dcsimg

Petrell de la Reunió ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

El petrell de Reunió (Pseudobulweria aterrima) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) conegut per uns pocs exemplars. Cria a l'illa de Reunió, a l'oceà Índic.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrell de la Reunió Modifica l'enllaç a Wikidata
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Petrell de la Reunió: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

El petrell de Reunió (Pseudobulweria aterrima) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) conegut per uns pocs exemplars. Cria a l'illa de Reunió, a l'oceà Índic.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Pedryn Ynys Réunion ( Galce )

wikipedia CY tarafından sağlandı

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Pedryn Ynys Réunion (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pedrynnod Ynys Réunion) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Pterodroma aterrima; yr enw Saesneg arno yw Mascarene black petrel. Mae'n perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae) sydd yn urdd y Procellariformes.[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. aterrima, sef enw'r rhywogaeth.[2]

Teulu

Mae'r pedryn Ynys Réunion yn perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Oceanodroma jabejabe Oceanodroma jabejabe Oceanodroma macrodactyla Oceanodroma macrodactyla Oceanodroma monteiroi Oceanodroma monteiroi Pedryn Cynffon-fforchog Oceanodroma leucorhoa
Lesp1.jpg
Pedryn drycin Hydrobates pelagicus
Hydrobates pelagicus.jpg
Pedryn drycin cynffonfforchog Oceanodroma furcata
Oceanodroma furcata 1.jpg
Pedryn drycin du Oceanodroma melania
BlackStormPetrels.JPG
Pedryn drycin gyddfwyn Nesofregetta fuliginosa Pedryn drycin Madeira Oceanodroma castro
Band rumped storm petrel Andre Raine KESRP (21789178016).jpg
Pedryn drycin Matsudaira Oceanodroma matsudairae
012016-IMG 5713 Matsudaira's Storm-Petrel (Oceanodroma matsudairae) (8005427860).jpg
Pedryn drycin torchog Oceanodroma hornbyi
Hornby storm petrel1a.jpg
Pedryn drycin Tristram Oceanodroma tristrami
Tristams storm petrel.JPG
Pedryn drycin tywyll Oceanodroma markhami
MarkhamSP.jpeg
Pedryn drycin wynebwyn Pelagodroma marina
Godmanstormlg.jpg
Pedryn drycin y Galapagos Oceanodroma tethys
Galapagos storm petrel.jpg
Diwedd y rhestr a gynhyrchwyd yn otomatig o Wicidata.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cymdeithas Edward Llwyd; adalwyd 30 Medi 2016.
  2. Gwefan Avibase; adalwyd 3 Hydref 2016.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Awduron a golygyddion Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CY

Pedryn Ynys Réunion: Brief Summary ( Galce )

wikipedia CY tarafından sağlandı

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Pedryn Ynys Réunion (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pedrynnod Ynys Réunion) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Pterodroma aterrima; yr enw Saesneg arno yw Mascarene black petrel. Mae'n perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae) sydd yn urdd y Procellariformes.

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. aterrima, sef enw'r rhywogaeth.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Awduron a golygyddion Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CY

Maskarenensturmvogel ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Maskarenensturmvogel (Pseudobulweria aterrima) ist eine seltene Vogelart aus der Familie der Sturmvögel. Er brütet auf der Maskareneninsel Réunion.

Merkmale

Der Maskarenensturmvogel erreicht eine Größe von 36 Zentimetern. Das Gefieder ist überwiegend dunkel-schokoladenbraun. Das Kinn und die obere Kehle sind heller. Die Unterseite der Hand- und Armschwingen ist mehr silbrig. Der Schnabel ist schwarz. Die Läufe sind fleischfarben, die Füße sind schwarz. In der Mitte der Schwimmhäute ist ein fleisch-farbener Flecken zu erkennen. Sein Ruf besteht aus Pfeiflauten.

Lebensweise

Über die Lebensweise des Maskarenensturmvogels ist nur wenig bekannt. Alle Bruthöhlen wurden auf Klippen in Heidevegetation entdeckt. Der Maskarenensturmvogel brütet im südlichen Sommer. Die Brutzeit beginnt gegen Dezember und die Jungen werden zwischen Februar und März flügge.

Bestand und Gefährdung

Der Maskarenensturmvogel war lange nur von vier Museumsexemplaren aus dem 19. Jahrhundert bekannt, bis es ab 1964 wieder Sichtungen dieser Art in den Gewässern südlich von Réunion gegeben hat. 1970, 1973 und im Januar 1995 wurden drei tote Sturmvögel gefunden. Seitdem sind fünf Brutplätze, mit einer Population von 9 bis 10 Brutpaaren, auf Réunion entdeckt worden. Über dem Ozean wurden zwischen 1978 und 1995 insgesamt 26 Vögel gesichtet, jedoch gibt es keine Beobachtungen, die mehr als 500 km von Réunion entfernt waren. Wie beim Barausturmvogel (Pterodroma baraui), der ebenfalls auf Réunion vorkommt, geht die Hauptgefährdung von der Nachstellung durch Ratten und verwilderte Katzen aus. Eine weitere Bedrohung, die gerade die unerfahrenen Jungvögel betrifft, ist licht-induziert. Die Beleuchtung von Straßenlaternen und Lichtanlagen auf Sportplätzen ist die Ursache dafür, dass die Jungvögel bei Unfällen schwer verletzt werden und anschließend verenden. Die tatsächliche Populationsgröße ist unbekannt. BirdLife International schätzt den Bestand grob auf zwischen 90 und 800 Exemplare und klassifiziert die Art in die Kategorie „vom Aussterben bedroht“ (critically endangered). Im Dezember 2013 gelang dem israelischen Ornithologen Hadoram Shirihai erstmals ein Foto eines kurz vor der Eiablage befindlichen, trächtigen Weibchens auf See in den Gewässern Réunions. Im November 2016 wurde erstmals eine aktive Brutkolonie entdeckt.[1]

