Pinguipes brasilianus és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Fa 70 cm de llargària màxima,[6] tot i que la més comuna és de 24,3. Cos robust (més gruixut darrere del cap i en la inserció de les aletes pectorals), el qual esdevé comprimit progressivament cap a la cua. Escates ctenoides a tot el cos, llevat del musell i de les àrees dorsal i gular del cap. Base de les aletes pectorals i caudal amb escates més petites. Cap cònic. Boca terminal, gairebé obliqua i amb el llavi superior molt gruixut. Mandíbula superior protràctil. Ulls ovals i oblics. Opercle acabat en una espina recoberta parcialment per pell. 7 espines i 26-27 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 25 radis tous a l'anal. Aletes pectorals arrodonides i pelvianes gruixudes i carnoses (sobretot en els costats exteriors). Aletes dorsal i anal d'igual altura en direcció al peduncle caudal i a on acaben simètricament. Aleta caudal truncada i amb l'extrem superior sortint. Coloració variable pel que fa al sexe i l'edat: en els exemplars mediterranis, el color és marró al dors i marró clar al ventre, presenten dotze bandes marrons als flancs i un punt fosc a la base dels radis de l'aleta caudal per damunt de la línia lateral.[7][8][9]
Menja principalment mol·luscs, crustacis i d'altres invertebrats bentònics.[7] El seu nivell tròfic és de 3.[10]
És parasitat per Grillotia sp., Corynosoma australe, Scolex polymorphus, Trifur tortuosus i Opecoelidae.[11]
És un peix marí, demersal (entre 60 i 150 m de fondària)[6] i de clima subtropical, el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental: les aigües costaneres poc fondes i en diferents tipus de substrats (però sobretot de sorra)[7] des de Rio de Janeiro (el Brasil)[12][13][14][15] fins al Golfo Nuevo (l'Argentina),[16][17][18][19][20][21] incloent-hi l'Uruguai.[22][6] Fou introduït a la mar Mediterrània (la mar de Ligúria -l'any 1990- i Messina -2002-) de manera accidental mitjançant el transport d'exemplars juvenils en l'aigua de les sentines d'alguns vaixells.[23][24][25][26][2][9][27]
És pescat per flotes costaneres i amb xarxes d'arrossegament de fons a tota la seua àrea de distribució sud-americana com a fauna acompanyant d'espècies demersals i bentòniques d'interès comercial.[8]
És inofensiu per als humans.[9]
Pinguipes brasilianus és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.
Pinguipes brasilianus, commonly known as the Brazilian sandperch,[2] is a species of ray-finned fish in the family Pinguipedidae.[1] It is found in the southwestern Atlantic Ocean off the coasts of Brazil and Argentina.[2] It was first described in 1829 by the French naturalist Georges Cuvier.[1]
Charles Darwin records the crew catching this fish with hook and line off the coast of northern Patagonia, at a time when the Beagle was anchored during bad weather.[3][4] He described it as being chestnut brown above, banded transversely with black on the head, flanks and fins. The lower lip was pink and the underside of the fish was white. The eyes had yellow irises and black pupils.[3][4]
Pinguipes brasilianus occurs in the southwestern Atlantic Ocean. Its range extends from Rio de Janeiro in Brazil southwards to Golfo Nuevo in Argentina. It has been reported twice in the central Mediterranean Sea.[5] It is a demersal fish and its depth range is between 10 and 135 m (30 and 440 ft).[6]
Breeding takes place over an extended period of spring and summer, peaking between October and February. Females reach 50% maturity at an average total length of about 15 cm (6 in) and have a fecundity ranging from 2 to 44 oocytes per gram for medium size fish. The gonadosomatic index for males ranges between 0.11% and 0.75%. Both these figures are low and necessitates the pair being in close proximity when spawning takes place. The female releases several batches of eggs during the breeding season in a cycle involving courtship and pair bonding, the egg release sometimes taking place in a crevice in the reef.[7]
Pinguipes brasilianus, commonly known as the Brazilian sandperch, is a species of ray-finned fish in the family Pinguipedidae. It is found in the southwestern Atlantic Ocean off the coasts of Brazil and Argentina. It was first described in 1829 by the French naturalist Georges Cuvier.
Pinguipes brasilianus Pinguipes generoko animalia da. Arrainen barruko Pinguipedidae familian sailkatzen da.
Pinguipes brasilianus Pinguipes generoko animalia da. Arrainen barruko Pinguipedidae familian sailkatzen da.
Pinguipes brasilianus, comunemente conosciuta come perca marina del Brasile, è un pesce osseo marino della famiglia Pinguipedidae.
Il suo areale primario è lungo le coste subtropicali atlantiche sudamericane di Brasile meridionale, Uruguay e Argentina. Due individui sono stati catturati nel mar Mediterraneo, entrambi in acque italiane, uno nel 1990 a Loano, sul mar Ligure e l'altro a Messina nel 2002. Si ritiene che la specie sia giunta in Europa grazie al trasporto accidentale di stadi giovanili con l'acqua di sentina delle navi[1].
Vive in acque di media profondità del piano circalitorale, soprattutto su fondi sabbiosi.
Complessivamente l'aspetto di questo pesce è simile a quello della comune donzella ma con occhi e bocca più grandi, pinna anale più corta e colorazione molto diversa. La livrea è variabile, di solito il dorso è bruno con due o tre fasce longitudinali più scure, il ventre è beige o biancastro con dodici strisce scure verticali, alternativamente spesse e sottili. Una macchia rotonda nera è presente nella parte superiore del peduncolo caudale e una più piccola nella parte anteriore della lunga pinna dorsale.
La misura massima è di 70 cm, la teglia media è attorno a 25 cm.
Si nutre di invertebrati bentonici.
Occasionale nel Mediterraneo, ha una certa importanza per la pesca commerciale nelle acque sudamericane.
Pinguipes brasilianus, comunemente conosciuta come perca marina del Brasile, è un pesce osseo marino della famiglia Pinguipedidae.
Pinguipes brasilianus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van krokodilvissen (Pinguipedidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1829 door Cuvier.
Bronnen, noten en/of referenties
