Peprilus medius és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromateids i a l'ordre dels perciformes.[4]
El seu cos, relativament alt, fa 25 cm de llargària màxima i és de color blanc argentat.[5] Musell més curt que el diàmetre de l'ull. Les aletes dorsal i anal són allargades. Absència d'aletes pelvianes. Aleta caudal força bifurcada.[6][7]
És externa i tant els ous com les larves, ambdós pelàgics,[8] no gaudeixen de cap mena de protecció per part dels progenitors.[9] Els períodes de més activitat reproductora tenen lloc a l'estiu i la primavera, amb un pic principal al febrer.[10]
Menja invertebrats bentònics mòbils,[8] celenterats de cos tou i crustacis pelàgics.[5] Blaskovic' et al. afirmen que es nodreix preferentment d'estomatòpodes i eufausiacis.[11] El seu nivell tròfic és de 3,97.[12]
És un peix marí, bentopelàgic i de clima tropical, el qual viu des de la superfície de les aigües costaneres fins al fons de la plataforma continental[13] del Pacífic oriental:[14] des de Mèxic[15] (l'oest i el centre del golf de Califòrnia)[16][5][17] fins al Perú,[18][5][19][20] incloent-hi Guatemala,[5][21] El Salvador,[5][22] Hondures,[5][23] Nicaragua,[5][24][25] Costa Rica,[5][26] Panamà,[5][27] Colòmbia,[5][28] l'Equador[29][30] (incloent-hi les illes Galápagos)[5][31] i, probablement també, el nord de Xile.[8][7][32] Al Perú es troba associat principalment a Trachinotus paitensis i a Scomberomorus sierra, encara que els exemplars juvenils prefereixen fer-ho amb meduses pelàgiques.[5]
És inofensiu per als humans,[7] el seu índex de vulnerabilitat és baix (21 de 100)[33] i és important com a espècie comercial (com a esquer o per al consum humà) en alguns països, per la qual cosa és possible que estigui amenaçada a nivell regional a causa de la sobrepesca.[8]
Peprilus medius és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromateids i a l'ordre dels perciformes.
El chiri (Peprilus medius), también conocido como palometa cometrapo o palometa del Pacífico, es un pez marino de la familia de los estromateidos, distribuido por la costa americana del océano Pacífico, desde San Diego (California, Estados Unidos) hasta Pisco (Perú),[6] e incluso probablemente alcanza el norte de Chile.[1][7][8]
Otros nombres vernáculos para esta especie son[9] en Colombia: Palometa, Pámpano o Trancanil; en Costa Rica: Salema o Zulema; en Ecuador: Gallinazo o Pámpano; en México: Palometa; en Panamá: Pajarita, Pajarita del Golfo o Pámpano; y en Perú: Camiseta, Campanito, Cometrapo, Palometa, Pampanito o Lomo blanco.
Es un pez perciforme, con cuerpo de perfil oval, casi romboidal y por ello relativamente alto, de hasta 33 cm de longitud. La proporción longitud-altura es 1,6-2,1 en su desarrollo estándar.[10] Es poco escamoso, de color blanco a plateado y brillante. La talla mínima permitida para capturas en Perú es de 23 cm (con ±20 % de tolerancia en juveniles).[11] Sus aletas son largas y muy falciformes, especialmente la anal. La aleta caudal es muy bifurcada. Carece de aletas pélvicas. Su fórmula de las aletas es: D III/42-48, A II/38-46, P 22-23, con 23-27 branquiespinas en el primer arco.[12] El diámetro de su ojo es mayor que la longitud de su morro.[13]
De vida bentopelágica costera en aguas cálidas (tropicales, subtropicales y templadas) y sobre suelos blandos (fango, arena, grava, playa, estero y manglar). Forma cardúmenes en el rango de profundidades 10-40 m.[12] En la región de Tumbes suele asociarse al pámpano Trachinotus paitensis y a la sierra Scomberomorus sierra. Los juveniles se asocian más con medusas pelágicas.[14]
Se alimenta de plancton e invertebrados. La dieta consiste en celenterados de cuerpo blando y crustáceos pelágicos. Un estudio en Tumbes dio como resultado una alimentación principalmente a base de estomatópodos y eufausiáceos.[15] Su nivel trófico es 3,97.[16] El chiri sirve a su vez como alimento a numerosas especies de importancia pesquera.
Su máxima actividad reproductiva tiene lugar en verano. En concreto en febrero en el hemisferio sur. La reproducción es externa. Los huevos y los alevines son pelágicos y no son cuidados por los progenitores. Alcanzan la madurez sexual con una talla de unos 21,5 cm.[17]
Sus poblaciones —y por tanto sus desembarques— parecen estar sometidas a ciclos, llegando a enrarecerse mucho como consecuencia del fenómeno El Niño y siendo abundante en otros períodos. En el período 1996-2008 en Tumbes hubo mínimos con capturas insignificantes en 1997 y 1998 y máximos de 3500 toneladas en 2005.[10][17] Su carne es blanca, proporcionalmente abundante y de muy buena calidad. Tiene una estructura ósea que permite separar la carne de las espinas con facilidad.
El chiri (Peprilus medius), también conocido como palometa cometrapo o palometa del Pacífico, es un pez marino de la familia de los estromateidos, distribuido por la costa americana del océano Pacífico, desde San Diego (California, Estados Unidos) hasta Pisco (Perú), e incluso probablemente alcanza el norte de Chile.
Otros nombres vernáculos para esta especie son en Colombia: Palometa, Pámpano o Trancanil; en Costa Rica: Salema o Zulema; en Ecuador: Gallinazo o Pámpano; en México: Palometa; en Panamá: Pajarita, Pajarita del Golfo o Pámpano; y en Perú: Camiseta, Campanito, Cometrapo, Palometa, Pampanito o Lomo blanco.
Peprilus medius Peprilus generoko animalia da. Arrainen barruko Stromateidae familian sailkatzen da.
Peprilus medius Peprilus generoko animalia da. Arrainen barruko Stromateidae familian sailkatzen da.
Peprilus medius is een straalvinnige vissensoort uit de familie van grootbekken (Stromateidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1869 door Peters.
De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als niet bedreigd, beoordelingsjaar 2008.[1]
Bronnen, noten en/of referenties