Gadiculus argenteus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids i l'única del gènere Gadiculus.[5] És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i no migratori, el qual viu entre 100-1.000 m de fondària sobre fons fangosos, de grava o rocallosos.[6][7] Es troba a la Mediterrània occidental i l'Atlàntic (al voltant de l'estret de Gibraltar i al llarg de la costa del Marroc).[7] Pot arribar a fer 15 cm de llargària màxima. Té els ulls grossos, la boca obliqua i les escates grans, argentades i fàcil d'extreure.. No té barbeta al mentó. La seua coloració varia des del rosa fins al marró clar al dors i argentat als flancs i el ventre. La línia lateral acaba a la part superior del cap.[7][6] Menja petits crustacis i, potser també, cucs.[8] La seua esperança de vida és de 3 anys.[7] La reproducció ocorre a l'hivern a la Mediterrània occidental i a ambdós extrems de l'estret de Gibraltar.[6][7]
Gadiculus argenteus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids i l'única del gènere Gadiculus. És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i no migratori, el qual viu entre 100-1.000 m de fondària sobre fons fangosos, de grava o rocallosos. Es troba a la Mediterrània occidental i l'Atlàntic (al voltant de l'estret de Gibraltar i al llarg de la costa del Marroc). Pot arribar a fer 15 cm de llargària màxima. Té els ulls grossos, la boca obliqua i les escates grans, argentades i fàcil d'extreure.. No té barbeta al mentó. La seua coloració varia des del rosa fins al marró clar al dors i argentat als flancs i el ventre. La línia lateral acaba a la part superior del cap. Menja petits crustacis i, potser també, cucs. La seua esperança de vida és de 3 anys. La reproducció ocorre a l'hivern a la Mediterrània occidental i a ambdós extrems de l'estret de Gibraltar.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gadidae ydy'r Swtan Arian sy'n enw gwrywaidd; lluosog: swtanod arian (Lladin: Gadiculus argenteus; Saesneg: Silvery pout).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Cefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gadidae ydy'r Swtan Arian sy'n enw gwrywaidd; lluosog: swtanod arian (Lladin: Gadiculus argenteus; Saesneg: Silvery pout).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Cefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Der Silberdorsch (Gadiculus argenteus) ist ein Fisch aus der Familie der Dorsche (Gadidae), der im Nordostatlantik und seinen Nebenmeeren beheimatet ist. Es gibt zwei Unterarten, G. argenteus argenteus und G. argenteus thori.
Der Silberdorsch erreicht eine Gesamtlänge von etwa 10, maximal 15 cm.[1] Auf dem Rücken ist er rosa bis hellbraun, sonst silbrig gefärbt. Seine Augen sind auffällig groß, das Maul ist oberständig und weist, im Unterschied zu vielen anderen Mitgliedern der Familie, keine Kinnbartel auf. Es sind drei Rückenflossen und zwei Afterflossen vorhanden. Der Bauchflossenansatz befindet sich noch vor dem Brustflossenansatz. Alle Flossen bestehen ausschließlich aus Weichstrahlen. Die Seitenlinie verläuft bis zur Mitte der hintersten Rückenflosse durchgängig, auf dem Kopf sind Seitenliniengruben vorhanden.[2] Das maximale Alter des Fisches wird mit drei Jahren angegeben.[1]
Das Verbreitungsgebiet von G. a. argenteus erstreckt sich über den Schelf des Nordostatlantiks von Marokko bis Nordspanien sowie das Westmittelmeer, nördlich daran anschließend kommt G. a. thori um die Britischen Inseln und entlang der norwegischen Küste vor.[2] Der Silberdorsch lebt pelagisch über Sediment- wie Felsböden. Man findet ihn in Tiefen von mehreren Hundert Metern, wobei die bevorzugte Wassertiefe örtlich variiert. Für das nördliche Mittelmeer wird sie mit 200 bis 400 m angegeben.[2] In größeren Schwärmen jagend ernährt er sich von Wirbellosen. Im Mittelmeer fällt die Laichzeit in den Winter, im Norden des Verbreitungsgebietes zieht sie sich bis ins Frühjahr hinein.
