El cranc de Heike o heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikea japonica) és una espècie de cranc natiu del Japó, amb una closca que porta un patró semblant a un rostre humà.
Els locals creuen que aquests crancs són reencarnacions dels esperits dels guerrers Heike derrotats en la Batalla de Dan-no-ura, com va dir a La llegenda dels Heike. En realitat, el patró dels relleus a la closca té com a funció fixar els músculs adjacents. S'han trobat patrons semblants a altres espècies es troben en moltes parts del món, incloent restes fòssils.
Els crancs de Heike van ser utilitzats per Carl Sagan en el seu programa televisiu de divulgació científica Cosmos: Un viatge personal com un exemple de selecció artificial no intencionada.[1] No obstant això, alguns experts han qüestionat aquesta idea. La història que els crancs amb closques que s'assemblaven als samurais eren tornats al mar, mentre que els que no s'assemblaven a un samurai es menjaven, el que donava als primers majors possibilitats de reproducció ha estat posada en dubte.[2] Tanmateix, l'amplada màxima de crancs adults heikegani és només de 30 mm, per la qual cosa alguns pescadors llençaven aquests crancs de nou al mar, independentment de la seva aparença. Els espècimens més petits, però, podien haver estat consumits en el passat, abans de la pesca massiva. És difícil saber amb certesa quina part de la forma i quantitat dels crancs s'ha dictat per selecció artificial.
El cranc de Heike o heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikea japonica) és una espècie de cranc natiu del Japó, amb una closca que porta un patró semblant a un rostre humà.
Els locals creuen que aquests crancs són reencarnacions dels esperits dels guerrers Heike derrotats en la Batalla de Dan-no-ura, com va dir a La llegenda dels Heike. En realitat, el patró dels relleus a la closca té com a funció fixar els músculs adjacents. S'han trobat patrons semblants a altres espècies es troben en moltes parts del món, incloent restes fòssils.
Els crancs de Heike van ser utilitzats per Carl Sagan en el seu programa televisiu de divulgació científica Cosmos: Un viatge personal com un exemple de selecció artificial no intencionada. No obstant això, alguns experts han qüestionat aquesta idea. La història que els crancs amb closques que s'assemblaven als samurais eren tornats al mar, mentre que els que no s'assemblaven a un samurai es menjaven, el que donava als primers majors possibilitats de reproducció ha estat posada en dubte. Tanmateix, l'amplada màxima de crancs adults heikegani és només de 30 mm, per la qual cosa alguns pescadors llençaven aquests crancs de nou al mar, independentment de la seva aparença. Els espècimens més petits, però, podien haver estat consumits en el passat, abans de la pesca massiva. És difícil saber amb certesa quina part de la forma i quantitat dels crancs s'ha dictat per selecció artificial.
Heikegani (Heikea japonica) ist eine Krabbenart aus Japan, deren Rückenpanzer so gefurcht ist, dass er an ein menschliches Gesicht erinnert. Sie kommen hauptsächlich im südwestlichsten Teil der Hauptinsel Honshū in der Shimonoseki-Straße vor.
Die Krabben haben einen konvexen Carapax der etwas breiter als lang ist. Die Branchial- und Branchiocardialfurchen sind sehr deutlich ausgeprägt, die Cervicalfurche ist etwas weniger tief. Die Exorbitalzähne sind gut entwickelt. Bei erwachsenen Männchen ist die rechte Schere deutlich vergrößert, während beide Scheren bei Weibchen und jungen Männchen gleich groß sind. Das zweite und dritte Beinpaar ist sehr lang und schlank.[1]
Laut dem Werk Heike Monogatari sollen viele Krieger des in der Seeschlacht von Dan-no-ura am 25. April 1185 besiegten Klans der Heike gemeinsam mit ihrem Anführer kollektiven Selbstmord begangen haben, indem sie sich im Meer ertränkten, bevor sie vom Feind gefangen oder getötet werden konnten. Mit der Zeit entstand der Volksglaube, dass die Krabben Reinkarnationen der toten Heike-Krieger seien und die Rückenpanzer den Gesichtsausdruck eines zornigen Samurai zeigten.
Julian Huxley vertrat 1953 die These, dass diese Krabbenart ein Beispiel für unabsichtliche menschliche Auslese sei: Je mehr der Rückenpanzer einem menschlichen Gesicht ähnelte, desto wahrscheinlicher würden die Fischer eine solche Krabbe wieder lebendig ins Meer zurückwerfen. Durch diese Selektion würden sich die Merkmale des Rückenpanzers im Laufe der Zeit noch deutlicher herausbilden.[2] Die These wurde auch von Carl Sagan in seinem Buch Cosmos popularisiert.[2]
Diese Theorie wird jedoch angezweifelt: Aufgrund der geringen Größe der Krabben (ca. 2–3 cm) sind diese nicht zum Verzehr vorgesehen und werden von den Fischern auch nicht bewusst selektiert. Die charakteristischen Ausbuchtungen des Rückenpanzers sind lediglich verstärkte Ansatzstellen für Muskeln und stellen kein sich eigenständig veränderndes Merkmal dar.[2]
Heikegani (Heikea japonica) ist eine Krabbenart aus Japan, deren Rückenpanzer so gefurcht ist, dass er an ein menschliches Gesicht erinnert. Sie kommen hauptsächlich im südwestlichsten Teil der Hauptinsel Honshū in der Shimonoseki-Straße vor.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ, (Literal meaning: Heike Crab), Heikeopsis japonica) is a species of crab native to Japan, with a shell that bears a pattern resembling a human face - an example of the phenomenon of pareidolia - which is interpreted to be the face of an angry samurai, hence the nickname samurai crab. The crabs are named after the once powerful Taira clan which dominated medieval Japan, commonly known as the Heike. It is believed that these crabs are reincarnations of the Heike warriors defeated at the naval Battle of Dan-no-ura as told in The Tale of the Heike.[2] While the crabs are edible, they are not eaten by most Japanese.[3]
Heikegani were used by Carl Sagan in his popular science television series Cosmos: A Personal Voyage as an example of unintentional artificial selection,[4] an interpretation originally published by Julian Huxley in 1952.[5] According to this hypothesis, the crabs with shells resembling samurai were thrown back to the sea by fishermen out of respect for the Heike warriors, while those not resembling samurai were eaten, giving the former a greater chance of reproducing. Therefore, the more closely the crabs resembled a samurai face, the more likely they would be spared and thrown back.[5]
This idea has met with some skepticism. Joel Martin, for instance, notes that humans do not eat Heikegani, and as such there is no artificial pressure favoring face-like shell patterns, contrary to Sagan's implication.[5] The pattern of ridges on the carapace serves a very functional purpose as sites of muscle attachment. Similar patterns are found on the carapaces of other species and genera throughout the world, including numerous fossil taxa.[5]
The Battle of Dan-no-ura was preceded by an immense struggle between the imperial rulers of Japan, the Taira clan (also known as the Heike), who the Heikegani crabs are named after, and the Minamoto clan (Genji), who were fighting for control of the throne at the end of the 12th century in the Genpei War (1180–1185).[6]
On the 24th of April 1185 AD, two powerful Samurai clans fought to the death on the Dan-no-ura bay of Japan's Inland Sea. The ruling Taira clan (Heike) was led by their child-Emperor, Antoku, and his grandmother, Taira no Tokiko. The Heike had ruled Japan for many decades, but now, massively outnumbered, they faced defeat at the hands of the Minamoto.[6]
During the battle, Tokiko took the seven-year-old Emperor Antoku and leaped with him into the water in the Shimonoseki Straits, drowning the child emperor, rather than allowing him to be captured by the opposing forces, and most members and generals of the Taira clan followed them in despair. Antoku came to be worshipped as Mizu-no-kami ("god of water").
This crucial battle was a cultural and political turning point in Japanese history: Minamoto Yoritomo became the first Shōgun, or military ruler, of Japan. Dan-no-ura marked the beginning of seven centuries, during which Japan was ruled by warriors and Shōguns instead of Emperors and aristocrats.[6]
In Kwaidan: Stories and Studies of Strange Things, the writer, Lafcadio Hearn, references the Heiki crab in "The Story of Mimi-Nashi-Hoichi."[7]
In the 1964 Japanese anthology film Kwaidan, based on Hearn's stories, "Hoichi the Earless" recounts the story of the Battle of Dan-no-ura, which becomes the basis of "Hoichi the Earless." The narrator explains the myth, illustrated with prominent footage of the crabs. At the end of the "Hoichi the Earless" segment, Hoichi is seen playing the lute, with heikegani on his shoulders.