Literatur

  • Josep del Hoyo et al.: Handbook of the Birds of the World. Band 1: Ostrich to Ducks. Lynx Edicions, 1992, ISBN 84-87334-10-5.
  • Erik Hirschfeld (2008): The Rare Birds Yearbook 2009, MagDig Media Ltd., Shrewsbury ISBN 978-0-9552607-5-9
  • Warren B. King on the behalf of the International council for bird preservation (ICBP) and the Survival service commission of IUCN (1978–1979): Red Data Book 2: Aves (2nd edition). IUCN, Morges, Switzerland. ISBN 0-87474-583-7
  • Brooke, M. (2004). Procellariidae. Albatrosses and Petrels Across the World. Oxford University Press, Oxford, UK. ISBN 0-19-850125-0.
  • Martin Riethmuller, Thomas Ghestemme, François-Xavier Couzi & Marc Salamolard: Complements de connaissance sur le Petrel Noir PDF, online

Einzelnachweise

  1. BirdLife International: After 130 years, the Mascarene masquerade is over (Memento vom 13. Juni 2017 im Internet Archive)
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Maskarenensturmvogel: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Maskarenensturmvogel (Pseudobulweria aterrima) ist eine seltene Vogelart aus der Familie der Sturmvögel. Er brütet auf der Maskareneninsel Réunion.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Mascarene petrel ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

The Mascarene petrel (Pseudobulweria aterrima) is a medium-sized, dark petrel.

Also sometimes known as the Mascarene black petrel, this species was known from four specimens found in the nineteenth century on the island of Réunion. Two birds were found dead in the 1970s, and there have been rare observations of birds in the waters south of Réunion since 1964. It is also known from subfossil remains from the island of Rodrigues. It is known to breed in very small numbers in the Grand Bassin – Le Dimitile Important Bird Area in the mountains of Réunion. The species is classified as critically endangered as it is inferred from the number of records that there is an extremely small population threatened by introduced species, such as feral cats and house rats, and light pollution.

References

  1. ^ BirdLife International (2018). "Pseudobulweria aterrima". IUCN Red List of Threatened Species. 2018: e.T22697896A132611797. doi:10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22697896A132611797.en. Retrieved 12 November 2021.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Mascarene petrel: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

The Mascarene petrel (Pseudobulweria aterrima) is a medium-sized, dark petrel.

Also sometimes known as the Mascarene black petrel, this species was known from four specimens found in the nineteenth century on the island of Réunion. Two birds were found dead in the 1970s, and there have been rare observations of birds in the waters south of Réunion since 1964. It is also known from subfossil remains from the island of Rodrigues. It is known to breed in very small numbers in the Grand Bassin – Le Dimitile Important Bird Area in the mountains of Réunion. The species is classified as critically endangered as it is inferred from the number of records that there is an extremely small population threatened by introduced species, such as feral cats and house rats, and light pollution.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Maskarena petrelo ( Esperanto )

wikipedia EO tarafından sağlandı

La Maskarena petrelo (Pseudobulweria aterrima) estas mezgranda, malhela birdospecio de la grupo de la burdopetreloj. Temas pri marbirdo de la familio de la Procelariedoj, kies nunaj populacioj estas endemiaj de la insulo Reunio, en la sudokcidenta Hinda Oceano. Iam klasita en la genro Pterodroma, estas nune enmetita en la genro Pseudobulweria.

Konata ankaŭ kiel Reunia petrelo, tiu specio estis konata nur el kvar specimenoj troviĝintaj en la 19a jarcento en la insulo Reunio. Du birdoj estis trovitaj mortintaj en la 1970-aj jaroj, kaj estis tre raraj observoj de birdoj en la akvoj sude de Reunio ekde 1964. Ĝi estas konata ankaŭ el restoj de subfosilioj el la insulo Rodriges. Tiu specio estas klasita kiel draste endanĝerita ĉar la malalta nombro de registroj supozigas pri tre malgranda populacio minacata de enmetitaj specioj kaj lumpoluado.

Pétrel noir fabien Jan SEOR.jpg

La Maskarena petrelo estas, inter la Procelariedoj, malgranda specio kun longo de 33 cm kaj enverguro de 88 cm. Kompare kun la tri aliaj specioj de petreloj en la insulo, ĝi estas pli malgranda ol la Baraŭa petrelo (Pterodroma baraui) kaj ol la Pacifika pufino (Puffinus pacificus) sed estas pli granda ol la Pufino de Baillon (Puffinus lherminieri bailloni). Ties plumaro estas tute nigra, kun la subflugiloj iom argentecaj. La beko, kun hokeca pinto, estas same nigra. La unika hela parto de la korpo estas ĉe la nivelo de la tarsoj kaj de la malantaŭa triono de fingroj kaj la polmo. En la scienca nomo de la specio, nome Pseudobulweria aterrima, la epiteto "aterrima" signifas ĝuste en latina «tre nigra».