Als Speisefisch ist der Silberdorsch kaum von Bedeutung, er findet höchstens als Köder oder in der Herstellung von Fischmehl Verwendung. In gewisser Weise bedeutend ist er dennoch als Nahrung für verschiedene größere, kommerziell wichtigere Fische.[2]
Der Silberdorsch (Gadiculus argenteus) ist ein Fisch aus der Familie der Dorsche (Gadidae), der im Nordostatlantik und seinen Nebenmeeren beheimatet ist. Es gibt zwei Unterarten, G. argenteus argenteus und G. argenteus thori.
Гадикул (лат. Gadiculus argenteus) — треска балыктарынын бир майда түрү.
Gadiculus argenteus, or the silvery pout, is a species of cod found in the Northeast Atlantic region. It grows to a length of 15 cm (5.9 in) and is of minor importance to local commercial fisheries, being rather used as a bait fish.
Gadiculus argenteus was until recently considered the only species in the genus Gadiculus, known as the silvery pouts,[1] but composed of two subspecies, G. a. argentatus and G. a. thori. Currently, they are considered two separate species with different distributions: G. argenteus is more southerly, occurring in the western Mediterranean and in the Atlantic around the Strait of Gibraltar and to the south along the Moroccan coast, while G. thori is found from the Bay of Biscay north up to the North Cape.[1][2][3]
Gadiculus argenteus, or the silvery pout, is a species of cod found in the Northeast Atlantic region. It grows to a length of 15 cm (5.9 in) and is of minor importance to local commercial fisheries, being rather used as a bait fish.
Gadiculus argenteus was until recently considered the only species in the genus Gadiculus, known as the silvery pouts, but composed of two subspecies, G. a. argentatus and G. a. thori. Currently, they are considered two separate species with different distributions: G. argenteus is more southerly, occurring in the western Mediterranean and in the Atlantic around the Strait of Gibraltar and to the south along the Moroccan coast, while G. thori is found from the Bay of Biscay north up to the North Cape.
La faneca plateada o marujito es la especie Gadiculus argenteus argenteus, un pez de la familia de los gádidos, que se puede encontrar en las costas de Europa y norte de África.[1]
El color varía entre rosa y ´castaño-brillante en el dorso, mientras que los lados y el vientre son plateados; la longitud máxima descrita para esta especie es de 15 cm, aunque su longitud común es de unos 10 cm; no presenta espinas ni en la aleta dorsal ni en la aleta anal; los ojos son muy grandes y la boca es oblicua; no presentan bigotes en el mentón como otros miembros de su familia.[1]
Las escamas son enormes, de color plata y se desprenden con relativa facilidad; la línea lateral termina en 7 surcos mucosos en la parte superior de la cabeza.[2]
Es una especie oceánica pelágica, que no realiza migraciones y que vive entre 100 y 1000 m de profundidad.[2] Aunque no es frecuente, se distribuye por toda la costa europea del Atlántico, penetrando en el mar Báltico y el mar Mediterráneo, así como la costa de Marruecos y el Sáhara occidental.[1]
Se le puede ver formando grandes bancos sobre la arena del fondo, grava o fondo rocoso, alimentándose de pequeños crustáceos y puede que de poliquetos.[1] En el Mediterráneo desova durante el invierno, mientras que en el norte de Europa desova durante la primavera.[2]
Se pesca y comercializa, pero con poca importancia comercial, a veces para usarlo como cebo.[1] Sin embargo, su delicioso sabor le hace tener un alto precio en el mercado.[3]
|coautores=
(ayuda) La faneca plateada o marujito es la especie Gadiculus argenteus argenteus, un pez de la familia de los gádidos, que se puede encontrar en las costas de Europa y norte de África.
Gadiculus argenteus Gadiculus generoko animalia da. Arrainen barruko Gadidae familian sailkatzen da.
Espezie hau Egeo itsasoan aurki daiteke.
Gadiculus argenteus Gadiculus generoko animalia da. Arrainen barruko Gadidae familian sailkatzen da.
Gadiculus argenteus, le Merlan argenté, est une espèce de poissons de la famille des Gadidae et du genre Gadiculus .
