Takifugu és un gènere de peix globus en la família Tetraodontidae, sovint conegut amb el nom japonès Fugu (河豚 o 鰒), paraula composta que al·ludeix a la bona sort. Un peix globus fugu conté toxina suficient per matar a 30 persones.
Hi ha 25 espècies que pertanyen al gènere Takifugu, el qual es pot trobar a tot el món des de la latitud 45° nord fins a la latitud 45° sud, principalment en aigua salada (en 1960 es va trobar un cardumen de Fugu en les aigües dolces del Riu Salat que neix en la llacuna de Marchiquita), però algunes vegades també en aigua dolça i aigua salobre. La seva dieta consisteix en la seva majoria d'algues, mol·luscs, invertebrats i de vegades crustacis. Aquests peixos es defensen inflant els seus cossos, fins a superar diverses vegades la seva grandària habitual, o enverinant als seus depredadors. Aquestes defenses li permeten a aquest peix explorar activament el seu entorn sense molt risc de ser atacat.
El fugu és altament tòxic, però malgrat això al Japó és considerat una delícia. Aquest peix conté quantitats letals d'un verí anomenat tetradotoxina en els seus òrgans interns, especialment en el fetge i els ovaris, però també en la pell i els testicles. Per tant, només xefs amb llicència especial poden preparar i vendre fugu al públic, no obstant això, el consum del fetge i els ovaris està prohibit. Però, ja que petites quantitats de verí donen una sensació especial (un pessigolleig amb un molt lleugera cremor) en la llengua, aquestes parts són considerades les més delicioses per alguns gourmets els qui preparen amb la carn del fugu una de les varietats de sushi. No obstant això, algunes persones moren cada any perquè fallen en estimar la quantitat de verí present en les parts del peix que són consumides.
La tetradotoxina paralitza els músculs mentre la víctima roman completament conscient fins que finalment mor per asfíxia. Actualment, no existeix cap antídot i el procediment mèdic habitual s'orienta a tractar de brindar suport al sistema respiratori i circulatori fins que l'efecte del verí desaparegui.
El fugu sol representar-se vastament en la cultura i en l'art japonès.
Existeixen 22 espècies vàlides per a aquest gènere:
Takifugu és un gènere de peix globus en la família Tetraodontidae, sovint conegut amb el nom japonès Fugu (河豚 o 鰒), paraula composta que al·ludeix a la bona sort. Un peix globus fugu conté toxina suficient per matar a 30 persones.
Hi ha 25 espècies que pertanyen al gènere Takifugu, el qual es pot trobar a tot el món des de la latitud 45° nord fins a la latitud 45° sud, principalment en aigua salada (en 1960 es va trobar un cardumen de Fugu en les aigües dolces del Riu Salat que neix en la llacuna de Marchiquita), però algunes vegades també en aigua dolça i aigua salobre. La seva dieta consisteix en la seva majoria d'algues, mol·luscs, invertebrats i de vegades crustacis. Aquests peixos es defensen inflant els seus cossos, fins a superar diverses vegades la seva grandària habitual, o enverinant als seus depredadors. Aquestes defenses li permeten a aquest peix explorar activament el seu entorn sense molt risc de ser atacat.
El fugu és altament tòxic, però malgrat això al Japó és considerat una delícia. Aquest peix conté quantitats letals d'un verí anomenat tetradotoxina en els seus òrgans interns, especialment en el fetge i els ovaris, però també en la pell i els testicles. Per tant, només xefs amb llicència especial poden preparar i vendre fugu al públic, no obstant això, el consum del fetge i els ovaris està prohibit. Però, ja que petites quantitats de verí donen una sensació especial (un pessigolleig amb un molt lleugera cremor) en la llengua, aquestes parts són considerades les més delicioses per alguns gourmets els qui preparen amb la carn del fugu una de les varietats de sushi. No obstant això, algunes persones moren cada any perquè fallen en estimar la quantitat de verí present en les parts del peix que són consumides.
La tetradotoxina paralitza els músculs mentre la víctima roman completament conscient fins que finalment mor per asfíxia. Actualment, no existeix cap antídot i el procediment mèdic habitual s'orienta a tractar de brindar suport al sistema respiratori i circulatori fins que l'efecte del verí desaparegui.
El fugu sol representar-se vastament en la cultura i en l'art japonès.
