Rumex aquaticus L., ye una especie de la familia de les poligonacees.
Esta especie alcuéntrase n'Asia y Europa Oriental. La frontera occidental de la so área principal pasa pel Oeste de la rexón del ríu Rin, nel Norte y l'Este de l'Alta Selva negra. La frontera al Sur d'Europa son los Alpes y na península balcánica. El llende Norte d'Europa atopar nel Cabu Norte. Nel Este estiende la gama al traviés de la totalidá de Siberia hasta'l Pacíficu, Rusia, Kazakstán, Kirguistán, Mongolia y China. Tamién ta en Xapón.
La especie prefier el mugor, suelos anubiertos dacuando o del rangu de meso a eutrófico d'agües. Gústen-y los suelos alcalíns, formaos por grava y magre.
Rumex aquaticus crez sobremanera na mariña o nos cañaverales d'altor, nes riberes de los ríos onde les agües son aselaes. Rares, pero tamién les atopamos nes depresiones d'hinchentes periódicos.
Planta yerbácea perenne, que puede crecer hasta de 0'8 a 2 metros d'altor. Les fueyes son sentaes y los tarmos son casi tan llargos como les fueyes. La base d'estes tien hasta 45 centímetros de llargu y 25 centímetros d'anchor, son allargaes y de forma oval-triangulares, presenten una coloración verde escuru. La base ye fondamente cordiforme y arrondada basalmente. Na metá cimera de la fueya'l marxe casi enteru y la punta de cutiu ye aguda o llanceolada, anque puede presentar una fina ondulación. El llateral de les vaines ye de color marrón con flecos.
De xunetu a agostu les plantes tán llenes de munches inflorescencies bien trupes (panícules). Estos son les principales exes, y de cutiu representen la metá del llargor del tarmu (esto ye, hasta un metro d'altor). Les flores son hermafrodites y la mayoría entámense superponiéndolos pa formar la panícula.
El frutu ye un aqueniu de 5 a 9 milímetros de llargu y de 4 a 7 milímetros d'anchor. Son triangulares y ováu-arrondaes. La corteza puede ser de color verde hasta marrón. Los frutos secos son de 3'4 a 3'8 milímetros de llargu y de color marrón claru.
La especie tien prestaciones médiques, ayuda a combatir la causa de los dolores d'estómagu y foria. Un estractu del raigañu curia diverses enfermedaes cutanees. El polvu del raigañu puede utilizase como un sustitutu de la pasta de dientes.
Rumex aquaticus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 336. 1753.[1]
Rumex: nome xenéricu que remanez del llatín rŭmex, rumǐcis, yá recoyíu en Pliniu'l Vieyu pa designar el xéneru na so dómina (quod... appellant, nostri vero rumicem, alii lapathum canterinum - que nós (los llatinos) llamamos rumex, y otros lapathum canterinum) (XX, 85).
aquaticus: epítetu llatín que significa "acuática".[2]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Rumex aquaticus L., ye una especie de la familia de les poligonacees.
Rumex aquaticus (lat. Rumex aquaticus) - qırxbuğumkimilər fəsiləsinin əvəlik cinsinə aid bitki növü.
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Rumex aquaticus (lat. Rumex aquaticus) - qırxbuğumkimilər fəsiləsinin əvəlik cinsinə aid bitki növü.
La paradella aquàtica (Rumex aquaticus) és una espècie del gènere Rumex.
Planta herbàcia perenne, que pot créixer fins a una altura de 0,8 a 2 metres.
Les fulles són sentades i les tiges són gairebé tan llargues com les fulles. La base d'aquestes és de fins a 45 centímetres de llarg i 25 centímetres d'amplada, són allargades i de forma oval-triangulars, presenten una coloració verd fosc. La base és profundament cordiforme i arrodonida basalment. En la meitat superior de la fulla el marge gairebé és sencer i la punta sovint és aguda o lanceoladavora, encara que pot presentar una fina ondulació. El lateral de les beines és de color marró amb serrells.
De juliol a agost les plantes estan plenes de moltes inflorescències molt denses(panícules). Aquestes són els principals eixos, i sovint representen la meitat de la longitud de la tija (és a dir, fins a un metre d'altura). Les flors són hermafrodites i la majoria s'organitzen superposant-se per a formar la panícula.