A faneca prateada,[5][6][7] Gadiculus argenteus Guichenot, 1850, tamén coñecida ás veces como corbelo prateado,[7] é un peixe osteíctio gadiforme da familia dos gádidos, único representante do xénero Gadiculus.[8]
É un peixe pequeno, duns 11 cm de lonxitude (máximo, 15 cm), de corpo moderadamente alongado, cuberto de escamas grandes, delgadas e facilmente caducas, de coloración rosa prateada no dorso e nos flancos, e prateada na rexión ventral e a ambos os lados da cabeza; as aletas son case transparentes e de cor cincenta. Na cabeza presenta o maxilar inferior proxectado lixeiramente respecto do superior, a boca oblicua, con dentes moi pequenos dispostos nunha banda estreita en ambos os maxilares e, ás veces, no vómer; carece de barbelas; os ollos son grandes, cun diámetro superior á lonxitude do fociño. As aletas peitorais son pequenas e arredondadas; e as pelvianas aínda máis curtas. A liña lateral e descontinua, e vai desde a segunda metade da base da terceira aleta dorsal até a parte superior da cabeza, onde remata en tres cavidades mucosas .[6][9][10][11]
É un peixe de augas mariñas, peláxico e non migratorio, que habita no Atlántico nororiental, desde Islandia e Noruega até Marrocos e as costas do Sáhara Occidental, e no Mediterráneo occidental, até Italia e Tunisia,[9] nadando en cardumes entre os 100 e os 1.000 m de profundidade sobre fondos *fangosos, de grava ou rochosos.[6][10][11]
Distínguense dúas subespecies:[11]
Aliméntase de pequenos crustáceos e quizais tamén de anélidos poliquetos.[6]
A súa esperanza de vida ao nacer é de 3 anos.[9]
A reprodución ocorre, no Mediterráneo occidental e a ambos os lados do estreito de Xibraltar, en inverno.[9][10] Nas costas galegas, de xaneiro a febreiro.[6]
Péscase e comercialízase, pero ten pouca importancia comercial; ás veces péscase para usalo como carnada.[9] Porén, o seu agradábel sabor fai que alcance elevados prezos nalgúns mercados.[12]
A faneca prateada, Gadiculus argenteus Guichenot, 1850, tamén coñecida ás veces como corbelo prateado, é un peixe osteíctio gadiforme da familia dos gádidos, único representante do xénero Gadiculus.
Il pesce fico (Gadiculus argenteus) è un piccolo pesce di mare della famiglia Gadidae. È l'unica specie del genere Gadiculus.
Questa specie è presente nel mar Mediterraneo occidentale (compreso l'Adriatico) e nell'Oceano Atlantico orientale tra il golfo di Guascogna ed il Marocco con la sottospecie G. argenteus argenteus. Più a nord fino alla Norvegia settentrionale ed all'Islanda è sostituito dall'altra sottospecie Gadiculus argenteus thori.
Vive a profondità notevoli, fino a 1000 metri di fondale e non si incontra mai sopra i 200 metri.
Questo pesciolino presenta una testa di notevoli dimensioni con occhi molto grandi e bocca obliqua. Il corpo si assottiglia nella parte posteriore ed è compresso lateralmente. Le pinne dorsali sono tre, piuttosto corte, e le pinne anali due, opposte alle ultime due dorsali. La pinna caudale ha bordo concavo, le pinne pettorali sono piccole e così le pinne ventrali, inserite anteriormente alle pettorali.
Il colore è grigio - roseo sul dorso ed argentato sui fianchi.
La taglia è molto piccola, la dimensione massima nota è di 9 cm.
Si nutre di piccoli crostacei.
Si cattura con reti a strascico e la sua importanza di mercato è minima, finisce in genere nel misto di minutaglia per fritture di paranza.
Il pesce fico (Gadiculus argenteus) è un piccolo pesce di mare della famiglia Gadidae. È l'unica specie del genere Gadiculus.
Gadiculus argenteus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de kabeljauwen (Gadidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1850 door Guichenot.