Takifugu je rod čtverzubců známý pod japonským názvem fugu (河豚 nebo 鰒)(japonsky „říční prase“). Asi 120 druhů se vyskytuje po celém světě mezi 45° severní a 45° jižní šířky. Živí se mlži, planktonem a drobnými korýši. Při napadení zvětšují svůj objem a dravec, který se nenechá odstrašit, zahyne na otravu tetrodotoxinem, obsaženým hlavně v játrech, pohlavních orgánech a kůži.
Vysoká jedovatost ryby neodrazuje japonské labužníky, kteří oceňují zvláštní chuť způsobenou minimálním množstvím jedu v pokrmu. Připravovat tuto rybu mohou pouze licencovaní kuchaři, takže pokrmy podávané v restauracích jsou bezpečné. Každoročně nicméně zahyne několik lidí na otravu z neodborně připravené ryby nebo podcenění množství jedu ve vysoce jedovatých orgánech.
Tetrodotoxin působí postupné ochrnutí svalstva. Oběť otravy se udusí při plném vědomí. Není doposud znám protijed. Léčba otravy spočívá v umělém dýchání přístrojem, dokud nepominou účinky jedu. Jed je vytvářen bakteriemi Pseudomonas a také bakteriemi Vibrio fischeri, které kolonizují trávicí soustavu ryby. Ryba obsahuje smrtelnou dávku pro cca 30 lidí.
Z neznámé příčiny je genom čtverzubců vysoce kompaktní bez vmezeřených úseků a díky tomu byl u několika druhů již zmapován.
Tento článek obsahuje japonský text.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Takifugu ve Wikimedia Commons
Japansk kuglefisk (japansk: 河豚 "kuglefisk") er en slægt af kuglefisk-familien, der lever mellem 45° nordlig bredde og 45° sydlig bredde, dog primært i saltvand.
Fiskene kan være ekstremt giftige, fordi de indeholder nervegiften tetradotoxin. Det formodes, at giften dannes af bakterier i dens tarmkanal, hvorfra den overføres til bl.a. lever, kønskirtler og hud[1].
På trods af giften, er fiskene en delikatesse i Japan, hvor de kaldes fugu. Det anslås, at mere end 50 mennesker dør hvert år, som følge af akut forgiftning, pga. forkert tilberedning[2].
Japansk kuglefisk (japansk: 河豚 "kuglefisk") er en slægt af kuglefisk-familien, der lever mellem 45° nordlig bredde og 45° sydlig bredde, dog primært i saltvand.
Fiskene kan være ekstremt giftige, fordi de indeholder nervegiften tetradotoxin. Det formodes, at giften dannes af bakterier i dens tarmkanal, hvorfra den overføres til bl.a. lever, kønskirtler og hud.
På trods af giften, er fiskene en delikatesse i Japan, hvor de kaldes fugu. Det anslås, at mere end 50 mennesker dør hvert år, som følge af akut forgiftning, pga. forkert tilberedning.
Takifugu is a genus of pufferfish, often better known by the Japanese name fugu (河豚, lit. "river pig"). There are 25 species belonging to the genus Takifugu and most of these are native to salt and brackish waters of the northwest Pacific, but a few species are found in freshwater of Asia or more widely in the Indo-Pacific region. Their diet consists mostly of algae, molluscs, invertebrates and sometimes crustaceans. The fish defend themselves by inflating their bodies to several times normal size and by poisoning their predators. These defenses allow the fish to actively explore their environment without much fear of being attacked.
The fish is highly toxic, but despite this—or perhaps because of it—it is considered a delicacy in Japan. The fish contains lethal amounts of the poison tetrodotoxin in the internal organs, especially the liver and the ovaries, but also in the skin and the testes. Therefore, only specially licensed chefs can prepare and sell fugu to the public, and the consumption of the liver and ovaries is forbidden. But because small amounts of the poison give a special desired sensation on the tongue, these parts are considered the most delicious by some gourmets. Every year a number of people die because they underestimate the amount of poison in the consumed fish parts.
The poison paralyzes the muscles while the victim stays fully conscious, and eventually dies from asphyxiation. There is currently no antidote, and the standard medical approach is to try to support the respiratory and circulatory system until the effect of the poison wears off.
The fish is also featured prominently in Japanese art and culture.