La peces de l'aqueni són de 5 a 9 mil·límetres de llarg i de 4 a 7 mil·límetres d'amplada. Són triangulars i ovado-arrodonides. L'escorça pot ser de color verd fins a marró. El fruit està enganxat a la tija, aquesta just per sota del fruit és una mica més gruixuda. Els fruits secs són de 3,4 a 3,8 mil·límetres de llarg i de color marró clar.
Aquesta espècie a Àsia i Europa Oriental és a casa. La frontera occidental de la seua àrea principal passa per l'Oest de la regió del riu Rin, al Nord i l'Est de l'Alta Selva negra. La frontera al Sud d'Europa són els Alps i en la península balcànica. El límit Nord d'Europa es troba en el Cap Nord. A l'Est s'estén la gamma a través de la totalitat de Sibèria fins al Pacífic, Rússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Mongòlia i la República comunista de la Xina. També està al Japó. A Amèrica del Nord existeix dipòsits neòfit.
L'espècie prefereix la humitat, sòls inundats periòdicament o del rang de meso a eutròfic d'aigües. Li agraden els sòls alcalins, formats per grava i argila.
el Rumex aquaticus creix sobretot a la costa o als canyaverals d'altura, a les riberes dels rius on les aigües són rases i calmades. Rares, però també les trobem en les depressions d'inundacions periòdiques.
L'espècie té prestacions mèdiques, ajuda a combatre la causa dels dolors d'estómac i diarrea. Un extracte de l'arrel cura diverses malalties cutànies. La pols de l'arrel es pot utilitzar com a un substitut de la pasta de dents.
La paradella aquàtica (Rumex aquaticus) és una espècie del gènere Rumex.
Der Wasser-Ampfer (Rumex aquaticus), veraltet auch Wasser-Mönchsrhabarber genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Ampfer (Rumex).
Der Wasser-Ampfer ist eine ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen zwischen 0,8 und 2 Metern erreicht.
Die Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Der Blattstiel ist ungefähr so lang wie die Blattspreite. Die Grundblätter sind bei einer Länge von bis zu 45 Zentimetern sowie einer Breite von etwa 25 Zentimetern länglich und dreieckig-eiförmig. Die Spreitenbasis ist tief herzförmig mit abgerundeten Basallappen. In der oberen Blatthälfte ist der Blattrand fast gerade und die Blattspitze oft spitz oder spitzlich. Die Blattspreite ist am Rand durchgehend fein gewellt und von dunkelgrüner Farbe. Die Nebenblattscheiden sind braun gefranst.
Die Blütezeit reicht von Juli bis August. Der sehr dichte rispige Blütenstand nimmt an den Hauptachsen oft die halbe Stängellänge ein (Das heißt bis zu 1 Meter lang!) und die vielen Blüten sind meist überlappenden Knäueln angeordnet. Die Blüten sind zwittrig.
Die Valven sind bei einer Länge von 5 bis 9 Millimetern sowie einer Breite von 4 bis 7 Millimetern dreieckig-eiförmig mit abgerundeten oder gestutztem Grund. Ihr Rand ist schwielenlos und von grünlicher bis rotbräunlicher Farbe. Die Früchte sind gestielt, wobei die Stiele direkt unter der Frucht schwach verdickt sind. Die sich ausbildenden Nüsse sind zwischen 3,4 und 3,8 mm lang und von hellbrauner Farbe.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 120, 140 oder etwa 200.[1]
Der Wasser-Ampfer ist in Asien und im östlichen Europa beheimatet. Die Westgrenze seines Hauptareals verläuft durch das westliche Rhein-Main-Gebiet, am nördlichen Oberrhein und östlich des Schwarzwaldhauptkammes. Die europäische Südgrenze verläuft durch die Alpen und auf der Balkanhalbinsel. Die europäische Nordgrenze liegt am Nordkap. Nach Osten erstreckt sich das Verbreitungsgebiet durch ganz Sibirien bis zum Pazifik, in Russland, Kasachstan, Kirgisistan, der Mongolei und in der Volksrepublik China. Natürliche Vorkommen gibt es auch in Japan. In Nordamerika bestehen neophytische Vorkommen. Arealsplitter finden sich in Schottland, in Zentralfrankreich, im Saarland und im Kaukasus.
