Tangara a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1760 gant an evnoniour gall Mathurin Jacques Brisson (1723-1806).
Nav spesad golvaneged ha daou-ugent a ya d'ober ar genad :
Kant seizh(107) isspesad en holl : o c'havout a reer e Kreizamerika, Mec'hiko ha Suamerika.
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Tangara a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1760 gant an evnoniour gall Mathurin Jacques Brisson (1723-1806).
Tangara és un gènere d'ocells de la família dels tràupids (Thraupidae). Moltes de les espècies d'aquests tàngares, tenen petites àrees de distribució. La majoria tenen colors molt brillants, de manera que algunes d'elles es poden considerar entre les aus amb coloració més espectacular del món.
Moltes de les espècies habiten la copa dels arbres de la selva, però algunes ocupen hàbitats més oberts.
La femella s'encarrega de construir un niu en forma de tassa, generalment ben ocult, on pon dos ous color marró o blanc clapat de lila, que coven durant 13-14 dies. Els pollets estan completament emplomallats als 15-16 dies. Els dos pares alimenten les cries amb insectes i fruits, i potser siguin assistits per ajudants.
Aquests tàngares recullin insectes de les fulles, o de vegades en vol, però la fruita és la part més important de la dieta, representant el 53-86% en aquelles espècies que han estat estudiades.
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.4, 2010), aquest gènere està format per 49 espècies:
Tangara és un gènere d'ocells de la família dels tràupids (Thraupidae). Moltes de les espècies d'aquests tàngares, tenen petites àrees de distribució. La majoria tenen colors molt brillants, de manera que algunes d'elles es poden considerar entre les aus amb coloració més espectacular del món.
Moltes de les espècies habiten la copa dels arbres de la selva, però algunes ocupen hàbitats més oberts.
La femella s'encarrega de construir un niu en forma de tassa, generalment ben ocult, on pon dos ous color marró o blanc clapat de lila, que coven durant 13-14 dies. Els pollets estan completament emplomallats als 15-16 dies. Els dos pares alimenten les cries amb insectes i fruits, i potser siguin assistits per ajudants.
Aquests tàngares recullin insectes de les fulles, o de vegades en vol, però la fruita és la part més important de la dieta, representant el 53-86% en aquelles espècies que han estat estudiades.
Tangara je početný rod ptáků z čeledi tangarovití, z řádu pěvců. Zahrnuje přesně 49 druhů.
Všechny druhy jsou z neotropických oblastí a většina z nich jsou poměrně rozšířené, většina má dle IUCN status málo dotčený, tedy nechráněný. Existují ale výjimky, jejich populace jsou nestabilní a ohrožené, takovým případem je například tangara zelenokápová (status zranitelný) nebo tangara Cabanisova (status ohrožený). Jejich oblíbeným stanovištěm jsou baldachýnové lesy, u některých výjimek jsou to ale i otevřená stanoviště. Nalézají se ve všech nadmořských výškách, ale nejčastěji je najdeme v andských subtropických a podhorských lesích Kolumbie, Ekvádoru a Peru.
Jsou to poměrně malí ptáci, délka jejich těla se pohybuje od 11,5 až do 15 cm. Obecně se o tomto rodu tvrdí, že zahrnuje i jedny z nejpestřejších a nejbarevnějších druhů ptáků na světě.
Samice obvykle samy staví dobře skrytá hnízda pohárovitého tvaru a kladou do nich většinou dvě až tři hnědá nebo fialově kropenatá vejce. Z nich se mláďata vylíhnou do dvou týdnů a v dalších 15 až 16 dnech se plně opeří. Oba rodiče krmí mladé hmyzem a ovocem. Dospělí se výjimečně živí hmyzem, který sbírají za letu z listů, ale běžně je hlavní složkou jejich potravy ovoce, které tvoří 53–86 % jejich jídelníčku.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Tangara (genus) na anglické Wikipedii.
Tangara je početný rod ptáků z čeledi tangarovití, z řádu pěvců. Zahrnuje přesně 49 druhů.
Die Schillertangaren oder Echten Tangaren (Tangara) sind eine Gattung in der Familie der Tangaren, deren Arten in Mittel- und Südamerika verbreitet sind. Sie wurden 2020 in mehreren kleineren Gruppen (Genera) gesplittet.