There are 25 species belonging to the genus Takifugu. Most species are restricted to salt and brackish waters of the northwest Pacific, but a few occur more widely in the Indo-Pacific region or in freshwater of Asia. Although several are euryhaline (can adapt to various salinities) to some extent, most are unable to live in freshwater. Two exceptions are the anadromous Takifugu obscurus and the Takifugu ocellatus, which lives in coastal marine waters but migrates into fresh water to spawn in rivers.[2]
Most species in the genus are not considered threatened, but there are two notable exceptions: the critically endangered Takifugu chinensis and the endangered Takifugu plagiocellatus.[3][4]
Takifugu rubripes serves as a model organism in biological research.[5]
The pear-shaped Takifugu, like all pufferfish, are not fast swimmers as they mainly use their pectoral fins for propulsion, but they are very manoeuvrable and able to hover, swim backwards, and change direction much more quickly than most other types of fish. As a result, they are rarely found in open water and prefer to stay relatively close to the sea bed where they can explore complex environments such as oyster beds, seagrass meadows, and rocky reefs. Nevertheless, these fish are very curious and active, and in some cases even aggressive against other fugu or other fish.
In the event of danger, the fish inflates itself by filling its extremely elastic stomach with water (or air when outside of the water) until the fish is almost spherical (hence the name blowfish or pufferfish). A series of things happen when a pufferfish inflates: First, the pufferfish fills its mouth with water. Then, it seals its mouth using a special valve at the bottom of the mouth. This valve flaps upward and covers the entire mouth of the fish. Next, a branchiostegal ray (a modified gill arch) pushes the water down the esophagus into the stomach. The extremely elastic stomach then expands.[6] Depending on the species the fugu can achieve an almost perfect spherical shape.
Their diet consists mostly of algae, mollusks, invertebrates and sometimes crustaceans. All fishes in the pufferfish family have strong teeth that may grow too long if the fish cannot consume abrasive food. Fugu can bite if provoked and its bite is very nasty and painful. Not all Takifugu have been studied in detail, but the most researched species is Takifugu rubripes, due to the commercial farming of this fish for human consumption. Takifugu rubripes, for example, breeds from March to May and lays eggs attached to rocks at a depth of around 20 m (66 ft). As far as known, most species live exclusively in marine and brackish water, also breeding in this habitat. The anadromous Takifugu obscurus migrates from its coastal marine habitat into fresh water to spawn.[2] An even more exceptional and unique breeding behavior is displayed by Takifugu niphobles. They gather in groups at certain beaches, throw themselves onto land where fertilization happens and then return to the water.[7][8] The eggs either float back into the water or may stay on land under rocks for a period, only hatching when again submerged by high tide.[9] This breeding behavior is unique among pufferfish, but found in a few other unrelated fish like capelin and grunion.[10]
Fugu can also change color over time, and they get a darker or lighter color. This helps them to camouflage. A very dark color may be a sign of stress or illness.
The fish's main defense, is the neurotoxin contained in its internal organs, mainly the ovaries and the liver, to a lesser extent in the intestines and the skin, and only minute amounts in the muscles and blood. This makes the fugu a lethal meal for most predators, including the occasional human.
The toxin is called tetrodotoxin, or more precisely anhydrotetrodotoxin 4-epitetrodotoxin and is about 1200 times deadlier than cyanide. This poison can also be found in other animals such as the Blue-Ringed Octopus, cone snails, and even some newts. The pufferfish does not create the poison itself; rather it is generated by bacteria e.g. Pseudomonas within the fish.[11] The fish obtains the bacteria by eating food containing these bacteria. Pufferfish that are born and grown in captivity do not produce tetrodotoxin until they receive some of the poison-producing bacteria, often by eating tissues from a toxin-producing fish. Also, some fish are more poisonous than others. Each fish has enough poison to kill around thirty adult humans.
Apparently due to some unknown selection pressure, intronic and extragenic sequences have been drastically reduced within this family. As a result, they have the smallest-known genomes yet found amongst the vertebrate animals, while containing a genetic repertoire very similar to other fishes and thus comparable to vertebrates generally. Since these genomes are relatively compact it is relatively fast and inexpensive to compile their complete sequences, as has been done for two species of pufferfishes (Takifugu rubripes and Tetraodon nigroviridis). The former species was the second vertebrate in history to have its genome mapped, after humans.[12]
The genus Takifugu can be referred to by its lesser synonym Fugu.[13] As of 2012, there are 25 recognized species in this genus:[14]
* Fish that have edible body parts according to the Japanese Ministry of Health and Welfare
Takifugu is a genus of pufferfish, often better known by the Japanese name fugu (河豚, lit. "river pig"). There are 25 species belonging to the genus Takifugu and most of these are native to salt and brackish waters of the northwest Pacific, but a few species are found in freshwater of Asia or more widely in the Indo-Pacific region. Their diet consists mostly of algae, molluscs, invertebrates and sometimes crustaceans. The fish defend themselves by inflating their bodies to several times normal size and by poisoning their predators. These defenses allow the fish to actively explore their environment without much fear of being attacked.