Der Wasser-Ampfer gedeiht am besten auf feuchten bis nassen, zeitweise überschwemmten oder überstauten Böden im Bereich von meso- bis eutrophen Gewässern. Die Böden sind meist basenreich und kiesig bis tonig. Mitunter findet sich der Wasser-Ampfer auch auf nährstoffreichen Niedermoorböden.
Rumex aquaticus wächst zumeist in Ufer-Röhrichten oder Hochstaudenfluren, vor allem von Bach- und Flussufern sowie an Gräben und Stillgewässern. Seltener werden auch Niedermoorflächen in Flutmulden im Bereich von Feuchtwiesen besiedelt, vor allem dann, wenn diese zeitweise überschwemmt werden. Er ist eine Charakterart des Phalaridetum arundinaceae, kommt aber auch in anderen Gesellschaften des Verbands Magnocaricion, des Filipendulion oder Agropyro-Rumicion vor.[1]
Der Name Rumex aquaticus wurde 1753 von Carl von Linné erstveröffentlicht.[2]
Nach Herbarbelegen bildet der Wasser-Ampfer mit Krausem Ampfer (Rumex crispus), Fluss-Ampfer (Rumex hydrolapathum) und Stumpfblatt-Ampfer (Rumex obtusifolius) natürliche Hybriden. Der Bastard mit Fluss-Ampfer ist in Gebieten, in denen beide Arten vorkommen nicht selten; im Habitus ähnelt er mehr dem Fluss-Ampfer.
Der Wasser-Ampfer ist wird deutschlandweit als nicht gefährdet angesehen. Der Bestand des Wasser-Ampfers ist jedoch durch Flussverbauungen vielerorts stark zurückgegangen. Im Oberrheingebiet und im Neckarraum gehört die Art zu dem aussterbenden Arten. Dort sind nur noch sehr kleine Rest-Populationen vorhanden. Auf den Roten Listen der gefährdeten Gefäßpflanzen der Bundesländer wird sie in Sachsen-Anhalt, im Saarland und in Baden-Württemberg als gefährdet (Gefährdungskategorie 3) geführt. In Brandenburg, Nordrhein-Westfalen und Rheinland-Pfalz ist sie stark gefährdet (Gefährdungskategorie 2). In Berlin gilt sie als vom Aussterben bedroht (Gefährdungskategorie 1). In Hamburg ist der Wasser-Ampfer ausgestorben (Gefährdungskategorie 0).
Pflanzenteile enthalten reichlich Oxalsäure, die in größeren Mengen für den Menschen, besonders für Nierenkranke, gesundheitsschädlich ist. Nach dem Kochen verringert sich der Anteil an Oxalsäure aber merklich, und die Pflanze kann ähnlich wie Spinat zubereitet gegessen werden.
Der Wasser-Ampfer hat medizinischen Nutzen, die Wurzeldroge hilft gegen Magenbeschwerden und Durchfall. Ein Auszug aus der Wurzel heilt verschiedene Hautkrankheiten. Die pulverisierte „Wurzel“ kann als Zahnpastaersatz verwendet werden.
Der Wasser-Ampfer (Rumex aquaticus), veraltet auch Wasser-Mönchsrhabarber genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Ampfer (Rumex).
Rumex aquaticus is a flowering plant in the knotweed family, Polygonaceae. It is native to temperate Eurasia.[1] It is commonly known as the Western Dock found in aquatic environments.
Rumex aquaticus can be identified by its upright, reddish stout, large leaves shaped like hearts around the base and smaller leaves around the stalk. It can grow to about 1.8 m (6ft) tall.[2] When flowering, Rumex aquaticus can be identified by its red, pink, and green 3 sepal flowers surrounding the stalk.
Rumex aquaticus is native to temperate Eurasia. It is considered a waterside plant due to it needing nutrient rich, watery soil to grow.[3] Examples of where this plant may grow include lakeside, sides of streams and rivers, or any other environment with access to shallow water.
Rumex aquaticus is a hermaphrodite (both male and female) and is pollinated by wind.[4] The seeds require a moist environment for germination but cannot germinate if submerged in water.
Rumex aquaticus is a flowering plant in the knotweed family, Polygonaceae. It is native to temperate Eurasia. It is commonly known as the Western Dock found in aquatic environments.
