La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès[4]) (Cepola macrophthalma ) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Es reprodueix durant la primavera i la tardor.[7] Les larves són planctòniques i mentre creixen se'ls allarga el cos.[6]
Menja petits crustacis, peixets i anèl·lids.[8]
A Portugal és depredada pel lluç europeu (Merluccius merluccius)[9][10] i el gall de Sant Pere (Zeus faber),[11] a l'Estat espanyol per la llampuga (Coryphaena hippurus),[12] la rata de mar (Uranoscopus scaber)[13] i la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus),[14] a Itàlia pel capellà (Trisopterus minutus),[15] i a Grècia per Lophius.[16]
És bentònic i apareix a partir dels 30 m fins als 200 m de fondària. Viu colgat i en petits grups a fons fangosos i sorrencs. També pot aparèixer a praderies de fanerògames de mar.[8]
Es troba des de les Illes Britàniques[17][18][19] fins al nord del Senegal,[20][21][22][23][24][25][26] incloent-hi la Mar Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.[27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][8][49][50][51][52][53][54]
Després d'una gran tempesta s'apropa a la costa. És més actiu al vespre.[6]
És capturat mitjançant bous d'arrossegament.[7]
La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès) (Cepola macrophthalma ) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.
Cepola macrophthalma is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Cepolidae, the bandfishes. It is found in the eastern Atlantic and Mediterranean from Senegal north to the British Isles. This species is known as the red bandfish, though this name is also given to other members of the genus Cepola.
Cepola macrophthalma was first formally described as Ophidion macrophthalmum in 1758 by Carl Linnaeus with the type locality given as Algiers.[3] In 1764 Linnaeus described the genus Cepola with O. macrophthalmum as its type species by monotypy.[4] The specific name, macrophthalma is a compound of macro meaning "large" and ophthalmus which means "eyed", a reference to the large eyes which are larger than a third of the length of the head.[5]
It is found on the coast and inner continental shelf of the eastern Atlantic between northern Senegal and Scotland and the Mediterranean west of the Aegean Sea and the Nile Delta.[2] It can be found on sandy and muddy ocean bottoms at depths of between 10 and 400 metres (33 and 1,312 ft).[2][6]
Cepola macrophthalma has a thin, ribbon-like body, which tapers to a pointed tail. It is red in color, with an orange or yellow underside. It has large, silvery eyes. Its dorsal and anal fins stretch the length of its body and are connected to the caudal fin by a membrane creating an almost continuous fin. It has a large mouth, at an oblique angle, with thin, glassy, widely spaced teeth.[2]
These fish are highly variable in length, but an average length is 40.0 cm total length (15.7 in). The maximum length recorded for this species is 80.0 cm total length (31.5 in).[2] Taxonomic distinguishing features include 67–70 dorsal fin soft rays, 60 anal fin soft rays, two unsegmented dorsal fin rays, and a caudal fin with long median rays free at the tips.[2]
Little was known of the behavior of this species until a population was discovered off the coast of the island of Lundy off the coast of Devon. Since then, many studies have been conducted on the population there, and on captive fish from Lundy.[6] The population at Lundy once comprised around 14,000 individuals, but numbers have dropped severely, despite a ban on fishing in Lundy's waters.[7][8]
These fish are burrowers, and they feed largely like garden eels, sticking their bodies out of their burrows to catch zooplankton. Unlike garden eels, they are not fixed in their burrows, but can move about both inside their burrows and in the open.[6] Their burrows have funnel-shaped openings, due to the large quantities of sediments they displace to construct their burrows, and they consist largely of single elliptical vertical shafts with a chamber at the bottom. The burrows reach depths of up to 1 metre (39 in), and 49 centimetres (19 in) is considered to be typical.[6] Bandfish excavate and maintain their burrows at dawn or dusk, with their mouth, and by pushing mud about with their body. They displace about three litres (three quarters of a gallon) of mud and sand in the excavation of a single burrow, and they take around six hours to construct their burrows.[6] Their burrows often connect with those of the crab Goneplax rhomboides and other burrowing fish and crustaceans, and these associations may be deliberate.[9]
Bandfish are an important part of the diets of many oceanic predators, especially John Dories,[10] but also other fish, common dolphins[11] and the musky octopus, Eledone moschata.[12] Bandfish may have taken up an ecological niche burrowing and eating zooplankton due to strong pressures from predators.[13]
Historically, this species was an important food fish. The earliest recorded recipe, by the Greek cook Mithaecus, was for this species.[14] Andrew Dalby translated it as follows:
Tainia: gut, discard the head, rinse, slice; add cheese and oil.[15]
Tainia was the name by which the ancient Greeks called Cepola macrophthalma, and the oil was olive oil.[15] In modern times the species is of a lesser importance. In some countries (such as Italy and Spain) it is still consumed, but in others (such as Greece) it is generally discarded when caught by fishermen trying to catch more desirable species.[16] The fish is prized by British deep-sea anglers, and poaching by anglers is a major threat to the population at Lundy.[7]
Cepola macrophthalma is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Cepolidae, the bandfishes. It is found in the eastern Atlantic and Mediterranean from Senegal north to the British Isles. This species is known as the red bandfish, though this name is also given to other members of the genus Cepola.