Die Schillertangaren sind farbenfrohe, teilweise komplex gemusterte Vögel.[1] Die Arten zeigen erhebliche Unterschiede in der Färbung ihres Gefieders.[2] Die Geschlechter sind sich für gewöhnlich ähnlich, ohne eindeutigen Geschlechtsdimorphismus. Die weiblichen Vögel sind in der Regel etwas stumpfer in den Farben.
Schillertangaren sind im tropischen und subtropischen Amerika von Meereshöhe bis zur Baumgrenze zu finden.[2] Eine Art mit ihrer Unterart kommt auf den Antillen vor, dabei handelt es sich um die Buntkappentangare Stilpnia cucullata, die auf St. Vincent und Grenada beheimatet ist. Drei Unterarten Ixothraupis guttata trinitatis, Tangara mexicana vieilloti und Tangara gyrola viridissima kommen auf den Antilleninseln Trinidad und Tobago vor.
Die Schillertangaren sind keine großen Sänger und ihr Repertoire umfasst gerade einmal ein paar wenige Töne. Sie sind im Allgemeinen recht friedliche und gesellig lebende Vögel. Die meisten Schillertangaren leben paarweise oder in kleinen Gruppen zusammen.
In der Gattung der Schillertangaren findet man je nach Autoren 49–51 Arten, die Gattung umfasst damit mehr Arten als alle anderen Neotropischen Gattungen.[2] Gewisse Autoren führen immer noch die Art Tangara brasiliensis einzeln auf, obwohl diese neu als eine der Unterarten von Tangara mexicana eingestuft wurde und nun den wissenschaftlichen Namen Tangara mexicana brasiliensis trägt. Andere Autoren erwähnen immer noch Tangara cyanomelas als eigenständige Art, obwohl auch diese schon seit längerer Zeit als Unterart von Tangara velia angesehen wird und nun den wissenschaftlichen Namen Tangara velia cyanomelas trägt.
Die 49 Arten mit ihren 110 Unterarten werden, je nach Autoren, auch in schwarzkappige, gesprenkelte, blaue und orangeköpfige Species eingeteilt:
Laut IOC World Bird List 11.1 werden folgende Arten anerkannt:[3]
Aus der aufgelösten Gattung Thraupis kamen neu dazu:
In andere Gattungen überstellt wurden:
Gattung Poecilostreptus
Gattung Ixothraupis
Gattung Chalcothraupis
Gattung Stilpnia
Die Schillertangaren oder Echten Tangaren (Tangara) sind eine Gattung in der Familie der Tangaren, deren Arten in Mittel- und Südamerika verbreitet sind. Sie wurden 2020 in mehreren kleineren Gruppen (Genera) gesplittet.
Tangara is a large genus of birds of the tanager family. It includes 27 species.[1] All are from the Neotropics, and while most are fairly widespread, some have small distributions and are threatened. They are fairly small, ranging in size from 11.5–15 centimetres (4.5–5.9 in). This genus includes some of the most spectacularly colored birds of the world.
The genus Tangara was introduced by the French zoologist Mathurin Jacques Brisson in 1760 with the paradise tanager (Tangara chilensis) as the type species.[2][3] The name means "dancer" in the extinct Tupi language.[4]
The genus formerly included additional species. A molecular phylogenetic study published in 2014 found that many of the members of Thraupis was embedded within Tangara.[5] In the reorganization to create monophyletic genera, rather than merging Thraupis into Tangara to create an unusually large genus with around 58 species, taxonomists chose to split off species from Tangara into four other genera. Two of these genera were newly erected (Stilpnia, Poecilostreptus) and two were resurrected: they had been introduced earlier but were not in use (Ixothraupis, Chalcothraupis).[6][7]
The genus now contains 28 species:[6]
These tanagers are mainly found high in forest canopies, but some occupy more open habitat. They are found at all elevations below tree line but are most diverse in the Andean subtropical and foothill forests of Colombia, Ecuador and Peru.
The female builds a usually well concealed cup nest and lays two brown- or lilac-speckled white eggs. These hatch in 13–14 days and the chicks fledge in a further 15–16 days. The male and female feed the nestlings on insects and fruit, and may be assisted by helpers.
Tangara tanagers pick insects from leaves, or sometimes in flight, but fruit is a major dietary item, accounting for 53-86% of food items in those species which have been studied.
Tangara is a large genus of birds of the tanager family. It includes 27 species. All are from the Neotropics, and while most are fairly widespread, some have small distributions and are threatened. They are fairly small, ranging in size from 11.5–15 centimetres (4.5–5.9 in). This genus includes some of the most spectacularly colored birds of the world.