La acedera acuática[1] (Rumex aquaticus L.) es una especie de la familia de las poligonáceas.
Esta especie se encuentra en Asia y Europa Oriental. La frontera occidental de su área principal pasa por el Oeste de la región del río Rin, en el Norte y el Este de la Alta Selva negra. La frontera al Sur de Europa son los Alpes y en la península balcánica. El límite Norte de Europa se encuentra en el Cabo Norte. En el Este se extiende la gama a través de la totalidad de Siberia hasta el Pacífico, Rusia, Kazajistán, Kirguistán, Mongolia y China. También está en Japón.
La especie prefiere la humedad, suelos inundados periódicamente o del rango de meso a eutrófico de aguas. Le gustan los suelos alcalinos, formados por grava y arcilla.
Rumex aquaticus crece sobre todo en la costa o en los cañaverales de altura, en las riberas de los ríos donde las aguas son calmadas. Raras, pero también las encontramos en las depresiones de inundaciones periódicas.
Planta herbácea perenne, que puede crecer hasta de 0'8 a 2 metros de altura. Las hojas son sentadas y los tallos son casi tan largos como las hojas. La base de estas tiene hasta 45 centímetros de largo y 25 centímetros de anchura, son alargadas y de forma oval-triangulares, presentan una coloración verde oscuro. La base es profundamente cordiforme y redondeada basalmente. En la mitad superior de la hoja el margen casi entero y la punta a menudo es aguda o lanceolada, aunque puede presentar una fina ondulación. El lateral de las vainas es de color marrón con flecos.
De julio a agosto las plantas están llenas de muchas inflorescencias muy densas (panículas). Estos son los principales ejes, y a menudo representan la mitad de la longitud del tallo (es decir, hasta un metro de altura). Las flores son hermafroditas y la mayoría se organizan superponiéndolos para formar la panícula.
El fruto es un aquenio de 5 a 9 milímetros de largo y de 4 a 7 milímetros de anchura. Son triangulares y ovado-redondeadas. La corteza puede ser de color verde hasta marrón. Los frutos secos son de 3'4 a 3'8 milímetros de largo y de color marrón claro.
La especie tiene prestaciones médicas, ayuda a combatir la causa de los dolores de estómago y diarrea. Un extracto de la raíz cuida diversas enfermedades cutáneas. El polvo de la raíz se puede utilizar como un sustituto de la pasta de dientes.
Rumex aquaticus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 336. 1753.[2]
Ver: Rumex
aquaticus: epíteto latíno que significa "acuática".[3]
La acedera acuática (Rumex aquaticus L.) es una especie de la familia de las poligonáceas.
Vesioblikas (Rumex aquaticus) on taimeliik tatraliste sugukonnast oblika perekonnast.
Vesioblikas (Rumex aquaticus) on taimeliik tatraliste sugukonnast oblika perekonnast.
Vesihierakka (Rumex aquaticus) on tatarkasvilaji.
Monivuotinen 80-150 cm korkea ruoho. Varsi pysty, uurteinen ja usein punasävyinen. Vihreät kukat säteittäisiä, kerrannaisterttu, noin 5 mm leveitä, kaksineuvoisia. Heteitä on 6. Yhdislehtinen emiö 3-lukuinen ja -vartaloinen. Hedelmäverhiö 5–9 mm pitkä, liuskat kolmiomaisia, poikkityvisiä, ehytlaitaisia ja nystermättömiä. Alemmat lehdet pitkäruotisimpia kuin ylemmät. Lehdet ovat paljaita, ruusukelehtinen lapa kolmiomainen 20-35 cm, reunoilta heikosti poimuinen. Hedelmä on ruskea, kolmisärmäinen, kiiltävä, 3–4 mm pitkä pähkylä. Kukkii heinäkuusta-syyskuuhun.[1] Vesihierakka risteytyy helposti muiden hierakoiden kanssa, ja siitä on löydetty risteymiä ainakin seuraavien hierkakoiden kanssa idänhierakka (R. confervus), poimuhierakka (R. crispus), isohierakka (R. hydrolapathus), hevonhierakka (R.longifolius) ja tylppälehtihierakka (R.obtusifolius).[2]
Pohjoisella pallonpuoliskolla[3] ja Suomessa jokseenkin koko maassa kasvava.[4]
Jokien, järvien, purojen ja meren rannoilla vesirajassa tai sen välittömässä läheisyydessä, kuitenkin vaatimaton kasvupaikkansa suhteen.[1][2]
Vesihierakka (Rumex aquaticus) on tatarkasvilaji.