La cinta (Cepola macrophthalma) es un pez marino de la familia de los cepólidos, común en el mar Mediterráneo y este del Atlántico.
Tiene el cuerpo en forma de larga cinta, de ahí su nombre, disminuyendo gradualmente el grosor hasta acabar en una cola puntiaguda. Las largas aletas de este pez tienen decenas de radios, ninguno de ellos con espinas, prácticamente unidas las aletas dorsal y anal con la aleta caudal.
La boca es grande y oblicua, con los finos dientes muy espaciados en ambas mandíbulas.
La talla máxima descrita ha sido 80 cm.[1]
El área de distribución de esta especie es por la costa este del océano Atlántico desde las islas Británicas hasta Senegal, así como por casi todo el mar Mediterráneo.
Se encuentra en los 15 y los 400 m de profundidad, en el fondo de arena o fango.[2] Vive escondido en madrigueras verticales cavadas en dicho fondo, aunque se le puede encontrar nadando en aguas intermedias, individualmente o en grupos.
Se alimenta sobre todo de pequeños crustáceos.[3]
Se pesca y comercializa con frecuencia, aunque es un pescado de escaso precio poco conocido.
La cinta (Cepola macrophthalma) es un pez marino de la familia de los cepólidos, común en el mar Mediterráneo y este del Atlántico.
Xingolarraina (Cepola macrophthalma) Cepola generoko animalia da. Arrainen barruko Cepolidae familian sailkatzen da.
Xingola luze (75 cm arte) baten itxura duen arrain gorrixka da, batez ere Mediterraneoan bizi dena.[2]
Espezie hau Egeo itsasoan aurki daiteke.
Xingolarraina (Cepola macrophthalma) Cepola generoko animalia da. Arrainen barruko Cepolidae familian sailkatzen da.
Xingola luze (75 cm arte) baten itxura duen arrain gorrixka da, batez ere Mediterraneoan bizi dena.
Liekkikala (Cepola macrophthalma) on liekkikalojen heimoon kuuluva kalalaji. Carl von Linné kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1758.[2] Liekkikala voi kasvaa pisimmillään 80 senttimetriä pitkäksi.
Liekkikalaa tavataan Atlantin itäosassa Brittein saarilta Senegalin edustalle, ja lisäksi Välimerellä. Se elää 15-400 metrin syvyydessä, hiekka- ja mutapohjien päällä mutta ui joskus keskikerroksessa.[2]
Liekkikalaa kalastetaan Välimeressä ruokakalaksi trooleilla ja kalaverkoilla. Länsi-Afrikan rannikolla se joutuu trooleihin sivusaaliina. Atlantilla suurimmat liekkikalan kalastajat ovat Espanja ja Portugali.[1]
Liekkikala (Cepola macrophthalma) on liekkikalojen heimoon kuuluva kalalaji. Carl von Linné kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1758. Liekkikala voi kasvaa pisimmillään 80 senttimetriä pitkäksi.
Liekkikalaa tavataan Atlantin itäosassa Brittein saarilta Senegalin edustalle, ja lisäksi Välimerellä. Se elää 15-400 metrin syvyydessä, hiekka- ja mutapohjien päällä mutta ui joskus keskikerroksessa.
Liekkikalaa kalastetaan Välimeressä ruokakalaksi trooleilla ja kalaverkoilla. Länsi-Afrikan rannikolla se joutuu trooleihin sivusaaliina. Atlantilla suurimmat liekkikalan kalastajat ovat Espanja ja Portugali.
Cépole commune
Cepola macrophthalma est une espèce de poissons de la famille des Cepolidae, connue sous le nom de Cépole ou Cépole commune, d'autres noms vernaculaires comme demoiselle (libellule), fouet, jarretière, ces noms sont dus soit à la forme globuleuse des yeux soit à la forme de ruban du poisson (plat et mince).