The fish is highly toxic, but despite this—or perhaps because of it—it is considered a delicacy in Japan. The fish contains lethal amounts of the poison tetrodotoxin in the internal organs, especially the liver and the ovaries, but also in the skin and the testes. Therefore, only specially licensed chefs can prepare and sell fugu to the public, and the consumption of the liver and ovaries is forbidden. But because small amounts of the poison give a special desired sensation on the tongue, these parts are considered the most delicious by some gourmets. Every year a number of people die because they underestimate the amount of poison in the consumed fish parts.
The poison paralyzes the muscles while the victim stays fully conscious, and eventually dies from asphyxiation. There is currently no antidote, and the standard medical approach is to try to support the respiratory and circulatory system until the effect of the poison wears off.
The fish is also featured prominently in Japanese art and culture.
Takifugu es un género de pez globo, a menudo conocido con el nombre japonés Fugu (河豚 o 鰒?), palabra compuesta que alude a la buena suerte. Un pez globo fugu contiene toxina suficiente para matar a 30 personas.
Hay 24 especies que pertenecen al género Takifugu,[1] el cual se puede encontrar en todo el mundo desde la latitud 45° norte hasta la 45° sur, principalmente en agua salada,[2] pero algunas veces también en agua dulce y salobre. Su dieta consiste en su mayoría de algas, moluscos, invertebrados y a veces crustáceos. Estos peces se defienden inflando sus cuerpos hasta superar varias veces su tamaño habitual, o envenenando a sus depredadores. Estas defensas le permiten explorar activamente su entorno sin mucho riesgo de ser atacado.
El fugu es altamente tóxico, pero en Japón es considerado una delicia. Contiene cantidades letales de un veneno llamado tetradotoxina en sus órganos internos, especialmente en el hígado y las gónadas así como en pequeñas cantidades en la piel, por lo que sólo chefs con licencia especial pueden preparar y vender fugu al público. En cualquier caso, el consumo de su hígado y ovarios está prohibido.
Ya que pequeñas cantidades de veneno dan una sensación especial en la lengua (un cosquilleo con un muy ligero ardor), éstas vísceras son consideradas las más deliciosas por algunos gourmets, quienes preparan con la carne del fugu una de las variedades de sushi. Después de la Segunda Guerra Mundial, debido a la muerte de personas que habían consumido los despojos que desechaban los restaurantes, se obligó a estos a cumplir una normativa por la cual destruían dichas partes para evitar más muertes. En la actualidad, algunas personas mueren cada año porque fallan al estimar la cantidad de veneno presente en las partes del pez que son consumidas.
La tetradotoxina paraliza los músculos mientras la víctima permanece completamente consciente, hasta que finalmente muere por asfixia. Actualmente no existe ningún antídoto y el procedimiento médico habitual se orienta a tratar de brindar apoyo al sistema respiratorio y circulatorio hasta que el efecto del veneno desaparezca.
El fugu suele representarse vastamente en la cultura y arte japoneses.
Existen 26 especies válidas para este género:[3]
Takifugu es un género de pez globo, a menudo conocido con el nombre japonés Fugu (河豚 o 鰒?), palabra compuesta que alude a la buena suerte. Un pez globo fugu contiene toxina suficiente para matar a 30 personas.
Hay 24 especies que pertenecen al género Takifugu, el cual se puede encontrar en todo el mundo desde la latitud 45° norte hasta la 45° sur, principalmente en agua salada, pero algunas veces también en agua dulce y salobre. Su dieta consiste en su mayoría de algas, moluscos, invertebrados y a veces crustáceos. Estos peces se defienden inflando sus cuerpos hasta superar varias veces su tamaño habitual, o envenenando a sus depredadores. Estas defensas le permiten explorar activamente su entorno sin mucho riesgo de ser atacado.