Wódny zdźer (Rumex aquaticus) je rostlina ze swójby wuroćowych rostlinow (Polygonaceae).
Wódny zdźer. W: FloraWeb.de. (němsce)
Wódny zdźer (Rumex aquaticus) je rostlina ze swójby wuroćowych rostlinow (Polygonaceae).
Paardenzuring (Rumex aquaticus) is een vaste plant die behoort tot de duizendknoopfamilie (Polygonaceae). De plant komt voor in de gematigde streken van Noord- en Midden-Europa en Azië.
De paardenzuring staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als niet meer voorkomend in Nederland.
Tot 1950 kwam deze soort voor in de omgeving van Nijmegen en westwaarts aan de benedenloop van de rivieren. Na 1955 zijn er geen waarnemingen meer geweest. De oorzaak van verdwijning is niet bekend. De achtergang is gepaard gegaan met een uitbreiding van bastaarden van deze soort met de waterzuring, krulzuring en ridderzuring. Vermoedelijk is dit mede de oorzaak geweest voor de verdwijning.[1]
De plant wordt tot 1 tot 1½ meter hoog. De paardenzuring bloeit in juli en augustus.
De onderste stengelbladeren zijn hartvormig, hoger aan de stengel worden de bladeren driehoekiger, spitser en smaller.
De plant groeit op zonnige plekken op een natte ondergrond. Veelal in het getijde gebied van de grote rivieren en in moerassen.
Paardenzuring (Rumex aquaticus) is een vaste plant die behoort tot de duizendknoopfamilie (Polygonaceae). De plant komt voor in de gematigde streken van Noord- en Midden-Europa en Azië.
De paardenzuring staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als niet meer voorkomend in Nederland.
Tot 1950 kwam deze soort voor in de omgeving van Nijmegen en westwaarts aan de benedenloop van de rivieren. Na 1955 zijn er geen waarnemingen meer geweest. De oorzaak van verdwijning is niet bekend. De achtergang is gepaard gegaan met een uitbreiding van bastaarden van deze soort met de waterzuring, krulzuring en ridderzuring. Vermoedelijk is dit mede de oorzaak geweest voor de verdwijning.
Multimedia w Wikimedia Commons Szczaw wodny (Rumex aquaticus L.) – gatunek rośliny z rodziny rdestowatych. Występuje na dużych obszarach Europy i Azji[2]. W Polsce dość rzadko na niżu i w niższych położeniach górskich.
Bylina, hydrofit, hemikryptofit. Kwitnie od lipca do sierpnia. Siedlisko: brzegi wód stojących i płynących, szuwary trzcinowe, również łąki. Liczba chromosomów 2n = 200(140)[3].
Tworzy mieszańce z szczawiem domowym, sz. gajowym, sz. kędzierzawym, sz. lancetowatym (R. x heterophyllus C.F.Schultz), sz. skupionym, sz. tępolistnym[3].
Szczaw wodny (Rumex aquaticus L.) – gatunek rośliny z rodziny rdestowatych. Występuje na dużych obszarach Europy i Azji. W Polsce dość rzadko na niżu i w niższych położeniach górskich.
Hästskräppa (Rumex aquaticus) är en växtart i familjen slideväxter. Den blir upp till 2 meter hög och har mycket stora blad. Den har 6 kalkblad. Ståndarna är 6 till antalet. Blommorna är vindblommor, vilkas pollen skakas ut av vinden till följd av blomskaftets finhet och böjlighet.
Hästskräppans tjocka rot liknar rabarberroten genom sin gula färg och beska smak. Den användes förr i husmedicinen, för sina starkt adstringerande och sårläkande egenskaper.
Den är vanlig i nästan hela Norden och även i ett vidare område i norra och centrala Europa och österut bort till Japan i Asien.[1] Den växer vid vatten (till exempel sjöar, åar eller kärr) där jorden är fuktig och näringsrik och där den inte skuggas av andra växter.