L'auteur grec du Ve siècle av. J.-C. Mithécos indique comment préparer ce poisson :
Cépole commune
Cepola macrophthalma est une espèce de poissons de la famille des Cepolidae, connue sous le nom de Cépole ou Cépole commune, d'autres noms vernaculaires comme demoiselle (libellule), fouet, jarretière, ces noms sont dus soit à la forme globuleuse des yeux soit à la forme de ruban du poisson (plat et mince).
La cepola[1] (Cepola macrophthalma Linnaeus, 1758), è un pesce marino appartenente alla famiglia Cepolidae.
Questa specie è diffusa nell'Atlantico orientale, dalle Isole Britanniche fino al Senegal e nel Mar Mediterraneo. Nei mari italiani e nel Mediterraneo è comune. Nel mar del Nord è molto rara[2]. Vive prevalentemente sui fondali fangosi, tra i 15 e i 400 metri di profondità[3], di solito tra 40 e 100[4].
C. macrophtalma ha corpo estremamente allungato e fortemente compresso ai fianchi, a forma di nastro che si assottiglia verso la coda. La testa è abbastanza piccola rispetto al corpo, gli occhi sono grandi e la bocca è ampia, obliqua, rivolta verso l'alto è provvista di lunghi denti ricurvi. Le pinne pettorali e le pinne ventrali sono di modeste dimensioni. La pinna dorsale è lunga, parte da appena dietro la testa e giunge fino al peduncolo caudale, così come l'anale che però ha la sua origine più indietro. La pinna caudale è sottile e porta alcuni raggi liberi, non è unita alla dorsale e all'anale. La livrea prevede una colorazione uniforme rosa salmone carica, più chiara sul ventre. Le pinne dorsale e anale sono gialle; caratteristica è una macchia rossa posizionata nella parte anteriore della pinna dorsale. La pinna caudale è rossastra[2][4][5].
Raggiunge una lunghezza massima di 80 cm ma di solito si attesta sui 40[3].
Vive infossato nel fango in una tana verticale, da cui esce talvolta per cacciare. Può essere gregario o solitario[4].
Si riproduce in primavera, uova e larve sono pelagiche. I giovanili sono di colore giallo, presentano alcune spine sulla testa e hanno il corpo proporzionalmente meno allungato degli adulti[2].
Si nutre prevalentemente di crostacei[2] la sua dieta però comprende anche chetognati[3].
È preda abituale di vari pesci (Coryphaena hippurus, Trisopterus minutus, Lophiidae, Merluccius merluccius e Zeus faber)[6].
Viene catturato abbondantemente con le reti a strascico; le sue carni sono apprezzate esclusivamente per la zuppa di pesce o la frittura di paranza, di cui è elemento comune[5].
La cepola (Cepola macrophthalma Linnaeus, 1758), è un pesce marino appartenente alla famiglia Cepolidae.
De Rode lintvis (Cepola macrophthalma) is een straalvinnige vis uit de familie van Cepolidae en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 80 cm.
Cepola macrophthalma is een zoutwatervis. De vis prefereert een subtropisch klimaat en leeft hoofdzakelijk in de Atlantische Oceaan. Bovendien komt Cepola macrophthalma voor in de Middellandse Zee. De diepteverspreiding is 15 tot 400 m onder het wateroppervlak.
Cepola macrophthalma is voor de visserij van beperkt commercieel belang. In de hengelsport wordt er weinig op de vis gejaagd.
De Rode lintvis (Cepola macrophthalma) is een straalvinnige vis uit de familie van Cepolidae en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 80 cm.
Rød cepola er en lang og slank piggfinnefisk. Den er den eneste representanten for sin familie i europeiske farvann.
Den kan bli opptil 70 cm lang, men vanlig lengde er omtrent halvparten. Arten er vanligst på 70–200 m dyp. Den er en bunnfisk som lever i huler, som den selv graver på mudderbunn.
Rød cepola lever i Atlanterhavet fra De britiske øyer til Senegal og i Middelhavet. Den er aldri funnet i Norge, selv om den lever utenfor kysten av Skottland.
I den eldste kjente kokeboka, skrevet av sicilianeren Mithaikos i det 5. århundre f.Kr., står det hvordan rød cepola skal tilberedes.
Rød cepola er en lang og slank piggfinnefisk. Den er den eneste representanten for sin familie i europeiske farvann.
Den kan bli opptil 70 cm lang, men vanlig lengde er omtrent halvparten. Arten er vanligst på 70–200 m dyp. Den er en bunnfisk som lever i huler, som den selv graver på mudderbunn.
Rød cepola lever i Atlanterhavet fra De britiske øyer til Senegal og i Middelhavet. Den er aldri funnet i Norge, selv om den lever utenfor kysten av Skottland.
I den eldste kjente kokeboka, skrevet av sicilianeren Mithaikos i det 5. århundre f.Kr., står det hvordan rød cepola skal tilberedes.