Tangara es un género de aves paseriformes perteneciente a la familia Thraupidae que agrupa a numerosas especies nativas de la América tropical (Neotrópico), donde se distribuyen desde la costa caribeña de Guatemala, por América Central y del Sur hasta el noroeste de Bolivia, sur de Brasil, este de Paraguay y extremo noreste de Argentina.[16] Era el género más numeroso de aves neotropicales, con casi una cincuentena de especies, hasta que estudios de filogenia molecular encontraron que no era monofilético y, como consecuencia, en el año 2016, un grupo grande de especies fueron separadas en cuatro otros géneros.[17] A sus miembros se les conoce por el nombre común de tangaras,[18] o tangaraes o tángaras, y también saíras, entre otros.[19]
Las tangaras de este géneros son un grupo numeroso y ampliamente diseminado de tráupidos pequeños, miden entre 12 y 14,5 cm de longitud, reconocidos por sus plumajes coloridos y de patrón complejo. Encuentran su mayor diversidad en las selvas andinas, donde varias especies pueden ser vistas en la misma bandada mixta, pero también en otros bosques montanos, como la Mata atlántica del este de Brasil, selvas húmedas de tierras bajas de la Amazonia, donde prefieren el dosel y también en terrenos semi-abiertos. A pesar de que todos forrajean por frutos de forma semejante, difieren en la forma que cazan insectos. Algunas especies emiten llamados distintivos, pero en general no se distinguen especialmente por sus voces.[20]
La hembra suele construir un nido bien escondido en forma de taza y poner dos huevos manchados de marrón o lila. Los polluelos nacen a los 13 a 14 días y empluman en 15 a 16 días. El macho y la hembra alimentan a sus crías con insectos y frutos. A veces tienen ayudantes.
Los frutos constituyen del 53 al 86 % de su alimentación. Además comen insectos que recogen de las hojas o que atrapan al vuelo.
El género Tangara fue propuesto originalmente en el año 1760 por el naturalista francés Mathurin Jacques Brisson; posteriormente se definió la especie tipo como siendo Aglaia paradisaea Swainson, 1837, pero resultó ser un sinónimo posterior de Aglaia chilensis Vigors, 1832 (actual Tangara chilensis).
Etimológicamente el término de género femenino Tangara deriva de la palabra en el idioma tupí «tangará», que significa «bailarín» y era utilizado originalmente para designar una variedad de aves de colorido brillante.[21]
Tradicionalmente, el presente género agrupaba a una cincuentena de especies,[22] hasta que en los años 2010, publicaciones de filogenias completas de grandes conjuntos de especies de la familia Thraupidae basadas en muestreos genéticos,[23][24] que incluyeron varios marcadores mitocondriales y nucleares, permitieron comprobar que el género así constituido no era monofilético, con algunas de las especies del género Thraupis embutidas en el mismo. Las opciones existentes eran: mantener Thraupis y dividir el presente en otros géneros, o, incluir las especies de Thraupis en un Tangara más ampliamente definido de lo que ya era, llegando hasta 55 especies. Esta segunda opción no fue bien recibida, al crear un género más grande que lo convencional para la clase Aves, así como también destacando la notable diferencia de tamaño del cuerpo entre los Thraupis y las especies del presente.[25]
Burns et al. (2016) propusieron la separación de cinco especies en un género resucitado Ixothraupis, una especie en un género resucitado Chalcothraupis, dos especies en un nuevo género Poecilostreptus y catorce especies en un nuevo género Stilpnia.[25]
El Comité de Clasificación de Sudamérica (SACC), en la propuesta N° 730 partes 19 y 20 reconoció estos cambios,[17] en lo que fue seguido por el Congreso Ornitológico Internacional (IOC)[26] y Clements checklist/eBird.[16] Otras clasificaciones como Aves del Mundo (HBW) y Birdlife International (BLI) optaron por mantener el género Tangara más ampliamente definido, con lo cual las especies separadas conservan su nombre anterior.[22]
Los amplios estudios filogenéticos recientes demuestran que el presente género es pariente próximo a un clado formado por Thraupis, Chalcothraupis, Stilpnia y Poecilostreptus, todos en una subfamilia Thraupinae.[23][25]
Según las clasificaciones del Congreso Ornitológico Internacional (IOC)[26] y Clements Checklist v.2019,[16] el género agrupa a las siguientes especies con el respectivo nombre popular de acuerdo con la Sociedad Española de Ornitología (SEO)[18] u otro cuando referenciado:
(*) Estado de conservación
|formato=
requiere |url=
(ayuda)) (en inglés). Tangara es un género de aves paseriformes perteneciente a la familia Thraupidae que agrupa a numerosas especies nativas de la América tropical (Neotrópico), donde se distribuyen desde la costa caribeña de Guatemala, por América Central y del Sur hasta el noroeste de Bolivia, sur de Brasil, este de Paraguay y extremo noreste de Argentina. Era el género más numeroso de aves neotropicales, con casi una cincuentena de especies, hasta que estudios de filogenia molecular encontraron que no era monofilético y, como consecuencia, en el año 2016, un grupo grande de especies fueron separadas en cuatro otros géneros. A sus miembros se les conoce por el nombre común de tangaras, o tangaraes o tángaras, y también saíras, entre otros.