Rumex hippolapathum var. palustris Fr. 1828. Det är denna synonym, som ger kopplingen till förleden häst- i de svenska namnen. Det grekiska ordet ύππος — (h)ippos betyder just häst.)
Wikimedia Commons har media som rör Hästskräppa.
Hästskräppa (Rumex aquaticus) är en växtart i familjen slideväxter. Den blir upp till 2 meter hög och har mycket stora blad. Den har 6 kalkblad. Ståndarna är 6 till antalet. Blommorna är vindblommor, vilkas pollen skakas ut av vinden till följd av blomskaftets finhet och böjlighet.
Hästskräppans tjocka rot liknar rabarberroten genom sin gula färg och beska smak. Den användes förr i husmedicinen, för sina starkt adstringerande och sårläkande egenskaper.
Den är vanlig i nästan hela Norden och även i ett vidare område i norra och centrala Europa och österut bort till Japan i Asien. Den växer vid vatten (till exempel sjöar, åar eller kärr) där jorden är fuktig och näringsrik och där den inte skuggas av andra växter.
Щавель водяний (Rumex aquaticus L.) — багаторічна рівнинна трав'яниста кореневищна рослина родини гречкових.
Стебло притиснуто-волосисте, 50—150 см заввишки. Листки прості, цілокраї, чергові, загострені, голі; нижні — з довгими, трохи жолобкуватими черешками, серцевидно-трикутні. Квітки двостатеві, актиноморфні, з простою чашечковидною зеленою оцвітиною, в кільцях. Суцвіття волотевидне, з притиснутими гілками. Плід — горішок. Цвіте у червні — липні.
Зустрічається зрідка на Поліссі і в Лісостепу по берегах водойм, на вологих лісових галявинах, на болотистих луках.
Заготівля і зберігання, хімічний склад, фармакологічні властивості і використання, лікарські форми і застосування — усе так, як у статті щавель кінський, але використовують цю рослину лише в народній медицині.
Щавель водяний (Rumex aquaticus L.) — багаторічна рівнинна трав'яниста кореневищна рослина родини гречкових.
Стебло притиснуто-волосисте, 50—150 см заввишки. Листки прості, цілокраї, чергові, загострені, голі; нижні — з довгими, трохи жолобкуватими черешками, серцевидно-трикутні. Квітки двостатеві, актиноморфні, з простою чашечковидною зеленою оцвітиною, в кільцях. Суцвіття волотевидне, з притиснутими гілками. Плід — горішок. Цвіте у червні — липні.
Rumex aquaticus là một loài thực vật có hoa trong họ Rau răm. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Rumex aquaticus là một loài thực vật có hoa trong họ Rau răm. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.
Rumex aquaticus L., 1753
Синонимы
Щаве́ль во́дный, или Щавель водяно́й[2] (лат. Rūmex aquāticus) — многолетнее травянистое растение, вид рода Щавель (Rumex) семейства Гречишные (Polygonaceae).
Растение распространено на всей территории Евразии от скандинавских стран и Британии до Китая и Японии. В России повсеместно встречается в средней полосе европейской части, произрастает во многих областях Сибири и Дальнего Востока.
Часто приурочен к берегам водоёмов, селится на заболоченных лугах и около болот, может расти на песчаных почвах и галечниках, среди зарослей ивняка.
Стебель волосистый, прямостоячий, 50—150 см высотой, продольно бороздчатый.
Листья простые, цельнокрайные, очерёдные, заострённые, голые; нижние — на длинных, неясно желобчатых черешках, сердцевидно-треугольные.
Цветки обоеполые, актиноморфные, с простым зелёным околоцветником, в мутовках. Соцветия метельчатые, с прижатыми ветвями. Цветёт в июне — июле.
Плод — орешек тёмно-бурого цвета около 3 мм длиной.
Подземные части растения содержат дубильные вещества.
Имеются сведения о использовании растения в народной медицине[3]. Сильно вяжущая трава, цветки и семена в виде порошка употреблялись от поноса[4].
Подвиды:
Щаве́ль во́дный, или Щавель водяно́й (лат. Rūmex aquāticus) — многолетнее травянистое растение, вид рода Щавель (Rumex) семейства Гречишные (Polygonaceae).
水生酸模（学名：Rumex aquaticus）为蓼科酸模属下的一个种。
|access-date=中的日期值 (帮助)
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