La vosto estas mallonga kaj rondoforma. La averaĝa pezo varias de 175 al 200 g. Kaj maskloj kaj inoj estas similaj.

Referencoj

BirdLife International Species Factsheet

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EO

Maskarena petrelo: Brief Summary ( Esperanto )

wikipedia EO tarafından sağlandı

La Maskarena petrelo (Pseudobulweria aterrima) estas mezgranda, malhela birdospecio de la grupo de la burdopetreloj. Temas pri marbirdo de la familio de la Procelariedoj, kies nunaj populacioj estas endemiaj de la insulo Reunio, en la sudokcidenta Hinda Oceano. Iam klasita en la genro Pterodroma, estas nune enmetita en la genro Pseudobulweria.

Konata ankaŭ kiel Reunia petrelo, tiu specio estis konata nur el kvar specimenoj troviĝintaj en la 19a jarcento en la insulo Reunio. Du birdoj estis trovitaj mortintaj en la 1970-aj jaroj, kaj estis tre raraj observoj de birdoj en la akvoj sude de Reunio ekde 1964. Ĝi estas konata ankaŭ el restoj de subfosilioj el la insulo Rodriges. Tiu specio estas klasita kiel draste endanĝerita ĉar la malalta nombro de registroj supozigas pri tre malgranda populacio minacata de enmetitaj specioj kaj lumpoluado.

Pétrel noir fabien Jan SEOR.jpg

La Maskarena petrelo estas, inter la Procelariedoj, malgranda specio kun longo de 33 cm kaj enverguro de 88 cm. Kompare kun la tri aliaj specioj de petreloj en la insulo, ĝi estas pli malgranda ol la Baraŭa petrelo (Pterodroma baraui) kaj ol la Pacifika pufino (Puffinus pacificus) sed estas pli granda ol la Pufino de Baillon (Puffinus lherminieri bailloni). Ties plumaro estas tute nigra, kun la subflugiloj iom argentecaj. La beko, kun hokeca pinto, estas same nigra. La unika hela parto de la korpo estas ĉe la nivelo de la tarsoj kaj de la malantaŭa triono de fingroj kaj la polmo. En la scienca nomo de la specio, nome Pseudobulweria aterrima, la epiteto "aterrima" signifas ĝuste en latina «tre nigra».

La vosto estas mallonga kaj rondoforma. La averaĝa pezo varias de 175 al 200 g. Kaj maskloj kaj inoj estas similaj.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EO

Pseudobulweria aterrima ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El petrel de Reunión (Pseudobulweria aterrima) es una especie de ave procelariforme de la familia Procellariidae, perteneciente al género Pseudobulweria. Es una especie en peligro de crítico de extinción, ya que su tasa de reproducción es muy pequeña.[1]​Vive en los acantilados de la isla Réunion, en la isla Mauricio y en las costas del Océano Índico (occidental),[2]​ su tamaño no supera los 36 centímetros de largo.

Referencias

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Pseudobulweria aterrima: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El petrel de Reunión (Pseudobulweria aterrima) es una especie de ave procelariforme de la familia Procellariidae, perteneciente al género Pseudobulweria. Es una especie en peligro de crítico de extinción, ya que su tasa de reproducción es muy pequeña.​Vive en los acantilados de la isla Réunion, en la isla Mauricio y en las costas del Océano Índico (occidental),​ su tamaño no supera los 36 centímetros de largo.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Pseudobulweria aterrima ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima Pseudobulweria generoko animalia da. Hegaztien barruko Procellariidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Pseudobulweria aterrima: Brief Summary ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima Pseudobulweria generoko animalia da. Hegaztien barruko Procellariidae familian sailkatua dago.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Nokiviistäjä ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Nokiviistäjä (Pseudobulweria aterrima) on äärimmäisen uhanalainen Réunionin saarella elävä ulappalintu [1].

Kooltaan nokiviistäjä on noin 36 cm. Väriltään laji on tumman suklaanruskea. Kaulan, kurkun yläosan sekä siipien alapinnan höyhenet ovat väriltään hieman vaaleammat. Nokiviistäjä muistuttaa ulkonäöltään tyrskyliitäjää (Bulweria bulwerii) ja sokotrantyrskyliitäjä (Bulweria fallax), mutta eroaa niistä muun muassa lyhyemmän pyrstönsä vuoksi. Mauritiuksenviistäjällä (Pterodroma arminjoniana) on nokiviistäjää pidemmät siivet [2].

Nokiviistäjän elintavoista ei tiedetä kovin paljoa. Se tekee pesänsä kalliolle ja munii sinne joulukuussa. Nokiviistäjäkannan kooksi arvioidaan 100–800 yksilöä [2]. Kannan vähentymisen syyksi arvioidaan lintuja saalistavien kissojen määrän lisääntymistä sekä valosaastetta [1]

Lähteet

  1. a b c BirdLife International: Pseudobulweria aterrima IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.2. 2013. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 18.6.2014. (englanniksi)
  2. a b Mascarene Petrel – BirdLife Species Factsheet BirdLife International. Viitattu 26. heinäkuuta 2008.
Tämä lintuihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Nokiviistäjä: Brief Summary ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Nokiviistäjä (Pseudobulweria aterrima) on äärimmäisen uhanalainen Réunionin saarella elävä ulappalintu .