In his 1980 science series Cosmos: A Personal Voyage, Carl Sagan used heikegani to illustrate artificial selection. British biologist Richard Dawkins discussed the same idea in his 2009 book The Greatest Show on Earth: The Evidence for Evolution.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ, (Literal meaning: Heike Crab), Heikeopsis japonica) is a species of crab native to Japan, with a shell that bears a pattern resembling a human face - an example of the phenomenon of pareidolia - which is interpreted to be the face of an angry samurai, hence the nickname samurai crab. The crabs are named after the once powerful Taira clan which dominated medieval Japan, commonly known as the Heike. It is believed that these crabs are reincarnations of the Heike warriors defeated at the naval Battle of Dan-no-ura as told in The Tale of the Heike. While the crabs are edible, they are not eaten by most Japanese.
El cangrejo Heike o Heikegani (en japonés: 平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) es una especie de cangrejo nativo de Japón que en un caso de pareidolia en su coraza tiene un patrón que se asemeja a la cara de un samurái enojado, de ahí que se les conozca coloquialmente como cangrejo samurái. El folclore local cree que estos cangrejos son reencarnaciones de los espíritus de los guerreros Heike derrotados en la batalla de Dan-no-ura, la misma que se relata en el Cantar de Heike.[2]
Carl Sagan usó a los Heikegani en su popular serie de televisión Cosmos: Un viaje personal como un ejemplo de selección artificial no intencionada, una interpretación publicada por Julian Huxley en 1952. De acuerdo con esta hipótesis, los pescadores locales regresaban al agua a los cangrejos con coraza que se asemejaban a un samurái como forma de respeto por los guerreros Heike, mientras que aquellos que no tenían esta semejanza se pescaban para comer, dándole así una ventaja reproductiva a los primeros. Así, los cangrejos que más se asemejaban a un samurái tenían más probabilidad de ser indultados y de regresar al mar.
Datos: Q1594629
Multimedia:
El cangrejo Heike o Heikegani (en japonés: 平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) es una especie de cangrejo nativo de Japón que en un caso de pareidolia en su coraza tiene un patrón que se asemeja a la cara de un samurái enojado, de ahí que se les conozca coloquialmente como cangrejo samurái. El folclore local cree que estos cangrejos son reencarnaciones de los espíritus de los guerreros Heike derrotados en la batalla de Dan-no-ura, la misma que se relata en el Cantar de Heike.
Heike karramarroa (Heikeopsis japonica) Japoniako karramarro espezie bat da. Bere oskola samurai haserretu baten aurpegiaren antza duenez, samurai karramarroa bezala ere ezaguna da. Japoniarrek uste dute Dan-no-ura hiriko gerran hildako samuraien espirituak heike karramarroan berraragitu zirela.
Dan-no-Ura hiriko gerra (壇の浦の戦い Dan-no-ura no tatakai) Genpeiko Gudako itsas-gerra handi bat izan zen, Dan-no-Uran gertatua. 1185eko apirilaren 25ean, Genji klanaren ontzien flotak, Minamoto no Yoshitsune buruan, Heike klanaren ontzien flota urperatu zuen, egun erdi iraun zuen borroka batean.
Carl Saganek heike karramarroak erabili zituen bere serie pertsonalean (Kosmosa: Bidai Pertsonala) ustekabeko hautespen artifizialak azaltzeko eredu moduan. Hipotesi hau kontuan hartuta, arrantzale japoniarrak uretara bueltatzen zituzten karramarro mota hauek errespetu moduan euren oskolak Heike samurai baten antza zutelako, eta hauen antza ez zutenak jan egiten ziren. Modu honetan, Heike samurai baten antza zuten karramarroak aukera gehiago zeukaten itsasora bueltatuak izateko eta ugaltzeko, eta horregatik daude mota honetako hainbeste karramarro orain.
Heike karramarroa (Heikeopsis japonica) Japoniako karramarro espezie bat da. Bere oskola samurai haserretu baten aurpegiaren antza duenez, samurai karramarroa bezala ere ezaguna da. Japoniarrek uste dute Dan-no-ura hiriko gerran hildako samuraien espirituak heike karramarroan berraragitu zirela.
Heikeopsis japonica
Le heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) est une espèce de crabes de la famille des Dorippidae.
Cette espèce se rencontre au Japon.
Sa carapace porte un motif ressemblant à un visage humain. Une croyance locale affirme que ces crabes sont la réincarnation de l'esprit des guerriers Taira (平, ou Heike suivant la lecture chinoise du caractère) vaincus en 1185 lors de la bataille de Dan-no-ura, décrite dans le Heike monogatari.