Bronnen, noten en/of referentiesŚlepior[2] (Gadiculus argenteus) – ryba z rodziny dorszowatych (Gadidae), jedyny przedstawiciel rodzaju Gadiculus.
Północno-wschodni Ocean Atlantycki i zachodnia część Morza Śródziemnego.
Najmniejsza ryba w rodzinie dorszowatych. Osiąga maksymalnie 15 cm. Ubarwienie grzbietu od różowego do jasnobrązowego, boki i spód srebrzyste. Swoją nazwę zawdzięcza dużym oczom.
Gatunek niemigrujący, spotykany w dużych ławicach na głębokościach od 100–1000 m p.p.m. Żywi się małymi skorupiakami.
Ślepior (Gadiculus argenteus) – ryba z rodziny dorszowatych (Gadidae), jedyny przedstawiciel rodzaju Gadiculus.
Gadiculus argenteus é uma espécie de peixe pertencente à família Gadidae.
A autoridade científica da espécie é Guichenot, tendo sido descrita no ano de 1850.
Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa.
O seu nome comum é badejinho.
Trata-se de uma espécie marinha. Atinge os 12 cm de comprimento total, com base de indivíduos de sexo indeterminado.
Gadiculus argenteus é uma espécie de peixe pertencente à família Gadidae.
A autoridade científica da espécie é Guichenot, tendo sido descrita no ano de 1850.
Silvertorsk (Gadiculus argenteus), en liten, djuphavslevande medlem av familjen torskfiskar.
Silvertorsken är liten, upptill 17 cm lång, silvervit fisk, med stora ögon och en nästan vertikal, uppåtriktad mun, bortsett från fenor och färgteckning påminnande om en fjärsing. Sju slemfyllda gropar på huvudets ovansida. Saknar skäggtöm.
Lever pelagiskt i stim, dock nära bottnen, på mellan 100 och 1000 m djup (vanligen 100 till 300 m). Livnär sig på olika bottendjur som små kräftdjur och maskar.
Leker under vintern och våren på omkring 400 m djup. Äggen och ynglen är pelagiska och färdas med havsströmmarna.
Silvertorsken kan bli högst 3 år gammal.
Silvertorsk (Gadiculus argenteus), en liten, djuphavslevande medlem av familjen torskfiskar.
Gadiculus argenteus Guichenot, 1850
СинонимыГлубоководный гадикул[1], или большеглазая тресочка [1] (лат. Gadiculus argenteus) — вид морских лучепёрых рыб из семейства тресковых. Распространены в северо-восточной части Атлантического океана.
Тело покрыто крупной легкоопадающей чешуёй. Глаза большие, их диаметр превышает длину рыла. Рот косой. Подбородочный усик отсутствует. Три спинных и два анальных плавника, чётко отделены друг от друга. Брюшные плавники без удлинённых лучей. Боковая линия идёт от головы до середины третьего спинного плавника. На голове есть поры боковой линии. Хвостовой плавник с небольшой выемкой. Окраска верхней части тела от розовой до светло-коричневой, бока и брюхо серебристые[2].
Максимальная длина тела 15 см [3].
В составе вида выделяют два подвида[2]:
Морфологические и меристические признаки не показали значимых различий между подвидами[4]. Дальнейшие исследования морфологии отолитов, пигментации личинок, молекулярно-генетические данные, а также данные по морфометрии доказывают существование двух отдельных видов [5]. Выделение G. argenteus thori в самостоятельный вид G. thori подтверждено в ряде авторитетных источников[6]. Однако отечественные исследователи пока оставляют G. argenteus thori в ранге подвида [7].
Морские мезо- и эпипелагические рыбы, обитают на краю континентального шельфа на глубине от 100 до 1000 м, в Средиземном море чаще на глубине от 200 до 400 м. Образуют большие скопления над илистыми, песчаными, гравийными и скальными грунтами. Нерестятся в декабре—январе в Средиземном море и с середины зимы до весны в северных районах. Питаются мелкими ракообразными. Максимальная продолжительность жизни три года[2].
Глубоководный гадикул, или большеглазая тресочка (лат. Gadiculus argenteus) — вид морских лучепёрых рыб из семейства тресковых. Распространены в северо-восточной части Атлантического океана.