Tangara est un genre d'oiseaux de la famille des Thraupidae, regroupant des espèces nommées Callistes.
D'après la classification de référence du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Tangara est un genre d'oiseaux de la famille des Thraupidae, regroupant des espèces nommées Callistes.
Tangara is een geslacht van zangvogels uit de familie Thraupidae (tangaren).
Het geslacht kent de volgende soorten:[1]
Tangara is een geslacht van zangvogels uit de familie Thraupidae (tangaren).
Tangara er ei stor biologisk slekt av fuglar i tanagarfamilien som femnar om ca. 50 artar. Alle er neotropiske, og medan dei fleste er ganske utbreidde, har somme avgrensa distribusjonar og er truga. Dei er ganske små, og varierer i storleik frå 11,5 til 15 centimeter. Denne slekta inneheld nokre av dei mest spektakulært farga fuglane i verda.
Desse tanagarane lever hovudsakleg høgt i trekronene, men nokre er tilpassa meir ope habitat. Dei finst i alle høgder under tregrensa, men er mest mangfaldige i subtropiske område i Andes og i skogane nær fjellsidene i Colombia, Ecuador og Peru.
Hoa byggjer eit vanlegvis godt skjult koppforma reir og legg to kvite egg med brune eller lilla flekker. Egga blir klekkt etter 13-14 dagar og ungane er flygedyktige etter ytterlegare 15-16 dagar. Begge kjønn matar ungane på insekt og frukt, og kan òg få bidrag av hjelparar.
Tangara-tanagarane plukkar insekt frå blad, nokon gonger i flukt, men frukt er eit viktig element av dietten, frukter stod for 53-86 % av føda blant artar som blei studerte.
Tangara i rekkjefølgje etter Clementslista versjon 6.8 frå august 2013[1] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler.[2]
Tangara er ei stor biologisk slekt av fuglar i tanagarfamilien som femnar om ca. 50 artar. Alle er neotropiske, og medan dei fleste er ganske utbreidde, har somme avgrensa distribusjonar og er truga. Dei er ganske små, og varierer i storleik frå 11,5 til 15 centimeter. Denne slekta inneheld nokre av dei mest spektakulært farga fuglane i verda.
Desse tanagarane lever hovudsakleg høgt i trekronene, men nokre er tilpassa meir ope habitat. Dei finst i alle høgder under tregrensa, men er mest mangfaldige i subtropiske område i Andes og i skogane nær fjellsidene i Colombia, Ecuador og Peru.
Hoa byggjer eit vanlegvis godt skjult koppforma reir og legg to kvite egg med brune eller lilla flekker. Egga blir klekkt etter 13-14 dagar og ungane er flygedyktige etter ytterlegare 15-16 dagar. Begge kjønn matar ungane på insekt og frukt, og kan òg få bidrag av hjelparar.
Tangara-tanagarane plukkar insekt frå blad, nokon gonger i flukt, men frukt er eit viktig element av dietten, frukter stod for 53-86 % av føda blant artar som blei studerte.
Tangara er en slekt i familien tanagarer (Thraupidae).
Arter i rekkefølge etter Clements-lista[1]:
Tangara – rodzaj ptaka podrodziny tanagr (Thraupinae) w rodzinie tanagrowatych (Thraupidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce[15].
Długość ciała 12–14 cm; masa ciała 12,5–31 g[16].
Do rodzaju należą następujące gatunki[29]:
Tangara – rodzaj ptaka podrodziny tanagr (Thraupinae) w rodzinie tanagrowatych (Thraupidae).