Kooltaan nokiviistäjä on noin 36 cm. Väriltään laji on tumman suklaanruskea. Kaulan, kurkun yläosan sekä siipien alapinnan höyhenet ovat väriltään hieman vaaleammat. Nokiviistäjä muistuttaa ulkonäöltään tyrskyliitäjää (Bulweria bulwerii) ja sokotrantyrskyliitäjä (Bulweria fallax), mutta eroaa niistä muun muassa lyhyemmän pyrstönsä vuoksi. Mauritiuksenviistäjällä (Pterodroma arminjoniana) on nokiviistäjää pidemmät siivet .

Nokiviistäjän elintavoista ei tiedetä kovin paljoa. Se tekee pesänsä kalliolle ja munii sinne joulukuussa. Nokiviistäjäkannan kooksi arvioidaan 100–800 yksilöä . Kannan vähentymisen syyksi arvioidaan lintuja saalistavien kissojen määrän lisääntymistä sekä valosaastetta

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Pétrel de Bourbon ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima

Le Pétrel de Bourbon (Pseudobulweria aterrima), aussi appelé Pétrel noir de Bourbon, Pétrel de La Réunion ou Fouquet noir, est une espèce d'oiseaux marins de la famille des Procellariidae, dont les populations actuelles sont endémiques de l'île de La Réunion, dans le sud-ouest de l'océan Indien. Autrefois classé dans le genre Pterodroma, il est maintenant intégré au genre Pseudobulweria.

Le Pétrel de Bourbon, parfois appelé "timize"[1] (ou "timise") en créole réunionnais, pousse dans le noir des cris effrayants pour les populations locales. Il est associé aux légendes de la Timise, créature fantastique de la région de Grand Bassin.

C'est l'une des quatre espèces de Procellariidae nicheuses de l'île de La Réunion et la plus rare.

Description

Le Pétrel de Bourbon est, parmi les Procellariidae, une espèce de taille assez modeste. Le corps atteint une longueur de 33 cm pour une envergure de 88 cm. Comparé aux trois autres espèces de pétrels et puffins nicheurs de La Réunion, il est plus petit que le Pétrel de Barau (Pterodroma baraui) et que le Puffin du Pacifique (Puffinus pacificus) mais plus grand que le Puffin de Baillon (Puffinus lherminieri bailloni). D'une manière générale sa silhouette est plutôt trapue.

Le plumage est entièrement noir, avec le dessous des ailes légèrement argenté. Le bec, au bout crochu, est également noir. La seule partie claire du corps se situe au niveau des tarses et du tiers arrière des doigts et de la palmure. Dans le nom scientifique de l'espèce, Pseudobulweria aterrima, l'épithète "aterrima" signifie justement en latin « très noir ».

La queue est courte et arrondie.

Le poids moyen varie de 175 à 200 g[2].

Les mâles et les femelles sont semblables.

Comportement

En raison de la rareté et de la discrétion du Pétrel de Bourbon, ses habitudes de vie demeurent en grande partie mystérieuses. Il est d'abord connu par son cri très particulier dont trois formes différentes sont connues et décrites :

  • la première ressemblant à des hennissements de cheval qui durent de 4 à 5 secondes, espacés de 13 à 15 secondes,
  • la seconde constituée d'une série de sifflements qui durent également de 4 à 5 secondes, espacés de 13 à 15 secondes,
  • enfin celle évoquant des pleurs d’enfant.

Ces cris, qui sont poussés dans la nuit noire, peuvent surprendre et effrayer. Ils ont entretenu, au village de Grand-Bassin, la légende de la Timise[3] qui frôle les passants en ricanant dans l'obscurité, éteint leurs lumières et emporte les enfants qu'on entend ensuite gémir[4] que l'’émission « Faut pas réver » diffusé sur France3 le 20 mai 2019 a permis de présenter[5].

Comme la plupart des pétrels et puffins, le Pétrel de Bourbon est un oiseau qui, sur les sites de nidification et pour aller et venir jusqu'à la mer, est effectivement actif uniquement la nuit. Il fait ainsi partie des espèces qui peuvent être leurrées par les éclairages artificiels nocturnes, prenant ceux-ci, selon les hypothèses, pour des proies (des bancs de calmars bioluminescents) ou simplement pour les reflets du ciel à la surface de l'océan. Il s'échoue alors à terre et est ensuite incapable de reprendre son envol.

Le Pétrel de Bourbon, à l'instar de son proche parent, le Pétrel de Tahiti, niche dans des terriers ou dans des cavités naturelles, dans des zones forestières escarpées. Les indices recueillis par écoute des cris et par collecte de récits anciens orientaient les recherches dans ce sens et ont permis de repérer une colonie de reproduction pour la première fois en novembre 2016[6]. L'espèce niche sensiblement plus bas que le Pétrel de Barau[7], entre 1200 et 1800 m d'altitude[8].

En mer, son vol est assez particulier. Par vent léger, c'est un vol zigzaguant régulier sur une trajectoire grossièrement rectiligne qui se maintient près du niveau de la mer, avec de brusques variations d’altitude. Par vent soutenu, c'est un vol rapide et plus direct, avec des variations d’altitude plus progressives et n’excédant pas 5 m au-dessus des flots[9].

Les Pétrels de Bourbon sont présents à La Réunion ainsi qu'en mer, au sud de l'île, d'octobre à fin mars. En dehors de cette période, on ignore totalement les lieux qu'ils fréquentent[9].

