Prolatilus jugularis (Valenciennes 1833)

Prolatilus jugularis és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i l'única del gènere Prolatilus.^[7]

Etimologia

Prolatilus prové del mot grec pro (davant de) i del mot llatí latus (ample).^[8]

Descripció

El cos (fusiforme i cobert d'escates ctenoides) fa 40 cm de llargària màxima,^[9] 199 g de pes^[10] i és de color marró amb set bandes transversals de color negre brillant als flancs; el dors, el cap i l'aleta caudal de color negre brillant; i el ventre, els llavis i l'extrem posterior de les aletes pelvianes de color blanc argentat. Cap truncat formant gairebé un angle recte. 4 espines i 27-29 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 19-22 radis tous a l'anal. Aleta caudal subtruncada. Aleta anal blanca argentada amb algunes taques negres. Aleta dorsal més fosca que l'anal. Aletes dorsal i anal allargades. Aletes pectorals amples i d'inserció lateral. Aletes pelvianes allargades i d'inserció toràcica. Absència de dents al vòmer i als ossos palatins. Línia lateral més o menys recta i ben marcada.^[11][12]

Alimentació

Menja crustacis, poliquets i peixets^[11] i el seu nivell tròfic és de 3,7.^[13]

Depredadors

A Xile és depredat per Pinguipes chilensis.^[14][15]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, d'aigua dolça i salabrosa; demersal i de clima subtropical (11°S-44°S, 82°W-70°W), el qual viu al Pacífic sud-oriental: els fons sorrencs i rocallosos^[11] des d'Huacho (el Perú)^{[16][17][18][19]} fins a la província de Chiloé (Xile).^{[10][20][21][22][23][24][25][4][11][26][27]}

Observacions

És inofensiu per als humans.^[11]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
• Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàgs. 50-52.
• Kotlyar, A. N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p. Pàg. 79.
• Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 92.
• Venerus, L. A., L. Machinandiarena, M. D. Ehrlich i A. M. Parma, 2005. Early life history of the Argentine sandperch Pseudopercis semifasciata (Pinguipedidae) off norhern Patagonia. Fish. Bull. 103:195-206. Pàg. 201.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• Encyclopedia of Life (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• AQUATAB (txec)
• BioLib (anglès)
• ION (anglès)
• ITIS (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Flickr

Prolatilus is a monotypic genus of percomorph fish from the family Pinguipedidae. The only species in the genus, Prolatilus jugularis, the Pacific sandperch, is found in the south eastern Pacific of the coast of Peru and Chile. It occurs over rocky and sandy bottoms and feeds on crustaceans, polychaetes and small fish.^[2] This species is considered to be good quality food fish and is commercially exploited.^[3]

References

El blanquillo (Prolatilus jugularis),^[2]​ también llamado cabrilla, peje blanco o rollizo, es una especie de pez actinopeterigio marino,^[3]​ la única del género monotípico Prolatilus de la familia de los pnguipédidos.^[4]​ Se pesca y explota comercialmente.^[3]​

Biología

Cuerpo alargado de color marrón con algunas manchas oscuras,^[5]​ y con una longitud máxima descrita de 40 cm,^[3]​ y de peso máximo se ha descrito una captura con 199 g,^[6]​ en la aleta dosal tiene cuatro espinas y 27 a 29 radios blandos, mientras que en la aleta anal tiene dos espinas y 19 a 22 radios blandos, aleta caudal subtruncada.^[3]​ Se alimenta de crustáceos, anélidos poliquetos y pequeños peces.^[6]​

Distribución y hábitat

Se distribuye por las costas de América del Sur al este del océano Pacífico, desde Huacho (Perú) al norte, hasta Chiloé (Chile) al sur.^[3]​ Son peces de marina y agua dulce, a veces también en aguas salobres, de comportamiento demersal, que prefiere temperatura subtropical de unos 14ºC.^[7]​ Su hábitat son los fondos arenosos o rocosos.^[3]​

Referencias

Prolatilus jugularis Prolatilus generoko animalia da. Arrainen barruko Pinguipedidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Prolatilus
• Pinguipedidae

Prolatilus jugularis is een straalvinnige vissensoort uit de familie van krokodilvissen (Pinguipedidae).^[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1833 door Valenciennes.