Pinguipes brasilianus és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Descripció
Fa 70 cm de llargària màxima,[6] tot i que la més comuna és de 24,3. Cos robust (més gruixut darrere del cap i en la inserció de les aletes pectorals), el qual esdevé comprimit progressivament cap a la cua. Escates ctenoides a tot el cos, llevat del musell i de les àrees dorsal i gular del cap. Base de les aletes pectorals i caudal amb escates més petites. Cap cònic. Boca terminal, gairebé obliqua i amb el llavi superior molt gruixut. Mandíbula superior protràctil. Ulls ovals i oblics. Opercle acabat en una espina recoberta parcialment per pell. 7 espines i 26-27 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 25 radis tous a l'anal. Aletes pectorals arrodonides i pelvianes gruixudes i carnoses (sobretot en els costats exteriors). Aletes dorsal i anal d'igual altura en direcció al peduncle caudal i a on acaben simètricament. Aleta caudal truncada i amb l'extrem superior sortint. Coloració variable pel que fa al sexe i l'edat: en els exemplars mediterranis, el color és marró al dors i marró clar al ventre, presenten dotze bandes marrons als flancs i un punt fosc a la base dels radis de l'aleta caudal per damunt de la línia lateral.[7][8][9]
Alimentació
Menja principalment mol·luscs, crustacis i d'altres invertebrats bentònics.[7] El seu nivell tròfic és de 3.[10]
Paràsits
És parasitat per Grillotia sp., Corynosoma australe, Scolex polymorphus, Trifur tortuosus i Opecoelidae.[11]
Hàbitat i distribució geogràfica
És un peix marí, demersal (entre 60 i 150 m de fondària)[6] i de clima subtropical, el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental: les aigües costaneres poc fondes i en diferents tipus de substrats (però sobretot de sorra)[7] des de Rio de Janeiro (el Brasil)[12][13][14][15] fins al Golfo Nuevo (l'Argentina),[16][17][18][19][20][21] incloent-hi l'Uruguai.[22][6] Fou introduït a la mar Mediterrània (la mar de Ligúria -l'any 1990- i Messina -2002-) de manera accidental mitjançant el transport d'exemplars juvenils en l'aigua de les sentines d'alguns vaixells.[23][24][25][26][2][9][27]
Pesca
És pescat per flotes costaneres i amb xarxes d'arrossegament de fons a tota la seua àrea de distribució sud-americana com a fauna acompanyant d'espècies demersals i bentòniques d'interès comercial.[8]
Observacions
És inofensiu per als humans.[9]
Referències
-
↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. V. 2: i-xv + 1-406.
-
↑ 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ Carvalho, J. de P., 1956. Neopercis atlanticus meridionalis n. subsp., perciforme da região leste meridional do Brasil (Pisces -- Mugiloidei). Boletim do Instituto Oceanografico, São Paulo, v. 7 (núms. 1-2): 201-206.
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ 6,0 6,1 6,2 Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. [1]
-
↑ 7,0 7,1 7,2 CIESM 2002 (anglès)
-
↑ 8,0 8,1 Unión Argentina de Pescadores Artesanales (castellà)
-
↑ 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
-
↑ Sea Around Us (anglès)
-
↑ Timi, J. T., Lanfranchi, A. L., Etchegoin, J. A. i Cremonte, F., 2008. Parasites of the Brazilian sandperch Pinguipes brasilianus (Cuvier): a tool for stock discrimination in the Argentine Sea. Journal of Fish Biology, 72: 1332–1342.
-
↑ Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p.
-
↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
-
↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
-
↑ Suzuki, C. R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, el Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
-
↑ Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
-
↑ Menni, R. C., R. A. Ringuelet i R. H. Aramburu, 1984. Peces marinos de la Argentina y Uruguay. Editorial Hemisferio Sur S.A. Buenos, Aires, l'Argentina. 359 p. Pàgs. 179-180.
-
↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 266.
-
↑ Volpedo, A. V. i D. D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
-
↑ Cousseau, M. B. i R. G. Perrotta, 2000. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. 1-167 + CD.
-
↑ Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, v. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.
-
↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.
-
↑ Orsi Relini, L., 2002. Occurrence of the South American fish Pinguipes brasilianus (Pinguipedidae) in the Mediterranean. Cybium 26(2):147-149. [2]
-
↑ Delivering Alien Invasive Species Inventories for Europe (anglès)
-
↑ FishBase (anglès)
-
↑ Golani, D., L. Orsi Relini, E. Massutí i J.-P. Quignard, 2002. CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean. Vol. 1. Fishes. F. Briand (ed.). 256 pàgines. CIESM Publishers, Mònaco. Pàgs. 164-165.
-
↑ GBIF (anglès)
Bibliografia
- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 90.
- Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0940228475.
- Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàgs. 22-24.
- Menezes, N. A., 1974. Current status of Joao de Paiva Carvalho's fish types. Papéis Avulsos do Departamento de Zoologia (São Paulo), v. 27 (núm. 16): 215-217.
- Sherborn, C. D., 1897. Notes on the dates of "The Zoology of the Beagle". Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 6) 20:483.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs
