Ilustración de
Flora Batava
Lactuca serriola ye una especie perteneciente a la familia Asteraceae.
Descripción
Ye una planta añal o bienal fedienta, ríxida, de 5-20 dm d'altor, con cañes espinoses enriba. Fueyes ríxides, espinoses na costiella central y per debaxo nel marxe, les fueyes inferiores ováu-oblongues de normal bien lobulaes, les cimeres menos lobulaes y que se caltienen verticales. Capítulos mariellu maciu 1-1,5 de diámetru, munchos nuna inflorescencia espiciforme o piramidal llarga y ramosa. Arreyo estrechamente cilíndricu, con bráctees glabres llanceolaes. Cipseles con costielles finamente tuberculaes y picu de la llongura del aqueniu. Floria pel branu.
Distribución y hábitat
Circum-mediterránea y en gran parte d'Europa. Introducida en tol mundu.
Habita al pie de carreteres y caminos, llugares baldíos, riberes seques y dunes.
Usos culinarios y melecinales
La planta puede ser comida como ensalada, anque tien daqué de sabor amargoso. Les fueyes nueves pueden comese crudes o cocíes.[1] Sicasí, la so presencia en dellos xacimientos antiguos venceyóse más a les sos propiedaes soporíferas que podríen suxurir l'usu ritual. Los antiguos griegos tamién creíen qu'el so zusmiu acre yera un remediu contra úlceras nos güeyos y lloa pitagóricos llamar la llechuga eunucu, yá que causaba la micción y relaxaba el deséu sexual. Los Navajos usaben la planta como un ceremonial emético.[2] Na islla de Creta en Grecia les fueyes y los biltos tienros d'una variedá llamada Maroula (μαρούλα) o agriomaroulo (αγριομάρουλο) cómense fervíes.[3] Ye utilizáu polos samaritanos como'l Maror (yerba amargoso) nel Pesaj.
Historia
El dios exipciu Min acomuñóse con esta variedá de llechuga. Amás, la evidencia arqueobotánica en contestos arqueolóxicos griegos ye escasa, anque les granes carbonizaes recuperáronse d'un depósitu enantes de Cristu del sieglu séptimu nun santuariu de Hera en Samos. Tamién se describe por Teofrasto. Na mitoloxía, Afrodita dizse que tuvo rellaciones con Adonis nuna cama de llechugues, lo que conduz a l'asociación de la verdura con comida pa los muertos.
Taxonomía
Lactuca serriola describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Centuria II. Plantarum ... 29. 1756.[4]
- Citoloxía
- Tien un númberu de [[cromosoma]s de 2n=18[5][6]
- Etimoloxía
Lactuca: nome xenéricu deriváu del Llatín «llechuga», deriváu de lac, lleche;.
serriola: epítetu tamién del Llatín serrula, pequeña sierra, poles sos fueyes serruchaes.
- Sinonimia
-
Lactuca scariola L., Amoen. Acad. 4: 489, 1759
-
Lactuca saligna var. robusta Fisch. & C.A.Mey., Index Sem. Hort. Petrop. 5: 37, 1839
-
Lactuca scariola var. vulgaris Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851, nom. inval.
-
Lactuca scariola var. typica Rouy, Fl. France 9: 198, 1905, nom. inval.
-
Lactuca augustana All., Auct. Syn. Stirp. Horti Taurin.: 72, 1773
-
Lactuca scariola var. augustana (All.) Lindem. in Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 45: 303, 1872
-
Lactuca scariola subsp. augustana (All.) Arcang., Comp. Fl. Ital.: 425, 1882
-
Lactuca scariola var. integrifolia Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851, nom. illeg. [non Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., 1850]
-
Lactuca sativa var. angustana Irish ex Bremer, Handb. Pflanzenzücht. 5: 339, 1949, nom. illeg. [non Lactuca sativa var. angustana L.H.Bailey, 1916]
-
Lactuca sylvestris Lam., Fl. Franç. 2: 84, 1779
-
Lactuca scariola sylvestris (Lam.) Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 189, 1851
-
Lactuca verticalis Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 138, 1789
-
Lactuca virosa var. integrifolia Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. 2: 417, 1821
-
Lactuca serriola subsp. integrifolia (Gray) G.H.Loos in Jahrb. Bochum. Bot. Vereins 1: 124, 2010
-
Lactuca coriacea Sch.Bip. in Linnaea 15: 725, 1841
-
Lactuca scariola var. integrata Gren. & Godr., Fl. France 2: 319, 1850
-
Lactuca scariola subsp. integrata (Gren. & Godr.) Piper in Contr. O. S. Natl. Herb. 11: 549, 1906
-
Lactuca integrata (Gren. & Godr.) A.Nelson in Coulter & Nelson, New Man. Bot. Centr. Rocky Mt.: 596, 1909
-
Lactuca serriola var. integrata (Gren. & Godr.) Beger in Amer. Midl. Naturalist 10: 46, 1926
-
Lactuca dubia Jord. in Mém. Acad. Natl. Sci. Lyon, Cl. Sci. 1: 330, 1851
-
Lactuca scariola var. dubia (Jord.) Rouy, Fl. France 9: 199, 1905
-
Lactuca scariola [unranked] hortensis Bisch., Beitr. Fl. Deutschl.: 190, 1851
-
Lactuca tephrocarpa K.Koch in Linnaea 23: 672, 1851
-
Lactuca scariola var. integrifolia Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 370, 1866 [non Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., 1850 nec Lactuca scariola var. integrifolia Bisch., 1851 nec Lactuca scariola var. integrifolia Becker ]
-
Lactuca sativa var. angustana L.H.Bailey, Stand. Cycl. Hort.: 1766, 1916
-
Lactuca scariola var. integrifolia Becker
-
Lactuca altaica Fisch. & C.A.Mey., Index Sem. Hort. Petrop. 11: 73, 1846, nom. nov.
-
Lactuca scariola var. integrifolia Bogenh., Taschenb. Fl. Jena: 269, 1850, nom. illeg. [non Lactuca scariola var. integrifolia Becker ]
-
Lactuca latifolia Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 234, 1782, nom. inval.
-
Lactuca albicaulis Boiss., Fl. Orient. 3: 809, 1875, nom. inval.
- "Lactuca virosa" sensu D.A.Webb, Proc. Roy. Irish Acad., B 65/B/1, 1966[7]
- Castellanu: achicories, baleas, cardu, cardu llechar, cardu llecheru, cardu mantegueru, cardo montes, cardocucos, cazapuercos, cerrajones, escarola, escarola montés, escoba, lambaza, lecheguetas, llechera, lecherina, lecherinas, lecherín, lechuga borde, llechuga escarola, llechuga escarolada, llechuga espinosa, llechuga montés, llechuga montesa, llechuga montesa de costiella espinosa, lechugo, lechugueta, lechuguetas, lechuguilla, lechuguilla pinchosa, llingua de vaca, manzanillones, panes de pastor, pie de páxaru, planta brúxula, serrallones, serrallón, yerba cana. En cursiva los más estendíos y corrientes.[8]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.Y. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Asteraceae). 20–21: 1–992. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, y. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv, 1–579.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
Enllaces esternos
-
Lactuca serriola en Cichoriae Portal[3]
-
Lactuca serriola en USDA-GRIN[4]
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.