Utagawa Kuniyoshi, estampe sur bois (ukiyo-e).
Détail de l'estampe d'Utagawa Kuniyoshi.
Les heikegani sont rarement mangés, et il est en général considéré qu'il faut les rejeter à la mer si l'on en prend.
Dans sa série télévisée Cosmos, Carl Sagan a utilisé les heikegani comme exemple de sélection artificielle accidentelle[1], une interprétation initialement proposée[2] par Julian Huxley en 1952. Selon cette hypothèse, les pêcheurs, par respects pour les guerriers Heike, rejetaient à la mer les crabes dont les carapaces ressemblaient à des visages de samouraïs, et mangeaient les autres. Au fil du temps, cette pression évolutive sélective aurait conduit à favoriser la survie des crabes ressemblant le plus étroitement possible à un visage de guerrier[2].
Cette idée ne fait cependant pas l'unanimité, comme le fait remarquer le biologiste marin Joel W. Martin. Il affirme que les humains ne pêchent pas ces crabes, et qu'il n'y a donc pas pu avoir de pression sélective favorisant un motif de carapace en forme de visage. De plus, une telle hypothèse n'est pas nécessaire pour expliquer le motif de carapace, dont les creux et reliefs répondent à un besoin purement fonctionnel, comme sites d'attachement pour les muscles. On retrouve des motifs similaires dans d'autres genres et espèces à travers le monde, y compris chez des taxons fossiles qui n'ont pu être affectés par une pression évolutive d'origine humaine[2].
Heikeopsis japonica
Le heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) est une espèce de crabes de la famille des Dorippidae.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) adalah spesies kepiting asli Jepang yang cangkangnya menyerupai wajah manusia. Menurut kepercayaan lokal, kepiting tersebut merupakan reinkarnasi roh prajurit Heike yang tewas dalam Pertempuran Dan-no-ura.[2]
Carl Sagan menggunakan kepiting ini dalam acara televisinya Cosmos: A Personal Voyage sebagai contoh seleksi buatan,[3] yang merupakan interpretasi Julian Huxley pada tahun 1952.[4] Menurut hipotesis ini, kepiting yang cangkangnya mirip dengan Samurai dilempar kembali ke laut, sementara yang cangkangnya tidak mirip akan dimakan oleh manusia, sehingga kepiting yang cangkangnya berpola lebih mampu bertahan. Maka, semakin cangkang kepiting tersebut mirip dengan wajah manusia, semakin mungkin mereka dilepas dan dilempar kembali ke laut.[4]
Gagasan ini diragukan oleh beberapa tokoh seperti Joel W. Martin. Menurutnya, manusia tidak memakan heikegani, sehingga pola tersebut tidak dibentuk oleh seleksi buatan.[4] Selain itu, pola di cangkang tersebut memiliki fungsi lain yaitu sebagai tempat menempelnya otot. Lebih lagi, pola yang mirip juga dapat ditemui di berbagai spesies lain di seluruh dunia, termasuk dalam sisa fosil.[4]
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikeopsis japonica) adalah spesies kepiting asli Jepang yang cangkangnya menyerupai wajah manusia. Menurut kepercayaan lokal, kepiting tersebut merupakan reinkarnasi roh prajurit Heike yang tewas dalam Pertempuran Dan-no-ura.
Carl Sagan menggunakan kepiting ini dalam acara televisinya Cosmos: A Personal Voyage sebagai contoh seleksi buatan, yang merupakan interpretasi Julian Huxley pada tahun 1952. Menurut hipotesis ini, kepiting yang cangkangnya mirip dengan Samurai dilempar kembali ke laut, sementara yang cangkangnya tidak mirip akan dimakan oleh manusia, sehingga kepiting yang cangkangnya berpola lebih mampu bertahan. Maka, semakin cangkang kepiting tersebut mirip dengan wajah manusia, semakin mungkin mereka dilepas dan dilempar kembali ke laut.
Gagasan ini diragukan oleh beberapa tokoh seperti Joel W. Martin. Menurutnya, manusia tidak memakan heikegani, sehingga pola tersebut tidak dibentuk oleh seleksi buatan. Selain itu, pola di cangkang tersebut memiliki fungsi lain yaitu sebagai tempat menempelnya otot. Lebih lagi, pola yang mirip juga dapat ditemui di berbagai spesies lain di seluruh dunia, termasuk dalam sisa fosil.
