunque toleran muy bien el repique a raíz desnuda. Se las coloca en macetas pequeñas (unos 12 cm de alto) para que continúen su formación y crecimiento, siempre a sol bajo media sombra de 50% y luminosidad y riego.
Sueltos, húmedos a muy húmedos, ricos en nutrientes. Sistema radicular fuerte y vigoroso, no se lo recomienda para un jardín pequeño ni un lugar muy acotado.
Se lo usa como árbol de alineación en China y en las calles como arbolado urbano. Tolera bien la poda de formación, recordar que se debe realizar un tratamiento a las heridas de poda con un producto de sellado y curado; los árboles de esta familia no sellan muy bien sus heridas de podas y o desgajos y son propensos a los ataques de fungosis allí.
Pterocarya stenoptera, la pterocaria china, fresno chino o nuez china es una especie de árbol de la familia Juglandaceae. Es orignaria del sudeste de China.
Le Ptérocaryer de Chine ou Noyer de Chine, Pterocarya stenoptera, signifiant en français « aux noix à ailes étroites », est une espèce d'arbre à port étalé de la famille des Juglandaceae.
Ses feuilles sont composées pennées, longues de 30 à 40 cm. Les 15 à 21 folioles sont oblongues, vert vif (la foliole terminale est souvent absente). La nervure médiane présente des ailes.
À Paris, des exemplaires centenaires peuvent être observés au jardin écologique du jardin des plantes, au jardin des serres d'Auteuil et dans le parc Montsouris.
Silhouette : c'est un arbre vigoureux au port assez étalé, avec souvent un tronc court. Le houppier est clair et laisse passer la lumière, il est nettement moins dense et moins vert que celui du ptérocaryer du Caucase. Il n'est pas drageonnant. Il atteint 25 m de haut pour 15 m de largeur.
Fructification : en été il produit des épis pendants de petits fruits verts ailés. Ces épis sont longs de 20 à 30 cm. Ils sont bien moins longs que ceux du ptérocaryer du Caucase.
Feuilles : les feuilles sont également moins grandes avec moins de folioles qui sont plus espacés et plus courts. Mais elles se distinguent avant tout par leur rachis nettement ailé.
Rameaux : poils bruns sur les rameaux.
Origine : Chine
Rusticité : très bonne.
Le Ptérocaryer de Chine ou Noyer de Chine, Pterocarya stenoptera, signifiant en français « aux noix à ailes étroites », est une espèce d'arbre à port étalé de la famille des Juglandaceae.
Ses feuilles sont composées pennées, longues de 30 à 40 cm. Les 15 à 21 folioles sont oblongues, vert vif (la foliole terminale est souvent absente). La nervure médiane présente des ailes.
À Paris, des exemplaires centenaires peuvent être observés au jardin écologique du jardin des plantes, au jardin des serres d'Auteuil et dans le parc Montsouris.
Pterocarya stenoptera C.DC. è una specie d'albero appartenente alla famiglia Juglandaceae.[1]
Le sue foglie sono pennato-composte, lunghe da 30 a 40 cm. Le foglioline, da 15 a 21, sono oblunghe, color verde vivo (la fogliolina terminale è spesso assente). Le nervature mediane presentano delle ali.
Esemplari centenari possono essere osservati nel giardino delle serre d'Auteuil e nel parc Montsouris a Parigi.
Pterocarya stenoptera C.DC. è una specie d'albero appartenente alla famiglia Juglandaceae.
Le sue foglie sono pennato-composte, lunghe da 30 a 40 cm. Le foglioline, da 15 a 21, sono oblunghe, color verde vivo (la fogliolina terminale è spesso assente). Le nervature mediane presentano delle ali.
Esemplari centenari possono essere osservati nel giardino delle serre d'Auteuil e nel parc Montsouris a Parigi.
Kinesisk vingenøtt (Pterocarya stenoptera) er et løvfellende tre i valnøttfamilien.
Det blir opptil 30 m høyt. Barken er rødlig grå med grunne, brede ribber. Bladene er finnete og inntil 30 cm lange. Det er 15–19 småblad. Kinesisk vingenøtt vokser vilt i Kina, Korea og Japan. Dette treet vokser hurtig og kaster tett skygge, og det er derfor vanlig plantet langs gater og i parker i mange land.
Kinesisk vingenøtt (Pterocarya stenoptera) er et løvfellende tre i valnøttfamilien.
Det blir opptil 30 m høyt. Barken er rødlig grå med grunne, brede ribber. Bladene er finnete og inntil 30 cm lange. Det er 15–19 småblad. Kinesisk vingenøtt vokser vilt i Kina, Korea og Japan. Dette treet vokser hurtig og kaster tett skygge, og det er derfor vanlig plantet langs gater og i parker i mange land.
Pterocarya stenoptera D.CD. – gatunek drzewa z rodziny orzechowatych. Występuje naturalnie w Chinach i w północnym Wietnamie[2].
Pterocarya stenoptera D.CD. – gatunek drzewa z rodziny orzechowatych. Występuje naturalnie w Chinach i w północnym Wietnamie.
Acer mairei é uma espécie de árvore do gênero Acer, pertencente à família Aceraceae.
Pterocarya stenoptera là một loài thực vật có hoa trong họ Juglandaceae. Loài này được C. DC. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1862.[1]
Pterocarya stenoptera là một loài thực vật có hoa trong họ Juglandaceae. Loài này được C. DC. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1862.
枫杨(学名:Pterocarya stenoptera)又名“水麻柳”、“榉柳”、“麻柳”(湖北)、“蜈蚣柳”(安徽),是胡桃科枫杨属的植物。
落叶乔木,高可达30米,径约2米。小枝具片状髓心;裸芽具柄,常几个叠生,密被锈褐色腺鳞;顶部小叶常不发育,呈偶数羽状复叶互生,叶轴有窄翅,长椭圆形小叶9~23枚,有细锯齿;春末开花,雌雄同株,葇荑花序下垂,无花被;坚果两侧具有长椭圆形斜长的翅。
产于北温带,中国分布于黄河以南的各地;生长于海拔150~1500米的地区,一般生长在沿溪涧河滩,阴湿山坡地。
シナサワグルミ(学名:Pterocarya stenoptera)は、クルミ科の植物の1種。別名はカンポウフウ、カンベイジュ。
中国原産の落葉高木。雌雄同株で花期は5月頃、雄花は黄緑色、雌花は黄緑色で柱頭は紅色である。
公園樹、街路樹として植栽される。