Tangara é um género de aves, da família Fringillidae (Taxonomia de Sibley-Ahlquist), entretanto, alguns taxonomistas o incluem na família Thraupidae (Taxonomia Tradicional). As aves desse gênero são popularmente conhecidas como saíra ou saí.
Tangara é um género de aves, da família Fringillidae (Taxonomia de Sibley-Ahlquist), entretanto, alguns taxonomistas o incluem na família Thraupidae (Taxonomia Tradicional). As aves desse gênero são popularmente conhecidas como saíra ou saí.
Tangara är ett stort fågelsläkte i familjen tangaror inom ordningen tättingar:[1] Släktet är det avlägset största i familjen tangaror med 49 arter som förekommer i Latinamerika:[1]
DNA-studier visar att släktet Thraupis är inbäddat i Tangara och bör inlemmas i det senare, eller alternativt att Tangara delas upp i ett antal mindre släkten.[2] Inga större taxonomiska auktoriteter har dock ännu följt studiernas rekommendationer.
Tangara är ett stort fågelsläkte i familjen tangaror inom ordningen tättingar: Släktet är det avlägset största i familjen tangaror med 49 arter som förekommer i Latinamerika:
Gråvit tangara (T. inornata) Azurtangara (T. cabanisi) Glittertangara (T. palmeri) Amazontangara (T. mexicana) Paradistangara (T. chilensis) Prakttangara (T. fastuosa) Turkoshuvad tangara (T. seledon) Rödhalsad tangara (T. cyanocephala) Mässingstangara (T. desmaresti) Turkosbröstad tangara (T. cyanoventris) Blåskäggig tangara (T. johannae) Guldbröstad tangara (T. schrankii) Smaragdtangara (T. florida) Guldtangara (T. arthus) Silverstrupig tangara (T. icterocephala) Saffranskronad tangara (T. xanthocephala) Guldörad tangara (T. chrysotis) Brandkronad tangara (T. parzudakii) Fjällig tangara (T. xanthogastra) Fläcktangara (T. punctata) Dropptangara (T. guttata) Pricktangara (T. varia) Roststrupig tangara (T. rufigula) Rosthuvad tangara (T. gyrola) Rostvingad tangara (T. lavinia) Isabellatangara (T. cayana) Grenadatangara (T. cucullata) Svartryggig tangara (T. peruviana) Kastanjeryggig tangara (T. preciosa) Rostkronad tangara (T. vitriolina) Punotangara (T. meyerdeschauenseei) Brunkindad tangara (T. rufigenis) Gyllennackad tangara (T. ruficervix) Grönglanstangara (T. labradorides) Blåbrynad tangara (T. cyanotis) Blåhuvad tangara (T. cyanicollis) Gyllenhuvad tangara (T. larvata) Lavendelhuvad tangara (T. nigrocincta) Paljettangara (T. dowii) Dariéntangara (T. fucosa) Berylltangara (T. nigroviridis) Blåtangara (T. vassorii) Svartkronad tangara (T. heinei) Siratangara (T. phillipsi) Silverryggig tangara (T. viridicollis) Grönstrupig tangara (T. argyrofenges) Blåskuldrad tangara (T. cyanoptera) Opalgumpad tangara (T. velia) Opalkronad tangara (T. callophrys)DNA-studier visar att släktet Thraupis är inbäddat i Tangara och bör inlemmas i det senare, eller alternativt att Tangara delas upp i ett antal mindre släkten. Inga större taxonomiska auktoriteter har dock ännu följt studiernas rekommendationer.
Tangara là một chi chim trong họ Thraupidae.[1]
Tangara là một chi chim trong họ Thraupidae.
Настоящие танагры (лат. Tangara) — самый многочисленный по количеству видов род из семейства танагровых (Thraupidae).
Многие виды танагров обитают в густой лесной чаще, лишь не многие виды обитают в более открытых участках.
Самка строит хорошо скрытое гнездо, в которое она откладывает сиренево-белые или коричневые в крапинку яйца.
Русские названия по словарю Бёме и Флинта[1]:
Настоящие танагры (лат. Tangara) — самый многочисленный по количеству видов род из семейства танагровых (Thraupidae).
Многие виды танагров обитают в густой лесной чаще, лишь не многие виды обитают в более открытых участках.
Самка строит хорошо скрытое гнездо, в которое она откладывает сиренево-белые или коричневые в крапинку яйца.