El fugu es altamente tóxico, pero en Japón es considerado una delicia. Contiene cantidades letales de un veneno llamado tetradotoxina en sus órganos internos, especialmente en el hígado y las gónadas así como en pequeñas cantidades en la piel, por lo que sólo chefs con licencia especial pueden preparar y vender fugu al público. En cualquier caso, el consumo de su hígado y ovarios está prohibido.
Ya que pequeñas cantidades de veneno dan una sensación especial en la lengua (un cosquilleo con un muy ligero ardor), éstas vísceras son consideradas las más deliciosas por algunos gourmets, quienes preparan con la carne del fugu una de las variedades de sushi. Después de la Segunda Guerra Mundial, debido a la muerte de personas que habían consumido los despojos que desechaban los restaurantes, se obligó a estos a cumplir una normativa por la cual destruían dichas partes para evitar más muertes. En la actualidad, algunas personas mueren cada año porque fallan al estimar la cantidad de veneno presente en las partes del pez que son consumidas.
La tetradotoxina paraliza los músculos mientras la víctima permanece completamente consciente, hasta que finalmente muere por asfixia. Actualmente no existe ningún antídoto y el procedimiento médico habitual se orienta a tratar de brindar apoyo al sistema respiratorio y circulatorio hasta que el efecto del veneno desaparezca.
El fugu suele representarse vastamente en la cultura y arte japoneses.
Takifugu on pallokalojen suku, johon kuuluu noin 25 lajia. Nämä ja jotkin lähisukujen kalat tunnetaan Japanissa nimellä fugu, ja ne ovat japanilaisten ja lähiseudun asukkaiden himoamaa ruokaa, vaikka kaikkien lajien tietyissä elimissä on varallista tetrodotoksiini-hermomyrkkyä. Takifugu-suvussa ruokakalalajeja on yksitoista. Tunnetuin on Takifugu rubripes, muita ruokakalalajeja ovat T. porphyreus, T.pardalis ja T. vermicularis.[2]
Kaikki suvun lajit elävät merivedessä, mutta ainakin kaksi, Takifugu obscurus ja Takifugu ocellatus, käyvät kutemassa joessa makeassa tai murtovedessä. Niiden poikaset vaeltavat mereen noin vuoden ikäisinä.[3]
Kauniin vihreä-oranssi-mustaraitaista sormuspallokalaa (Takifugu ocellatus) näkee useimmin murtovesiakvaarioissa. [4] Myös joitakin muita takifugu-lajeja on joskus pidetty akvaariokaloina.
Takifugu on pallokalojen suku, johon kuuluu noin 25 lajia. Nämä ja jotkin lähisukujen kalat tunnetaan Japanissa nimellä fugu, ja ne ovat japanilaisten ja lähiseudun asukkaiden himoamaa ruokaa, vaikka kaikkien lajien tietyissä elimissä on varallista tetrodotoksiini-hermomyrkkyä. Takifugu-suvussa ruokakalalajeja on yksitoista. Tunnetuin on Takifugu rubripes, muita ruokakalalajeja ovat T. porphyreus, T.pardalis ja T. vermicularis.
Kaikki suvun lajit elävät merivedessä, mutta ainakin kaksi, Takifugu obscurus ja Takifugu ocellatus, käyvät kutemassa joessa makeassa tai murtovedessä. Niiden poikaset vaeltavat mereen noin vuoden ikäisinä.
Kauniin vihreä-oranssi-mustaraitaista sormuspallokalaa (Takifugu ocellatus) näkee useimmin murtovesiakvaarioissa. Myös joitakin muita takifugu-lajeja on joskus pidetty akvaariokaloina.
Takifugu
Le genre Takifugu comprend des poissons appelés fugu (河豚／鰒／鮐／魨／鯸／鯺?), connus pour provoquer de très graves intoxications à la tétrodotoxine. Il est aussi appelé « poisson-globe » et « poisson-ballon » en Méditerranée orientale.
Le fugu se gonfle d'eau lorsqu'il se sent menacé, ce qui explique son surnom de poisson-globe[1].
Le foie, les ovaires, les intestins et la peau[2] des fugu contiennent un poison très toxique (actif à des concentrations de l'ordre du nanomolaire) : la tétrodotoxine, contre laquelle il n'existe pas d'antidote, la mort intervenant dans un délai de quatre à six heures[3]. Cette neurotoxine paralyse les muscles et entraîne la mort par arrêt respiratoire[1]. Cette paralysie résulte de l'inhibition des canaux sodiques voltage-dépendants, provoquant ainsi des potentiels d'action caractérisés par un niveau de seuil plus élevé, une phase ascendante plus lente et une amplitude moindre.