Répartition géographique

Le Pétrel de Bourbon n'est connu comme résident qu'à La Réunion : c'est aujourd'hui une espèce endémique stricte de l'île. Cependant un ossement a été identifié à l'île Rodrigues et un individu a été trouvé en 2003 à l'île Maurice, ce qui permet de supposer que l'oiseau a niché par le passé hors de La Réunion ou qu'il lui arrive de prospecter de nouveaux territoires de nidification[10]. En anglais, il est appelé "Mascarene Petrel" (le Pétrel des Mascareignes).

Les localisations précises des sites de reproduction sont encore à ce jour largements inconnues. Des campagnes d'écoute nocturne du chant des pétrels ont permis d'attester de la présence de Pétrels de Bourbon dans les escarpements rocheux boisés autour du village de Grand Bassin[10]. Cette découverte a ainsi amené le préfet de La Réunion à prendre en 2006 un arrêté de protection de biotope couvrant ce secteur situé en partie hors du périmètre du Parc national de La Réunion[11],[12]. Le 15 novembre 2016, un premier site de reproduction est découvert dans une autre vallée, à Saint-Joseph, grâce à une surveillance aux jumelles thermiques[6]. À la suite de cela, le scientifique Christophe Caumes, est parvenu jusqu'à un terrier de pétrel noir en escaladant une falaise dans les Hauts de Saint-Joseph. La précédente observation datait de 130 ans.

L'étendue du domaine océanique parcouru par les Pétrels de Bourbon n'est connue que de manière très incomplète.

Phylogénie

Des études de distance génétique publiées en 1998[13] ont montré que le Pétrel de Bourbon et le Pétrel de Tahiti (Pseudobulweria rostrata) étaient des parents proches tout en formant deux espèces bien distinctes. Par contre, le Pétrel noir de Bourbon et le Pétrel noir (Pterodroma macroptera), bien qu'ils puissent éventuellement être confondus en observation en mer[14], sont génétiquement nettement plus éloignés[13].

Le nom scientifique de genre Pseudobulweria signifie « faux Bulweria », Bulweria étant un autre genre de pétrels, nommé ainsi en l'honneur du révérend et naturaliste James Bulwer (1794–1879).

Menaces

Le braconnage est probablement une cause ancienne de raréfaction du Pétrel de Bourbon. Les animaux tués pour les Muséums par Auguste de Villèle à la fin du XIXe siècle[15] et les témoignages de consommation alimentaire de ces oiseaux au XXe siècle[7] laissent à penser que l'espèce était autrefois plus abondante et plus largement présente dans l'île, notamment dans les Hauts de Saint-Joseph, de Saint-Benoît et dans la ravine Saint-Gilles[9]. Aujourd'hui, pour cet oiseau quasiment introuvable, le braconnage est devenu de fait sans objet.

La menace actuelle la plus évidente est celle causée par la pollution lumineuse. À La Réunion ce sont les Pétrels de Barau et de Bourbon qui y sont les plus sensibles[16]. Malgré l'impact positif des campagnes de sauvetage des oiseaux échoués qui associent l'ensemble de la population réunionnaise[17] et malgré les préconisations en matière d'éclairage public, la situation est encore loin d'être réglée.

Enfin, il faut très probablement craindre une prédation au nid par les rats noirs et par les chats errants, comme cela est avéré pour le Pétrel de Barau. On ne dispose cependant d'aucune donnée réelle concernant le Pétrel de Bourbon.

C’est l’une des espèces d'oiseaux-marins les plus rares au monde. Elle figure depuis 1994 sur la liste rouge de l'Union internationale pour la conservation de la nature (UICN) comme espèce en danger critique d'extinction[18]. Elle fait actuellement partie des 15 espèces les plus menacées car il ne resterait que dix à cinquante couples sur la seule île de La Réunion.

Statut de conservation

 src=
La gravure oubliée du Pétrel noir de Bourbon par Jossigny, dessinateur de Commerson.

Le Pétrel noir de Bourbon apparaît pour la première fois sur un dessin réalisé vers 1771 par Paul Philippe Sanguin de Jossigny et retrouvé dans les dossiers de Philibert Commerson[19].

L'espèce n'est cependant présentée officiellement pour la première fois qu'en 1856[20] dans une communication de Charles-Lucien Bonaparte (1803-1857) à l'Académie des Sciences. C'est à partir de deux spécimens de musées collectés au début du XIXe siècle que Bonaparte répertorie cette espèce dont la première description formelle spécifique a alors été publiée en 1857[21].

Entre 1890 et 1970, aucune observation de l'espèce n'ayant été rapportée, celle-ci était alors considérée comme éteinte. Puis trois spécimens furent capturés entre 1970 et 1995. Les campagnes menées ensuite par la société d'études ornithologiques de La Réunion pour sauver les diverses espèces d'oiseaux marins nichant sur l'île perdus et tombés à terre à cause des éclairages nocturnes permirent d'en observer plus régulièrement. Une dizaine de Pétrels de Bourbon furent ainsi recueillis et relâchés entre 1996 et 2003[10].