Heikeopsis japonica (von Siebold, 1824) è un granchio originario del Giappone[1], dove è chiamato Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ?). È caratterizzato da un guscio rassomigliante un volto umano e la credenza popolare vuole che questi crostacei siano le reincarnazioni degli spiriti dei guerrieri Heike uccisi nella Battaglia di Dan-no-ura, come narrato nello Heike Monogatari.[2]
Gli Heikegani sono stati usati da Carl Sagan nella sua popolare serie televisiva di divulgazione scientifica Cosmo come un esempio di selezione genealogica involontaria, un'interpretazione pubblicata da Julian Huxley nel 1952.[3] Secondo questa ipotesi, i granchi con il carapace simile ad un volto di Samurai, erano rigettati in mare dai pescatori che li trovavano come forma di rispetto verso i guerrieri Heike, mentre quelli che non rassomiglianti venivano mangiati, dando ai primi una maggiore possibilità di riprodursi. Così, più i granchi ricordavano un viso umano, più facilmente erano risparmiati e rigettati in acqua.[3]
Questa idea ha però riscontrato un certo scetticismo, come notato da Joel W. Martin. Dato che gli uomini non usano gli Heikegani come alimento, Martin presuppone che non ci sia una pressione artificiale che favorisca la proliferazione di tali granchi, contrariamente alla spiegazione di Sagan.[3] I rilievi presenti sul carapace hanno uno scopo molto funzionale, come collegamenti di muscoli. Modelli simili si trovano in varie specie in molte parti del mondo, tra cui resti fossili.[3]
Heikeopsis japonica (von Siebold, 1824) è un granchio originario del Giappone, dove è chiamato Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ?). È caratterizzato da un guscio rassomigliante un volto umano e la credenza popolare vuole che questi crostacei siano le reincarnazioni degli spiriti dei guerrieri Heike uccisi nella Battaglia di Dan-no-ura, come narrato nello Heike Monogatari.
Heikeopsis japonica is een krabbensoort uit de familie van de Dorippidae.[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1824 door von Siebold.
Bronnen, noten en/of referenties
O Heikea japonica é uma espécie de caranguejo cujo nome científico faz referência ao épico japonês Heike Monogatari.[1]
O Heikea japonica é uma espécie de caranguejo cujo nome científico faz referência ao épico japonês Heike Monogatari.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikea japonica) är en krabbart som är endemisk för Japan. Krabborna har ett skal vars mönster liknar en människas ansikte. Enligt lokal folktro är dessa krabbor reinkarnationer av själarna från de Heike-krigare som besegrades i slaget vid Dan-no-ura som det berättades i Heike monogatari.[1]
Heikegani användes av Carl Sagan i hans populärvetenskapliga TV-serie Cosmos som ett exempel på oavsiktligt artificiellt urval,[2] en tolkning som publicerades av Julian Huxley 1952.[3] Enligt hypotesen kastades krabborna med skal som liknade samurajer tillbaka ner i havet av fiskarna, för att visa respekt för heikekrigarna, medan de som inte liknade samurajer blev uppätna, vilket gav de med samurajskal större överlevnadschans. Ju mer krabborna liknade samurajansikten, desto större sannolikhet var det alltså att de skulle kastas tillbaka och således överleva.[3]
Hypotesen har dock mötts av viss skepticism, bland annat av Joel H. Martin. Då man inte äter Heikegani menar Martin att det inte finns något artificiellt tryck till fördel för de ansiktsliknande skalmönstren, i motsats till vad Sagan antydde. Ryggsköldens mönster tjänar ett väldigt funktionellt syfte, som områden för muskelfästen. Liknande mönster återfinns hos arter i många delar av världen, däribland på fossila kvarlevor.[3]
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (Heikea japonica) är en krabbart som är endemisk för Japan. Krabborna har ett skal vars mönster liknar en människas ansikte. Enligt lokal folktro är dessa krabbor reinkarnationer av själarna från de Heike-krigare som besegrades i slaget vid Dan-no-ura som det berättades i Heike monogatari.
Heikegani användes av Carl Sagan i hans populärvetenskapliga TV-serie Cosmos som ett exempel på oavsiktligt artificiellt urval, en tolkning som publicerades av Julian Huxley 1952. Enligt hypotesen kastades krabborna med skal som liknade samurajer tillbaka ner i havet av fiskarna, för att visa respekt för heikekrigarna, medan de som inte liknade samurajer blev uppätna, vilket gav de med samurajskal större överlevnadschans. Ju mer krabborna liknade samurajansikten, desto större sannolikhet var det alltså att de skulle kastas tillbaka och således överleva.