Des traces de tétrodotoxine ont été trouvées dans les algues rouges du genre Jania (en) (Rhodophyta). Dans cette algue, on peut isoler une bactérie qui, cultivée, produira ce poison. Cette bactérie est vraisemblablement ingérée avec l'algue par les animaux, qui accumulent par la suite la tétrodotoxine. Le fugu y est lui-même résistant, ce qui expliquerait que le fugu d'élevage est exempt de cette toxine [4].
Au Japon, seuls les cuisiniers disposant d'une licence accordée par l'État sont autorisés à préparer ce plat, considéré comme très raffiné[3]. Pour autant, pour une question de sécurité, l'empereur du Japon tout comme les samouraïs n'avaient pas le droit d'en manger, une loi les en empêchant (cette loi étant toujours d'actualité pour l'empereur)[5]. Pour en retirer la toxine, il leur faut enlever notamment la peau, le foie, les intestins et les gonades. Néanmoins en 2011, 17 personnes ont été empoisonnées par le fugu au Japon, et l'une d'entre elles en est morte[1]. En décembre 2011, les autorités ont ainsi retiré sa licence à un restaurant qui avait servi un foie de fugu à la demande du client[1]. Depuis octobre 2012, tous les restaurants peuvent proposer du fugu, à condition qu'il ait été préparé et nettoyé par un chef agréé[1].
Une personne non initiée pourra le trouver un peu fade, mais la texture particulière, la rareté du mets et le folklore lié à sa préparation font de sa dégustation un événement singulier. Il se sert en sashimi (coupé en tranches très fines, translucides) et en nabe[3]. En 2012, un plat de fugu coûtait plus de 5 000 yens (environ cinquante euros) auprès de la chaîne Torafugu-tei, jusqu'à plusieurs dizaines de milliers de yens dans de grands restaurants[1].
Les Polynésiens préparent le fugu, dans l'archipel des Tuamotu, c'est une tradition qui se transmet de génération en génération. Il est également préparé à Taïwan, en particulier dans les îles Pescadores où il est pêché en grande quantité[6].
Vente de fugu au Japon.
Sashimi de fugu.
Fugu aux légumes.
En soupe.
Au Japon, 80 % des fugu pêchés, ou produits par la pisciculture, passent par Shimonoseki, où se concentrent les entreprises spécialisées dans sa préparation. Elles les débarrassent de leurs parties empoisonnées avant de les expédier dans le reste du pays[3],[7].
Depuis quelques décennies[Quand ?], le fugu colonise, avec d’autres espèces végétales et animales, la Méditerranée orientale[8].
En raison de la surexploitation, l'Union internationale pour la conservation de la nature estime que la population mondiale du Takifugu chinensis (es) a diminué de 99,99 % depuis les années 1970[9].
Selon FishBase (5 févr. 2012)[10] :
En 2019, un fugu fait le buzz sur YouTube et devient un mème internet du fait du son émis quand on lui donne une tranche de carotte.
Takifugu
Le genre Takifugu comprend des poissons appelés fugu (河豚／鰒／鮐／魨／鯸／鯺?), connus pour provoquer de très graves intoxications à la tétrodotoxine. Il est aussi appelé « poisson-globe » et « poisson-ballon » en Méditerranée orientale.
Takifugu is een geslacht vissen uit de familie kogelvissen (Tetraodontidae). De vissen worden over de hele wereld aangetroffen van 45° Noorderbreedte tot 45° Zuiderbreedte, voornamelijk in zout water. Ze eten voornamelijk algen, weekdieren, ongewervelden en soms ook kreeftachtigen. De vissen verdedigen zich door hun lichaam tot een paar keer de normale omvang op te blazen en hun belagers te vergiftigen. De vis is extreem giftig, maar desondanks toch een delicatesse in de Japanse keuken. De vis bevat dodelijke hoeveelheden tetrodotoxine in de organen, met name de lever en de eierstokken, maar ook in de huid en de teelballen. Om die reden mogen alleen speciaal opgeleide koks de vis klaarmaken en verkopen aan consumenten. Het eten van de lever en de eierstokken is uiteraard verboden. Vanwege de kleine hoeveelheden gif in de overige delen van de vis geeft het eten ervan een gewenste sensatie op de tong. Er sterven elk jaar enkele personen aan het eten van vissen van dit geslacht.