Les effectifs réels du Pétrel noir de Bourbon ne sont pas précisément connus et sont probablement très faibles. La population totale, calculée par extrapolation des observations faites en mer est estimée à 250 couples, mais la marge d'incertitude est très grande (de 45 à 400) et les ornithologues, compte tenu de la rareté des signes de présence à terre, se montrent en général pessimistes ne comptant au mieux que sur quelques dizaines de couples[9]. L'espèce est classée en danger critique d'extinction par l'UICN.

Outre la protection par arrêté de biotope de son habitat terrestre, le Pétrel de Bourbon bénéficie d'une protection légale intégrale par arrêté ministériel du 17 février 1989[22].

Pour la période du 1er juillet 2014 au 31 juillet 2020[23], le Pétrel noir de Bourbon (conjointement avec le Pétrel de Barau) bénéficie du programme européen LIFE 13 BIO/FR/000075, dit “Life+ pétrels[24]”, porté par le Parc national de La Réunion. Ce programme a pour ambition de stopper le déclin de l'espèce et d'assurer durablement la conservation de ses populations.

Notes, sources et références

  1. Société d'études ornithologiques de La Réunion : Conservation des espèces - Pétrel noir de Bourbon.
  2. Office national de la chasse et de la faune sauvage : Pétrel noir de Bourbon ou Fouquet noir
  3. Design System, « Life+ Pétrels, Grand Bassin, échanges avec les habitants sur la légende de « la Timize » », sur www.petrels.re (consulté le 21 mai 2019)
  4. Murièle Douyere (ill. Annie Decupper), Vivre à Grand-Bassin, Plaine-des-Cafres (Réunion), Association La Timise de Grand-Bassin, octobre 2002, 95 p. (ISBN 2-9519257-0-0), p. 48-49
  5. OK, « EXTRAITS - "Faut pas rêver" à La Réunion ce lundi 20 mai », sur Clicanoo.re (consulté le 21 mai 2019)
  6. a et b Life+ Après 130 ans de mystère, une colonie de reproduction de pétrels noirs de Bourbon a enfin été découverte
  7. a et b Jean-Michel Probst, « Le Fouquet noir ou Pétrel noir de Bourbon Pseudobulweria aterrima », Bulletin Phaethon, La Possession, Nature et Patrimoine, vol. 2,‎ 1995, p. 90-91 (lire en ligne)
  8. Life+ Pétrel noir de Bourbon
  9. a b c et d Alain Kon-Sun-Tack, L’avifaune endémique de La Réunion : état des lieux et enjeux, Créteil, École nationale vétérinaire d'Alfort, 2006, 200 p. (lire en ligne), p. 31-42
    thèse pour le doctorat vétérinaire
  10. a b et c Martin Riethmuller, Thomas Ghestemme, François-Xavier Couzi & Marc Salamolard, SEOR (Société d'études ornithologiques de La Réunion), mission Parc national des Hauts de La Réunion : Compléments de connaissance sur le Pétrel noir (document provisoire), octobre 2003
  11. Préfecture de La Réunion : Arrêté n° 06-4368/SG/DRCTCV enregistré le 8 décembre 2006 portant création d’une zone de protection des biotopes de nidification et de passage du Pétrel Noir de Bourbon
  12. SEOR (Société d'études ornithologiques de La Réunion) : Carte de la zone d'arrêté préfectoral de protection de biotope
  13. a et b (en) Vincent Bretagnolle, Carole Attié et Éric Pasquet, « Cytochrome-b evidence for validity and phylogenetic relationships of Pseudobulweria and Bulweria (Procellaridae) », The Auk, Albuquerque, The University of New Mexico, vol. 115, no 1,‎ janvier 1998, p. 188-195 (lire en ligne)(en)
  14. Armand Barau, Nicolas Barré et Christian Jouanin (ill. Nicolas Barré), Le grand livre des oiseaux de La Réunion, Paris, Les Éditions du Pacifique pour les Éditions Orphie, mai 2005, 2e éd. (1re éd. 1996), 208 p. (ISBN 2-87763-263-6), p. 88
  15. Société d'études ornithologiques de La Réunion : Fiche oiseau - Pétrel noir de Bourbon
  16. Nelly Minatchy et Marc Salamolard, Mortalité des Pétrels induite par les éclairages publics : Quelles solutions pour le problème de mortalité des pétrels due aux éclairages publics? Document à l’usage des aménageurs éclairagistes et des décideurs, Société d'études ornithologiques de La Réunion, février 2004, 25 p. (lire en ligne)
    étude réalisée avec le concours financier de la région Réunion et de l'Union Européenne (FEDER)
  17. Le Quotidien de La Réunion et de l'océan Indien : très rare Pétrel noir, article du 5 janvier 2009
  18. (en) Liste rouge de l'UICN : Pseudobulweria aterrima (critères version 3.1, validation 2009)
  19. Anthony Cheke Data sources for 18th century French encyclopaedists – what they used and omitted: evidence of data lost and ignored from the Mascarene Islands, Indian Ocean, p.99
  20. Charles-Lucien Bonaparte, « Espèces nouvelles d'oiseaux d'Asie et d'Amérique et tableaux parallèliques des Pélagiens ou Gaviae », Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences, Paris, Académie des sciences (France), vol. T42,‎ 1856, p. 768 (lire en ligne)
  21. (la) Charles-Lucien Bonaparte, Conspectus generum avium, vol. 2, Leyde, E.J. Brill, 1850-1857 (lire en ligne), p. 191
  22. Journal officiel de la République française du 24 mars 1989 : Arrêté ministériel du 17 février 1989 fixant des mesures de protection des espèces animales représentées dans le département de la Réunion (version consolidée au 14 février 2008)
  23. (en)LIFE13 BIO/FR/000075LIFE+ PETRELS - Halting the decline of endemic Petrels from Reunion Island: demonstration of large-scale innovative conservation actions
  24. Présentation du projet Life+ pétrels

