La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta (Convolvulus arvensis) és una planta de la família Convolvulaceae (la família del moniato) i del gènere Convolvulus.
Té una distribució pràcticament cosmopolita, ja que no és gaire exigent pel que fa al clima ni a les condicions del sòl. Originària d'Europa i Àsia, s'ha introduït a l'Amèrica del Nord i del Sud. Està generalitzada a tots els Països Catalans. És una mala herba molt freqüent.[1] És una planta ruderal que creix en erms i terrenys degradats o alterats; també forma part de la vegetació espontània forestal.
És una herba vivaç amb tiges i pecíols volubles que s'estenen per terra o s'enfilen per qualsevol suport. Les fulles són alternes, simples i amb forma de punta de llança. Les flors tenen els pètals soldats formant una campana de color blanc, rosat o amb estries d'aquests dos colors. El fruit és una càpsula arrodonida.
Ocupa molt fàcilment grans superfícies i s'enreda a les plantes i les debilita, ja que els fa la competència per la llum, l'aigua i els nutrients. Quan ha crescut molt, la gran massa de tiges i fulles pot dificultar o impedir la recol·lecció mecànica. La corretjola és molt susceptible de ser envaïda pel fong de l'oidi i pot encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.
Amb les llaurades és difícil d'eliminar, perquè, encara que es talli la planta, l'arrel queda a dins de terra i la corretjola rebrota. Amb les tècniques de mínim conreu encara s'estén més. Els herbicides que cal fer servir són els de tipus sistèmic, que són absorbits per les fulles de la mala herba i penetren a tota la planta, que així mor des de l'arrel.
L'eruga del borinot gris (Agrius convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corretjoles.
La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta (Convolvulus arvensis) és una planta de la família Convolvulaceae (la família del moniato) i del gènere Convolvulus.