Hypotesen har dock mötts av viss skepticism, bland annat av Joel H. Martin. Då man inte äter Heikegani menar Martin att det inte finns något artificiellt tryck till fördel för de ansiktsliknande skalmönstren, i motsats till vad Sagan antydde. Ryggsköldens mönster tjänar ett väldigt funktionellt syfte, som områden för muskelfästen. Liknande mönster återfinns hos arter i många delar av världen, däribland på fossila kvarlevor.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (tên khoa học Heikeopsis japonica) là một loài cua bản địa của Nhật Bản. Trên mai của chúng có những vân nổi giống như một khuôn mặt người mà nhiều người cho là khuôn mặt của một samurai tức giận vì vậy chúng còn có biệt danh cua Samurai.
Heikegani (平家蟹, ヘイケガニ) (tên khoa học Heikeopsis japonica) là một loài cua bản địa của Nhật Bản. Trên mai của chúng có những vân nổi giống như một khuôn mặt người mà nhiều người cho là khuôn mặt của một samurai tức giận vì vậy chúng còn có biệt danh cua Samurai.
平家蟹（又称日本平家蟹，学名：Heikea japonica，日文：ヘイケガニ），是一种属于关公蟹科平家蟹属的蟹类，主要分布在日本，在中国、韩国、越南等地也有分布。[1]据《平家物语》所说，平氏武士在坛之浦之战之中被打败。由于这种蟹甲壳上图案与一怒气冲天的人脸相似，人们为了纪念这些武士，便将这种蟹命名为平家蟹。
这是一篇螃蟹小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 物種識別信息 平家蟹（又称日本平家蟹，学名：Heikea japonica，日文：ヘイケガニ），是一种属于关公蟹科平家蟹属的蟹类，主要分布在日本，在中国、韩国、越南等地也有分布。据《平家物语》所说，平氏武士在坛之浦之战之中被打败。由于这种蟹甲壳上图案与一怒气冲天的人脸相似，人们为了纪念这些武士，便将这种蟹命名为平家蟹。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 節足動物門 Arthropoda 亜門 : 甲殻亜門 Crustacea 綱 : 軟甲綱 Malacostraca 目 : 十脚目 Decapoda 下目 : 短尾下目 Brachyura 科 : ヘイケガニ科 Dorippidae 属 : ヘイケガニ属 Heikeopsis 種 : ヘイケガニ H. japonica 学名 Heikeopsis japonicaDorippe japonica
Neodorippe japonica
Nobilum japonicum
ヘイケガニ（平家蟹）Heikeopsis japonica は、ヘイケガニ科に分類されるカニの一種。日本近海の浅い海に分布する小型のカニで、甲羅の凹凸と平氏にまつわる伝説が知られている。
体色は一様に褐色をしている。甲幅・甲長とも20mmほど。甲は丸みのある台形で、上から押しつぶされたように平たい。甲は筋肉がつながる位置にくっきりした溝があって各区域を仕切る。上から見ると吊りあがった目（鰓域前部）、だんご鼻（心域）、固く結んだ口（甲後縁）で、人の怒った表情にも見える。
第2・第3歩脚は甲と同じく扁平で、甲幅の2倍以上の長さがある。鋏脚は小さいが、オスの鋏脚は右がわずかに大きい。第4・5歩脚（第3・第5とする説もある）は小さな鉤状で、先端に小さな鋏をもつ。
北海道南部、相模湾から紀伊半島、瀬戸内海、有明海、朝鮮半島、中国北部、ベトナムまで、東アジア沿岸域に広く分布する。