Annexes

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Pétrel de Bourbon: Brief Summary ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima

Le Pétrel de Bourbon (Pseudobulweria aterrima), aussi appelé Pétrel noir de Bourbon, Pétrel de La Réunion ou Fouquet noir, est une espèce d'oiseaux marins de la famille des Procellariidae, dont les populations actuelles sont endémiques de l'île de La Réunion, dans le sud-ouest de l'océan Indien. Autrefois classé dans le genre Pterodroma, il est maintenant intégré au genre Pseudobulweria.

Le Pétrel de Bourbon, parfois appelé "timize" (ou "timise") en créole réunionnais, pousse dans le noir des cris effrayants pour les populations locales. Il est associé aux légendes de la Timise, créature fantastique de la région de Grand Bassin.

C'est l'une des quatre espèces de Procellariidae nicheuses de l'île de La Réunion et la plus rare.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Réunionstormvogel ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

Vogels

De réunionstormvogel (Pseudobulweria aterrima) is een vogel uit de familie van de stormvogels en pijlstormvogels (Procellariidae). Het is een ernstig bedreigde, endemische vogelsoort op het eiland Réunion.

Kenmerken

Deze stormvogel is 36 cm lang. Hij lijkt sterk op de verwante soorten Bulwers stormvogel en Jouanins stormvogel, allemaal middelgrote stormvogels. Deze soort is wat forser, met een zwaardere, zwarte snavel. De vogel is geheel chocoladebruin met een iets lichtere keel, zonder streep op de vleugel en een vrij korte staart.[2]

Verspreiding en leefgebied

Deze zeevogel komt alleen voor op en rond het eiland Réunion. Stormvogels verblijven overdag op zee en zij komen in de broedtijd pas 's nachts naar de nesten. De nesten zijn holen op kliffen in moeilijk toegankelijk gebieden en zijn daarom lastig te lokaliseren. Zij broeden rond december en de jongen vliegen tussen februari en maart uit. Jonge vogels worden relatief vaak gevonden als verkeersslachtoffer omdat zij worden aangetrokken door het licht van straatlantaarns.

Status

De réunionstormvogel heeft een zeer klein verspreidingsgebied en daardoor is de kans op uitsterven aanwezig. De grootte van de populatie werd in 2013 door BirdLife International geschat op slechts een paar dozijn broedparen en de populatie-aantallen nemen af. De broedvogels worden gepredeerd door verwilderde katten en mangoesten. Ook stadsuitbreiding, want meer straatverlichting is een bedreiging. Om deze redenen staat deze soort als ernstig bedreigd (kritiek) op de Rode Lijst van de IUCN.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Réunionstormvogel: Brief Summary ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

De réunionstormvogel (Pseudobulweria aterrima) is een vogel uit de familie van de stormvogels en pijlstormvogels (Procellariidae). Het is een ernstig bedreigde, endemische vogelsoort op het eiland Réunion.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Réunionpetrell ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Réunionpetrell[2] (Pseudobulweria aterrima) är en akut hotad havsfågel inom familjen liror.[3]

Utseende

Réunionpetrellen är en medelstor petrell, med en kroppslängd på 36 centimeter. Den är mörkt chokladbrun med något blekare hake, övre delen av strupen samt undersidan av vingen. Näbben är svart, fötterna likaså med en blek fläck på inre delen av simhuden. Tarsen är rosafärgad. Den liknar både arabpetrell och spetsstjärtad petrell, men är mer robust och mindre samt har kraftigare näbb och kortare stjärt och saknar ett band på vingen. Trindadepetrell och långvingad petrell har längre vingar, den senare med mer spetsig hand, större och rundare huvud samt bredare akter.[1]

Utbredning och systematik

Arten häckar enbart på ön Réunion och dess utbredningsområde till omkringliggande områden i Indiska oceanen. Arten placerades tidigare i Pterodroma.

Ekologi

Alla förmodade häckningsplatser är på klippor. Ny data bekräftar att arten häckar på sommaren, med äggläggning i december och flygga fåglar mellan februari och mars. Arten tros återvända till bona nattetid för att undvika predation. Arten födosöker vid havsytan.[1]

Status och hot

Fågeln har en mycket liten världspopulation som dessutom minskar i antal, till följd av predation och dödsfall när petrellen blir förblindad av artificiellt ljus.[1] Internationella naturvårdsunionen IUCN kategoriserar den därför som akut hotad.[1] Den senaste uppskattningen av världspopulationen från 2014 är 100 par.[1]

Noter

  1. ^ [a b c d e f] BirdLife International 2012 Pseudobulweria aterrima Från: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2014-03-20.
  2. ^ Sveriges ornitologiska förening (2017) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2017-08-14
  3. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2015) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2015 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-02-11

Externa länkar

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Réunionpetrell: Brief Summary ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Réunionpetrell (Pseudobulweria aterrima) är en akut hotad havsfågel inom familjen liror.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Pseudobulweria aterrima ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima là một loài chim trong họ Procellariidae.[1]