Van dit geslacht zijn de volgende soorten bekend[1]:
Geslacht Takifugu
Takifugu is een geslacht vissen uit de familie kogelvissen (Tetraodontidae). De vissen worden over de hele wereld aangetroffen van 45° Noorderbreedte tot 45° Zuiderbreedte, voornamelijk in zout water. Ze eten voornamelijk algen, weekdieren, ongewervelden en soms ook kreeftachtigen. De vissen verdedigen zich door hun lichaam tot een paar keer de normale omvang op te blazen en hun belagers te vergiftigen. De vis is extreem giftig, maar desondanks toch een delicatesse in de Japanse keuken. De vis bevat dodelijke hoeveelheden tetrodotoxine in de organen, met name de lever en de eierstokken, maar ook in de huid en de teelballen. Om die reden mogen alleen speciaal opgeleide koks de vis klaarmaken en verkopen aan consumenten. Het eten van de lever en de eierstokken is uiteraard verboden. Vanwege de kleine hoeveelheden gif in de overige delen van de vis geeft het eten ervan een gewenste sensatie op de tong. Er sterven elk jaar enkele personen aan het eten van vissen van dit geslacht.
Multimedia w Wikimedia Commons Takifugu – rodzaj głównie morskich ryb z rodziny rozdymkowatych.
Występują w wielu akwenach pomiędzy 45° szerokości północnej a 45° szerokości południowej, zwykle w wodach słonych, w pobliżu raf koralowych lub wybrzeży, ale czasem także w wodach słodkich lub słonawych.
Gatunki zaliczane do tego rodzaju [2]:
Ich pożywieniem są głównie glony, mięczaki, bezkręgowce, czasem skorupiaki. Rzadko atakowana przez drapieżniki ze względu na zawartość toksyn w organizmie. Odstrasza napastników, nadymając się do rozmiarów kilkakrotnie większych niż normalne.
Takifugu – rodzaj głównie morskich ryb z rodziny rozdymkowatych.
Представники роду поширені на заході Тихого океану та прісних водоймах Східної Азії.
Рід включає 26 видів[2]:
Takifugu là một chi cá trong họ cá nóc (Tetraodontidae), chúng còn được biết đến với tên gọi là Cá nóc Nhật Bản (hay còn gọi là Fugu: (河豚?, tức là lợn biển) các loài trong chi này gồm 25 loài và được giới sành ăn coi là sơn hào hải vị nhưng cũng là thực phẩm tiềm ẩn sự độc hại có thể gây tử vong nếu không chế biến cẩn trọng. Hàng năm ở Nhật Bản, nhiều người phải nhập viện vì ăn cá nóc, thỉnh thoảng hậu quả rất nghiêm trọng.
Tỉnh Yamaguchi, đặc biệt là thành phố Shimonoseki thuộc đảo Honshu, nổi tiếng vì cá fugu mà dân trên đảo gọi là cá huku theo cổ ngữ. Nhiều người ăn vì cảm giác ngưa ngứa, kích thích mà thịt cá nóc để lại trên lưỡi, vốn do chất độc thần kinh có trong người loại cá này gây ra, là một phần trong sự quyến rũ mà món ăn này mang tới. Họ đánh giá cao cá nóc, không quan tâm tới thực tế rằng chất độc tetrodotoxin của chúng, ngoài việc gây ngứa, làm tê liệt cảm giác, còn có thể dẫn tới việc liệt cơ và gây nên các vấn đề về hệ thống hô hấp.
Việc ăn cá nóc có thể khiến một người thiệt mạng trong vòng từ 4-6 tiếng đồng hồ và nạn nhân dù bị tê liệt hoàn toàn, vẫn có thể tỉnh táo và thậm chí nhận thức rất rõ, chỉ một thời gian ngắn trước khi chết. Lượng độc tố có trong gan, buồng trứng, trứng và thận cá nóc có thể gây tử vong 5 người đàn ông khỏe mạnh cùng một lúc. Chất độc Tetrodotoxin của cá nóc chỉ cần lượng 1 miligram cũng đủ khiến người ăn phải thiệt mạng trong vòng 4-6 tiếng.
Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Takifugu là một chi cá trong họ cá nóc (Tetraodontidae), chúng còn được biết đến với tên gọi là Cá nóc Nhật Bản (hay còn gọi là Fugu: (河豚?, tức là lợn biển) các loài trong chi này gồm 25 loài và được giới sành ăn coi là sơn hào hải vị nhưng cũng là thực phẩm tiềm ẩn sự độc hại có thể gây tử vong nếu không chế biến cẩn trọng. Hàng năm ở Nhật Bản, nhiều người phải nhập viện vì ăn cá nóc, thỉnh thoảng hậu quả rất nghiêm trọng.
Род включает 26 видов[10]:
Род включает 26 видов:
Takifugu alboplumbeus (Richardson, 1845) Takifugu basilevskianus (Basilewsky, 1855) Takifugu bimaculatus (Richardson, 1845) Takifugu chinensis (Abe, 1949) Takifugu chrysops (Hilgendorf, 1879) Takifugu coronoidus Ni & Li, 1992 Takifugu exascurus (Jordan & Snyder, 1901) Takifugu flavidus (Li, Wang & Wang, 1975) Takifugu niphobles (Jordan & Snyder, 1901) Решетчатый такифугу (Takifugu oblongus) (Bloch, 1786) Takifugu obscurus (Abe, 1949) Takifugu ocellatus (Linnaeus, 1758) Takifugu orbimaculatus Kuang, Li & Liang, 1984 Takifugu pardalis (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu plagiocellatus Li, 2002 Takifugu poecilonotus (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu porphyreus (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu pseudommus (Chu, 1935) Takifugu radiatus (Abe, 1947) Takifugu reticularis (Tian, Cheng & Wang, 1975) Бурый скалозуб (Takifugu rubripes) (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu snyderi (Abe, 1988) Takifugu stictonotus (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu variomaculatus Li & Kuang, 2002 Takifugu vermicularis (Temminck & Schlegel, 1850) Takifugu xanthopterus (Temminck & Schlegel, 1850)
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 条鰭綱 Actinopterygii 目 : フグ目 Tetraodontiformes 科 : フグ科 Tetraodontidae 属 : トラフグ属 Takifugu 学名 Takifuguトラフグ属（Takifugu）は、フグ科の属の一つ。属のタイプはTetrodon oblongus Bloch, 1786（＝タキフグ Takifugu oblongus）(monotypy)で、属名もタキフグに因む。トラフグ、マフグなど約25種が知られており、生息区域は北緯45度から南緯45度の間である。ほとんどのものが海水に住むが、淡水や汽水域に住むものもいる。主なエサは藻類、軟体動物、無脊椎動物などで、甲殻類を食べることもある。他のフグ科の魚と同様、捕食者から身を守るため、体を元の何倍にも膨らますことが可能であり、体、特に肝臓や卵巣に致死量を越える毒性物質テトロドトキシンが含まれている。
トラフグ属は25種が知られている。トラフグ属の学名はTakifuguであるが、昔はFuguとされていた。日本の阿部宗明による分類である。
トラフグ属は北緯45度から南緯45度の間に分布し、塩水とりわけサンゴ礁や海岸付近に住むことが多い。淡水や汽水域に住む種もいる。鋭い歯を持つものが多く、怒らせると噛み付くこともある。
まだよく研究されていない種も多いが、トラフグTakifugu rubripesは食用とされるためよく研究されており、生物学では研究用のモデル生物とされることも多い[1]。
トラフグ属の魚は他のフグ科と同様に、主にむなびれだけで泳ぐものが多く、あまり速く泳がない。その代わり、体向きを変えずに進む方向を変えられる。そのため、広い水域よりも複雑な地形、とりわけ海底を好む。
トラフグ属（Takifugu）は、フグ科の属の一つ。属のタイプはTetrodon oblongus Bloch, 1786（＝タキフグ Takifugu oblongus）(monotypy)で、属名もタキフグに因む。トラフグ、マフグなど約25種が知られており、生息区域は北緯45度から南緯45度の間である。ほとんどのものが海水に住むが、淡水や汽水域に住むものもいる。主なエサは藻類、軟体動物、無脊椎動物などで、甲殻類を食べることもある。他のフグ科の魚と同様、捕食者から身を守るため、体を元の何倍にも膨らますことが可能であり、体、特に肝臓や卵巣に致死量を越える毒性物質テトロドトキシンが含まれている。
.jpg)
.jpg)
_-_Kawahara_Keiga_-_1823_-_1829_-_Siebold_Collection_-_pencil_drawing_-_water_colour.jpeg)