Cepola macrophthalma é uma espécie de peixe pertencente à família Cepolidae.
A autoridade científica da espécie é Linnaeus, tendo sido descrita no ano de 1758.
Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa.
Os seus nomes comuns são suspensório ou suspensórios.
Trata-se de uma espécie marinha. Atinge os 80 cm de comprimento total , com base de indivíduos de sexo indeterminado.
Cepola macrophthalma é uma espécie de peixe pertencente à família Cepolidae.
A autoridade científica da espécie é Linnaeus, tendo sido descrita no ano de 1758.
Bandfisk (Cepola macrophthalma) är en fisk i familjen bandfiskar.
Bandfisken har en mycket lång och från sidorna kraftigt sammantryckt kroppsform som får den att likna ett band, därav namnet. Kroppen är skär, röd till orangefärgad; ryggfenan, stjärtfenan och analfenan är sammanvuxna och sträcker sig utmed större delen av kroppen. Färgen på fenorna är gul, utom ryggfenans främre, röda del.[2] Den har en stor mun med glesa tänder. Längden går vanligen upp till 40 cm, men fisken kan bli 80 cm lång som mest.[3]
Arten lever i varmare hav på djup mellan 15 och 400 m, vanligtvis nära sand-, grus- och gyttjebottnar samt på undervattensängar bevuxna med bandtång, där den gärna vilar i gropar i bottenmaterialet.[2] Den kan emellertid också simma pelagiskt. Födan består av små kräftdjur och pilmaskar.[3]
Utbredningsområdet omfattar östra Atlanten från Brittiska öarna, via Medelhavet till Senegal.[3]
Bandfisk (Cepola macrophthalma) är en fisk i familjen bandfiskar.
大眼赤刀魚（學名Cepola macrophthalma）是一種赤刀魚屬。牠們分佈在由塞內加爾北至挪威的東大西洋及地中海。[1]
大眼赤刀魚分佈在由塞內加爾北部至挪威東大西洋，與及愛琴海及尼羅河三角洲以西地中海的海岸及大陸棚。[1]牠們棲息在沙質及泥質海床，深度介乎10-400米的水域。[1][2]
大眼赤刀魚的身體很幼，尤如絲帶一般，尾巴部份逐漸收窄。牠們呈紅色，底部呈橙色或黃色。牠們的眼睛很大，呈銀色。背鰭及臀鰭一直沿身體延至尾巴，與尾鰭連合。牠們有很大的口，可以張開至銳角的角度；牙齒很幼，排列得很疏。[1]
大眼赤刀魚的長度可以很不同，平均也有40厘米。最長的紀錄為80厘米。[1]牠們的背鰭有67-70條軟鰭條，臀鰭有60條。背部鰭條沒有分隔，尾鰭的中央鰭條很長。[1]
在發現大眼赤刀魚群落前，對其所知甚少。自從在英國德文郡對出的蘭迪島發現牠們的群落後，就進行多個研究，並且也有進行飼養。[3]蘭迪島群落的數量曾經達14000條，但卻嚴重下降，現已有措施禁止漁獵。[4][5]
大眼赤刀魚是會挖穴的，主要吃多椎異康吉鰻，並會留在洞穴捕食浮游動物。牠們不會像多椎異康吉鰻般固定在洞穴，而是可以自由來往洞穴。[2]大眼赤刀魚的洞穴入口呈漏斗形，洞深達1米，平均深49厘米。[3]牠們會在黎明或黃昏時份挖穴，以其口挖開泥土，再用身體推開。牠們挖穴時會造成約3升的泥濘及沙土，挖穴時間約要6小時。[3][2]牠們的洞穴很多會與其他挖穴的魚類及甲殼類的洞穴相連，而且都是故意的。[6]
大眼赤刀魚是其他海洋掠食者的主要獵物，如海魴[7]、海豚屬[8]及八爪魚。[9]大眼赤刀魚挖洞及吃浮游動物的生態位可能是因被掠食的壓力所造成的。[10]
傳統上，大眼赤刀魚都是重要的食物。早於前5世紀希臘的麦瑟库斯（Mithaecus）就已經會煮食大眼赤刀魚。[11]他紀錄處理大眼赤刀魚的方法：取出內臟，棄掉頭部，沖洗及切片；加入芝士及橄欖油。[12]現今牠們已不再如以往般重要。在一些國家，如義大利及西班牙仍會食用大眼赤刀魚，而其他的國家的漁民則很多時會將之放回海上。[13]
|accessdate=需要含有|url= (帮助) |accessdate=需要含有|url= (帮助) 