Chú thích

  1. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến chim này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Pseudobulweria aterrima: Brief Summary ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Pseudobulweria aterrima là một loài chim trong họ Procellariidae.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Маскаренский тайфунник ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Вторичноротые
Подтип: Позвоночные
Инфратип: Челюстноротые
Надкласс: Четвероногие
Класс: Птицы
Подкласс: Настоящие птицы
Инфракласс: Новонёбные
Семейство: Буревестниковые
Подсемейство: Fulmarinae
Род: Pseudobulweria
Вид: Маскаренский тайфунник
Международное научное название

Pseudobulweria aterrima (Bonaparte, 1857)

Синонимы
  • Pterodroma aterrima
Охранный статус Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 562519NCBI 52128EOL 1049513

Маскаренский тайфунник[1] (лат. Pseudobulweria aterrima) — редкий вид птиц семейства буревестниковые, гнездящийся на острове Реюньон.

Описание

Маскаренский тайфунник достигает длины 36 см. Оперение преимущественно тёмно-шоколадного цвета. Подбородок и верхняя часть горла светлее. Нижняя сторона крыльев более серебристая. Клюв и ноги чёрные. В середине плавательных перепонок можно увидеть красноватое пятно. Призывный крик состоит из свистящих звуков.

Образ жизни

Об образе жизни маскаренского тайфунника известно мало. Все гнездовые норы были найдены в растительности на утёсах. Птица гнездятся южным летом. Период гнездования начинается в декабре, а в период с февраля по март птенцы становятся самостоятельными.

Природоохранный статус

Маскаренский тайфунник долгое время был известен только по четырём музейными экземплярам 19-го столетия, пока с 1964 года не стали поступать сведения о наблюдении этого вида в водах к югу от Реюньона. В 1970, 1973 и в январе 1995 года были найдены 3 погибших птицы. Затем на Реюньоне были обнаружены 5 гнездовий с 9—10 гнездящимися парами. В открытом океане было обнаружено в целом 26 птиц в период с 1978 по 1995 годы, однако, сведений о птицах, находившихся на расстоянии более 500 км от Реюньона, не имелось. Как и для тайфунника Баро (Pterodroma baraui), который также обитает на Реюньоне, основная угроза для птиц исходит от крыс и одичавших кошек. Другой угрозой, особенно для молодых неопытных птиц, является световое загрязнение. Свет от уличных фонарей и осветительных установок на спортивных площадках является причиной того, что молодые птицы при столкновениях получают тяжёлые ранения и погибают. Фактическая численность популяции неизвестна. BirdLife International оценивает мировую популяцию от 90 до 800 особей и классифицирует вид, как находящийся под угрозой исчезновения.

Примечания

  1. Винокуров А. А. Редкие и исчезающие животные. Птицы : Справ. пособие / под ред. В. Е. Соколова. — М. : Высшая школа, 1992. — С. 85. — 446 с. : ил. — 100 000 экз.ISBN 5-06-002116-5.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

Маскаренский тайфунник: Brief Summary ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı

Маскаренский тайфунник (лат. Pseudobulweria aterrima) — редкий вид птиц семейства буревестниковые, гнездящийся на острове Реюньон.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

黑圆尾鹱 ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı

黑圆尾鹱(學名:Pseudobulweria aterrima),又名马斯克林圆尾鹱马斯克林黑圆尾鹱,是一種中等體型的暗色圆尾鹱,體長35到36 cm。舊屬圆尾鹱属,今屬擬燕鸌屬

大眾對本物種的認識,源於四隻於19世紀時在留尼汪島上發現的標本。後來在1970年代,兩隻本物種的死鳥又在留尼汪發現。除此以外,從1964年開始只在留尼汪以南海域有過極少量發現, 此外,在马斯克林群岛罗德里格斯岛上亦曾發現本物種遺骸的亞化石。 由於數量稀少,很容易會被外來物種或輕量的污染影響,所以被列為極危物種[1]

參考文獻

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑

黑圆尾鹱: Brief Summary ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı

黑圆尾鹱(學名:Pseudobulweria aterrima),又名马斯克林圆尾鹱或马斯克林黑圆尾鹱,是一種中等體型的暗色圆尾鹱,體長35到36 cm。舊屬圆尾鹱属,今屬擬燕鸌屬

大眾對本物種的認識,源於四隻於19世紀時在留尼汪島上發現的標本。後來在1970年代,兩隻本物種的死鳥又在留尼汪發現。除此以外,從1964年開始只在留尼汪以南海域有過極少量發現, 此外,在马斯克林群岛罗德里格斯岛上亦曾發現本物種遺骸的亞化石。 由於數量稀少,很容易會被外來物種或輕量的污染影響,所以被列為極危物種

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑

Extinction ( İngilizce )

World Register of Marine Species tarafından sağlandı
possibly extinct

Referans

van der Land, J. (ed). (2008). UNESCO-IOC Register of Marine Organisms (URMO).

lisans
cc-by-4.0
telif hakkı
WoRMS Editorial Board
Katkıda bulunan
Jacob van der Land [email]

Habitat ( İngilizce )

World Register of Marine Species tarafından sağlandı
breeding on Mascarene isl.

Referans

van der Land, J. (ed). (2008). UNESCO-IOC Register of Marine Organisms (URMO).

lisans
cc-by-4.0
telif hakkı
WoRMS Editorial Board
Katkıda bulunan
Jacob van der Land [email]