水深10-30mほどの、貝殻が多い砂泥底に生息する。海岸ではあまり見かけないが、底引き網などにかかる。
短い歩脚で二枚貝の貝殻やカシパン類、海綿などを背負って身を隠す。また長い脚で水をかいて泳ぐこともできるが、このときは腹部を上に向けて「背泳ぎ」をする。産卵期は夏から秋にかけてで、この時期には抱卵したメスが見られる。
ヘイケガニの甲の模様は人間の怒りの表情に似る。さらに瀬戸内海や九州沿岸に多いことから、壇ノ浦の戦い（1185年）で敗れて海に散った平氏の無念をなぞらえ、「平氏の亡霊が乗り移った」という伝説が生まれた。このためヘイケガニは食用でないにもかかわらず有名なカニとなっている。また、大和本草では長門・豊前での「キヨツネガニ」という呼び名が紹介されている。これは1183年に豊前・柳が浦で入水した平清経を指す。高知県ではクモガニと呼ばれるが、これは脚が長いことに由来する。
ヘイケガニの甲羅の溝が怒った人間の顔に見えることは、明治時代から幾人かの科学者の興味を呼び起こしてきた。 1952年に進化生物学者ジュリアン・ハクスレー (Julian Huxley) はライフ誌でヘイケガニを取り上げ、この模様が偶然にしては人の顔に似すぎているため、人為選択による選択圧が作用したのではないかと述べている[1][2]。 この人為選択説では甲羅の模様の成因を、それが顔に似ている程、人々が食べることを敬遠し、カニが生き残るチャンスが増えたため、ますます人の顔に似て来たのだと説明する。
1980年に天文学者カール・セーガンも、テレビ・シリーズ『コスモス』と同名の著書の中でこのヘイケガニの人為選択説について取り上げている[3]。 彼は、平氏の亡霊が乗り移ったという伝説が、人間の怒った顔に似た模様が出ている甲羅を持つカニを漁獲するしないの選択に作用しているならば、その伝説が色濃い瀬戸内海、特に壇ノ浦に近いところほど、漁師がこのカニを捕まえるのを嫌がったかもしれず、そうすれば壇ノ浦からの距離が近いほどより人間の顔に近い模様になっているのではないかという仮説を提唱した。
この説については甲殻類学者酒井恒が著書『蟹 — その生態の神秘』の中で触れており、ヘイケガニやその近縁種は日本以外の北西太平洋にも分布し人の顔に見える特徴は変わらないこと、化石の段階で既に人間の顔をした模様が認められること、ヘイケガニは食用にならないため捕獲の対象とされないことなどの理由で否定している[2][4]。
本種は以前 Nobilum 属に含まれていた。だがHolthuis & Manning(1990)によって Heikea 属が新設され、そこに移されたことで学名は Heikea japonica となった[5]。しかし2008年、オルドビス紀の翼形類の一属として Heikea Isberg, 1934 という属が既に存在したことが判明した[6]。そのためNg, Guinot & Davie (2008)によって Heikeopsis 属が設立され、現在の学名は Heikeopsis japonica となっている。
조개치레는 조개치레과에 속한 게이다. 제3·4 걷는다리는 짧고 서로 비슷하며 갑각 윗면에 붙어 있다. 제3·4 걷는다리로 조개껍데기를 등에 지고 다닌다. 한국·일본·중국·인도차이나에 분포한다.
필리프 프란츠 폰 지볼트는 1824년 일본의 고유종에 대한 학명을 부여하면서 조개치레에 대해 조개치레속 일본 고유종의 의미로 Dorippe japonica라고 명명하였으나, 2008년 피터 데이비에 의해 재분류 되어 별도의 속으로 인정되었다.[1] 또한 조개치레는 일본에만 사는 고유종이 아니라, 대한민국과 중국의 해역에서도 발견된다.
사람의 얼굴과 비슷한 등딱지의 생김새 때문에, 단노우라 전투에서 패한 헤이시의 무사들이 게로 변했다는 전설이 있어, 일본에서는 '헤이케 게'(일본어: 平家蟹 헤이케가니[*])라고 한다.[2] 1931년 미야다케 가이고츠(宮武 外骨)가 펴낸 《인면유사집(人面類似集)》에서는 헤에케가니(平家蟹), 다케분가니(武文蟹), 시마무라가니(島村蟹) 등의 이름으로 불리며 여러 가지 전설을 갖고 있다고 소개하고 있다. 다케분가니라고 불리는 전설에서는 효고에서 죽은 하타 씨의 무사들이 화생한 것이란 이야기도 있으나, 헤이케 이야기와 연관된 단노우라 전투에서 죽은 무사들의 환생이란 전설이 널리 알려져 있다.[3]
칼 세이건은 그의 저서 《코스모스》에서 인위적 선택의 사례로 조개치레를 소개하였는데, 사람 얼굴과 닮은 게는 잡아먹지 않다보니 점점 더 비슷한 모양의 게들이 늘게 되었다고 설명한다.[4]
